Lluitar per no repetir la història autoritària

Sempre m'he preguntat com és possible que es voti democràticament un dictador. L'origen de la pregunta l'he buscat a l'exemple de Hitler a l'Alemanya d'ara fa cent anys. Una Alemanya i una Europa que l'escriptor Stefan Zweig ens il·lustra molt bé i que tinc molt present quan analitzo la situació actual.

Avui, precisament, llegint una crònica del Brasil amb unes declaracions i una actitud del seu president, elegit democràticament, he recuperat la meva pregunta redundant. Ja no m'haig de referir al segle passat, sinó que malauradament estem vivint un procés molt semblant. Un poble, el brasiler, que ha escollit democràticament com a president un dictador que farà tot el possible per descafeïnar l'esperit democràtic del seu poble, de moment rememorant l'aixecada de 1964 que va portar 21 anys de dictadura.

Però no hem d'anar tan lluny perquè a Europa també tenim exemples d'aquesta contrarietat. Què ens passa als humans? Com podem ser tan desmemoriats? Per què som capaços d'escollir aquells que ens portaran el caos, la injustícia, el dolor? Tenim exemples a Polònia, Hongria, Romania i també a Itàlia, i ara serà el torn d'Espanya?

Serem capaços els espanyols de donar el poder a l'extrema dreta? Ho podem fer votant-los directament o a les seves crosses. Que no ho deixen prou clar amb les seves declaracions? Què necessitem més perquè se'ns obrin els ulls?

En els propers dos mesos el futur d'Espanya i d'Europa pot afeblir perillosament la democràcia i tota lluita social dels darrers anys anar-se'n a la m... No podem repetir la història dels nostres avantpassats, el seu sofriment ens ha de servir per no caure en els mateixos errors. Com pot ser que uns personatges execrables puguin aconseguir els vots de la ciutadania? Hem de treballar perquè al nostre entorn no hi tinguin cabuda i que aquest sigui cada vegada més extens, per foragitar-los i negar-los qualsevol possibilitat de fer més mal a la nostra societat.

La confecció de les llistes des de dalt i la democràcia representativa

En els meus post d'aquests dos darrers dies he parlat de dos exemples de dirigents del PP català que han quedat arraconats per la direcció estatal a l'hora d'elaborar les llistes electorals. M'he referit a l'actual portaveu del Congrés, Dolors Montserrat, i a l'exdelegat del govern a Catalunya, el senyor Millo. Tot i així hi ha un element que no he tractat i que m'hi vaig a referir.

La decisió de la direcció del PP estatal és un menyspreu als militants i dirigents del PP català. La decisió ve de dalt a baix i no és el millor signe de democràcia. El problema, però, no acaba aquí. Hi ha més persones afectades i em refereixo als electors catalans que hauran de votar per a qui ha decidit Madrid.

Xavier Roig ha escrit mil vegades sobre sistemes electorals i s'ha mostrat favorable al britànic. D'alguna manera i per resumir-ho molt, es tracta de trobar la relació més directa possible entre l'elector i l'elegit, per aconseguir una cosa de molt sentit comú, com és la responsabilitat directa del diputat escollit davant dels seus electors. Jo hi estic totalment a favor.

Reconec que aquest sistema pot deixar amb el cul a l'aire als partits polítics. Aquell conglomerat a l'hora de votar qualsevol decisió és molt fàcil quan hi ha una dependència directa al partit, que no pas quan la dependència és amb qui t'ha votat. És molt millor aquest darrer cas i reflecteix millor el que anomenem sempre democràcia representativa.

Espanya sempre ha funcionat de la mateixa manera, però en aquesta ocasió s'ha radicalitzat molt més la dependència dels partits, no només al PP, sinó també al PSOE, al PDECat-JxC-Crida... a l'hora de confeccionar les llistes. No es tracta d'una discussió menor, però personalment tinc molt clar que el sistema electoral espanyol, i per tant també el català, té menys qualitat democràtica que no pas el britànic.

Al Regne Unit, amb un sistema electoral com l'espanyol, a hores d'ara el Brexit ja s'hauria aprovat. Algú podrà dir que hauria estat millor, però jo penso que el fet que t'obligui a dialogar i a pactar cada detall és molt més valuós i a la llarga efectiu i democràtic.

De la representativitat política i la identificació de l'elector

De la meva lectura de premsa d'avui destacaria dues informacions o textos, que voldria animar a reflexionar-hi. En primer lloc l'article d'aquest dijous a l'ARA, del filòsof Àngel Castiñeira, "No ens representen" i en segon lloc la composició de la candidatura "Catalunya sí que es pot".

L'article de Castiñeira és interessant perquè descriu molt bé la relació entre representants i representats, i els problemes de relació que s'han derivat sobretot arran de la crisi econòmica, però també territorial.

Castiñeira planteja dos models per entendre la noció de representació política, que alhora es complementen. En primer lloc la representació com una delegació de poder i de funcions, i per altra banda, la representació com a representativitat, de manera que l'elector se sent identificat amb l'elegit, per acabar afirmant que la legitimitat i la credibilitat del poder polític depèn del fet que els dos models siguin percebuts com a vàlids en el seu funcionament. A partir d'aquí l'autor ens convida a reflexionar-hi a través d'alguns exemples del que està passant avui.

Considero també molt interessant quan afirma: "La burocratització dels partits, convertits en òrgans de l'Estat més que en part de la societat civil, els ha anat distanciant de la gent". Una realitat que no sé si les noves formacions polítiques seran capaces de canviar.

Quant a la composició de la candidatura Catalunya sí que es pot, com molt bé diu l'ARA, no segueix el patró de Barcelona en Comú, sinó que en aquest cas es tracta d'ICV reforçada amb membres d'altres moviments, com Podemos. Això, doncs, em fa pensar que els resultats que ens pot oferir aquesta candidatura, en cas que tingués algun paper a jugar després del 27S, no diferirien de l'oferta que ens pot brindar ICV, i que tots tenim prou identificada.

Amb aquest panorama queda més clar que mai el que ja avançava en l'escrit d'ahir, si no ho recordo malament, donant més protagonisme a la CUP per aquelles persones d'esquerres i que vulguin un futur nou per a Catalunya.