Tots a l'una, sense trampes

La votació del decret òmnibus, ahir al Congrés de Diputats, em serveix per demanar als partits polítics, tant al govern com a l'oposició, més honestedat i menys ànsies de protagonisme. Em pot agradar més o menys la decisió de Junts, PP i Vox, de votar-hi en contra (jo soc pensionista), però ho puc entendre. De la mateixa manera que un govern juga brut quan posa en un mateix decret temes ben diferents, amb elements sensibles, per aconseguir el vot a favor de l'oposició, aquests també juguen amb el fet de saber que els seus vots són necessaris, per votar-hi en contra. Si no es pensa en la gent, s'estan equivocant.

Hi ha prou arguments per defensar els uns o els altres, i podríem estendre'ns-hi molt fins a fer-nos mal. Em limitaré a dir que no entenc l'oposició destructiva, la que sempre diu que no, sense arguments vàlids, anteposant els seus interessos de partit a les necessitats i voluntat de la ciutadania. Tampoc entenc l'abús de poder de qui governa, si no té la capacitat d'escoltar i no valdre's d'una possible majoria absoluta aconseguida un dia, per fer passar per l'adreçador a tothom, durant quatre anys.

Un bon exercici de la política es demostra amb la capacitat de negociar, amb la intenció final de millorar la situació de la ciutadania, sobretot la més vulnerable, la que requereix més suport de l'administració pública, que ha de vetllar per minorar els desequilibris i esmenar les injustícies que es produeixen sovint.

I per això el meu compromís a treballar per trobar la millor solució a tots els problemes que sorgeixen a la nostra societat, des del meu coneixement, responsabilitats i capacitat d'actuació, sense pretendre posar-me medalles, i només pensant en el bé comú. Malauradament, hi ha polítics que prefereixen fer llenya de l'arbre caigut, si això els beneficia personalment o com a partit. I per això observes actituds que no pretenen sumar, sinó restar. I això ho podem veure a escala mundial, nacional i local. 

Seria bo que tots plegats fóssim conscients del paper que juguen els nostres polítics, des del seu lloc de responsabilitat, govern o oposició, i ho tinguéssim en compte a l'hora de donar-los el nostre vot, quan se'ns permet opinar. Si a la meva vila hi ha un problema a resoldre, o una millora a aplicar, tots ens hem d'arremangar.

Què hi dirà el síndic de Barcelona?

Avui hem sabut que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha deixat sense efecte el decret signat per l'anterior alcaldessa, Ada Colau, de trencar les relacions amb l'Estat d'Israel i suspengués temporalment l'agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv. La decisió de Colau, que va deixar sols els Comuns, venia avalada per la petició d'una bona colla d'entitats de la ciutat i del propi síndic David Bondia.

Està clar que les diferències entre Collboni i Colau, malgrat el pacte de govern de l'anterior mandat, han de reflectir-se d'alguna manera ara que s'han canviat els papers, i fins al moment que els Comuns no entrin novament a governar la ciutat. Sabem que els seus assessors i càrrecs de confiança s'han mantingut, i ara només falta que l'alcalde cridi Colau a pactar un nou govern compartit. Serà així?

La decisió de Colau va ser molt criticada, sobretot per part d'uns partits polítics i ciutadans que no veien clar aquell trencament. Segurament moltes persones estan en desacord amb la política que segueix i imposa el president Benjamin Netanyahu, però potser no tenen tan clar que es pugui decidir un trencament de les relacions, amb tota la simbologia que comporta.

És cert que sovint ens omplim la boca criticant governs d'altres països, però no posem en pràctica cap tipus de pressió per afavorir un canvi o una millora en la manera de governar. Colau ho va fer i va ser molt criticada. Ara és Collboni que hi intervé, tornant a l'anterior situació. En sabem els motius?

Sabem que la hipocresia acostuma a ser molt present en el món de la política, i per això quan algun polític pren decisions dràstiques sorprèn, a vegades favorablement, però normalment amb un calaix de crítiques important. Llavors ens queixem que els polítics no prenen decisions.

Com que la notícia és molt recent, encara no he tingut temps de veure les reaccions que comportarà la decisió de l'alcalde de Barcelona, no només a nivell intern del govern, sinó de ciutat i país. Haig de pensar que està en la línia del que pensa i creu el PSOE, i que no ha pres la decisió sense encomanar-se amb algú de pes que li faci costat. Agradi més o menys la decisió de Collboni, s'ha de reconèixer que és coherent amb el que va declarar el seu dia. La pregunta que em faig és l'efecte que tindrà a Tel-Aviv i al govern d'Israel. Hi veuran algun canvi? Ho notaran en alguna cosa? 

M'interessa, però més, la reacció del síndic. Una persona molt activa en la defensa dels drets de les persones, que no se'n calla cap. En el seu moment va beneir la decisió de Colau. Què hi dirà ara?

Decret 0 - Recurs 1

Al marge de la decisió final del TSJC sobre la data de les eleccions al Parlament, convindria saber si el procés, i en concret el decret del govern, s'ha fet correctament o bé els polítics han estat mal assessorats. Es tracta de fer bé les coses, i com que estem tan acostumats a que el govern les faci malament, ja res no ens sorprèn.

La situació d'avui és molt confusa i això de no saber si haurem de votar aquest febrer o podrem esperar el mes de maig no ajuda gens. De moment s'ha congelat el decret i ara haurem de veure com el defensa el govern i com justifica el recurs l'advocat que l'ha presentat. Entretant el temps continua corrent i el procés electoral no s'atura.

En aquesta ocasió entenc la reacció del TSJC i no hi veig males arts com alguns polítics apunten a les xarxes. El problema, com ja avançava ahir, és que ens hem acostumat a portar-ho tot al jutjat i la política està encallada. No pot ser que siguem incapaços de funcionar políticament sense haver-hi d'intervenir els jutges, perquè al meu entendre això no beneficia a ningú.

Si no vaig equivocat, aquest dijous és el marge que s'han donat per tenir una resposta de les dues parts implicades, govern i advocat recusador, i espero que després no passi gaire temps perquè es desencalli del tot. Ja deia jo ahir que tant m'era una data com l'altra. Entenc la situació, però el que no pot ser és que juguin amb nosaltres i ens confonguin d'aquesta manera. Qui hi guanyarà? De moment hi perd la ciutadania que no entén res.

La recentralització de Pedro Sánchez

Davant de la decisió del president del govern espanyol de recentralitzar el poder en sanitat, seguretat i transport, tothom reacciona segons l'interessa. Els presidents autonòmics socialistes no diuen ni piu, és dels seus. La presidenta de Madrid, del PP, protesta com ho fa Torra o Urqullu, ens prenen competències. Però ningú no és capaç de valorar-ho en funció de l'encert o no de les mesures, més que no pas de qui són les competències?

Els catalans que volen la independència saben que en la situació actual qualsevol excusa és bona per treure o minvar les competències. És precisament això el que ha fet que moltes persones hagin esdevingut independentistes. El PP de Rajoy hi va ajudar molt, i amb el 155 es va veure tot molt clar, ja que no només és des de fora, sinó que també des de dins hi ha qui li fa nosa l'autogovern.

Som uns quants que pensem que la jugada actual donarà peu a que en altres ocasions es restringeixin les competències autonòmiques. Costa molt el traspàs de competències. Dura molts anys i encara no s'ha aconseguit del tot, però en canvi el restringir-les es fa en un minut. És qüestió de signar un decret i assumpte solucionat.

Jo entenc que la solució passa per una entesa entre els diferents governs i el de l'Estat. Això no ha de ser tan difícil si es fa a consciència i no per interessos partidistes. El problema és que hi ha una creença que el més important és el govern de l'Espanya unida i que la resta és un joc per entretenir aquells quatre il·luminats que pensen en l'autogovern o la independència. 

Veurem si les mesures adoptades pel govern central es compleixen i serveixen per contenir el virus, i ens agradaria veure també més coordinació i saber fer entre totes les administracions implicades. Creure's que uns són més importants que els altres és un error.

Suport de Fors a l'alcaldessa Moreno

Si el dia 11 de setembre criticava l'actitud de l'ex-alcalde Estanis Fors quan no va aplaudir el discurs de l'alcaldessa, en l'acte institucional de la Diada, avui celebro el seu suport i escalf el dia de la declaració de l'alcaldessa davant als jutjats de Mataró, citada per haver signat el decret d'adhesió a la celebració del referèndum de diumenge vinent.

De tothom és sabut la guerra declarada entre Estanis i Annabel, des de la moció de censura que va suposar la pèrdua de l'alcaldia del primer. L'equip de govern entrant, i principalment l'alcaldessa, es varen fer ressò de diferents anomalies detectades en la gestió de l'ex-alcalde durant el seu mandat, alguna de les quals podria tractar-se d'un delicte de prevaricació.

En aquestes condicions és fàcil imaginar que la relació entre els dos alcaldes d'aquest mandat municipal no passa per bons moments, i que sigui complicat compartir uns mateixos espais, però ambdós han de ser conscients que són càrrecs electes i per sobre de tot hi ha la responsabilitat deguda a la ciutadania que els va votar. Tot això, però no treu que puguem felicitar aquest suport.

No oblidem que, com ja vaig dir el seu dia, no podem prendre'ns a la lleugera tot el que està passant, perquè segons quin sigui el resultat, hi ha qui haurà posat en perill el seu futur, no només polític, sinó també personal i familiar. Això ens ha de fer obrir els ulls i anar tots junts per evitar que les conseqüències dels actes d'aquests moments comportin problemes greus als valents que s'han posat al davant.

La por a sentir-te sol

Aquests moments que vivim políticament a Catalunya és bo reflexionar sobre el valor i el mèrit d'assumir responsabilitats que van més enllà de l'actuació diària i que no sempre som capaços d'apreciar en les altres persones.

Som moltes les persones que hem pres un posicionament en relació al referèndum i el nostre compromís social i polític, però no tots assumim la mateixa responsabilitat ni, per tant, estem exposats als mateixos perills i conseqüències.

Alcaldes com la nostra alcaldessa, que han optat per seguir els acords del Parlament català, tots ells anul·lats pel Tribunal Constitucional, s'enfronten a penes d'inhabilitació i sancions econòmiques i qui si sap si també a penes de presó. Tot això per defensar-ho amb coratge, encara que algú dirà amb irresponsabilitat, sense tenir cap garantia de poder aconseguir celebrar el referèndum, que és el seu objectiu.

Actituds com aquestes no són normals i passen en circumstàncies molt especials, potser una vegada a la vida, si és que passen, però sí que hauria de ser més habitual veure els nostres polítics defensar amb més interès i empenta les voluntats dels vilatans, i això no sempre succeeix.

En la nostra vida diària tots tenim por a sentir-nos sols. És molt fàcil parlar pels altres i donar consells quan no som nosaltres qui hem de fer el pas. És molt fàcil presentar-nos al Passeig de Gràcia amb una estelada sabent que n'hi trobaren centenars de milers, però no ho és tant signar un decret a favor d'un referèndum anul·lat pel Tribunal Constitucional.

És important que tinguem molt clar el paper que hi juga cadascú i ho valorem en la seva justa mesura. Junts podem fer moltes coses i ens repartim les responsabilitats i també les conseqüències, però quan un està sol la pressió recau sobre un mateix i això no és poca cosa, i es necessita l'empara dels altres. Hi ha decisions que permeten fer marxa enrere, però n'hi ha d'altres que és molt difícil rectificar i és llavors quan s'ha d'actuar amb claredat, responsabilitat i solidaritat.

Un pacte contra Catalunya

Avui ens han fet saber que PP i C's han pactat definitivament el suport a la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. De tot allò que havia dit Rivera i els seus amics de frenar la corrupció i de no permetre que persones corruptes tinguin càrrecs polítics, no se n'ha parlat més. Finalment el tema estrella ha estat atacar la immersió lingüística per decret llei.

Aquestes són les maneres de fer de la gent retrògrada que van de progres. Una dreta ultraconservadora i irrespectuosa amb la llibertat dels altres. Una posició que només pot salvar el PSOE si actua amb seny i es fa valdre. El perill és que estigui tan tocat que sigui incapaç de denunciar allò que sempre havia defensat: la immersió lingüística.

El títol d'aquest post no és cap error, perquè el pacte no va contra els catalanistes, sinó contra tots els catalans, perquè ens fa més febles, més ignorants, amb l'excusa que potencien l'anglès. Vergonya haurien de tenir aquells polítics només coneixen el castellà i necessiten traductors arreu on van. La gran solució és convertir les comunitats amb llengua pròpia en trilingüe, quan s'ha demostrat que la immersió lingüística en català ha estat un èxit per a les dues llengües oficials, i que si hi ha una llengua que necessita ser protegida és precisament el català.

Però el pacte és irracional i només aboca odi i ganes d'ensorrar tot allò que la transició va fer de positiu, per quedar-nos només en aquells vicis i privilegis que no hem estat capaços d'anul·lar. Avui és un dia trist per a la democràcia en aquest nostre país, que està ara més que mai en mans del PSOE.

El PP no rebutja la xenofòbia de PxC, sinó que hi competeix

Una vegada més Europa ha d'avisar Espanya que legisla malament, i l'exigeix canviar decrets i lleis injustes. En aquest cas es tracta del decret del govern del PP, de l'any 2012, en que es priva els immigrants sense-papers l'accés a la sanitat pública. Segons informa la comissió del Consell d'Europa que vetlla pels drets socials, aquest decret és contrari a la Carta Social Europea.

Si fóssim un país normal, si el nostre govern fos un govern seriós i democràtic, hauria de reconèixer l'error i disculpar-se. De fet, si fos un govern plenament democràtic, mai no hauria aprovat l'esmentat decret.

El govern català ja se'n va distanciar i ha continuat atenent les persones sense-papers, exigint-los tan sols que s'empadronessin. El sentit comú ha de regnar a l'hora de legislar, però a casa nostra el PP ha demostrat contínuament que de sentit comú no en té gens, i l'exemple que dóna no ajuda gens a millorar la manera de ser dels seus governats.

Ens agradarà més o menys ser a Europa, però queda demostrat que l'anhel per entrar-hi, quan patíem la dictadura franquista, està més que justificat. No haurà resultat tot el positiu que esperàvem, però si continuéssim a dins, ningú no ens assegura que no continuéssim sentint remor de sabres.

Una vegada més, la política del Partit Popular, queda retratada i només per la poca vergonya dels seus dirigents, la cara no els cau. A mi, que no m'hi sento gens vinculat, m'avergonyeixo de ser considerat espanyol, per culpa del govern actual. I que no es confongui ningú, no té res a veure amb la ciutadania espanyola, on hi ha moltes persones que ja les voldríem per veïns. A vegades sembla que juguem a bons i dolents, i això és un error. El problema és el comportament del partit que governa amb majoria absoluta.