Diada sí o no

Un dels dilemes que s'ha plantejat aquests dies és si enguany es pot convocar els catalans a la manifestació reivindicativa de celebració de la Diada de Catalunya o bé, vista la situació del coronavirus, es decideix no celebrar-la. De moment, i buscant totes les mesures de seguretat, l'ANC sembla que està per convocar-nos tot i la crítica rebuda, entre altres, dels especialistes mèdics.

Des de l'any 2010 la convocatòria de manifestacions de l'onze de setembre ha tingut una gran resposta, fins arribar a xifres rècord. Hi ha hagut prou motius com per engrescar els catalans a sortir al carrer, i un clam comú poc practicat, com és la unitat. Els partits independentistes han fet cas omís al clam del carrer, i cadascú ha anat a la seva, reforçant els interessos partidistes.

Ens trobem a començaments del curs escolar i la tornada a la feina després de les vacances d'estiu, en una situació poc clara quant als rebrots de l'epidèmia que ens va afectar els mesos de març i abril, i que no ha acabat de desaparèixer. Aquest fet posa en dubte la conveniència de convocar una trobada massiva al carrer. Si vàrem saber confinar-nos per evitar mals majors, per què no hem de seguir les recomanacions de Salut ara que ens apropem a la tardor?

Els símbols i les manifestacions són importants, però no tot s'acaba en això. Hi ha l'actitud diària, la coherència amb el nostre comportament, i la lluita contra la repressió més o menys explícita, que s'ha de tenir en compte, i que ens pot ajudar a avançar en el nostre camí a l'autogovern. La història explicarà tots aquests anys, però les circumstàncies del moment, seran també prou evidents a l'hora de fer entendre la resposta de 2020.

Soc partidari de no sortir al carrer i no exposar-nos a agreujar els riscos de contagi del coronavirus, i aprofitar l'enginy de tanta gent per trobar alternatives a la manifestació multitudinària, sense deixar de commemorar una data que ens recorda la pèrdua de drets com a poble. 

Quarantena a la tornada d'Espanya

Si divendres era França qui recomanava els francesos a no viatjar a Catalunya, avui és el Regne Unit qui imposarà quarantena als viatgers que arribin des d'Espanya, una mesura que frena les ganes de venir a casa nostra a passar les vacances. Per alguns es tracta d'una mesura innecessària i que ataca l'economia del nostre país. Hi ha qui diu que es fa més bondat a casa nostra que no pas a les illes britàniques, i troben la mesura desproporcionada.

Què hi ha de cert i d'amagat en tot això? No és aquesta l'única picabaralla que avui es podia llegir a la premsa. També l'arquebisbat de Barcelona vol portar als tribunals les mesures contra els rebrots del coronavirus. Avui diumenge hi ha programada una celebració litúrgica, a la Sagrada Família, en memòria de les víctimes del COVID-19, sense l'autorització del govern. L'arquebisbat diu que respecten totes les mesures de seguretat i aforament, i es queixa que se'ls va demanar obrir el temple als turistes i ara se'ls posa impediments per celebrar l'eucaristia.

Són aquest conjunt de contradiccions i mesures d'aplicació dubtosa les que fan posar nerviosa la gent, i que es judicialitzi tot, per la poca confiança en les autoritats públiques. En situacions de risc cal ser molt curós, i no deixar-se portar per la improvisació ni les diferències de criteri.

Està vist i comprovat que cal transparència en totes les decisions i actuacions del govern, però que aquesta no surt gratuïta. Si es dona a conèixer els rebrots i persones infectades facilita que els altres prenguin mesures de contenció, no sempre encertades, sinó probablement exagerades, però ningú no vol haver de penedir-se de no haver actuat. Malgrat tot cal aquesta transparència si no es vol perdre la confiança. En aquests moments el govern català té molts dubtes a sobre i això no li fa cap bé. Asserenem-nos tots plegats.

La incògnita de la convocatòria d'eleccions

La notícia de l'ARA diu que el president Torra només pensa en controlar els rebrots i en sortir de l'emergència sanitària, i no haver de preocupar-se per la convocatòria d'eleccions, com si això hagués de ser una preocupació. Jo més aviat parlaria d'ocupació, però ell sabrà...

Segons llegeixo, el president Torra manté la data de la convocatòria de les eleccions, que no ha revelat i que alguns opinen que seria el mes d'octubre. A la incertesa de la data s'hi ha de sumar la incertesa de la situació del coronavirus, ara que s'han produït rebrots i que fa suposar que s'agreujarà de cara a la tardor. 

I a tot això caldria afegir-hi la situació en què es pot trobar el president si el Tribunal Suprem dicta sentència sobre la negativa a retirar la pancarta, que li produiria la inhabilitació i per tant haver de deixar la presidència de la Generalitat.

Tot plegat és força embolicat, però jo penso que s'ho emboliquen una mica perquè volen. La indefinició en molts casos i l'estupidesa en d'altres ha fet que la situació resulti rocambolesca. Entretant va passant el temps i el nostre país no avança. Es perden molts esforços en temes sense importància, i es deixa de treballar per evitar un col·lapse, tant econòmic com social.

La creació del nou partit polític de Puigdemont també està pel mig, i provoca, segons uns, més retards dels necessaris per poder-se consolidar, després de les trifulgues amb el PDECat, que encara no ha quedat clar si aniran de bracet, si permetran la doble militància o bé cadascú anirà pel seu cantó.

Haurem, doncs, d'esperar més dies a saber quan el president decideix fer pública la data de la convocatòria de les eleccions, la qual cosa no trobo bé, perquè hauríem d'estar per altres coses i, sobretot, poder comptar amb un govern fort i amb ganes de fer feina. El que tenim està obsolet.

Ada Colau, la família de cap de setmana

Ni credibilitat ni vergonya és el que no té l'alcaldessa de Barcelona. No es pot estar tot el dia criticant els altres i demanant mesures de seguretat i paral·lelament incomplint allò que es reclama. Avui hem sabut que la família de l'alcaldessa ha sortit de cap de setmana. Precisament s'ha demanat als barcelonins i persones de l'Àrea metropolitana que no anessin a la segona residència, atesos els rebrots del coronavirus d'aquests darrers dies. Quin exemple dona l'alcaldessa?

No ens ha de venir de nou perquè ja estem acostumats a la incoherència de la senyora alcaldessa de Barcelona, però pensem que en aquest cas podia ser més curosa i respectar les normes que es demana que facin els altres. 

Avui llegia un article d'en Miquel Puig, a l'ARA, que parlava de la categoria dels polítics al nostre país, i t'adones que és cert que no tenim les persones adequades per liderar un país just i democràtic. L'article parlava de la poca atenció dels nostres governs per al benestar de la població. En què estan ocupats?

Tant a nivell municipal com l'autonòmic o l'estatal, ens trobem amb unes persones superades per les circumstàncies, sense pensar en els aprofitats i corruptes que de tant en tant es deixen veure. Jo no penso que la majoria ho siguin, sí que hi poden caure, però no és això el pitjor, sinó la seva incapacitat de resoldre problemes i com queden desbordats per la maquinària administrativa, pel funcionament de l'administració pública.

De totes maneres, i tornant a l'inici del post, és molt trist que els polítics no siguin capaços de donar exemple. Haurien d'entendre que la gent es fixa en ells, i que han de fer-ho més bé que la majoria. No poden esperar servir bé la població si no son capaços de complir amb les seves obligacions, i ser fidels amb allò que prediquen. Llavors passa que al cap dels anys t'adones que t'han enredat, i quedes decebut i poses a tots en el mateix sac.

El govern balear i el turisme desenfrenat

Llegia les mesures del govern balear sobre la prevenció de rebrots del coronavirus, i concretament a la zona de turisme més desenfrenada que corre el risc de veure's afectada per aquests rebrots. És molt difícil aconseguir que la gent es comporti i prengui precaucions, potser perquè en anar beguts el descontrol és total, o potser simplement perquè es tracta de persones inconscients.

Davant la decisió de tancar uns dels carrers més problemàtics de Palma, ja han sortit empresaris afectats a protestar. Diuen que és la decisió més fàcil, i que caldria no ser tan dràstic. Jo els entenc, però també penso que ells no fan la seva feina. Si el govern balear no tanca aquests locals, què faran ells per controlar els seus clients? S'encarregaran de que respectin les mesures de seguretat?

Arribo a la conclusió que només es busca el benefici fàcil, i es pensa poc en la salut i conseqüències de no respectar les mesures que se'ns dicten des de Salut. És clar que tothom es preocupa pels seus negocis, però no s'hi val a fer trampes. És clar que s'ha de donar una imatge a l'exterior que aquí està tot controlat, però qui ho fa? 

Ja fa massa anys que el turisme que arriba a poblacions com Lloret i potser ara no tant, a Calella, s'havia d'haver reeducat. El cas de Palma és un altre exemple de mal aprofitament del turisme. S'ha buscat un turisme de masses, amb pocs diners a sobre i que comporten molts mal de caps. Canviar això no és fàcil i fer-ho gaire ràpid encara menys, però hem d'intentar millorar el tipus de turisme, per evitar que en situacions com l'actual, s'hagi de procedir amb mesures dràstiques de tancament dels negocis i fer fora el turista. No sé si amb l'experiència d'ara n'aprendrem, però valdria la pena reflexionar-hi una mica i dedicar-hi una mica d'esforços.

Tret de sortida a una Festa Major diferent

Avui hi ha el tret de sortida d'una Festa Major peculiar, diferent a totes les festes celebrades fins ara. Seran uns dies estranys en què hi haurà actes culturals molt controlats per no provocar rebrots de l'epidèmia, que es compaginaran amb unes passejades amb mascareta, obligatòries al carrer, a partir de demà, i la feina que alguns ja hem començat a fer de manera presencial.

Els actes d'estiu, que comencen amb Sant Joan, s'han vist modificats per culpa del coronavirus, però no hem renunciat a organitzar-los, encara que l'assistència sigui restringida, sobretot en actes que, amb més o menys bon gust resulten multitudinaris, com ara la traca final de les Completes a Sant Zenon, i no em refereixo a la traca pirotècnica.

La impressió és que no ens trobem davant la Festa Major de la nostra vila, sinó d'una incertesa sobre què pot acabar passant. Quan ens pensàvem que podíem estar tranquils fins a la tardor, han sorgit uns rebrots a Lleida i també a Barcelona, que ens fan creure que no ens traurem de sobre tan fàcilment aquest maleït virus.

Gaudirem de la Festa Major virtualment? O respectant la distància de seguretat? Jo penso que no serà el mateix i que hi haurem de posar molta imaginació perquè no trobem a faltar la festa de cada any. Ja ens va passar per Sant Joan i crec que ens tornarà a passar ara, i molt em temo que serà el mateix per Sant Roc, una festa que destaca molt per la gran participació en tots els seus actes. 

Diem que ens hi hem d'anar acostumant, però jo penso que no, que només ha de ser un fet puntual i que hem de trobar la solució perquè les nostres festes tornin a ser com abans, molt participades i amb molta proximitat, encaixant les mans i besant-nos.

El Segrià confinat

La notícia del dia, a nivell de país, seria el confinament de la comarca del Segrià, amb capital Lleida, atesos els rebrots del coronavirus que s'han produït els darrers dies, augmentant les persones que es troben a la unitat de cures intensives de l'hospital de la capital. Aquella por que tots tenim que hi hagi rebrots en un futur, pensant sobretot de cara a la tardor, s'ha produït abans d'hora i ha provocat que, des de la Generalitat, es decretés el confinament de la comarca.

Aquesta situació d'incertesa constant farà, sens dubte, que aprofitem el moment per fer tot allò que ens cal, pensant que qui sap si ho podrem fer més endavant. Viure el moment, fins que no tinguem la certesa de comptar amb una vacuna que ens immunitzi del virus.

El confinament del Segrià comporta no només una situació de perill de contraure el coronavirus, sinó també una situació de precarietat social amb totes les persones que s'hi han desplaçat per a la recollida de la fruita. Serà aquesta raó o no la causant dels estralls, però el que si és cert que les persones allà desplaçades ho estan patint, amb una situació molt dolenta, que ens ha de fer pensar.

Des del primer dia hem vist com s'ha tractat els treballadors vinguts de fora, amb denúncies contra actituds racistes i amb problemes per poder-los allotjar. Ara es complica més amb el confinament, i amb l'avís que totes les places estan cobertes i que no cal més mà d'obra. Persones que malviuen per poder obtenir uns diners que els permeti viure la resta de l'any, a ells i les seves famílies.

Espero i desitjo que la nova crisi passi ràpidament i que sigui lleu, i que ben aviat puguin obrir les portes perquè la mobilitat sigui la correcta, amb precaucions, però sense restriccions.

La platja saturada

El primer cap de setmana que es podia anar lliurement a la platja ha provocat que algunes d'elles s'haguessin de tancar perquè estaven plenes. Totes les places ocupades! El fet d'haver de mantenir la distància de seguretat, ha comportat que la gran afluència de la gent de seguida les emplenés del tot i s'hagués de tancar el seu accés a més gent.

No sé si això serà habitual, però si realment es pretén que tothom respecti aquesta distància ho tindran complicat. No és el mateix un espai tancat amb les cadires separades que un espai obert, per més que s'indiqui, sobretot pel fet que anar a la platja no és només ocupar un espai concret de la sorra, sinó també entrar a banyar-se.

Desconec què passarà més enllà de la zona de Barcelona, on es concentra bona part de la població catalana, ni si això també tindrà conseqüències a platges que es troben a quaranta quilòmetres de la capital. El més probable, però, és que si a Barcelona hi ha sobreocupació, moltes persones decideixin agafar el cotxe i venir al Maresme, per assegurar-se un lloc on prendre el sol i banyar-se.

Se'm fa difícil imaginar-m'ho, sobretot perquè en situacions normals ja hi trobo massa gent, sobretot a  les hores de més sol. A mi no m'afectarà gaire, perquè no acostumo a acostar-m'hi, però desitjo que tothom ho tingui en compte i, si com diuen, el perill de rebrots existeix, que no fem res que ens faci retrocedir en la marxa de la desescalada.