Resseguint la línia de la costa

Una tarda més hem fet la passejada, amb marxa accelerada, entre Arenys de Mar i Canet de Mar, aprofitant el bon temps i la claror del dia, que aquests dies corre a apagar-se. Sovint realitzem activitats sense arribar a valorar la sort que tenim de poder-les fer. Ho tenim tan fàcil que no se'ns acut a pensar que hi ha persones que pagarien per fer allò que a nosaltres ens surt gratuïtament. Passejar al costat del mar una tarda de diumenge sense haver de pensar en agafar el cotxe per tornar a casa no ho pot fer tothom, i és de bona persona ser agraït.

Després dels comentaris de l'altre dia sobre el canvi d'hora i el fus horari on ens emmarquem, n'he parlat i hi he pensat una mica i crec que no és fàcil acontentar tothom. Segons vaig poder llegir una de les idees que es defensaven era mantenir sempre el mateix horari, el corresponent a l'hivern, i adoptar l'hora del fus horari que ens correspon i no l'actual, que és el de països, com Alemanya, situats més a l'est.

Aquesta proposta, que sembla ser que seria la més idònia, fa que els mesos d'hivern les tardes siguin molt curtes, i que la majoria de les activitats que realitzem siguin dins la foscor, amb la necessitat d'utilitzar el llum artificial. No voldria repetir-me en la discussió, sinó fer notar que una caminada com la d'avui, es fa difícil un altre dia de la setmana, quan la gent treballa.

Contemplar com el sol se'n va a la posta mentre tu camines tranquil·lament, gaudint del paisatge, no té preu, i si li treus la llum del sol, no és el mateix. Avui hi pensava mentre caminàvem. Entenc, doncs, que a l'hora de prendre una decisió, no només cal tenir present els avantatges d'estalvi d'energia, sinó l'ús que fem de les hores diürnes en el nostre lleure. 

La natura és sàvia, i per això hauríem de pensar com ens podem adaptar millor a ella. Sembla força evident que un canvi d'hàbits seria la solució, però això no és fàcil. Com aconsegueixes que ens llevem abans i acabem la nostra feina professional també més aviat? No és el mateix una societat que a les sis de la tarda tanqui les botigues, que no pas que ho faci a quarts de deu de la nit. Si canviéssim la manera d'organitzar-nos, no només obtindríem més hores de sol, sinó que les podríem gaudir i ens ajudaria a afrontar les penúries d'una altra manera. Tot això, però, avui sona força utòpic.

El canvi horari i el fus

Cada vegada que ens toca canviar l'hora sorgeixen els comentaris a favor i en contra d'aquesta pràctica i, des de fa alguns anys, la pressió perquè es deixi de fer. Després d'aquí ve la discussió de quin horari és l'òptim, si l'hora d'estiu o el de l'hivern, i en el cas d'Espanya, a més, si cal adaptar-nos al fus horari que ens pertoca o bé continuar amb l'actual, que va ser imposat per Franco, per amistat amb els dirigents nazis Mussolini i Hitler.

Aquests dies es comentava que si Europa no havia acabat de suprimir el canvi horari havia estat degut a la pandèmia que ho va aturar tot. Estava molt avançada la idea de deixar de canviar l'hora atès que es considerava que els motius d'estalvi energètic eren dubtosos, si més no actualment.

Aquesta propera matinada canviarem l'hora, tot retardant una hora i fent que la foscor dels vespres arribi abans. Això, que d'entrada no acaba d'agradar gaire, es correspon més a la realitat que no pas a l'estiu. Segons llegia l'altre dia, hi ha un cert acord, però sense acabar de decidir, de no només deixar de fer el canvi d'hora, que s'acabaria l'any vinent, sinó també de col·locar els diferents països europeus al fus horari que els correspon. Això faria que l'horari a Espanya fos el de l'hivern, però una hora més endarrerida, per coincidir amb la Gran Bretanya, amb qui compartim el mateix fus horari.

Si es confirmés aquest acord, voldria dir que l'estiu vinent no canviaríem l'hora, i en canvi el mes d'octubre següent endarreriríem una hora més el rellotge i la foscor llavors encara esdevendria més aviat.

El problema que hi veig és que els nostres hàbits no són els mateixos que a molts altres països, i el fet que ens situem al fus que ens correspon geogràficament, i amb l'horari d'hivern, molta de l'activitat social, però també professional, es farà de fosc. Sempre s'ha dit que té sentit que havent dinat l'activitat comercial faci una aturada llarga, per la temperatura que tenim, i això endarrereix el tancament dels establiments. Si s'apliqués el nou horari i fus, potser caldria estudiar la possibilitat de reduir aquesta pausa del migdia, sobretot tenint en compte que a l'hivern no fa tanta calor.

Llegia l'altre dia que els nous horaris dels espectacles de llocs com el Teatre Nacional, algun dia d'entre setmana, havien estat ben rebuts. És bo que de mica en mica ens anem adaptant a aquest avançament de l'hora d'inici de l'activitat cultural i social, però això ha d'anar acompanyat d'una política conjunta que d'alguna manera cohesioni i conciliï tota la nostra vida en societat.