L'Ateneu arenyenc celebra la seva assemblea

Avui hem celebrat l'assemblea anual de l'Ateneu arenyenc, amb la presentació de l'execució pressupostària de l'any passat, i la memòria d'activitats, i l'aprovació del nou pressupost i la proposta dels actes més significatius. El president, en Lluís Montmany, ho ha aprofitat per acomiadar-se del càrrec atès que enguany hi ha eleccions i ha decidit no presentar-s'hi.

S'ha de dir que els objectius que es va fixar aquesta junta han estat complerts, tant pel que fa a eixugar els deutes, com incrementar el nombre de socis i les activitats que es duen a terme durant l'any. Probablement hi ha coses que es podien haver fet millor, i aquest és el gran repte i la virtut de comprometre't davant la societat, però ben segur que el balanç ha estat totalment positiu, i els ho hem d'agrair. La resposta dels socis i sòcies assistents a l'assemblea ha estat rotunda.

Arenys pot enorgullir-se de moltes coses i una d'elles és l'existència d'un conjunt d'entitats molt actives que donen vida a la vila, ens permeten entretenir-nos mentre ens formen, aprenem i gaudim del temps lliure. L'esforç d'uns quants per tirar endavant un projecte col·lectiu, sense ànim de lucre, només amb la voluntat de servir i fer més agradable i útil la vida dels altres, és un fet que cal agrair profundament. 

Són moltes les hores que els membres de la junta d'una entitat dediquen a programar els actes que emplenen la seva agenda. Nosaltres, sovint, ens limitem a assistir als actes, i aplaudir-los. Si a més hi contribuïm aportant noves propostes, l'entitat hi surt guanyant. És aquí on rau la importància de la participació activa que, si es complementa amb una junta amb les idees clares i moltes ganes de treballar, asseguren l'èxit de l'entitat. En aquest cas del nostre Ateneu.

Lluís Montmany, com aquell qui res, ha deixat anar un dels reptes a assolir la nova junta: rejovenir l'entitat. Millorar resultats no és fàcil i requereix l'esforç de tothom. Aconseguir eixamplar l'àmbit d'edats dels socis i sòcies de l'entitat és prou ambiciós i ha de permetre la incorporació d'un ventall més ampli d'activitats i opinions, i això és bo. Ara és l'hora que nous arenyencs i arenyenques decideixin fer el pas de posar-se al davant de l'entitat, per continuar avançant en l'obra que es va iniciar ara fa cent quaranta anys. 

Sense pressupost

Hem llegit que, si no hi ha cap canvi de darrera hora, ni Ripoll, ni Barcelona, ni la Generalitat podran aprovar el pressupost per aquest 2025 i hauran de prorrogar l'anterior. Sabem que bona part de l'èxit d'un govern és l'execució del pressupost anual, i el primer que ha d'aconseguir és que el ple l'aprovi. Disposar de majoria absoluta, com és el cas de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, és bàsic per no haver de patir. Quan el partit en el govern no disposa d'aquesta majoria i es veu obligat a negociar-ho, no sempre ho aconsegueix. Sovint són més aviat motivacions partidistes i de força, les que ho impedeixen.

En el cas de Ripoll, des que va aconseguir el govern el partit d'extrema dreta, liderat per la Sílvia Orriols, la seva presència als mitjans de comunicació ha estat constant. El famós cordó sanitari, que ja he comentat més d'una vegada que no és una bona pràctica, no s'ha pogut implantar, perquè els grups de l'oposició no s'han posat d'acord en donar l'alcaldia a algú altre. Ara, amb la qüestió de confiança que es planteja com a eina per aprovar el pressupost, es veurà si han madurat, o bé l'extrema dreta continua a l'alcaldia de la població.

A Barcelona no hi ha hagut entesa entre el PSC i els seus aliats ERC i Comuns, com si ja estiguessin preparant l'estratègia per a les eleccions de 2027. Falten dos anys, però els partits polítics acostumen a treballar molt anticipadament. Alguns, fins i tot, ja s'hi posen l'endemà de les eleccions, a quatre anys vista.

I a la Generalitat, ERC, amb el nou president, ha dit que no vol fer-li faci la vida a Salvador Illa, encara que s'avingui a posar en marxa totes aquelles actuacions que entraven dins d'un possible pacte. Potser també ja estan escalfant motors per a quan toqui.

L'estratègia dels partits polítics a l'hora de negociar i aprovar els pressupostos no s'entén des de la ciutadania i és, al meu entendre, un motiu més de la desafecció i la desconfiança creixent vers els polítics de torn. Seria bo que els polítics prioritzessin l'anar bé de la majoria i deixar una mica de banda les seves dèries. Entenc que la ideologia té un pes, però a vegades, si rasques un mica, t'adones que hi ha més motius partidistes que no pas ideològics. És una assignatura pendent que caldria aconseguir un assoliment satisfactori.

L'opacitat del govern local és preocupant!

Sabíem que passaria des del moment que vàrem conèixer els resultats electorals a la nostra vila. Majoria absoluta de la candidatura de Junts. A partir d'aquest moment el nou govern tindria les mans lliures per aprovar tot allò que volgués, sense que l'oposició pogués fer res, més enllà d'opinar i votar-hi en contra o a favor. Teníem la confiança en les promeses de transparència i mà estesa, però tot ha quedat en no res. Des del govern es fa i desfà, sense ordre ni concert. No es compleixen els terminis de presentació de la documentació per portar a aprovació al Ple, dificultant la tasca de fiscalització que té encomanada l'oposició.

Per no tenir, no tenim ni tan sols la tranquil·litat de la feina ben feta. El caos organitzatiu cada vegada és més gran. Les decisions es prenen precipitadament, sense una anàlisi a fons de les conseqüències d'una mala elecció. Els nyaps que han anat succeint en són una bona mostra, sense que ni tècnics ni polítics sàpiguen reaccionar, malbaratant recursos. 

La incapacitat de prendre decisions o asseure en una taula les parts en discòrdia, com és el cas de les obres de la nova biblioteca, és gairebé un escàndol. Després d'un any d'haver sorgit un problema, que va paralitzar l'obra durant uns mesos, ens trobem encara en la mateixa situació.

Els problemes de la neteja i la recollida selectiva de la brossa, no se saben abordar. No és un tema senzill, però cal trobar una solució més enllà de netejar durant més hores, sense que els resultats siguin satisfactoris.

I l'opacitat és el sistema de treballar del govern local. No només s'han negat a elaborar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que tot i no ser d'obligat compliment, permet observar quin és el recorregut que vol fer el govern municipal, i fer-ne un seguiment des de la ciutadania. Altres elements, que sí que estan contemplats en el Reglament d'Organització Municipal (ROM), com és l'Audiència Pública, no s'està convocant. L'excusa que fa anys que no es convoca, no és raó per no complir la norma establerta. 

La setmana vinent el ple municipal aprovarà les ordenances fiscals, sense que els vilatans n'hàgim estat informats, i ens tocarà les butxaques. Convocar o no l'Audiència Pública no és una deferència cap a l'administrat, sinó una responsabilitat de l'equip de govern que té l'obligació de convocar, com a mínim, una audiència cada any.

El Reglament de Participació Ciutadana, que regula, entre altres coses, la creació i organització dels consells de participació, i que s'havia d'actualitzar, està aturat, sense cap explicació. Però ni tan sols allò que hi figura ara, s'està complint, com és l'obligació dels presidents dels consells d'informar en sessió plenària de l'activitat dels consells, com a mínim un cop l'any.

La informació de la carpeta ciutadana, on figuren els expedients oberts entre els vilatans i l'ajuntament, va desaparèixer fa uns mesos, i encara no s'ha restablert, i no sabem quan estarà disponible. I podria continuar...

Malgrat això, els vilatans, a títol personal o implicats en entitats i col·lectius, no perdem l'esperança de ser escoltats ni renunciem a la voluntat de col·laborar en qualsevol tasca per millorar la vila.  

Ordenances fiscals, Pressupost i Audiència Pública

Aquests dies els ajuntaments del país estan preparant les ordenances fiscals i el pressupost per a l'any vinent. Les ordenances han d'estar aprovades de manera definitiva abans del dia 31 de desembre, i entre l'aprovació inicial i la final hi ha un període de 30 dies per poder-hi presentar al legacions. 

La curiositat del tema és que les ordenances fiscals i els pressupostos acostumen a presentar-se per separat, quan, al meu entendre, tindria tot el sentit del món que es fes una presentació conjunta. El fet que les ordenances s'hagin d'aprovar abans d'acabar l'any, i el pressupost es pugui aprovar més tard, fa que les presses siguin per les ordenances, i es deixi el pressupost per a més endavant.

Dic que tindria més sentit que ambdues coses anessin de bracet, perquè les ordenances regulen els ingressos propis dels ajuntaments. Uns ingressos que superen àmpliament la resta d'ingressos que provenen d'institucions supramunicipals. Si en el pressupost han de quadrar ingressos i despeses, seria lògic que es fes tot junt. 

Enguany, a Arenys serà important veure quina és la decisió del govern municipal, amb majoria absoluta, i amb les eleccions encara llunyanes. Apujar taxes i impostos permet disposar de més diners per poder tirar endavant serveis que els vilatans reclamen, però al mateix temps comporta un rascar-se les butxaques, que no acostuma a agradar massa. És per això que l'elaboració de les ordenances fiscals i la determinació dels increments de taxes i impostos, és prou delicat i convindria fer-ho amb molt deteniment, tenint en compte la repercussió a les famílies, sobretot pensant que no tothom pot afrontar els augments de la mateixa manera. I és important pel trencament de la regla de la despesa, que seria bo que algú ho expliqués de manera planera a tota la població, i que condicionarà la inversió dels dos pròxims anys.

Acostuma a passar que, per ideologia, interessos de classe, comoditat o desconeixement de la realitat, normalment es posa la directa sense una anàlisi profunda de la situació. Convindria, doncs, que, vista la situació actual, les decisions que prengui el govern local, amb la tranquil·litat de la majoria absoluta, s'hagin estudiat bé i reflexionat, en bé de tots els vilatans, sobretot d'aquells més vulnerables.

Aprofito l'avinentesa per afegir que, si els nostres governants volen presumir de transparència i participació, ara és un bon moment per posar-ho en pràctica i convocar sessions obertes als vilatans. L'Audiència Pública és una bona eina que acostuma a quedar en un calaix.

El Hard Rock continua viu

La veritat és que he vist d'esquitllada una nova informació sobre el Hard Rock que m'agradarà analitzar més a fons. D'entrada, si no ho he entès malament, el govern d'ERC hauria mentit sobre les negociacions amb els promotors del Hard Rock i amb això es posaria més llenya al foc.

    Com tots sabem, l'excusa del Comuns per no aprovar els pressupostos d'enguany, i que va acabar provocant la convocatòria de noves eleccions, va ser la insistència del PSC en mantenir el projecte i l'acceptació d'ERC, malgrat sempre hagi predicat que no és el que ells voldrien. Jo comprenc que quan governes sense majoria absoluta t'has d'empassar alguns gripaus. El problema, doncs, no està tant amb què acabes fent, sinó amb l'ocultació de la veritat. Quan menteixes perds tota la credibilitat i, per a mi, ERC i el govern de Pere Aragonès l'ha perdut.

    Hi havia partits de l'oposició que comentaven que l'acord amb els promotors del macro casino, disfressat amb altres elements, estava caducat i que això podia servir d'excusa per deixar-ho córrer. Crec que ERC ho va negar i en canvi ara s'ha sabut que sí, que estava caducat i que amb la nova signatura es tornava a legalitzar el projecte i les aspiracions dels promotors.

    Estem pràcticament en campanya oficial, ja que la no oficial és gairebé perpètua, i aquesta notícia ens hauria de servir per valorar com treballa el govern d'ERC. Ens pot agradar més o menys el que fan. Podem considerar que treballen correctament, massa lentament, sense prendre acords valents, dedicant tots els seus esforços... però saber que enreden la gent per la seva conveniència, això és depriment i els deixa en evidència.

    Catalunya no es mereix un govern feble i que a sobre t'enredi. El nostre país necessita un govern fort, i totes les expectatives fan pensar que amb els resultats de les eleccions del mes de maig no l'aconseguirem. Les propostes dels diferents partits polítics, les seves relacions personals, i l'empat previst, no gaire diferent de la composició actual, fan témer que no s'aconseguirà aquest govern que necessitem, i ja es parla d'una repetició electoral per a després de l'estiu, sense que això sigui garantia de res.

    La llàstima de tot plegat és que continuem encallats, perdent bous i esquelles, incapaços de sortir d'aquest bucle, més sentimental que efectiu, i que ens deixa a la cua. Necessitem un relleu al capdavant dels partits polítics i més esperit de servei i no tant ego, i encara menys enganys.

Per una gestió eficient del nostre municipi

He repescat el Ple municipal d'aquest mes de març que em vaig perdre en directe i m'he concentrat en la part de fiscalització dels grups de l'oposició a l'obra del govern, on pots veure l'actitud d'un govern amb majoria absoluta, però que des del primer dia va dir que escoltaria a tothom amb mà estesa. Valoro, doncs, la voluntat d'escoltar qui no pensa com tu, però que també fan un servei a la població.

    La sensació que he tingut, i no és nova d'avui, és que hi ha bona voluntat per part del govern municipal, i això deixa a l'estacada a tots aquells crítics que posen el polítics al mateix sac de la corrupció i l'interès personal, i fa justícia a totes aquelles persones que en un moment donat decideixen dedicar una part del seu temps per millorar la vila. Dit això, però, haig de dir que hi ha alguns elements que em preocupen i que m'agradaria pensar que poden canviar. Per una banda hi trobo massa improvisació, poca planificació i un cert descuit a les conseqüències que es deriven de segons quines decisions.

    En una vila com la nostra hi ha moltes necessitats. Es reben diners d'institucions supramunicipals, però una bona part dels recursos provenen dels vilatans via taxes i impostos. El govern de torn, doncs, administra els nostres diners, i per això se'ls ha d'exigir eficiència i evitar un malbaratament dels diners públics. I la impressió que tinc és que el nostre govern municipal no ho té gaire en compte, sobretot a l'hora de decidir segons quines inversions, que es poden fer gràcies a que Arenys és tradicionalment un municipi sanejat i amb romanents importants.

    En aquest Ple municipal del passat dia 21 de març s'ha parlat molt d'equipaments, sense que es disposi d'un pla d'equipaments que permeti fer una planificació correcta de l'ús i necessitats del nostre municipi. S'ha parlat de la possibilitat de comprar el casal de Sant Vicenç i d'unes instal·lacions de l'antic col·legi Cassà. M'agradaria recordar-los que una cosa és la inversió per a l'adquisició dels immobles o instal·lacions, i l'altra la despesa corrent de manteniment i subministraments necessaris per al seu funcionament. S'ha de tenir en compte que el capítol de despeses corrents no és gaire generós i que si anem ampliant el nombre d'instal·lacions a mantenir, aquest pressupost se'ns pot quedar curt.

    La conclusió és clara: cal analitzar bé quines són les nostres necessitats, les que el pressupost corrent pot assumir i fer una gestió eficaç i eficient, per no acabar tenint uns equipaments que no es puguin utilitzar per manca de pressupost. El nostre govern municipal ha d'aprendre a planificar, valorar els costos reals de funcionament, i saber prioritzar aquells serveis que realment són necessaris per a la majoria de la població.

El Teatre Principal, un espai cultural ben viu

Avui s'han donat a conèixer les dades d'assistència als espectacles del Teatre Principal d'Arenys de Mar durant el 2023. La xifra és de rècord, i això és una bona notícia en molts sentits. En primer lloc és un premi al treball i constància dels gestors del teatre. Una feina que no és fàcil i obliga a estar sempre al peu del canó durant tot l'any, pensant en tots els detalls, no només a l'hora de fer la programació i encertar-la, sinó per a cada espectacle deixar a punt el teatre, i satisfer totes les necessitats i demandes que les companyies i artistes sol·liciten.

    També ens hem de felicitar els arenyencs que tenim la sort de comptar amb un teatre amb tanta vitalitat, a la cantonada de casa. La proximitat amb Barcelona ens permet desplaçar-nos-hi amb certa comoditat per gaudir de grans espectacles, però tenim l'oportunitat d'assistir a obres de teatre i concerts, que ens els porten a casa, i això és molt d'agrair.

    I el fet que la xifra hagi estat rècord vol dir que cada vegada hi ha més persones que hi assisteixen, o que repeteixen la seva participació en les activitats que s'hi programen, i que aquestes agraden. Un mèrit dels organitzadors, i molts punts per les companyies i grups musicals de casa nostra que es prodiguen anant a munt i avall pel territori català.

    Estic segur que podríem trobar lliçons pendents que entre tots hauríem de mirar de donar-hi resposta. Hi ha famílies que probablement no han assistit mai a cap dels espectacles programats al Teatre Principal, i caldria saber-ne els motius i intentar resoldre-ho. Si es tracta de qüestió pressupostària, hauríem de trobar la manera de facilitar-ne l'accés, i si cal fer més publicitat de tot el que s'hi cou, també trobaríem la manera que tothom se n'assabentés.

    Des d'aquí felicito a totes les persones que fan possible aquesta excel·lent programació, animant-los a no defallir, i aprofito per demanar al nostre govern municipal que resolgui d'una vegada per totes la situació irregular que s'arrossega des de fa temps. No tots els municipis de la mida del nostre tenen la sort de disposar d'un teatre com el Principal, i això ha d'engrescar als nostres polítics per donar-hi més suport i fer més fàcil la feina de l'entitat responsable del teatre, la Societat Coral l'Esperança. Moltes gràcies i endavant!!!

Increment d'impostos i taxes, però millorem l'eficiència econòmica

A ningú no li agrada que li apugin els preus, però és un fet massa corrent al qual gairebé ens hi han acostumat. Aquests dies toca aprovar les ordenances fiscals dels ajuntaments perquè puguin aplicar-se a partir del dia 1 de gener. I estem observant que són molts els ajuntaments que incrementen els impostos i les taxes municipals, rebent tota mena de crítiques.

Si es vol una administració pública forta que pugui complir la seva obligació de redistribuir els recursos econòmics en benefici dels més desafavorits, s'ha de buscar l'equilibri pressupostari. L'augment espectacular de les despeses i la voluntat de donar més serveis als vilatans obliga a augmentar els ingressos, i aquests venen majoritàriament de les butxaques dels contribuents locals. 

Davant l'increment dels impostos i les taxes municipals s'ha de demanar una gestió acurada de l'economia municipal, procurant no fer despeses innecessàries, ajustant al màxim els pressupostos, però ser generosos en els serveis a oferir als vilatans, sobretot aquells que recauen en les persones que tenen menys ingressos familiars, o que tenen més necessitats fruit de la dependència i la diversitat funcional.

Probablement l'economia del nostre Ajuntament s'hauria d'estudiar detalladament i procurar treure'n el màxim rendiment. Fa molts anys que sentim a dir que arrosseguem uns romanents molt generosos, però tot fa pensar que en traiem molt poc profit. Però a mi em preocupa algunes despeses, que acostumen a ser importants i que es podrien evitar, o si més no reduir, si la gestió municipal fos més eficient. Ens cal millorar els treballs tècnics per a les licitacions dels concursos per externalitzar serveis, diferenciant aquells que bàsicament són despeses de personal, d'aquells que, com les obres de construcció, reverteixen més en materials i beneficis empresarials.

El govern municipal d'Arenys de Mar, amb majoria absoluta, ha tirat endavant unes ordenances fiscals expansives justificades per tal de millorar i ampliar serveis molt necessaris, com són l'assistència domiciliària, el centre obert, o l'increment salarial que, per llei s'ha d'aplicar, però n'hi ha d'altres, també necessaris, que caldria depurar al màxim per veure si es dissenyen correctament o bé hi ha una despesa excessiva per una mala aplicació. Penso en la recollida selectiva de la brossa. Diferenciem els salaris del personal, a respectar segons conveni, de les despeses ocasionades pel sistema de recollida, sense oblidar el cost que provoca una mala recollida i selecció de la brossa.

El nostre Ajuntament té uns reptes importants que caldrà encarar correctament i evitar un malbaratament dels recursos financers municipals, siguin via inversió o despesa corrent. Penso en la nova biblioteca, els habitatges socials, la reforma del mercat municipal, la canalització del rial del Bareu, la construcció d'unes noves pistes d'atletisme i altres equipaments esportius, i l'arranjament de molts carrers i places de la vila, amb l'eliminació de barreres arquitectòniques importants, però també en la repercussió del canvi de funcionament del banc d'aliments, l'ampliació del SAD, o en treballar per eliminar la bretxa digital. El govern té majoria absoluta i pot fer i desfer com millor li sembli, però seria bo pensar en la resta de forces polítiques, i en la participació real de tots els vilatans, a l'hora de planificar la despesa dels propers anys.

El paper de les biblioteques

He llegit l'entrevista a Darren McGarvey, al diari ARA, perquè m'ha cridat l'atenció el seu titular, "Les biblioteques han de ser el refugi per als nanos d'entorns marginats", i en reprodueixo un paràgraf que m'ha semblat interessant, perquè diu moltes coses que sovint molts ignoren.

—  Les biblioteques són dels pocs llocs on no s'espera que et gastis diners, on pots seure tranquil·lament. Les biblioteques són un refugi si has nascut en una comunitat pobra i experimentes molt estrès perquè vius en pisos molt petits, on sents els veïns, sempre hi ha soroll, baralles, conflictes... Però avui hi ha menys usuaris perquè no s'hi ha invertit prou per modernitzar-les, almenys a Escòcia, i moltes ocupen edificis antics i no són llocs atractius. Quan la gent deixa d'utilitzar la biblioteca, els ajuntaments consideren que la gent no les vol. Però és que la gent hi aniria al vespre un cop han acabat de treballar, oi? Doncs estan tancades. I les nostres biblioteques són un reflex del que pensen els polítics sobre la mobilitat social i sobre les classes baixes. Qui entra en una biblioteca és qui està intentant cultivar-se culturalment, econòmicament; per tant, hem de donar suport a les biblioteques. Han de ser aquest lloc de generació de progrés i de fer comunitats.

Sempre he defensat el paper de les bibilioteques, i crec que aquí en aquest meu blog ho he escrit moltes vegades, però això no vol dir que pensi que s'aprofitin suficientment per a la missió que estan destinades a complir. La biblioteca és la porta a la cultura per a tothom, i ha de ser l'escola que desenvolupi la nostra sensibilitat. Una sensibilitat que ens ajudarà a conviure i respectar els altres i les coses que tenim en comú.

Davant dels molts problemes d'incivisme i violència només se'ns acut reclamar més policia i mà dura, però ens oblidem de conrear els valors que ens han de permetre conviure. Les biblioteques han de permetre que molts infants on a casa seva no hi ha ni un sol llibre, on els seus pares no tenen ni temps, ni formació, ni possibilitats de sensibilitzar els seus fills perquè creixin culturalment i com a persones amb il·lusions i projectes de futur, obrin les seves portes i els integrin a aquesta societat que els ha d'estimar i que han de participar per fer-la més justa i solidària.

Fixeu-vos, però en el fragment que us transcric de Darren McGarvey. Les biblioteques tenen l'obligació d'estar obertes més enllà d'un horari restringit, per necessitats pressupostàries, han de ser còmodes, perquè t'hi puguis trobar bé, i treballar per incloure totes aquelles activitats que acullin a totes les persones, tinguin una tradició familiar cultural, o estiguin immerses en un entorn farcit de problemes i dificultats. 

Tant de bo les nostres autoritats locals apostin per una biblioteca oberta a tothom, amb suficients recursos per donar resposta a totes les necessitats culturals i de formació dels nostres vilatans. Que l'esforç econòmic que afrontem no sigui en va, ni representi un simple canvi de local.

Que no ens enredin amb falses promeses!

Aquests dies preelectorals escoltem molts discursos i proclames que fan referència a la participació ciutadana, probablement perquè ha estat la gran absent d'aquest mandat, on s'han deixat de convocar les audiències públiques, els consells municipals o no han existit o s'han reduït a la mínima expressió, o les poques intervencions al Ple municipal han quedat sense resposta per part de l'alcaldia, i on la participació s'ha limitat al procés de pressupostos participatius, totalment obsolet.

Veient el panorama, més d'un cop m'he plantejat si era honesta la meva insistència sobre la necessitat de promoure realment aquesta participació ciutadana i defensar-la. Contribuiria jo mateix a omplir el sac de promeses electorals que després no es compleixen?

Hi he pensat i he arribat a la conclusió que el meu passat com a regidor de participació ciutadana en el mandat 2007-2011 m'avala i fa que pugui defensar-la, i criticar la poca coherència d'altres formacions polítiques, que només n'han parlat quan convenia atraure vots.

Si feu memòria històrica podreu veure quan es varen constituir els primers consells de participació, quan es va fer el primer procés de pressupostos participatius, quan es varen potenciar les audiències públiques, sobretot a l'hora de presentar el pressupost anual de l'ajuntament. Quan es va crear per primera vegada la regidoria de participació ciutadana. Tot això va passar en aquest mandat 2007-2011 i per iniciativa pròpia, perquè hi creia llavors i continuo creient-hi.

Vaig haver de defensar-ho no només davant dels grups de l'oposició, llavors el PP i CIU, sinó també davant dels representants dels partits amb qui vàrem governar, ERC i ICV. Ells tampoc no hi creien, i hi varen posar molts entrebancs per no crear consells com el de Cultura, que encara és una promesa no realitzada.

Ara, quan sento que es posen a la boca la participació amb tant facilitat, m'és molt difícil no sortir públicament a denunciar aquest engany continuat que només pretén obtenir el vot per després oblidar-se de la participació i de totes les promeses fetes. 

És una llàstima aquesta pràctica tan habitual d'enredar la gent per semblar amables i dialogants. Això és el que provoca la desafecció política i que ens posin al mateix sac a totes les persones que hem decidit dedicar el nostre temps lliure per treballar per a la nostra vila, i per a tots i totes les vilatanes. Que no ens enredin les falses promeses! A la CUP hi creiem i treballarem a fons perquè la participació de tots els vilatans a la vida municipal sigui real i efectiva!

Ara toca ser GOI

Després d'escoltar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i la seva referència als Grups Objectivament Identificables (GOI), ara sembla ser que tothom intenta definir-se com a membre d'un d'aquests grups, com seria el de catalans independentistes. Si més no aquesta és la il·lusió dels que creuen que la referència permet l'excepcionalitat en l'extradició de persones a qui s'ha enviat una euroordre.

Com en tot, ens ho podem agafar rient o bé acceptar que estem perdent el temps miserablement, per culpa d'una situació que ha sortit de mare. Des del moment que es va judicialitzar un fet polític, tot el que ha vingut després ha estat una pèrdua de temps i una radicalització de les posicions d'una i altra part.

Ahir, en aquest mateix blog, ja parlava que el final encara queda lluny. Hi ha moltes coses a discutir i interpretar. De fet, la sentència del TJUE no aclareix gaire res, o d'alguna manera torna la pilota a la justícia belga perquè torni a decidir què vol fer-ne dels catalans exiliats i les euroordres que rebrà ben aviat. La sentència no dona cap resposta definitiva perquè, malgrat contradir la facilitat amb què els tribunals belgues varen rebutjar les euroordres del jutge Llarena, també obre la porta a situacions excepcionals, que algú creu que es dona certament.

I entretant els socialistes han aconseguit fer baixar del carro el govern en minoria d'ERC, que s'ha empassat els gripaus que en altres moments haurien rebutjat amb tota la seva força. Això, a diferència del que manifesta el president Aragonès, no és fer política i cedir per tirar endavant, sinó renunciar a principis i objectius que anteriorment es varen vendre com a irrenunciables.

Torno a dir que ERC patirà les conseqüències d'aquesta feblesa i moltes persones deixaran de donar-li suport. De fet, si mirem la història del partit polític des del final del franquisme, és un cúmul de contradiccions, movent-se sempre segons bufa el vent. De tot plegat, però, els més perjudicats som tots nosaltres, que vivim sense poder tenir un model de país a defensar, sinó que el tenim a mercè de la voluntat d'Espanya, avui representada pel PSC més espanyolista de tota la història.

Algú voldrà veure en el pacte entre ERC i PSC una victòria, per haver aconseguit l'aprovació dels pressupostos, però sense voler treure importància al fet de tenir uns pressupostos aprovats, sí que sap greu veure el preu que s'haurà de pagar, en perjudici del medi ambient, la sostenibilitat i el sentit comú. 

Assemblea a l'Ateneu

Aquest matí ha tingut lloc l'Assemblea anual de l'Ateneu arenyenc amb una bona participació de socis, fruit del bon treball que desenvolupa l'actual junta. S'ha repassat l'activitat del curs passat, la comptabilitat i s'han avançat activitats per aquest any 2023, tot i que, com és habitual, la programació no és per anys naturals, sinó per cursos escolars, començant els mesos de setembre-octubre i acabant el mes de juny, abans de les vacances d'estiu.

Voldria destacar l'increment de socis durant l'any 2022 i també d'activitats, de manera que el pressupost executat ha estat clarament superior al pressupost previst inicialment, i s'ha tancat sense que es generés cap dèficit. 

Penso que el paper de l'Ateneu a la nostra vila és cada vegada més important i fa possible l'organització d'actes culturals, en sentit ampli, que enriqueixen la nostra vida. Estem tan absorbits amb el dia a dia, i amb prou dificultats per tirar endavant, que tot allò que ens ajudi a ampliar el nostre coneixement i a gaudir del nostre temps lliure, és benvingut.

L'Assemblea ha aprovat l'increment de la quota anual de soci, per sobre de la proposta que la junta de l'entitat ha presentat, la qual cosa evidencia la sintonia dels socis amb la direcció i els avala el conjunt d'activitats que s'hi porten a terme.

Em quedo amb les paraules del president quan ha manifestat que ningú s'ha de sentir exclòs de l'entitat per raons econòmiques. És bo pensar que també l'Ateneu té en compte aquelles famílies que tenen dificultats per sobreviure en aquest món amb greuges comparatius importants, i que també les famílies més vulnerables poden tenir l'oportunitat de gaudir de l'oferta cultural de l'entitat.

M'agradaria que l'Ajuntament d'Arenys de Mar, en la seva política de subvencions a les entitats de tot tipus, que porten a terme alguna activitat pensant en tots els vilatans, tingués en compte, a l'hora de puntuar els mèrits per a la concessió de les subvencions, aquelles entitats que pensen en les famílies que no tenen capacitat per afrontar unes quotes determinades i que, alhora, ofereixen subvencions per no engrandir les diferències socials a la nostra vila. 

Quina força tenen els nostres polítics?

L'ARA d'aquest divendres publica l'article de l'enginyer i exministre Joan Majó, a qui llegeixo sempre per l'interès que em desperten els seus escrits i opinió. Una vegada més estic d'acord amb tot el que diu, però em preocupa que les solucions no es corresponguin en res amb el que està passant ni amb el que els nostres governs, amb les limitacions que tenen, acaben decidint.

A la darrera classe del curs de filosofia que segueixo, el nostre professor ens va demanar que busquéssim similituds entre l'època hel·lenística i l'actual. Ell ho tenia més clar que no pas nosaltres, i per això vàrem sortir una mica d'estudi analitzant la situació actual comparant-la amb anys enrere, però sense anar a parar on en Joaquim volia. A mi em va donar peu a expressar la meva opinió sobre el poder actual dels nostres polítics que està totalment supeditat als poders fàctics que se serveixen d'ells per dirigir el món en benefici seu.

Tot això ho dic perquè llegint les set claus que exposa Joan Majó per aconseguir millorar el món, t'adones que per més interès que hi tinguin els polítics de torn, hi ha una pressió no governamental que els impedeix prendre moltes de les decisions que millorarien el món, sobretot si estem d'acord amb necessitats com reduir les desigualtats o integrar més persones en el desenvolupament sostenible de la societat. El gran capital continua dominant la situació i per això veiem que no hi ha tantes diferències entre governs conservadors i progressistes. Els primers ja els va bé, i els altres tenen greus obstacles per fer-hi front.

Puc entendre perfectament decisions com la d'aquesta setmana, de la primera ministra de Nova Zelanda, plegant perquè se li han acabat les piles. Demostra molta sinceritat i valentia. Malauradament hi ha massa polítics que esdevenen obsolets, però no tenen el valor ni l'honestedat de fer un pas al costat i donar el relleu a gent amb més il·lusió i no tan cremada.

I ho lligaria amb l'article del catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra, el senyor Guillem López Casanovas, quan alerta sobre el projecte del Hard Rock, que el PSC posa com a condició per aprovar els pressupostos de la Generalitat per aquest any. Realment estan convençuts que és un bon projecte per a Catalunya? L'exemple de les Illes Balears no els serveix? Una de les set claus que exposa Joan Majó hi fa referència sense dir-ho.

Tant de bo els nostres polítics tinguessin l'encert d'escoltar veus de referència contrastada abans de prendre segons quines decisions, es traguessin de sobre la pressió que reben d'interessos privats que no beneficien la majoria de la població, i s'expliquessin millor davant de la gent que els ha escollit per dirigir la nació. Sovint ens hem de quedar amb la lectura d'uns bons consells, però amb el regust de veure que poca cosa es fa per seguir-los i aconseguir la millora del nostre món.

Hard Rock, projecte estratègic?

Amb el risc d'equivocar-me, em permetreu que opini sobre el projecte del Hard Rock que ara el PSC posa com a condició, i només aquesta, per aprovar els pressupostos del govern català. El PSC ho presenta com un un projecte estratègic i no tothom hi està d'acord. Jo tampoc, a no ser que parlar d'estratègia es refereixi als guanys que uns quants es poden emportar a costa del territori i de l'explotació poc recomanable de les instal·lacions que s'hi volen incloure.

Penso que en un inici, en temps de crisi econòmica important, molts haurien signat l'acord que aparentment resolia molts problemes, com l'excés d'atur i la manca d'inversions. Probablement ens hauríem equivocat, però en aquells moments semblava la salvació d'un país en crisi. Avui, sense que puguem viure tranquils, no estem en la mateixa situació i ens podem permetre el luxe de mirar bé quines decisions prenem per les conseqüències que poden tenir de cara el futur.

M'estranya molt que el PSC hagi posat aquesta condició per facilitar l'aprovació del Pressupost 2023, i m'agradaria que algú m'expliqués quins interessos hi ha al darrere que ho puguin justificar, o com a mínim explicar. Podria entendre que un partit de dretes, com són la gent de Junts, o bé el PP o Vox, hi estiguessin a favor, però un partit que es té per progressista i d'esquerres, se'm fa més difícil. També és cert que el PSC no ha destacat, darrerament, per donar suport a polítiques realment progressistes i ha buscat quedar bé davant de col·lectius de centre i centre-dreta, convençuts que els poden aportar més vots.

El govern d'ERC haurà de ser molt fort per aguantar aquesta pressió del PSC, tenint en compte que desitja i necessita poder aprovar els pressupostos, però no de qualsevol manera. Tot i que ERC ens està acostumant a canviar els papers i veure'ls cedir en coses que anys enrere hauria estat impensable, no crec que en el cas del projecte del Hard Rock ho acabi fent. Seria, a la meva manera de veure-ho, lamentable.

Però ERC ja no és el que era, si és que mai ha estat un partit que hagi tingut les idees clares i les hagi sabut mantenir en el temps. Més aviat és un partit polític de molts alts i baixos, que es mou segons com bufa el vent, i per això la seva evolució, passant de ser un partit gairebé residual a tenir prou pes com per aguantar tots sols el govern de la Generalitat.

El PSC tampoc pot fer marxa enrere fàcilment, perquè s'hi juguen poder arribar a presidir el govern català, que tant desitgen, i que ho han tingut força a prop, però no poden badar. Amb tot això veurem qui guanya la partida i al mateix temps ens fixarem en el paper dels Comuns, que segons quina sigui la decisió final, hauran fet, una vegada més, el paper de la trista figura.

Participar en l'elaboració del pressupost municipal

Ens agrada participar o simplement reaccionem davant de fets, paraules o accions? No és el mateix, ni comporta la mateixa dedicació. Normalment reaccionem davant de qualsevol cosa que ens afecta o ens molesta, o també quan és en positiu, però no sempre estem disposats a comprometre'ns a participar, ja sigui per construir plegats alguna cosa, o implicar-nos en l'obtenció d'algun objectiu.

En política també parlem molt de participació i no sempre encertem en el concepte, o bé ens quedem en l'aparença, sense gaires ganes d'anar a fons, tant des de la ciutadania com dels governs de torn. Només cal analitzar les diferents administracions públiques per veure que parlem de democràcia participativa i ens adonem que la participació és molt minsa, molt acotada i que fa nosa als que, legalment, ostenten la representativitat democràtica.

Són molts els ajuntaments que tenen regulada la participació ciutadana, ja sigui amb algun reglament específic, o bé en el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Es creen consells de participació als diferents àmbits de competència municipal, tenint en compte les entitats ciutadanes o els mateixos ciutadans a títol individual. El resultat, però, acostuma a ser pobre, ja sigui perquè els ciutadans no hi mostren suficient interès, o bé perquè els polítics que ens governen no ho potencien suficientment.

Culpar els polítics de la manca de participació no és del tot correcte. Ens falta més cultura de la participació, que vol dir esforç i dedicació, més enllà de les nostres reaccions espontànies, i que sovint no porten enlloc. Caldria, doncs, treballar per aconseguir que tots nosaltres participéssim més de les decisions que ens afecten, i això ho hem de fer des de les pròpies institucions, però també des dels moviments ciutadans i entitats organitzades.

El nostre Ajuntament té previst un model de participació, amb un projecte de pressupost participatiu anual, uns consells de participació, i un reglament que ho regula i que permet, entre altres coses, la intervenció en els plens municipals. Malgrat això, la pràctica participativa és molt minsa. La majoria de consells o bé no estan constituïts o amb prou feines es convoquen. El Reglament de Participació, com el mateix ROM, s'haurien d'actualitzar i fer més fàcil aquesta participació, i al mateix temps hauríem de demanar al nostre govern municipal més interès en la participació ciutadana, desencallant la majoria de consells i reformant el procés dels pressupostos participatius. 

Avui s'ha aprovat inicialment el pressupost per a l'any 2023, però en aquest procés hi he trobat a faltar l'Audiència Pública, que anys enrere tenia lloc, amb més o menys participació ciutadana. Si realment l'aprovació dels pressupostos és un dels fets més importants de cada exercici, seria desitjable que en aquest tràmit hi hagués més participació dels vilatans, més enllà d'escoltar durant cinc minuts a una entitat que ha volgut ser-hi present.

M'agradaria pensar que aquesta altra manera de fer política, molt més participativa i propera a la gent, és possible, i que en un futur pròxim això pugui arribar a ser una realitat. Aquí hi tenim molt a dir tots els vilatans, tenint en compte que el mes de maig podrem escollir els nostres nous representants polítics.

No gestionem bé els recursos públics

M'ha interessat l'article d'opinió de Xavier Freixas al diari ARA sobre la subvenció dels 20 cèntims per litre de benzina o gasoil, que deixarà d'aplicar-se a començaments d'any. Hi estic totalment d'acord, i no és la primera persona que opina el mateix i ho argumenta. Penso que ens equivoquem molt amb tot el tema de les subvencions. Creiem, o els nostres polítics creuen, que subvencionant de qualsevol manera es fa un favor a la societat, i no s'adonen que es cometen errors, com seria el cas de la subvenció generalitzada dels 20 cèntims per litre de gasolina.

Estic d'acord amb l'articulista quan apunta que la millor subvenció hauria d'anar encaminada a resoldre els problemes dels més vulnerables, i no generalitzar-ho, perquè no deixa de ser un engany, que no fa reflexionar sobre quin es el veritable problema, els motius de l'encariment de la benzina, i la millor manera de fer-hi front com a societat.

Pensant en aquest article, em ve al cap la política generalitzada de congelar els impostos i taxes municipals, que també ha succeït a la nostra vila. Sembla que ningú no s'adoni que reduint els ingressos dels ajuntaments, en uns moments de grans increments del preu de l'energia que es necessita pel funcionament dels equipaments i serveis públics, es fa necessària la reducció de partides pressupostàries de serveis que podrien ser molt beneficiosos per a la població, sobretot per aquelles persones que necessiten de més suport municipal o públic. 

Demà dimecres el Ple de l'Ajuntament d'Arenys de Mar aprovarà el pressupost municipal per a l'any 2023. Un pressupost que recollirà uns ingressos congelats i una despesa necessàriament congelada, però amb una redistribució diferent, amb retallades a partides que probablement seria molt necessari incrementar.

És cert que ens agrada molt que no ens toquin la butxaca, i per tant la notícia que no s'incrementaven impostos com l'IBI o la taxa de recollida de la brossa, va ser molt ben rebuda, però després hem de ser conscients que hi haurà serveis que no es podran dur a terme. Miracles no se'n poden fer!

Demanaria als nostres governants que toquessin de peus a terra, no es deixessin portar pel populisme a l'hora de prendre decisions que potser no agraden gaire, però que, si s'hi esforcen, ho poden argumentar. Hi ha prou raons per entendre que en moments de crisi, la redistribució de la riquesa es fa necessària, i que una administració pública forta és la millor arma per contrarestar aquells moviments de l'oferta i la demanda que posen en dificultats una part de la població. 

Que aquest posicionament el practiqui la dreta tradicional i liberal, té una explicació, però que això ho faci l'esquerra progressista, si realment vol actuar com a tal, no té gens de sentit. Preguntem-nos què volem, si el benefici personal o el bé de tota la comunitat. Jo ho tinc clar, encara que m'hagi de rascar una mica més la butxaca.

Què esperem del nostre Ajuntament?

El proper mes de maig se celebraran les eleccions municipals per escollir les persones que han de governar els nostres municipis durant els pròxims quatre anys. Les diferents candidatures ens presentaran els seus programes amb un recull de totes les coses que voldran fer i que posteriorment, si són els elegits, incorporaran en el Programa d'Actuació Municipal (PAM) perquè en puguem fer un seguiment del grau de compliment.

Tot i que la majoria d'ajuntaments tenen les economies sanejades, no disposen de gaires diners per fer gaires invents. Els serveis que estan obligats a oferir s'emporten la gran part del pressupost, on els ingressos propis, els que es recapten als vilatans, suposen en molts casos més del setanta per cent de tots els ingressos.

Si tenim en compte les despeses de manteniment, funcionament i sous de personal, és ben insignificant la resta de què es disposa per extres que tots demanem. Amb el pressupost ordinari hi ha l'extraordinari, d'inversions, que és on l'equip de govern de torn s'hi pot lluir, a no ser que el tingui hipotecat per grans obres, com a vegades passa.

Per tot això, quan fem el llistat d'allò que voldríem que el nostre ajuntament ens proporcionés, hem de tenir en compte el poc finançament i que tampoc no estem gaire disposats a un augment d'impostos i taxes. És per això que a molts ens agrada pensar que és important que al marge dels serveis que ens poden oferir, vetllin perquè la qualitat sigui la més alta possible.

M'agradaria, doncs, que el meu ajuntament fos sensible a les necessitats més bàsiques de tota la població. Que dediqués esforços per millorar l'ordre i la netedat del nostre poble. Que tingués resposta a totes les nostres observacions i crítiques, sigui quin sigui el sentit de la mateixa, i que treballés per a una societat més justa, i igualitària.

No vulguem demanar ni exigir grans obres, que tampoc rebutjarem, sinó més eficàcia i transparència en la gestió. Més facilitats per participar en la presa de decisions, respectant la representativitat que atorguen les eleccions als càrrecs electes. Una voluntat clara i decidida per lluitar contra l'incivisme, la violència i el desordre. En definitiva, que es gestionin bé els recursos que són de tots, en benefici de tota la població.

Els polítics al servei del país i no l'inrevés

La desconfiança de la ciutadania vers els polítics és cada vegada més gran i penso que la majoria de polítics s'ho han guanyat a pols. Governar no és fàcil i qui ho cregui que s'hi posi. Una altra cosa és ser mesurat en les paraules, ser honest i conseqüent amb allò que es diu i es pensa. Si la política fos transparent i els polítics ens tinguessin acostumats a explicar-nos bé les coses sense enganys, de ben segur que a la llarga hi guanyaríem tots. 

És cert que a tots ens agrada que ens diguin coses amables i que en el fons ens enganyin una miqueta, sobretot si dient la veritat ens fan posar de mal humor. És per això que molts polítics s'han acostumat a mentir per no ser rebutjats en primera instància, però al final s'acaba coneixent la veritat i la sensació que tenim és que hem estat enredats.

El govern d'ERC està treballant a marxes forçades per aconseguir aprovar el pressupost de l'any vinent, però no ho té fàcil. Està governant en minoria i li calen molts vots. No fa tant temps que el president del partit proclamava que no pactaria en cap moment amb el PSC, i ho deia amb tots els escarafalls a què ens té acostumats. Avui parla amb la boca petita, i com si fóssim estúpids i sense memòria, ens ve a dir que el pacte amb els socialistes catalans és una bona opció. El més important és disposar de pressupost.

Estic molt d'acord en la importància d'aprovar un pressupost, d'acord amb la situació real, i no haver de jugar amb pressupostos prorrogats. El que no em sembla tan bé és el discurs del senyor Oriol Junqueras, que tot fa pensar que la presó l'ha canviat. Passa d'un posicionament a l'altre sense immutar-se, i sense deixar de criticar amb fermesa tothom que li porti la contrària. 

Aquesta pretensió de tenir la veritat absoluta i que tots els altres estan equivocats i tenen mala fe, no és una bona pràctica política. Potser els surt bé en un començament, però a la llarga fan molt de mal a la societat i eixamplen la distància entre polítics i ciutadania, agreujant la desconfiança que comentava al principi d'aquest text.

El futur del país no està clar, i molt em temo que no es podrà aclarir fins que molts dels polítics actuals no hagin desaparegut de la primera línia. Tothom ha de saber que ningú és imprescindible, i que la prioritat és el país i no la imatge d'un personatge, per més important que es cregui ser. El senyor Junqueras hauria d'entendre que el seu temps ha passat.

Es proposa congelar els impostos i les taxes municipals

Cada any per aquestes dates es porten a aprovació les ordenances fiscals per al proper exercici econòmic, atès que han d'estar aprovades definitivament abans del dia 1 de gener, quan comencen a meritar les taxes municipals. Avui hem conegut la notícia que l'equip de govern municipal de la nostra vila, que està en minoria, ha decidit presentar una proposta de taxes i impostos municipals congelats, tenint en compte els moments que vivim.

Sobre aquesta decisió hi hauria molts comentaris a fer. No cal dir que d'entrada els vilatans es poden sentir contents pel fet que no s'incrementin els impostos i les taxes, però això significa una congelació dels ingressos municipals, si més no de la part que correspon a ingressos propis i que en el cas de l'Ajuntament d'Arenys de Mar deu representar un 75% dels ingressos totals.

Congelar els ingressos en un moment d'increment de les despeses, es tradueix en què la capacitat de gestió del nostre govern municipal es redueix i caldrà veure quins serveis seran els més afectats. En la discussió sobre una administració forta o dèbil es desprèn quins són els interessos que predominen en cada cas. Un pensament liberal defensarà que sigui el mercat de l'oferta i la demanda qui reguli el mercat, sense intervenció de l'administració. Qui té interès en reduir les diferències entre la classe rica i la més humil, voldrà que l'Estat sigui fort per intervenir i redistribuir l'economia en benefici dels més dèbils.

En el cas dels ajuntaments, i tenint en compte la despesa cada vegada més important en serveis impropis, fa que els ingressos propis, que venen dels ciutadans, siguin més necessaris per equilibrar la balança, que per llei ho ha d'estar sempre.

És per això que a nivell personal ens pot interessar la congelació dels impostos i les taxes municipals, perquè d'aquesta manera evitem més despeses en un temps d'inflació i d'un increment dels preus del consum exagerat. Des d'un punt de vista col·lectiu, el fet que el nostre ajuntament perdi capacitat de despesa no és bo, sempre i quan estiguem d'acord amb la priorització d'aquesta, per part de l'equip de govern, i del control necessari d'aquesta despesa perquè sigui ben justificada i no es malgasti.

En el cas d'Arenys de Mar, i atesa la situació minoritària de l'equip de govern, caldrà veure què hi diuen els partits polítics de l'oposició, per conèixer si anem a unes noves ordenances o bé es prorroguen les d'aquest any. En el cas del pressupost, que serà el proper tema a debatre, la situació serà força la mateixa. Voldria animar els nostres governants, governin o estigui a l'oposició, que pensin en els vilatans a l'hora de decidir quina és la seva proposta i la seva decisió final.

Més sobre cultura

Ahir ja ho apuntava, però voldria insistir en el tema. Parlava del concert que tindria lloc a la tarda i que tenia previst assistir-hi. Sens dubte va satisfer les meves expectatives i crec que tots els assistents en vàrem sortir molt contents i amb ganes de repetir ben aviat. El Nexus Piano Duo sempre és garantia de bona música i també de bon gust musical. No sempre coincideixen les dues coses. Hi ha bons intèrprets, amb qui t'ho pots passar molt bé, però no sempre tots tenen bon gust musical, la qual cosa encara ho acaba de rematar. 

Parlava de la Cultura, en majúscula i en sentit ampli, i la necessitat que hi ha de no deixar-la de banda. És cert que hi ha unes prioritats que no podem oblidar i que cal resoldre el més aviat possible. Unes necessitats que són constants i que, malauradament, no s'acaben, però això no vol dir que no tinguem també la necessitat de conrear la cultura. I ho hem de fer tot potenciant-la en dos vessants importants: els creadors i difusors de la cultura, i els receptors.

Comentava que no tothom ha tingut les mateixes possibilitats d'entrar a consumir cultura, de poder gaudir d'ella, i que per això l'administració pública havia de fer un esforç per acostar la cultura a tothom, amb especial dedicació a aquells que l'ha tingut més llunyana. Ens equivocaríem, però si ens oblidéssim dels creadors, dels intèrprets, dels artistes, de les entitats difusores de cultura. A aquests també se'ls ha d'ajudar. No sempre reben el suport públic que caldria ni es valora suficientment el seu treball i esforç per aconseguir un bon nivell. 

Quan reclamem una participació més gran de la cultura en el pressupost de la Generalitat, o de l'Estat, o fins i tot d'un ajuntament, hem de pensar en la manera de difondre la música, de fer-la accessible a tothom, però també en com potenciar l'aprenentatge, la formació, la subsistència de grups i persones dedicades a presentar-nos les diferents especificitats culturals. 

Créixer culturalment també ens ajuda a créixer com a societat. No és un caprici ni la podem posar en un segon terme. Hem d'avançar paral·lelament. Sens dubte que l'educació i la sanitat són dos pilars que cal assegurar perquè arribin a tothom, que tothom tingui un habitatge digne, uns mitjans econòmics que els permeti viure en unes condicions humanes dignes i acceptables, però no podem oblidar que tots i totes necessitem poder gaudir de la cultura, anar al teatre, a les sales de concerts, als espectacles de tot tipus, i perquè això sigui possible cal que hi hagi persones que s'hi puguin dedicar amb condicions també dignes.