Passejant pel litoral

No sé si us ha passat a vosaltres, però amb la gent que he anat parlant aquest diumenge coincidíem que teníem mal de cap. En el meu cas no era gaire res estrany, doncs porto alguns dies amb aquesta tortura, però la majoria em comentava que avui notava com un núvol tèrbol que no els deixava veure clar. 

No sé si és el clima que ens afecta més que mai, o bé que portem una vida tan estressada, en tots sentits, que qualsevol canvi de temps ens afecta. I per això ens ho hem de mirar d'agafar diferent, i sobretot fer exercici, caminar i respirar aire pur.

Per canviar una mica el trajecte usual, avui hem anat en direcció a Caldes d'Estrach, fins al port del Balís. És una llàstima que no tinguem solucionada la connexió entre els dos pobles veïns, per la musclera. Va haver-hi un temps que semblava que hi havia cert consens per fer un pas que superés l'obstacle creat amb la desaparició de bona part de la platja. Avui, però ja no se'n parla.

M'he fixat per on podria passar el comentat carril bici que es vol establir al Maresme, i la veritat és que hi ha llocs molts fàcils d'implementar, però en altres la cosa es complica. Com superem el pas del túnel del tren entre Caldetes i Arenys? 

En aquest tram la carretera tampoc no és tan ample com per reduir-la i fer-hi passar el carril bici. Si no s'aprofita l'amplada de la carretera, crec que no hi ha vorera suficient. Confiem que hi hagi qui hi trobi la solució, perquè no seria bo que ens trobéssim amb el mateix problema que hi ha ara si vols caminar pel camí de mar, el que molts arenyencs anomenem camí d'en Vicenç, exregidor que va treballar perquè els dos pobles estiguessin units més enllà de la N-II i la via del tren.

El microclima que sempre parlem

Si les converses sobre el temps són el recurs fàcil de quan un no sap de què parlar, també és típic sentir a parlar dels microclimes, però això ja denota un cert nivell. De microclimes n'hem parlat de Malgrat de Mar, o si més no a mi me n'han parlat més d'una vegada, però segur que tots coneixem o hem sentit a parlar d'altres contrades. Avui m'han parlat d'Elosu. A l'altra banda del llac es troba Legutiano. Allí hi ha caigut un xàfec, i a l'Elosu ni una gota, fins ara. Sembla ser que això és freqüent. Un microclima.

Durant les vacances és important desconnectar, i de moment he aconseguit el meu propòsit, però també reflexionar, canviar alguns hàbits, endreçar la biblioteca i arxivar documentació, evitar llençar coses que després et sap greu. Aquest és un altre propòsit o conjunt de propòsits. Espero a finals de vacances haver-lo complert.

Vint-i-quatre hores donen per a molt, però també les pots perdre sense fer res. La lectura és important, i durant les vacances és una bona oportunitat. Aquest seria un tercer propòsit, amb l'afegit de continuar-ho fent la resta de l'any.

No em dedicaré a pensar en els microclimes i, en tot cas, si parlo del temps serà per queixar-me de calor i desitjar que arribi aviat la tardor, si més no la tardor tèrmica.

Ens falta sensibilitat i sobra incivisme

Aquest any hem recuperat la setmana dels barbuts. Dic que l'hem recuperada perquè darrerament no feia fred i aquest any, que fins ara havia fet una temperatura gairebé estiuenca, aquesta setmana ha tingut mínimes baixes i la sensació ha estat de fret d'hivern. 

Si acostumem a dir que avui dia no és com abans, en el cas del clima passa alguna cosa semblant. El fred que recordo durant la meva infantesa no l'he tornat a experimentar. Les nevades que ens permetien construir ninots de neu i organitzar alguna baralla amb boles de neu, no les he vist més. La darrera nevada que recordo és la de reis de 1985, que a Arenys ens va glaçar els flexos dels dipòsits d'aigua.

Aquesta referència a la setmana dels barbuts em fa reflexionar sobre l'educació i la transmissió de les tradicions, dites i coneixements. Avui no és com abans i tinc la impressió que ens deixem alguna cosa. Saltem molt ràpidament i oblidem el camí que ens hi ha portat. Imaginant la infantesa del meu pare, recordant la meva pròpia i observant la dels meus fills, t'adones que els canvis han estat espectaculars. És per això que no hauríem de permetre que deixéssim el passat en un bagul, tancat amb pany i clau, sinó que tot el que siguem capaços de recordar ens ajudarà a entendre el present i ser més valents de cara el futur.

En la formació de les persones del futur ens fa falta cuidar la sensibilitat. Si aconseguim persones sensibles, que no vol dir dèbils, podem esperar que el futur sigui millor que ara, però si la tendència és la de minorar la sensibilitat i augmentar el mal gust, l'incivisme i l'individualisme, el futur de la nostra societat se'n pot anar en orris.

Calor a mar i a muntanya

Diuen que quan no saps de què parlar treus el tema del temps. Avui, doncs, el més fàcil és parlar de la calor, però en aquest cas està força justificat. Ens hem llevat a nivell del mar i ens molestava la calor. Unes hores més tard, a mil metres d'altitud, també ens queixàvem de calor.

Us prometo que he mirat el tema del dia, però em tocava tornar a parlar de la manifestació del dia onze de setembre, i ja he repetit, i encara tindré més ocasions de parlar-ne. O bé parlar de com ridiculitzen Rajoy a Europa, però tots ho sabem i també tindrem més ocasions per comentar-ho. O sinó, parlar d'Urdangarin a qui se li ha bloquejat dos comptes bancaris a Suïssa i Andorra. En aquest cas feia dies que no figurava al meu blog, i el noi ha fet mèrits, encara que seria més llampant parlar de la seva dona a qui no la imputen, no sé per què.

Fet i fet m'he quedat amb la calor de Cantonigròs, la de Tavertet i la d'Arenys, que és la que continuo torejant. M'ha sorprès negativament la sequera del Collsacabra. No recordo haver contemplat abans el color torrat del paisatge d'avui. Els ramats de xais i vaques es confonien amb el prat. La verdor gairebé ha desaparegut d'entre els arbres, molts d'ells ben rossos, agonitzant.

M'ha entrat tristor i molts records d'infantesa, quan, a ple agost, tornàvem corrent a casa espantats per la tempesta de la tarda. El que seguia eren unes partides de la "canasta", o bé "el palé", que es coneix per "monopoli". Ens queixàvem de tanta aigua, i ara...

M'he posat nostàlgic, però ens convé que plogui. Molts dies més com avui i no sé si recuperarem els prats del Collsacabra, no sé si serem capaços de convèncer els nostres fills que anys enrere Cantonigròs era un poble voltat de verdor, on ens banyàvem al riu, a la Foradada o al Nàutic, un gorg que algú va batejar, i anàvem a caçar capgrossos per veure la seva conversió en granotes. Avui tot això està eixut i a l'espera de les pluges d'agost a la tarda.

Proposo el llançament a terres hispanes de rucs amb missatges independentistes

Potser li haurem de donar la raó al diputat del PP quan diu que algú se li ha escalfat massa el cap. Encara que jo no em referiria al senyor Rull, de CDC, que parla de pacte fiscal o independència, sinó dels senyors d'Izquierda Unida, amb l'assalt i robatori al Mercadona, pels protagonistes, però també, i amb més raó, pels diputats que ho han trobat bé.

No sóc gaire amic del ministre espanyol d'Interior, sobretot des de que exerceix de ministre. Sempre he pensat que és ministre gràcies a la seva fidelitat i no pas a la seva capacitat. De totes maneres, els insults que rep de l'alcalde de Marinaleda no estan gens justificats, i més aviat delaten el nivell de qui els realitza.

Més m'han sorprès els comentaris del senyor Gaspar Llamazares a qui creia de més nivell, a no ser que es tracti del que ens comentava el portaveu del PP al Congrés, el senyor Rafael Hernando, "un cop de calor".

Ens trobem mig aclaparats esperant aquesta onada de calor que els homes del temps ens vénen anunciant des de fa dies, però una mica espantats quan llegim que el president del Banc Central Europeu afirma que els salaris espanyols són massa alts. Què més ens retallaran? Si fins i tot es troba en perill l'aportació dels 400 euros als aturats sense subsidi! Si la Seguretat Social és un luxe que no poden aconseguir els immigrants il·legals! Si no tenim clar que poguem rebre la paga de jubilació als 67 anys, al marge dels anys cotitzats!

Sort en tenim que el jugador del Madrid, Sergio Ramos, ens alegra el dia amb les seves relliscades, avui confonent Las Vegas amb New York, o bé els suecs que han llançat centenars d'óssos de peluix amb paracaigudes en territori de Bielorússia, amb missatges a favor de la democràcia i els drets humans. Ara els diplomàtics suecs han estat expulsats del país. Agafem-nos on puguem mentre ens sostingui.

De vacances i amb molta calor

Aquests dies vacances conviden a llegir més a fons els diaris,  però el contingut et fa tancar-los amb clau i pany. La calor també acompanya i et deixes anar al sofà, si en tens. Avui no en tinc, i tampoc molta inspiració, però deixeu-me que us digui una cosa sobre el gran president de les Illes: si treu el català de les proves per accedir  a l'administració, perquè tothom tingui les mateixes oportunitats, el que ha de fer és no fer proves i així hi podrà entrar tothom.

Discursos en campanya remullada

Remullats. No recordo, a Arenys, una nit i un dia seguits plovent sense parar. Dic a Arenys perquè en altres poblacions que he estat, sí que m'hi havia trobat, però sempre he pensat que a Arenys plovia menys. No sé els litres que hauran caigut, però segur que un bon grapat. També és cert que la pluja que cau a la costa no té el valor de la pluja de l'interior, ja que aquí de seguida va a parar a mar. De totes maneres convenia una bona neteja i amb la pluja d'aquests dies haurà anat bé.

La pluja segur que ha obligat a suspendre molts actes. Nosaltres no ens hem mogut de casa, tret d'anar a buscar els diaris. La pluja, doncs, dificulta la vida social, però després de tant temps de sequera, no hi ha cap raó que ens faci criticar el temps d'aquests dies. Com sempre dic, l'aigua és vida.

Hi havia actes electorals programats a l'exterior, i per tant s'hauran suspès, però segons com es miri podem dir que haurà estalviat moments d'avorriment. Els discursos que s'escolten des de dijous, no són cap novetat i els tenim més que sabuts. Desconec si hi ha molta gent dubtosa que espera la campanya per decidir-se. Aquest no és el meu cas. Divendres, a la tertúlia que organitzem cada mes, comentava que encara no m'havia decidit, però avui ja ho tinc clar, i això que no he seguit la campanya. Es tractava d'escollir el partit polític que m'interessa que tingui pes a Madrid, encara que no sigui decisiu, i del qual no me n'hagi d'avergonyir a la primera de canvi. Crec que ja el tinc. L'avantatge d'anar per lliure!

Algunes frases de la campanya: 

Duran i Lleida "Si tu no hi vas, ells segueixen quedant-se els diners"

Coscubiela: "Rajoy i Duran es carregaran la llei de l'avortament"

Cospedal: "El PP estima Catalunya"

Rubalcaba: "Les estadístiques canviaran"

Bosch: "M'agafa icterícia quan sento a parlar de pactes amb el PP" 

... i n'hi ha de més sucoses. Això és la campanya. Només queden 12 dies.

Passejada pel turó de Murou

La nostra fe ens ha portat a Sant Fe del Montseny. Ho havíem programat a primers de mes i ningú calculava que seria un dissabte plujós. Sobretot després d'un parell de mesos sense ploure. Però avui el dia s'ha llevat tapat i abans d'entrar al cotxe hem rebut una trucada: Hi anem? no podrem caminar!

Hem decidit que hi anàvem, i intentaríem fer la passejada programada. A mesura que ens anàvem apropant a Santa Fe, la pluja s'intensificava, però la moral continuava molt alta. Hem fet temps, a dins dels cotxes, perquè s'obrís el centre d'informació del Montseny. Hem deixat que anés plovent mentre observàvem el documental de les quatre estacions al Montseny, i hem esmorzat. No podia ser que essent allà dalt, no poguéssim pujar a l'empedrat de Murou. Teníem raó, el temps ha millorat i hem començat a caminar.

S'ha de dir que el pantà de Sant Fe està molt avall. Una prova de que l'estiu ha estat molt sec. Si la tardor guanya en pluviositat, potser recuperarà el nivell. Ja sé que en Ramon diu pestes del faig, perquè segons ell fa malbé el sotabosc, però a mi les fagedes m'encanten. Suposo que hi té molta culpa les meves estades a Cantonigròs. No sóc un home de pins. Porteu-me faig, roure, alzina...

L'empedrat, el turó i l'esquei de Murou ens han regalat la seva bellesa, i ens han ofert una perspectiva extraordinària del nostre país més màgic. No és estrany que siguem l'enveja de molts forasters quan vénen a conèixer-nos. 

Arribant a l'hostal de Santa Fe, la meva cama dreta ha protestat. Ha recordat que la setmana passada, alguna cosa fa petar. Caldrà estar amatent per com evoluciona. No voldria pensar que m'he trencat (això ho deixo als futbolistes).

Havent dinat hem anat a visitar la taula dels tres bisbes, a Sant Marçal. Per cert, el meu record de Sant Marçal no té res a veure amb la realitat d'avui. Allà hi havíem dormit, abans de pujar les Agudes pels castellets. Dormíem en sacs de dormir. No tenia ni idea del canvi. Estic parlant de fa molts anys.

Una jornada molt agradable, que no ens imaginàvem quan ens hem llevat. El Montseny és un regal que no podem rebutjar. Espero no trigar tant temps la propera vegada.

Pendents del temps

Per segona vegada en poques setmanes i després d'un parell de mesos sense veure ploure, ens hem preparat per rebre unes pluges anunciades a tort i dret. Per segona vegada en poques setmanes ens hem quedat amb un pam de nas, perquè amb prou feines hem obtingut quatre gotes mal comptades.

Ja sé que ha plogut en algunes localitats, però ens havien indicat perfectament que les pluges afectarien la part central de la costa, preferentment al Maresme. No sé si a la resta de la comarca hi ha plogut, però pel que fa a Arenys... res de res.

Estem molt pendents de la informació meteorològica, potser perquè la pluja és escassa i voldríem que no ens faltés mai. Els meteoròlegs ho saben i potser les ganes de què plogui els fan prometre allò que no acaba passant. Veurem si el fred que ens han anunciat per a demà la matí es compleix i no patim aquesta xafogor dels darrers dies.

I dissabte vinent? Dissabte tenim intenció d'anar a fer una passejada pel Montseny. Fa molt temps que no hi anem i ens ve de gust. Estarem, doncs, pendents novament de la informació del temps, per veure si es presenta un dissabte assolellat o bé hem de patir per la pluja. També seria bo que finalment, el dia que no ens convé a la família que plogui, arribessin les pluges. Després de tot t'adones que estem de sort que les incidències meteorològiques no les decidim nosaltres, perquè no ens posaríem mai d'acord. Demà que faci el dia que vulgui. Si fa fred ens abrigarem i si plou agafarem el paraigües.

Ja són a casa

Han passat quatre setmanes, volant, i ja tornem a ser quatre a casa. D'entrada, l'experiència sembla que ha estat positiva i, a part de l'aprenentatge de la llengua, les vivències seran recordades durant temps. Tot el que vivim, forma part del pòsit que esdevé tan important per al futur i que ens configura tal com som. Allò que vivim i com ho vivim.

El pare, l'avi en aquest cas, estava content de poder rebre els seus nets. Probablement no s'ha fet la idea de la distància, sobretot en el cas de l'Ignasi, però volia ser allà per donar-los la benvinguda. Amb ell hem celebrat el dia de sant Jaume, encara que un dia endarrerit.

I hem arribat a Arenys amb una bona pluja, que haurà deslluït la festa major de Mataró. Aquest estiu no acaba de posar-s'hi, i potser quan voldrà, el dia serà massa curt perquè li puguem agrair. L'Ignasi ens comentava que Seattle, on sempre hi plou, durant els dies que hi ha estat, ben poca pluja ha trobat. És com si ens l'haguéssim quedat aquí per fastiguejar els xiringuitos i terrasses. Ara que tenim la Riera endreçada!

Avui a casa és festa grossa, perquè hi tornem a ser tots, amb noves experiències per explicar, i contents d'haver pogut tornar, sense cap incidència.

Processons en campanya

Els meteoròlegs anglesos recomanen als seus ciutadans que no viatgin a Espanya, perquè tenen el sol assegurat i en canvi a la península farà mal temps. En temps de crisi és important el consum, i si es marxa a l'estranger, no se'n treu cap profit, mentre que si es queden a Anglaterra, consumiran i els efectes també es quedaran a l'illa. Suposo doncs que el govern britànic deu estar ben content i aplaudint l'anunci dels meteoròlegs.

La situació econòmica ha fet que els desplaçaments siguin més curts i es celebrin les festes a prop.Tot això pot beneficiar els punts turístics que rebran més persones, moltes de les quals, en situació normal, optarien per fer més quilòmetres, a països més exòtics.

Però sigui quina sigui la destinació de les vacances, cada vegada hi ha més gent que desconeix el per què d'aquest parèntesi a escoles i treball. Cada vegada hi ha menys gent que practica la religió catòlica i ho contrastem amb la pràctica dels amics musulmans que, observem i interpretem segons més ens convé. Encara que no sé com hauríem de definir les processons d'aquests dies. Són una pràctica religiosa? o una atracció turística? un ritus?

No es tracta de riure's de res, però no deixa de ser curiós el seguiment que en fan els polítics, sobretot enguany que hi ha les eleccions a tocar. No és un partit polític concret, sinó que tots fan el mateix joc. Alguns més descaradament que d'altres. Probablement es tracta d'anar a buscar vots als seguidors i amants de les processons, com es fa amb els membres de les associacions de veïns o de tot tipus d'entitats, a canvi de vots? Si es tracta de portar el "cristo gros" no hi ha inconvenient. Tot per la causa!

Grècia un país en estat d'emergència

Una de les situacions dramàtiques del dia són els incendis que estan patint a Grècia i que en aquests moments tenen un gran front a només quinze quilòmetres de la capital. Malauradament la notícia ja no ens sorprèn perquè es fa present cada any en una part o altra del món, i també a casa nostra. Grècia va patir uns greus incendis ara fa dos estius, i tot fa pensar que els d'enguany no queden enrere.
Espanya, Portugal i Grècia, són els grans perjudicats d'Europa, amb una climatologia que ajuda la propagació dels incendis, i amb una massa forestal poc preparada per resistir-se al foc. Encara recordo molts indrets del Collsacabra de la meva infància amb pastura o sembrats, i que en aquests moments s'han convertit en bosc, a vegades massa brut i propici a encendre's amb facilitat.
A casa nostra potser no serà el pitjor any dels incendis, quant a superfície cremada, però la mort de quatre joves bombers a l'Horta de Sant Joan ha posat una nota negativa que serà recordada durant molt temps.
Ara a Grècia hi ha moltes famílies que ho estan passant molt malament, perquè han perdut algun familiar o amic, perquè han perdut la casa i les seves propietats, perquè se'ls ha cremat la font dels seus ingressos, de la seva subsistència. Avui Grècia necessita el suport de tots els estats veïns i totes les persones que poden ajudar a controlar el foc esbojarrat que amenaça la seva vida. Nosaltres, que no podem fer res per aturar la línia de foc, els encoratgem a superar aquest tràngol i els enviem el nostre condol i mostra d'amistat, amb els millors desitjos perquè es posi fi a tant de dolor i sofriment.

La coixinera

No sé si ha estat la calor d'aquests dies o bé que costa d'engrescar-nos, però a la Jordina, de La Coixinera, li ha resultat complicat fer que la gent s'animés a dansar. Em deia poc abans d'acabar l'actuació que havia estat una sessió infantil, ja que aquests han estat gairebé els únics que s'han llençat.
Era la primera vegada que assistia a una actuació del grup de música tradicional, però en Jordi, amb qui compartim espai de treball a Mataró, ja m'ho va anunciar fa temps, i avui ho tenia anotat a la meva agenda, no pas per ballar, perquè no en tinc ni idea, sinó per escoltar la seva música.
Després de molts dies que amb prou feines havia tocat el cotxe, avui hem fet una sortida a l'Empordà. Hem anat a Cadaqués, on, o bé no hi havíem estat o feia molts anys. L'arribada ha estat angoixant, d'allò de girar cua i deixar-ho per un altre dia. Ahir dubtàvem de si era una bona idea el fet d'anar-hi amb la calor d'aquests dies, però el fet que avui fos dia de festa a Arenys, ens ha decidit arribar-nos-hi.
Cua per arribar-hi, però ha valgut la pena. Cadaqués, tot i la gentada que hi havia, es mereix una visita, i de ben segur que hi tornarem. Els que s'havien de banyar ho han fet i els que havíem de passejar pel casc antic també. Us haig de dir que el retaule barroc és molt bonic, però jo em quedo amb el nostre. També és cert que no l'hem pogut observar massa bé, perquè l'accés era tancat i ho veies a través del vidre del cancell. La propera vegada que hi anem, ens el mirarem millor. Abans de marxar hem fet un petit recorregut fins a Portlligat, tot pensant que hi tornarem.
A la plaça de l'Església de la nostra vila tot estava a punt per a l'actuació de La Coixinera, pràcticament el darrer acte de Sant Roc, encara que a Arenys hi ha festa tot el juliol i l'agost, i per això no us estranyeu que continueu observant actes a l'agenda d'aquests dies.
Si no els heu escoltat us recomano que ho feu quan en tingueu ocasió, el company Jordi, l'he vist molt atrafegat amb la viola de roda, de fet, quan s'ha acabat el concert, m'ha dit que es desafina fàcilment, per la mateixa calor dels focus, i per això l'ha d'estar afinant durant tot el concert. Ah! i li he dit que poden millorar en l'uniforme. El concert ha estat entretingut i en general la gent n'ha sortit satisfeta.

Primavera

Es nota que és primavera i que la gent té ganes de sortir, fer festa, passejar... encara que el temps no acompanyi massa. Diuen que a la primavera són normals els ruixats, però potser no era normal tenir primaveres normals, sinó que més aviat les teníem anormals...
Avui quan tronava pensava en les tardes d'agost a Cantonigròs. Allà era normal que després d'un dia amb més o menys sol, tot plegat comencessin a sortir núvols del darrera de Cabrera que ens portaven la pluja. Negror, pluja i... a les fosques.
Això volia dir tornar ràpid a casa i començar a jugar a la "canasta" o al "palé" amb les espelmes enceses, i una llesca de pa amb vi i sucre.
Avui, però ni se n'ha anat el llum, ni la pluja ha mullat massa els carrers, i tot ha quedat amb una regadeta just per espantar qui tenia ganes de sortir a passejar per la platja, o agafar la bicicleta que fa dies que espera a l'eixida.
És cert que no es pot deixar per a demà el que pots fer avui, ni deixar per a la tarda allò que podries fer el matí. Avui teníem ganes d'anar a caminar i se'ns ha complicat el matí, a la tarda, doncs, ens hem quedat amb les ganes. Ha servit, doncs, per avançar feina de la setmana, i no perdre el costum de dedicar unes hores de treball a tot allò que durant la setmana se't fa difícil d'acabar. Aquesta setmana acaba el termini de diverses convocatòries de subvencions, s'inicien els treballs preliminars d'un procés participatiu, es lliuren els primers tríptics d'acollida... hi ha convocat el Ple Municipal del mes d'abril, amb la intervenció del defensor del ciutadà que ens lliurarà l'informe anual de la seva gestió... i dijous Sant Jordi, el nostre patró i dia dels enamorats, dels llibres, de les roses, de les persones, del país, de Catalunya. Deixem per altres dies i moments les preocupacions per al finançament i l'Estatut, que ja ho remenem sempre.

Un tomb per la vila

Ho hauria de fer més sovint, però com que no ho podem fer tot, a l'hora de prioritzar, les caminades queden en un segon terme. Aquesta tarda, però, hem decidit anar a fer un tomb per la vila, i arribar fins al Maltemps a visitar l'Aurora.
Ens hem enfilat al Pla dels Frares amb la intenció de contemplar el Bareu, i comprovar en quina situació es trobaven les obres. Si fa temps que no hi heu anat, val la pena que us hi acosteu, perquè el canvi és total. Hem pogut observar les obres aturades de l'escola Sinera, que desitgem que es posin en marxa el més aviat possible. La urbanització està força avançada i m'imagino que no passaran gaires dies perquè s'obri la circulació, i els veïns d'aquella zona recuperin la fluïdesa en la seva comunicació amb la resta de la vila.
Des del Maltemps es veu un mar fantàstic. Avui que el dia és clar i l'aire ha netejat l'atmosfera, el camp de visió és màxim i et convida a resseguir l'horitzó des de llevant fins a ponent, gaudint d'un paisatge gairebé idíl·lic.
Compartint la tarda amb l'Aurora i el seu marit, se'ns ha fet fosc i hem de tornar a casa. L'Aurora està prou animada, malgrat la tortura que li ha representat la caiguda i les seves conseqüències; probablement és qüestió de temperament, i l'Aurora és positiva.
Tal com iniciava aquest post, ho hauria de fer més sovint!

Ni una volva

Es tractava d'anar a Vic a veure la família, ja que era el darrer cap de setmana que podíem abans de les festes de Nadal. Els homes del temps pronosticaven nevades a l'interior de les comarques de Barcelona, per sobre dels 400 metres, i Vic està gairebé a 500.
Havíem anul·lat l'anada a Cantonigròs, que es troba a 1.000 metres, perquè suposàvem que hi podria haver problemes de circulació, i per tant ens quedaríem a Vic. Els meus fills i senyora, esperaven poder veure nevar, una assignatura pendent tot i haver estar vivint set anys a Vic.
Ni una volva, ni cap intenció de nevar; un dia gris, a uns 4º de temperatura, amb una plana envoltada de muntanyes amagades pels núvols baixos. Un bon dia en família, al voltant de la taula, tot fent-la petar, i de tant en tant mirant de reüll la finestra per si el temps canviava.
Hem marxat i ens hem quedat amb les ganes de veure com els flocs de neu queien a les teulades i camps del voltant, tot pensant que encara hi ha tot l'hivern per endavant, amb l'esperança que un dia o altre tinguem l'oportunitat de veure el nostre paisatge cobert de neu.
Feia un parell d'hores que havíem arribat a Arenys de Mar, quan ens han trucat des de Vic: començava a nevar. Una altra vegada serà!

Els efectes de la ventada

La ventada ha deixat inoperant l’emissora de Ràdio Arenys, per la qual cosa no s’ha pogut emetre la programació prevista. Avui el nostre grup municipal era el convidat del dominical, un programa, per als que no sou d’Arenys, que repassa l’actualitat política local, i intervenen els sis grups municipals presents al Consistori.
Sembla ser que el fort vent de la matinada ha desplaçat l’antena de l’emissora i ha deixat l’emissora sense possibilitat d’emetre. Però aquest no ha estat l’únic efecte que he viscut en pròpia carn. També he tingut problemes amb la connexió d’Internet, i ens aquests moments que escric, encara no sé quan podré penjar el post al meu blog.
Les noves tecnologies tenen servituds, i per tant no les fa invencibles. Quan el corrent elèctric falla, o les connexions es tallen, et quedes amb cara de poma, una mica com una criatura desmamada. Avui és el que m’ha passat i això ha fet que enllestís una feina que tenia endarrerida més de cinc mesos. D’aquesta manera, les circumstàncies substitueixen la mandra o el no trobar el moment de fer-ho.
Comencem un mes de novembre important. Tot el que no es faci en aquest mes, difícilment s’iniciï abans d’acabar l’any. Demà comença l’Oficina de l’Habitatge i el mes de desembre pot veure la llum l’OAC, depenent de la feina que es pugui fer aquest novembre. Ens queden tres plens, un d’ells extraordinari, per aprovar Ordenances Fiscals, Pressupost i actuacions tan importants com l’EPE de la Ràdio o el conveni de les Clarisses.

Gustav

No sé si la notícia del dia, però si una notícia d'avui és el pas de l'huracà Gustav per la ciutat de New Orleans, i no és que no fos important el seu pas per altres localitats, sinó que encara recordem el desastre provocat ara fa tres anys per l'huracà Katrina, amb una demostració flagrant de la incompetència dels serveis públics dels Estats Units.
La CNN està fent un seguiment exhaustiu del que està passant, amb dades i imatges que són suficientment clares per demostrar la força de la naturalesa en el seu esplendor.
No és estrany que em vinguin a la memòria certs comentaris dels vespres digitals, parlant dels canvis tecnològics dels últims anys, i la facilitat per conèixer a l'instant tot el que està passant a l'altra banda del món.
Tot fa pensar que els efectes sobre la ciutat de New Orleans seran menys importants del que es podia preveure, pel fet que no hi ha entrat de ple. Tot això, però, a l'espera de la resistència dels dics que protegeixen la ciutat.
Aquests dies quan escoltava les recomanacions d'evacuar la ciutat, i la manera com els ciutadans seguien les instruccions, pensava en la sensació que deu fer marxar de casa, deixant-la a mercè de la naturalesa, amb la possibilitat de perdre-la i per tant perdre-ho bastant tot.
Són moltes les preguntes que un es fa i una d'elles si l'home provoca les forces de la naturalesa, construint els habitatges en llocs inapropiats. A la costa, als llits de les rieres...

Esquivant la xafogor

Canvi de paisatge i de temperatura, o més aviat de clima, ja que el termòmetre també marcava força amunt, però sense xafogor o com a mínim molta menys que la que patim a Arenys de Mar.
En parlava fa pocs dies i avui ha succeït. Vas a l'interior i tot i fer molta calor, aquesta és seca i si no has de treballar i per tant pots no moure't, no notes aquella cara suada, tot el cos regalimant, i només que trobis una ombra, t'oblides que estem en l'època més calorosa de l'any.
Després de dinar la migdiada i quan el sol ja se n'anava a jóc, hem anat fins a Puiglagulla, lloc usual per a molts osonencs, d'anar-hi a fer la costellada del diumenge. Hi ha l'església de la Mare de Déu de Puiglagulla, i un restaurant típic de dinars de caps de setmana. Tenen obert tota la setmana, excepte el dimecres, que és el dia de descans del personal. Com podeu entendre, estava tot tancat i ens hem quedat amb les ganes de prendre res més tret de la fresca que es deixava notar a l'ombra d'uns... què devien ser? perquè allà hi ha força varietat d'arbres. Hi trobes pi, faig, alzines i roures... però ara no recordo quins arbres hi ha al davant de l'església i el restaurant, on hi ha una bona colla de taules i cadires. Algú que hi hagi estat m'ho pot contestar?
El dinar no l'hem fet massa lluny d'allà, al restaurant Ca l'Arumí, de Santa Eugènia de Berga. Un nom de poble que confon a algú que el situa prop de Berga, però no, està situat entre Vic i Taradell.
Avui hem sabut que davant del restaurant es construirà una maqueta gegant de trens elèctrics. Un dels amos del restaurant hi té molta afició, però molta, i ja té maquetes construïdes a casa, però ja no n'hi caben. Té una gran col·lecció de trens, i de tot el material i escenografia que els envolta.
No massa lluny d'allà, a Collsuspina, ja hi ha una maqueta de trens que es pot visitar, i que fa temps hi vull anar amb la família. Els trens sempre m'han agradat i ja de petit tenia uns circuits, que de més gran vaig intentar ampliar, però no es pot fer tot i hi ha coses que queden en segon terme. Això no treu, però, que sempre m'encanti davant una maqueta de trens.
La maqueta de Santa Eugènia de Berga encara trigarà uns anys a ser visitable, però la que hi ha a Collsuspina ja s'hi pot anar. Em diuen que val la pena, sobretot si t'agrada el món dels trens elèctrics.

Hem jubilat l'ordinador

Avui ha estat un dia calorós, d'aquells que t'estaries assegut en un lloc fresc sense moure't, perquè un lleuger moviment et fa caure la gota. És amb aquest temps quan enyoro la meva ciutat natal, perquè allà el termòmetre s'enfila més, però és una calor seca, i al vespre fresqueja. A Arenys, la humitat fa que tot el dia vagis suat.
Tocava jubilar un dels ordinadors que té una llarga història i que ha aguantat més del que se li podia demanar. Actualment, però, resultava difícil poder-hi treballar, perquè quedava curt de tot, sobretot de memòria, sense entrada usb, amb un lector de cd espatllat i amb problemes de refrigeració. De fet ja el teníem arraconat, i es moria una mica de fàstic.
Recordo el meu primer ordinador personal. Era un macintosh, molt menut, amb una paperera per esborrar els documents. No calia escriure "...delete...". Tenia un programa per escriure música, i la podies escoltar. Amb aquest ordinador vaig dedicar uns quants anys a l'Escola de Música, que després em vàrem poder comprar un altre.
No va trigar massa a arribar l'entorn windows, que enterrava una etapa de la vida dels ordinadors de casa nostra. El macintosh s'especialitzava en disseny i el windows anava prenent terreny. El línux el vaig sentir anomenar molt més tard.
Porto molts anys amb ordinadors al meu entorn, però sense que m'hagin enganxat a fons, sinó simplement els utilitzo i aprofito un petit percentatge de les seves possibilitats, no vull anar més enllà. Són eines, encara que puc entendre les persones que n'estan enamorades i necessiten explotar tots els recursos.
Personalment, mentre em serveixi per comunicar-me i ordenar els meus documents, ja en tinc ben bé prou. No cal dir que llegir les notícies, escoltar alguna peça musical i preparar algun viatge, són elements prou interessants, que no em deixo perdre.
Mig a les fosques al pati de casa, m'estic recuperant de la calor del dia. Fa un moment no passava ni un bri d'aire, però ara sembla que s'anima i, si no fos pels mosquits que de tant en tant deixen la seva targeta de visita, em vindrien ganes de quedar-m'hi a dormir. El veïnat és silenciós, i només de tant en tant sents una moto que circula pel Rial, a l'altra banda de casa... Bona nit.