Ni en els debats es comporten educadament

Confesso que no he seguit cap debat electoral ni penso seguir-ne cap altre que es pugui programar a partir d'avui. No els he seguit ni seguiré perquè n'estic fart dels polítics! De la majoria d'ells i elles, però sobretot d'ells, que continuen sent majoria. Això no treu que el dia 28 d'abril vagi a votar, perquè sempre ho he fet i ho continuaré fent, i no votaré a cap d'ells.

Diuen que Pablo Iglesias va insistir en considerar Rivera un mal educat. Ho puc entendre, perquè se li escau. En primer lloc perquè no té costum de conrear els valors que ens varen ensenyar els nostres pares -no sé si els seus-, entre els quals hi ha de comportar-se amb educació, que no vol dir parar la galta ni ser un mesell, però tampoc ser un impertinent. Per altra banda, Rivera ha demostrat fins ara com és i com actua i, si una cosa destaca en ell, és la injúria, la hipocresia i l'engany.

Tots recordem les promeses incomplertes. Més que incomplertes, haver actuat de manera contrària a la promesa. Ja sé que això ho podem trobar en la majoria de polítics, però ell, que havia de ser el promotor i líder de la regeneració de la política, ha actuat encara pitjor que els altres. Només falta que li enxampem corrupció. Fins ara, però, ha defensat els corruptes quan a ell l'ha convingut.

M'assabentaré de tot el que passi en els debats, sense necessitat de sentir-los mentir i enganyar la gent. Ho deixo als masoquistes i als que viuen de la notícia, sobretot si aquesta és sucosa.

Si en els debats ja no es comporten educadament, què podem esperar de la seva gestió pública?

La Camarga a 30 Minuts, de TV3

Estava mirant el programa 30 Minuts sobre el restaurant de la Camarga i em vénen moltes sensacions al cap. En primer lloc fàstic i vergonya, tot junt. Reconec que sóc molt mesell, molt innocent. Encara penso que hi ha bona fe; que els polítics són persones que entren en política per estar al servei de la ciutadania; que defensen la seva ideologia i que procuren convèncer, amb bones arts, amb pedagogia i exemplaritat la seva manera de pensar...

I penso que no només em passa a mi. Estic convençut que la gent és massa bona i que s'ho creu tot. És per això que molts polítics ho tenen tan fàcil per viure a costa nostra, enganyant-nos i decidir per nosaltres allò que els va bé a ells. No tots són iguals, però tenim massa exemples, com aquest mateix de la Camarga.

El problema de casos com aquest fa que corrin rumors arreu i que al final ens ho creiem tot. Arribem a pensar que tots els polítics són corruptes i que això és la normalitat i que no hi ha possibilitat de canviar res. Només faltava que sortís Podemos i comencéssim a veure coses que no ens acaben d'agradar, i que ja hi ha qui l'interessa sembrar els rumors més enllà del que seria normal. En política passa allò de que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ha de semblar-ho. 

La conclusió, després de veure el programa de televisió, és que cap dels protagonistes sembla honrat. Potser ho són, però ho dissimulen molt bé.

Només és notícia allò que interessa

La manipulació de la informació té molts graus i moltes maneres. En aquesta societat mediàtica en què a l'instant et pots assabentar del que passa a l'altra punta del món, vivim informats només d'allò que es vol informar i només és notícia allò de què s'informa. El que està passant avui al centre del continent africà amb prou feines és notícia, però les persones estan morint com abans, quan ho deien els diaris.

Aquesta situació és molt perillosa perquè ens hem cregut allò del dret a la informació, sense caure en què ho sabrem si es vol que se sàpiga, i ens quedarem tan amples llegint només allò que publiquen els diaris.

Aquesta confusió és la que ens porta a beneir el que hauria de ser criticable. Escollim uns canals informatius massa a la lleugera i som poc crítics i exigents. Amb aquesta actitud tenim les de perdre ja que fàcilment ens condicionen fins i tot la nostra manera de pensar. Critiquem allò que ens diuen que s'ha de criticar i acceptem per bo allò que els nostres informants aplaudeixen.

Tot això, portat a l'extrem, explicaria el per què de l'odi que es genera a Espanya vers els catalans, després de veure el documental de Telemadrid, per posar només un exemple. Estic igualment d'acord amb Sergi Pàmies, en el seu article de La Vanguardia d'aquest dissabte, i no em sembla que documentals com l'Hola Europa!, siguin la millor manera d'ajudar-nos en el litigi que tenim per assolir la plena sobirania. Com en totes les coses, cal tenir en compte totes les opinions, sobretot si són argumentades, encara que no ens agradin. Estic convençut que és més efectiu veure un reportatge on hi ha discrepàncies, que no pas un altre on tothom està d'acord en una mateixa línia argumental.

La societat avança però cada vegada som més mesells, ens ho creiem tot, o passem de tot, sense argumentar-ho, ni fer les nostres reflexions. Actuant d'aquesta manera probablement tindrem molta informació, però tan sols de tot allò que ens vulguin explicar. El nostre univers serà molt reduït i el nostre discurs molt pobre.