Avui les enquestes ofereixen empats

Cada dia llegim diferents enquestes que pronostiquen quins seran els resultats electorals del dia 21 de desembre. Tenim clar que darrerament acostumen a fallar força, però si més no et donen una idea de cap on van les coses. Dir que el PSC pujarà, ja no sembla cap bestiesa i ajuda a pensar que potser sí varen tocar fons i recuperen alguns dels vots perduts els últims temps.

Avui llegia el pronòstic de dos empats, un per a cadascun dels dos bàndols. Sembla ser que el president, amb la candidatura Junts per Catalunya, es recupera i redueix distàncies amb ERC, amb qui gairebé estarien empatats. Molts pensem que una candidatura unitària hauria beneficiat els interessos sobiranistes d'ambdues opcions, però...

També les estadístiques donen un empat entre C'S i el PSC. Si fins ara Arrimadas apareixia com a principal força de l'oposició a l'independentisme, amb possibilitats de quedar com a primera força parlamentària, ara veiem que el PSC li va al darrere fins al punt d'empatar amb nombre de vots i escons.

Aquest segon empat m'agrada, i encara ho veuria millor si Iceta, qui m'avergonyeix veure'l ballar, superés Arrimadas. Estic convençut que és millor opció per a Catalunya un PSC més fort i un C's més residual, tenint en compte el seu menyspreu a la nostra llengua i cultura.

El perill que els tres partits independentistes no assoleixin el 50% dels escons parlamentaris, fa que el futur de la República sigui cada vegada més gris. Deixar-ho tot a les mans dels comuns no és gaire bo, sobretot per l'experiència que tenim d'ells, amb un fer i desfer que no ens mereix cap garantia ni seguretat. Amb ells, com a molt, podem aspirar a lluitar per a un referèndum pactat, però els seus dubtes i canvis d'opinió ens poden portar molt enllà, amb un país debilitat i sotmès als capricis dels partits espanyolistes.

ERC té gelosia del PSC

Una prova de que no tenim cultura del pacte i per tant els nostres partits polítics no saben actuar sense majories absolutes, seria la gelosia que se li ha despertat a ERC quan ha vist que el govern de CIU estava arribant a acords amb el PSC per tirar endavant el macrocomplex de Barcelona World.

Haurien de ser capaços d'entendre que en la política dels pactes unes vegades guanyes i en d'altres perds. Unes vegades aconsegueixes arribar al final i en altres ocasions les negociacions es trenquen i no s'arriba a acords, i també que cada cosa val pel què val.

Aquí sembla que si dónes suport al govern de torn, aquest no pot negociar res amb ningú més sense que se'l consideri un traïdor i forci trencar les cartes. Precisament els governs de minories tenen aquestes característiques que els fa ballar amb qui més s'hi assembla per a cada presa de decisió. Un lligam constant i absolut amb una força política determinada faria que qui realment estaria governant seria aquest força que, en definitiva, actua de suport.

M'agradaria, i ja ho vaig dir l'altre dia, que l'acord de CIU amb el PSC també arribés amb la llei electoral catalana, ambdós partits haurien de demostrar la seva capacitat d'arribar a acords, a base de cops de cintura, i consensuar la primera llei electoral pròpia, els dos partits que estan cridats a ser els referents de la política catalana del futur.