Desconnectat, però no tant!

No estic seguint la campanya electoral dels EUA perquè d'alguna manera intento fer salut. No em convé alterar-me més del compte i m'han recomanat que passi un estiu tranquil, pensant en la família, les vacances, la lectura, i no mirar gaire què ens presenta el futur, tant en l'àmbit local com internacional. Malgrat això, s'ha d'estar molt desconnectat per no saber què es diu i, sobretot, què declara el candidat republicà, l'expresident Trump i molt probable nou president dels EUA.

Estem massa acostumats als seus insults i això fa que no ens vingui res de nou. Sembla com si l'insult anés de manera implícita en la campanya electoral. La desqualificació sistemàtica de l'adversari, no pas per les seves idees, sinó simplement per menysprear-lo i fer-li agafar antipaties. Aquesta és la manera d'obrar del senyor Trump, i estic segur que li va bé i que molts dels seus seguidors l'admiren per aquesta capacitat denigratòria.

Així ens va el món. No són capaços de competir per demostrar que són millors, sinó que es dediquen a insultar i posar en dubte, no només les seves qualitats per optar a la presidència, sinó també la seva personalitat i dignitat. És evident que jo penso que amb aquesta manera de fer es desqualifica per ell mateix, però també sé que això no li resta possibilitats de guanyar les eleccions. Avui ja no compten els valors, sinó qui té més influència i poder a les xarxes socials i al món econòmic.

Em trobo que no sé què dir a favor de la candidata demòcrata perquè no la conec ni crec que hagi fet gaire per donar-se a conèixer durant tots aquests anys de vicepresidència. Això no treu, però, que pel simple fet de sentir com el candidat republicà l'insulta, pel color de la pell i fins i tot per ser dona, ja em mereix respecte i m'agradaria que guanyés les eleccions.

Però com que sembla que el món vagi a pitjor i que tots els punts siguin a favor de la degradació de la política i la manca de respecte a la ciutadania, el més segur és que tindrem a Trump com a nou president, de la mateixa manera que els catalans ens quedarem amb en Salvador Illa. Les cartes estan tirades.

Posar-me al dia

Acabo d'aterrar de les meves vacances d'estiu, i ara em toca posar-me al dia i saber a fons què està passant, tant a la meva vila com a la resta del país, i del món. Mentiria si digués que he estat desconnectat del tot. El fet de continuar escrivint diàriament el meu post, fa que no acabis de marxar del tot, però sí que t'ho mires des d'una certa distància, no només física, sinó també emocional.

Arribo i em trobo amb les festes de Sant Roc que, encara que no es tracti de la Festa Major, sí que ha anat agafant importància, i hi ha una sèrie d'activitats que han esdevingut tradicionals, i que tenen molt seguiment i estima. La traca és la ruixada dels macips, per recordar el vot de vila, però al seu voltant s'hi han anat sumant altres actes que ho complementen i representen l'espetec final de l'estiu, encara que ens trobem a mitjans d'agost.

He pogut veure que les negociacions per aconseguir el vot favorable de Junts a la investidura de Pedro Sánchez continuen una mica amb sordina, probablement per evitar res que ho espatlli definitivament, i que ens porti a una nova convocatòria electoral abans d'acabar l'any. 

Alguns articulistes han recordat el menysteniment de Pedro Sánchez i els socialistes en general cap al president català a l'exili, i com ara el necessiten per aconseguir la presidència. Al marge de la raó que tingui cadascú d'ells, això és una demostració que mai saps a qui pots necessitar, i potser per això caldria ser més caut i no tan bocamoll. És cert que la memòria és efímera, però existeix l'hemeroteca, i això juga en contra de molts polítics inconscients.

Les vacances continuen, però el temps s'acaba i, si no vaig errat, aquesta setmana és decisiva per a la constitució del Congrés de Diputats, d'acord amb els resultats de les eleccions del mes de juliol. Els socialistes tenen coll avall que aconseguiran la presidència de l'institució, i molts desitgem que PP+Vox no acabin convencent a ningú per fer cap jugada que després ens sàpiga greu.

Per cert, les meves vacances també m'han servit per veure com s'ho fan altres països per viure d'una manera més endreçada. El problema és que hi veig molta col·laboració de tothom, i no només una millor manera de governar i gestionar la cosa pública, que també. Quan intento imaginar-me la seva aplicació a casa nostra em venen tots els mals. Ho aniré comentant els propers dies.

Gaudint de la natura

 M’he proposat desconnectar del món i avui ho he aconseguit. Ahir em vaig assabentar de la mort de l’exministre Josep Piqué i em va semblar que havia d’escriure un petit comentari. És important reconèixer els mèrits de la gent que ha treballat d’una manera eficient i efectiva, encara que no combreguis amb les seves idees, i que t’hauria agradat que s’hagués fet d’una altra manera.

Avui sí que he desconnectat i no sé pas què ha passat arreu del món. Tot i que soc una persona a qui li agrada saber què està passant i que d’alguna manera ho necessito, també és bo ser capaç de fer aquesta desconnexió, encara que només siguin unes hores, un parell de dies.

I m’he dedicat a gaudir de la natura, massa vegades oblidada i menystinguda per tots, per les nostres autoritats que no fan prou per salvaguardar-la i per tothom en general, que tampoc som prou curosos, amb honroses excepcions. Una natura que a vegades resulta abrupta i això ens impressiona.

Probablement és fer una mica de trampa, perquè resulta més fàcil parlar i admirar aquells fenòmens que ens sorprenen, ja sigui per l’espectacularitat, o per la novetat, que no pas allò habitual que ens resulta gairebé inapreciable.

Quan admiro la naturalesa penso en la gent que és incapaç d’estimar-la, que n’hi ha. Si aquests són majoria és quan perilla l’ecosistema, i si els nostres governants no s’hi esmercen suficientment és quan tot comença a trontollar i no ens hi trobem a gust. Avui sí que he disfrutat del paisatge, també de l’urbà, perquè estava net i endreçat. Segur que se l’estimen!

Desconnectar del món per uns dies

Avui he decidit que no volia saber res del que passava pel meu país, ni tampoc arreu. Em concentraria en el meu entorn immediat i, sobretot, gaudir del dia i de les novetats i sorpreses que em presentés. Haig de dir que ho he aconseguit i crec que ho posaré en pràctica durant aquests dies de vacances.

Oblidem sovint de la riquesa de conviure amb altres persones i ser capaç d’acceptar les diferències i les discrepàncies en el pensament i també en la manera de reaccionar davant dels esdeveniments. De tot se’n pot aprendre, i de les persones encara més.

Fas noves amistats, que saps que no durarà gaire, encara que sempre hi ha la incògnita, però et planteges viure l’experiència al màxim, el temps que sigui, i que en puguis guardar un bon record. T’adones que hi ha problemes que comparteixes, que no ets l’únic en patir-los, i parlant-ne a vegades t’ajuda a resoldre dubtes que no sempre són fàcils d’afrontar.

Avui, doncs, ha estat un dia amb moltes experiències. No només per visitar coses diferents, sinó per compartir moments amb altres persones que han tingut un passat probablement molt diferent al teu, però que t’uneix les ganes de passar bons moments, però sobretot fent la vida fàcil als altres. 

I demà més. També més calor. Sembla que forçosament ens hi haurem d’acostumar. No agrada, sobretot a les persones que, com a mi, ens agrada el fred. També en això hem d’aprendre a conviure i agafar la part positiva. Demà, també voldré estar desconnectat del món, i posar les fronteres molt a prop dels meus moviments.

Vacances a sis-cents quilòmetres

Dos dies a Bordeaux han servit per fer un parèntesi a les vacances a la vila, per descobrir noves ciutats i poblets de la rodalia, analitzar i reflexionar sobre la vida en societat i agafar forces per encarar un nou curs d'aquí a pocs dies.

Hem caminat força, com acostuma a passar quan visitem ciutats d'altres països, però el cansament es compensa amb la riquesa de poder-hi anar i compartir la vida el més directament possible.

La ciutat de Bordeaux m'ha causat molt bona impressió, amb una bona comunicació del tram i un centre molt interessant, amb carrers estrets i places i racons entranyables, amb més turistes dels que havia calculat trobar-m'hi, però sense la saturació que critiquen alguns barcelonins. Evidentment, no pretenc comparar les dues ciutats. Continuo pensant que els catalans tenim una gran capital.

També han servit aquests dies per desconnectar de la política del nostre país. Veig que no m'he perdut gaire res, i que la situació és bastant semblant a quan vaig marxat. Haurem d'esperar una setmana més per si hi ha cap tipus de canvi.

Exhaurides les vacances

Aprofitant que els partits polítics ens avorreixen amb el mateix de cada dia, parlaré de les vacances que avui s'acaben. Dic que ens avorreixen perquè no afegeixen res de nou. Cap d'ells. Joan Herrera es dedica a atacar per evitar que es fixin massa en ell, que cada dia resulta més patètic. Albiol fent d'home fort del PP intentant treure alguna cosa dels empresaris, encara que sigui fent-los por. Iceta marcant distàncies de tothom, crec que de manera molt intel·ligent, i de Junts pel sí... no podem dir res de nou.

Demà recuperem la normalitat, i ho fem amb l'agenda plena, per treure'ns la son de les orelles. En pocs dies, doncs, oblidarem tot el que hem fet aquests dies. La capacitat de desconnectar, de posar-hi distància, de canviar el ritme i la rutina, i recuperar les ganes de treballar en nou projectes, amb nova il·lusió i amb professionalitat.

Acostumem a fer propòsits a primers d'any, però d'alguna manera és després de vacances quan seria més idoni. Després d'haver gaudit d'uns dies de repòs que també ajuden a mirar en perspectiva el futur, el nou curs.

Demà, doncs, primer dia de la setmana, primer dia del nou curs. Agafem-nos-ho bé! 

Una desconnexió de 24 hores a Cantonigròs

No sempre és fàcil desconnectar, ni tots els llocs i ambients ho fan possible. Avui he desconnectat. M'he pres el dia lliure i he anat a Cantonigròs. Un dia esplèndid, encara que el motiu del viatge no ho feia necessari. Malgrat tot, sempre és d'agrair que quan et pots escapar puguis gaudir d'un dia assolellat (qui em coneix dirà que a mi m'agrada la pluja, i és cert).

El poble respirava molta quietud. Segurament encara estem afectats per la crisi i els propietaris de segona residència escurcen la setmana santa. Hi ha consciència que encara ha de passar un temps fins a recuperar els nivells anteriors a la crisi. M'imagino que a partir de dijous serà diferent, però llavors jo seré al costat del mar i amb més presència de visitants.

Arribant a Arenys m'he anat assabentant de les notícies del dia. Cada vegada perd més protagonisme l'accident dels Alps i avui es comentava l'ultimàtum per a l'acord entre els EUA i Iran, però també de la detenció d'una família de Badalona, amb dos joves de 16 anys que presumiblement s'estaven preparant per viatjar a Síria a lluitar amb l'EI.

Encara eren notícia les reaccions al pacte entre CIU i ERC del full de ruta. ICV hi veu electoralisme. És l'excusa de sempre. Hi ha algun partit polític que no actuï per electoralisme? ICV no ho fa? No es fa estrany que ICV només parli de participació quan s'acosten eleccions? Els problemes d'ICV i del PSC no són les declaracions electoralistes de CIU i ERC, sinó els problemes de definició, de consistència, de capacitat d'il·lusionar. Que no busquin els problemes en els altres.

I d'Arenys també hi ha bones notícies: l'ajuntament guanya el contenciós plantejat per la UFEC i, segons sembla, tampoc l'ajuntament no haurà d'indemnitzar al propietari de les Clarisses. És important, tenint en compte què va passar en casos desatesos i que finalment varen suposar un càstig econòmic important per a l'ajuntament. 

Per cert, mentre escrivia el post, a TV3 insistien que tallar un arbre no és cap crim, que en molts casos és convenient fer-ho... ho dic per a tota aquella colla de creguts ecològics que et mal miren quan demanes que tallin un arbre que està provocant problemes. Ja ho veieu, ja estic connectat.