El Rial del Bareu, un tema pendent

Arrosseguem la canalització del rial del Bareu des de fa dècades. S'han elaborat diferents projectes, però encara el més calent és a l'aigüera. La seva canalització té una difícil solució, però això no ha de fer que les obres s'endarrereixin, amb tots els problemes que comporta a la gent que hi viu, i a les que s'hi desplacen, sobretot per anar a l'escola i a la bressol.

Des de fa temps que es demana que, esperant la solució final, s'executin les obres necessàries de manteniment del vial, que no posin en perill la vida de les persones ni del patrimoni. Una demanda que no té resposta, més enllà que hi ha un projecte en estudi. I això s'eternitza.

La pluja sobtada d'aquest divendres ha aixecat una part de l'asfalt, impossibilitant la circulació. No hi ha hagut desgràcies personals, i això és important, però ha deixat clar que cal actuar ràpidament per posar en condicions aquest rial, sense esperar a tenir el projecte de canalització, que desconeixem quan serà una realitat.

El creixement en nombre d'habitatges els darrers anys, la ubicació de l'escola de primària Sinera i l'escola bressol Els colors, i el fet que sigui gairebé un cul-de-sac, amb doble direcció de vehicles, havent-hi un tram on no passen alhora, obliga a prendre una decisió clara al respecte i, entretant, condicionar la superfície del rial, perquè vianants i vehicles puguin circular-hi sense perill.

Voldria pensar que els fets d'ahir divendres, i que s'hagi hagut de tallar provisionalment un tram del rial, seran la gota d'aigua que permetrà que s'arreglin els problemes actuals, i puguin accelerar l'elaboració del projecte final de canalització que està resultant una quimera. 

Trobada de puntaires al bell mig de la Riera

Aquest matí ha tingut lloc la tradicional trobada de puntaires a Arenys de Mar. Sota un sol de justícia les puntaires ens han mostrat el seu art. M'hi he arribat d'hora, quan encara hi havia alguns buits, probablement corresponents a entitats que estaven venint, i tampoc érem moltes les persones que les anàvem observant. Tot i així, la calor apretava i només unes poques puntaires s'havien procurat ombrel·les per deslliurar-se del sol, en un dia que ens havien amenaçat amb pluja, però que no ha arribat fins a primera hora de la tarda, amb quatre gotes mal comptades.

He pogut escoltar alguna opinió queixant-se que fins ara cap govern municipal ha previst res per evitar que qualsevol acte que té lloc a la Riera tingui una manera de resguardar-se del sol. S'ha de dir que les puntaires que tenen el costum de participar en les diferents trobades que tenen lloc a tot el país, estan molt acostumades a aquesta situació. No és massa habitual que els pobles tinguin reservats uns espais que les protegeixin del sol, i potser per això n'hi ha que ja tenen preparada l'ombrel·la, i es refien de l'aigua que acostumen a proporcionar-lis els organitzadors de les trobades.

Arenys té la Riera com a punt neuràlgic de moltes activitats, i moltes més que s'hi podrien celebrar, però no està prou preparada per aguantar l’embat del sol. El tema no és nou i, de manera recurrent, es parla de la instal·lació d'estructures que permetin protegir del sol les persones que s'hi concentren. 

Recordo que hi havia una proposta per celebrar una consulta ciutadana sobre com urbanitzar la part coberta de la Riera, que ha quedat en un punt mort, i també enguany, en el procés de pressupostos participatius, va aparèixer una proposta, que no va obtenir els vots ciutadans suficients per poder tirar endavant. Crec que valdria la pena recuperar la idea i treballar-hi seriosament.

El cobriment de la Riera no només tenia la funció de canalitzar l'aigua fins a la seva desembocadura, sinó que tenia l'afegitó de recuperar uns metres quadrats útils, que en aquests moments podríem dir que només serveixen per als vehicles, ja sigui per circular-hi o per estacionar-hi. 

Caldria que en el proper mandat, l'equip que obtingui l'encàrrec de governar la vila, assumís el repte de buscar la millor solució per optimitzar l'espai, i d'aquesta manera ajudar a que actes com la trobada d'avui comptin amb unes condicions d'acollida més agradables per als nostres visitants i per aquelles persones que ens agrada apropar-nos-hi i gaudir de la festa, la tradició i l’art.

Circular pel mig

Avui discrepo de l'articulista Antoni Bassas a "Els Mossos i la poca feina" al diari ARA, no pas per si em sembla bé que aquests multessin una conductora amb quatre multes en 19 minuts, sinó per la disculpa que ofereix a la conductora per conduir pel carril del mig, quan el de la dreta anava buit.

Ho he escrit en alguna ocasió més, perquè és un tema que em molesta i considero que se'n fa poc cas. Estic d'acord que la multa hauria de ser l'última acció i que preferiria que abans s'informés sobre l'obligatorietat de circular sempre per la dreta i només fer-ho pel mig o l'esquerra en els moments d'avançar cotxes més lents.

Antoni Bassas considera que a la nit, quan no hi ha gairebé circulació de vehicles, no és cap problema circular pel mig. Jo penso que és un error deixar a criteri dels conductors si aquell és el moment o no de circular pel mig, perquè sempre trobarem una excusa per fer-ho així i no retornar al carril de la dreta.

Estic fart de trobar-me amb cotxes que fan cas omís de l'obligació de circular per la dreta. No hi ha dia que no me'n trobi més d'un que així circula i estic convençut que creu que ho està fent bé. Si li demanéssim perquè no va per la dreta, segur que ens donaria mil excuses per justificar-se. 

Crec que caldria intensificar la publicitat sobre l'obligatorietat de circular per la dreta, però també sancionar els vehicles que no en fan cas, i que acostumen a ser sempre els mateixos. No és una distracció, que també podria ser, sinó un costum.

Una altra cosa, tornant a l'article de l'Antoni Bassas i a la notícia de la dona sancionada, són els fets succeïts entre els Mossos i la conductora que varen provocar aquest encadenament de multes. Potser totes elles justificables, però que d'entrada fan pensar més en un abús d'autoritat que no pas de vigilància del trànsit. Podem entendre que a vegades les reaccions de la gent no són les apropiades ni el respecte degut el necessari, però això no pot comportar una reacció abusiva que no fa res més que desmerèixer la mateixa policia i el servei que realitzen, que ha de ser en benefici de tots.