Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assassins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assassins. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de gener del 2022

Dispara a matar!

Amb aquestes paraules el president del Kazakhstan s'ha dirigit a la població, ja que segons ell els manifestants són terroristes i assassins, i s'ha d'acabar amb ells. Unes manifestacions que varen començar com a protesta pel preu del gas, molt utilitzat pels cotxes en aquell país, però que ha derivat en una protesta contra la corrupció dels seus dirigents.

Malgrat ens quedi una mica lluny, considero que no podem deixar de parlar, una mica esgarrifats, de tot el que està passant en aquell país de l'òrbita soviètica, que va tenir un president a qui s'acusa de corrupte, que venia de l'època de la URSS i que va pujar al poder amb la seva desintegració. Un poder autoritari que ha tingut subjectats tots els seus habitants.

Disparar a matar és molt greu. A casa nostra es posa en dubte la legalitat de les pilotes de foam, pels danys que poden provocar als manifestants, però al Kazakhstan es dispara amb armes de foc, que causa la seva mort, i el seu responsable queda tan ample.

No sé si la Unió Europea es manifestarà d'alguna manera, però en tot cas ens té acostumats a ser lenta i poc efectiva. Putin, en canvi, ha actuat amb molta precipitació, per assegurar l'estabilitat governamental d'un país que el vol amic i tranquil. No vol que l'exemple pugui fer trontollar la seva gent, que viu en una situació també d'autoritarisme, on l'oposició política està totalment relegada, sense possibilitats de parlar clar i fer realment d'oposició al règim.


dimarts, 10 d’abril del 2018

NO TINC POR!

No!, no tinc por, sinó ràbia i tristesa. Tot el que pugui fer l'estat espanyol, la seva policia i els tribunals judicials no em fa por, sinó que em produeix fàstic. La democràcia a Espanya està tocada de mort. Durant aquests anys de transició s'ha mantingut el caliu del feixisme, però ara ha sortit a fora. Ho veus en les decisions del govern, dels seus jutges, de la seva policia. Espanya no ha trencat mai amb el franquisme i ara deixa veure la cara més bruta de la seva essència.
No tenim por dels covards que aprofiten la força per oprimir les persones que volem ser lliures. No aconseguiran mai esborrar la meva idea de pàtria, de llibertat, de respecte. Podran fer molt amb la força, però mai tindran la raó ni la consciència tranquil·la. Vomitaran venjança perquè s'adonaran que la legitimitat no està amb ells, encara que sí la llei que imposen als seus subordinats.
No és el PP només, ni C's o el PSOE, és l'aparell de l'Estat que continua movent els fils de tot el que passa a Espanya des del primer dia de la transició, a mercè dels assassins del franquisme i els seus encobridors. Les seves armes no trobaran en mi resistència, perquè sóc persona de pau. Els meus arguments són la defensa dels drets de les persones que no es poden negar si no és amb violència. La violència de l'estat espanyol manifestada a través de la policia, a través dels jutges i tribunals, a través de lleis repressives. Tard o d'hora la veritat triomfarà i si no som nosaltres seran els nostres fills o els nostres nets. El camí que ha pres Catalunya és irreversible i sempre farem més passes endavant que no pas enrere.
Siguem valents, anem tots a la una, però sempre en pau, sense violència, perquè la raó ja forma part de la nostra vida. No és qüestió d'independència, sinó de llibertat.

diumenge, 10 de setembre del 2017

Els socialistes són a l'altre bàndol

Em permetreu que faci alguna afirmació una mica arriscada perquè caldria matisar-ho bé, però aquests dies em vénen a la memòria episodis ja viscuts en temps del dictador. Recordo una concentració a la plaça major de Vic dels "grisos", intentant evitar una reunió de l'Assemblea de Catalunya, que va contraconvocar-la en una altra ciutat.
També recordo haver de llegir entre línies els pensaments contraris a la dictadura. Llavors no podíem parlar en públic ni escriure en català, i ara encara ho podem fer, però també hi havia molts ciclostils amagats per fer còpies de proclames i convocatòries.
Tot això i més anècdotes personals reviuen en mi aquests dies de persecució malaltissa d'impressors i fabricants d'urnes. És ridícul i patètic, sobretot quan això es justifica defensant la democràcia i acusant els promotors del referèndum d'autoritaris i promotors d'una dictadura. Com es pot ser tan ximple?
El més trist de tot, repassant la història, és que en aquesta ocasió els socialistes són a l'altre bàndol. Els socialistes i una part dels militants del partit successor del PSUC. Uns partits i afiliats que varen lluitar per la llibertat d'expressió, per fer fora el dictador i portar la democràcia al nostre país.
Puc entendre que el PP i C's estiguin en contra del nostre poble i les nostres llibertats, en contra del nostre dret a decidir, però em costa molt de pair que també hi siguin el PSOE i el PSC. Em fa mal, perquè penso que no són justos amb els seus antecessors en el partit. Perquè s'han posat al costat dels descendents dels feixistes i assassins i no demostren cap tipus de diferència respecte a ells. Quin és el seu programa? Com volen convèncer que amb ells aniríem millor que no pas amb el PP i C's?
La seva actitud i la pressió autoritària de l'Estat em refermen en els meus principis democràtics i la reivindicació del dret a decidir el meu futur.

dijous, 29 de juny del 2017

Condecorant franquistes i anul·lant consells de guerra

Un país que condecora exministres franquistes, molt saludable no pot ser, si paral·lelament condemna qui treu les urnes, ja puja el to. Els més favorables a l'actitud del govern de l'Estat són els menys demòcrates, que a Espanya n'hi ha uns quants. Quan llegeixes que dirigents del PSC i de l'ex Unió Democràtica signen un manifest en contra del referèndum, t'adones que hi ha més fang del que podria semblar a cop d'ull.
Si féssim un llistat de les personalitats espanyoles que han rebut en els darrers anys algun tipus de reconeixement oficial o condecoració, ens adonaríem de quin és el perfil que té i ha tingut el suport del govern espanyol i quins són els empestats que mai rebran cap tipus de reconeixement. Si això no és un indicador del grau de democràcia del nostre país, ja em direu amb què ho podem mesurar.
Curiosament en el mateix moment que en el Congrés de Diputats es reconeixen mèrits a persones predemocràtiques, el Parlament de Catalunya declara nuls els consells de guerra franquistes. Una diferència de matís important. Ha arribat tard, perquè han passat més de quaranta anys de la mort del dictador, però com a mínim ha arribat.
És important explicar que tots els partits han criticat el franquisme i aquests injustos consells de guerra, encara que més enllà no hi han anat tots. PP i C's han defensat la transició. Som molts que a hores d'ara no podem defensar-la, perquè ha estat injusta amb els perdedors i excessivament benèvola amb els assassins.

dissabte, 23 d’agost del 2014

El mal ús de la barbàrie de l'Estat Islàmic pot afectar la nostra convivència

La informació que ens arriba de l'Estat Islàmic és esgarrifant i et fa posar de molt mal humor. Et vénen mal pensaments. Desitjaries que els assassins morissin tots, i només hi veus maldat. Es fa molt difícil entendre què està passant, però per sobre de tot el que no es pot admetre són els crims, tinguin o no justificació, que no en tenen.
Per més que ens poséssim a la pell dels jihadistes no podríem admetre els assassinats massius que estan realitzant, en nom d'un Déu que no existeix, perquè Déu és bo i mai avalarà la guerra ni les morts indiscriminades per culpables d'atrocitats que haguessin fet, que no és el cas.
El Papa Francesc va dir que calia aturar els assassinats de l'Estat Islàmic, però sense bombardejar-los, però com es pot fer? Entenc la intencionalitat de les paraules de Francesc, però amb l'Estat Islàmic no hi ha paraules ni consensos per aturar la maldat. Tan de bo fossin capaços d'asseure's en una taula per dialogar, però si tinguessin aquesta capacitat ja no estarien matant com ho estan fent.
La pregunta que em faig aquests dies és sobre la repercussió als nostres països. Som molt propensos a simplificar les coses i aquestes actuacions de l'Estat Islàmic faciliten opinions simplistes. Ajuden a que hi hagi qui posi en el mateix sac totes les persones que professen la religió de l'Islam, i això és un greu error.
És un problema perquè moltes persones de bona fe poden caure en el parany de culpar tots els islamistes, i també una excusa per a uns partits xenòfobs, per enganyar els ciutadans i fer-los creure que tots són iguals. De la mateixa manera que la majoria no combreguem amb idees xenòfobes de partits com PxC i PP, tampoc tots els islamistes combreguen amb la manera de pensar i d'obrar de l'Estat Islàmic. Precisament són la immensa majoria d'islamistes les principals víctimes d'aquesta barbàrie indesxifrable. Una lectura interessada dels fets de Síria i l'Iraq pot complicar la convivència a casa nostra.
És per tot això que els dono tot el meu suport i empenta per superar aquesta situació tan complicada que uns assassins els han posat a prova.