Les conseqüències municipals de les eleccions generals

Les urnes han parlat i aquesta vegada, més que mai, hi ha partits polítics clarament guanyadors i d'altres de perdedors. Qui no ho vulgui acceptar caurà en l'error de voler tapar les pròpies mancances, un excés de supèrbia, cap gest d'humilitat. Els socialistes han aconseguit aixecar el cap, i ho han fet de la mà de qui varen defenestrar, gràcies a la força que encara tenen els barons, aquells que viuen de renda, deixant de banda els principis que havien defensat de joves.

Cayetana ho ha tingut fàcil per acceptar la derrota, ha quedat sola en terreny enemic, però el seu candidat, el senyor Casado, només fa que buscar excuses i culpabilitats a tercers. No accepta que el seu discurs era un fracàs d'entrada, que Aznar el va utilitzar i ara s'amaga darrera el bigoti (no me l'imagino sense).

L'assaig general ha funcionat per al PSC i ERC a Catalunya, i ha enfonsat el PP i els comuns, deixant en standby C's. Les conseqüències d'això serà que les marques PSC i ERC seran valuoses per als aspirants a l'alcaldia d'aquests partits, i les hauran d'amagar la resta de partits, procurant fer sobresortir la persona, sobretot en poblacions on encara ens coneixem una mica tots.

La nostra alcaldessa, malgrat una pèssima experiència quant a tracte, humilitat i eficàcia, ha rebut una gran empenta que la farà competitiva respecte el seu gran adversari, el senyor Estanis Fors. Uns adversaris que dijous es trobaran als jutjats d'Arenys per intentar solucionar els problemes que s'originen quan l'orgull personal pesa més que l'esperit de servei a la població.

Fa un parell o tres de setmanes que em preguntava en aquest racó virtual si a Arenys era cosa de dos. Molts som els que ens agradaria que hi entressin alternatives, algunes d'elles prou vàlides com per ostentar l'alcaldia de la nostra vila. Alguns d'aquests confiarem en aquestes altres propostes.
La il·lustració em serveix per recordar que en qüestió de línia de tren, estem més a prop del segle XIX que no pas del XXI.

Un pacte de perdedors, victimisme polític

Aquesta expressió s'ha posat molt de moda impulsada, sobretot, per aquelles persones que no han estat capaces de pactar res amb ningú. És una frase victimista que intenta agrupar les ànimes caritatives que, sense cap culpa, es creuen allò del pobre innocent que tothom li vol mal.

Convindria explicar bé a totes les persones que en el nostre país no votem ni presidents ni alcaldes, sinó llistes de partits polítics que hauran d'aconseguir liderar el seu projecte polític a partir de la confiança dels electors, en primer lloc, i de la resta de representants escollits, en segon terme. Ignorar això o procurar que els electors no ho entenguin d'aquesta manera és un mal servei a la política i al país.

Tenim una colla d'exemples practicats per diferents partits polítics, tant a nivell local com estatal. El PP que acostuma a guanyar a nivell estatal i és incapaç d'aconseguir cap pacte, per no practicar el diàleg ni demostrar cap senyal d'empatia, n'és un bon exemple. Rajoy i els seus se n'han fet un tip de proclamar-ho als quatre béns, però mai han acceptat la seva nul·la predisposició al diàleg i al pacte.

A casa nostra n'hem tingut uns bons exemples amb CDC i succedanis. La moció de censura que va patir l'exalcalde n'és una bona mostra i el recurs a la frase va estar als llavis del seu govern i simpatitzants.

Avui llegia que a la població del Catllar l'oposició a l'alcalde socialista havia guanyat una moció de censura a favor d'ERC. Les primeres declaracions dels regidors socialistes han estat declarar la moció com un pacte de perdedors, i d'aquesta manera es queden tan tranquils. Els partits de l'oposició han declarat haver perdut la confiança en la gestió del seu alcalde, una cosa similar al que va passar a Arenys de Mar no fa gaires setmanes.

Qui no entengui que això pot passar té molt poc sentit democràtic, on el poble confia en unes persones i aquestes han de correspondre. Si el govern escollit no gestiona bé l'administració pública calen mesures per exigir responsabilitats i, si és el cas, fer saltar el govern per substituir-lo per un altre que ho faci millor.

Una escalada més en les incerteses del Sàhara

Què passarà amb el Sàhara? Amb la mort del líder i fundador del Front Polisario, i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Mohamed Abdelaziz, s'obre un període d'incerteses més grans, fins i tot, de les viscudes fins ara. La seva figura i empenta ha fet possible la resistència al govern del Marroc fins ara, reclamant la independència que cap país del món ni la mateix ONU ha estat capaç d'atorgar-li, malgrat els acords que fins ara hi ha hagut.
Com passa sempre, no n'hi ha prou en tenir la raó, sinó que cal la força necessària per a què te la donin. S'ha vist en bons ulls les seves aspiracions, però la força i estratègia marroquí ho ha impedit des del primer dia. I quan ets un perdedor tens moltes dificultats perquè et reconeguin els teus drets.
Els enemics del Front Polisari no són només externs, sinó que internament hi ha moltes dificultats per mantenir el pols de la independència, i en les noves generacions cada vegada hi ha més joves que qüestionen viure sempre en aquesta reivindicació fallida. Amb la desaparició del líder és més que probable que les postures contestatàries prenguin força, amb la qual cosa el seu futur és molt incert.
En la distància, les famílies que en algun moment de la nostra vida hem acollit nens del campament de Tindouf, lamentem la seva situació, però al mateix temps dubtem de quina és la sortida i l'actitud que cal que prenguin. Espanya els va abandonar de manera descarada i ha estat incapaç de donar el suport necessari, ni que fos per compensar l'error i la vergonya. Marroc s'ha valgut de la situació estratègica, fronterer del món musulmà i aliat dels Estats Units, per sotmetre els sahrauís i desatendre les resolucions de les Nacions Unides.
Aquesta és una de les moltes injustícies que hi ha pel món, que et fan adonar que els nostres problemes són insignificants i que a vegades dramatitzem sobre aspectes que per a molts habitants del planeta resulten simplement anècdotes.

Lectures ridícules dels resultats electorals

Tothom fa la lectura que vol dels resultats electorals. Hi tenen tot el dret, encara que a vegades ratllin el ridícul. És complicat, però, analitzar-ho fredament i, sobretot, amb objectivitat, ja que tots tenim les nostres preferències i simpaties.

Normalment diuen que tots han guanyat i ningú perd, però en aquesta ocasió hi ha resultats massa contundents com per no acceptar la derrota. En aquesta ocasió els perdedors només han parlat del guanyador, afirmant que ha perdut. Que cadascú opini el que vulgui, però no acceptar la victòria de Junts pel Sí, encara que no els hagis votat, és de ceguesa o simplement pretendre despistar per no reconèixer la pèrdua pròpia.

Al meu entendre hi ha dos partits guanyadors, que són els dos primers, tot i la gran diferència d'escons i percentatges obtinguts. Junts pel Sí, que s'ha presentat com a independentista, ha aconseguit més o menys els mateixos escons, i això sincerament s'ha de valorar. C's han obtingut un gran resultat que hauran de treballar per continuar creixent. Ningú hauria de negar aquests bons resultats, i per això penso que C's s'equivoca quan treu mèrits a la gent de Junts pel Sí.

Desastrosos han estat els resultats del PP, i ells saben que ho són i que el seu futur a Espanya és molt fosc, amb un C's que se'ls poden menjar. La reacció, però, ha estat afirmar que Mas ha fracassat i d'aquesta manera intentar dissimular els problemes que se'ls presenten.

El PSC està content, si més no de cara a fora. Creien que tindrien uns resultats molt pitjors, i perdre només 4 escons els sembla una victòria. Penso que s'ho han de fer mirar i analitzar a fons què ha passat a l'àrea metropolitana de Barcelona, que era gairebé l'únic lloc on havien aguantat en les darreres eleccions municipals. Que s'ho agafin seriosament. Les reaccions i valoracions d'Unió i Catalunya sí que es pot, són molt correctes. Uns han desaparegut del Parlament i als altres no els ha funcionat l'operació Podemos.

Personalment penso que el resultat de Junts pel Sí no ha estat bo. Vull creure que els seus dirigents en són conscients i que esperaven molt més del seu projecte. Això no els treu el mèrit d'haver guanyat, però calia esperar millor sort. També serà bo que ho analitzin a fons, si pretenen avançar en el full de ruta. Coincideixo amb la CUP en què els resultats aconsellen, de moment, aparcar la DUI.

Una alta participació crea pànic en uns i expectatives als altres

Escric el post quan només tenim dades oficials de la participació a les 13h, gairebé sis punts més que en les anteriors eleccions autonòmiques. Aquest increment de vots espanta els independentistes i crea expectatives entre els partits unionistes. També haig de dir que els vots de casa meva han engruixit el còmput del migdia, ja que normalment votàvem a la tarda.

Per norma general l'abstenció en les eleccions catalanes és superior a les locals i les generals, i s'explica perquè molts catalans tenen poca fe i interès en el Parlament català, i sí, en canvi, en el seu ajuntament o el Congrés de Diputats. L'augment del vot faria pensar que abstencionistes de les eleccions catalanes han acudit a votar per frenar la majoria del sí.

Continuo pensant que els bons demòcrates han de lluitar per reduir l'abstenció encara que els sembli que els pot perjudicar. Una alta participació dóna més crèdit als resultats i permet actuar amb més legitimitat el guanyador.

Les eleccions d'avui ens ensenyaran si la majoria silenciosa que els contraris a les manifestacions de l'11 de setembre justifiquen per treure valor als que surten al carrer, s'ha convertit en una majoria implicada amb la unió amb Espanya.

Caldrà seguir la jornada d'avui amb expectació, tot i que em comença a preocupar les declaracions de la nit, sigui quin sigui el resultat. M'encantaria pensar que hi haurà guanyadors i perdedors, i que aquests són capaços d'acceptar el resultat, sense enganys ni justificacions falses. Junts pel Sí, la CUP i Catalunya sí que es pot, han donat la cara i segons quin sigui el resultat que obtinguin, els pot condicionar el seu futur polític.

A la recerca del punt d'inflexió

Si és cert que els humans ens apuntem a la llista guanyadora, aplicat a les eleccions tindríem que la llista formada per la societat civil, desbancant els polítics professionals, seria la guanyadora i per tant, la llista on apuntar-nos. Per altra banda, el PSOE i PSC farien un tomb i canviarien la tendència a la baixa amb una petita remuntada.

Si vols que la gent defensi una posició només falta que la donis per vencedora i tothom s'hi afanyarà. No ens agrada ser comptats entre els perdedors, i darrerament semblava que els independentistes s'havien convertit en els perdedors, a diferència d'ara fa dos anys en què els federalistes pidolaven per aquí i allà poder guanyar adeptes.

Es tracta d'un moviment cíclic que no està estàtic, sinó que es mou contínuament, pujant i baixant. Encertar el moment de convocar les eleccions és la clau de la victòria o la derrota. Molts varen pensar que Mas es va equivocar en convocar les plebiscitàries tan tard, perquè ha donat peu a què sorgís el projecte Podemos, o massa aviat, perquè no tindrà temps de contemplar el fracàs del projecte Podemos.

Ara qui calcula el temps és el PP, i sobretot el president Rajoy. Ha vist que no li convenia convocar les eleccions generals massa a prop de les municipals i autonòmiques, per evitar que el cicle depressiu i compromès per al PP, sigués encara vigent. Confia que es refredi i vinguin millors temps. Ara ens obsequia amb 10 euros l'any, perquè compensin els 400 o 500 que ens varen treure fa uns anys. Com que som com som, encara hi haurà que li agrairà i li farà confiança. Desitjo que la memòria no sigui tan efímera, i recordem el mal que el PP ha ocasionat a la nostra societat, en limitació de drets i atacs a la llibertat d'expressió.

ERC assoleix, a Arenys de Mar, el segon lloc tan desitjat

Si ahir parlava dels perdedors a Arenys, avui ho faré dels guanyadors. Amb 6 regidors i regidores l'experiment de l'actual alcalde Estanis Fors ha estat un èxit. Si ara fa quatre anys va obtenir els pitjors resultats de CIU fins aquell moment, amb 5 regidors, quatre anys després del seu mandat, rebutjat per Unió Democràtica, ha aconseguit un regidor més i deixa CIU amb un únic regidor al Consistori. 

No sabrem mai què hauria passat si l'Estanis hagués liderat CIU en aquestes eleccions, però m'atreveixo a dir que probablement no hauria tingut tan bon resultat. La seva gestió no ha estat impecable i arrosseguem problemes sense solució, i això és el que volem els vilatans: solucions i anar endavant.

ERC és l'altre guanyador d'aquestes eleccions 2015, a qui s'ha de felicitar. Llegirem que és fruit de la feina feta durant aquests quatre anys, però permeteu-me que ho posi en dubte. Sense desmerèixer la feina que han fet i que no els hi negaré, malauradament el treball de l'oposició és molt difícil de percebre des de la ciutadania. És per això que es diu que a l'oposició es passa molt fred.

Les eleccions municipals de 2011 varen coincidir en un moment de crisi interna d'ERC a escala nacional i això va afectar a Arenys i gairebé la totalitat de municipis, fent que desapareguessin de molts consistoris, no tant per la feina feta com per la situació del partit. Ara, en canvi, la posició d'ERC a nivell de Catalunya és bona i per això, al marge del treball que els diferents regidors i regidores del partit hagin pogut fer als respectius municipis, han rebut l'empenta innegable de la marca.

El tercer partit que ha crescut en vots i un regidor a Arenys ha estat la CUP, que igualment està vivint un moment dolç a tot el territori, i així s'ha pogut veure amb els resultats obtinguts fins i tot en zones poc propícies pel seu discurs polític. La CUP ha trepitjat els carrers i places de la vila des del primer dia, i això també es té en compte, i em consta que ha rebut vots de persones que ho feien per primera vegada i que mai s'haurien imaginat donar-los la confiança.

Com podeu veure, em mantinc en la idea que el vot als municipis no només depèn de les persones que es presenten, sinó també de la marca del partit. Això no vol dir que no es pugui treballar per accentuar el pes de la persona, però això s'ha de treballar des del primer dia, ser proper, transparent i receptiu, i no deixar-ho tot a mercè de la campanya electoral, quan molts vilatans n'estem ja farts.

Són les eleccions dels indecisos i la por a l'abstenció

Diuen que aquestes són les eleccions dels indecisos. Això no sé si es traduirà en un alta abstenció o bé demà els indecisos prendran partit. Potser per això s'ha intensificat més la campanya electoral. En el cas d'Arenys de Mar s'ha de dir que sí, i algú ens sabrà dir els motius.

D'entrada ha estat la vegada en què s'han presentat més candidatures. Un total de 10 per escollir 17 regidors i regidores. La proporció és exagerada i això fa pensar que obtenir més de tres llocs és tot un repte. Mantindrà els cinc regidors l'actual alcalde, ara que no es presenta per CIU? I el PSC aconseguirà novament el quart regidor que fa més d'un mandat que les enquestes li neguen?

ICV té tres regidors i algú pensa que no els mantindrà, però el cas és que han fet una bona campanya electoral. ERC n'havia tingut tres i es va quedar en tan sols una regidora. Ara pretén recuperar els dos regidors perduts, la qual cosa voldria dir que la Laia Martín entraria. També la CUP pretén incrementar el nombre de regidors, i penso que seria bo per Arenys. 

El PP s'acontenta amb mantenir els dos regidors, que repetirien, però té el handicap que es presenta la Rosa Zaragoza, per C's, que va liderar el PP fa uns quants mandats i se'n guarda un bon record. Àlex Acero, ara amb SI, pretén repetir i espera que el pugui acompanyar en Maiol Sanaüja, que de ben segur seria un revulsiu a l'Ajuntament.

No em vull deixar Arenys Sí Pot, la fórmula Podemos d'Arenys, que no té gaires esperances de poder entrar a l'ajuntament, però en tot cas confia en la marca Podemos per engrescar algun despistat.  CIU té el repte de superar l'alcalde actual, juguen una lluita particular, però molts els donen per perdedors.

Llegia avui un article de l'ARA on justificava l'abstenció no només per la desafecció de la gent, sinó també per l'atur. La gent que fa temps que no té feina acaba, segons l'articulista, en el desànim i ni tan sols té força per lluitar i reclamar justícia. A Arenys també hi ha atur i també hi ha desencisats. La campanya al carrer ha estat potent, però no tothom surt al carrer ni en té ganes, ni tothom es creu massa les promeses de participació i transparència. La confiança se l'han de guanyar, i no ho tenen fàcil. Penso, però que hi ha persones que es presenten aquesta vegada amb qui podem confiar-hi. Els indecisos haurien d'estudiar bé qui són i segur que hi troben els seus candidats predilectes.

Inici de campanya de les municipals

Primer dia de campanya oficial i ja estem cansats de sentir el mateix de sempre. Els resultats de Cameron al Regne Unit dóna ales al PP, i es creuen virtuals guanyadors atès que aquí també les enquestes els donen com a perdedors. Espero i confio que les enquestes del nostre país siguin més ben elaborades.

Avui al nostre grup de debat i tertúlia parlarem de les eleccions a Arenys de Mar, i ho farem al voltant de les respostes al qüestionari que vàrem enviar a les 10 candidatures. Estem contents perquè hem obtingut 9 respostes. És una llàstima no haver fet el ple. La candidatura que no ha respost ens va demanar de venir a presentar-ho presencialment, però no era possible.

La voluntat del grup és analitzar les respostes i a partir d'aquí, cadascú de manera individual ja valorarà si li serveixen per decidir el seu vot. Eren 10 preguntes i per tant no ho abraçava tot. I també és cert que és molt diferent un debat amb els candidats que no pas llegir unes respostes per escrit. Potser si en una altra ocasió hi ha menys candidatures, el debat serà possible.

Entenem que Ràdio Arenys sí que organitzarà el tradicional debat amb totes les candidatures, i allà els candidats i candidates podran expressar-se lliurement per tal de convèncer-nos que la seva proposta és la millor.

Tenim quinze dies de campanya que se'ns pot fer molt llarga. Ànims i sort als candidats i candidates!!!

La política de l'esforç també a la Lliga espanyola de Futbol

L'Atlético de Madrid ha guanyat la lliga de futbol espanyola, i ho ha fet al camp del Barça, avui el seu rival directe, però que ha estat a l'alçada dels darrers mesos, és a dir, patètic i decebedor. El Barça havia llençat la tovallola des de fa dies, però ha seguit viu gràcies a les ensopegades dels dos clubs madridistes, no pas per mèrits propis.

Partint de la base que no hi entenc gens, al meu humil punt de vista l'entrenador barcelonista no es mereix continuar al capdavant d'una plantilla que no ha donat tot el que se li suposava i calia esperar. Després d'unes temporades immillorables, un ensopegada podria veure's molt malament, però el que ha passat no ha estat fruit de la dissort, sinó per un manifest desinterès dels jugadors des de fa uns quants mesos.

Un Barça que depenia exageradament del joc de Messi, ha posat de manifest que sense ell, no han sabut fer res. En Messi hi ha estat presencialment, però no se l'ha vist. Apàtic, sense participar i amb molts errors. Una defensa horrorosa i un joc lent, avorrit i decebedor.

L'èxit s'aconsegueix amb esforç. Cal un bon nivell, però també s'hi ha de ser. Les coses no surten bé de manera espontània. La sort, que també hi juga la seva part, s'ha de merèixer i no refiar-se de que vindrà sola. Aquest discurs és el mateix que dispenso als meus fills, parlant dels seus estudis. Qui treballa i s'esforça, pot ser que la sort l'acompanyi, però l'èxit l'obté ell i no li regala ningú.

Políticament el nostre país és mediocre, i la força del conservadorisme ha destrossat qualsevol escletxa de progrés i d'avançar en la defensa dels nostres drets. La mediocritat de la classe política s'ha imposat en el dia a dia de la gestió pública en tots els nivells. No és que no hi hagi bons polítics, sinó que aquests han quedat amagats sota les flames de la corrupció i els polítics mediocres. No és bo que el líder del partit polític que presumiblement guanyarà les eleccions europees, sigui un home de la categoria d'Arias Cañete. A Espanya hi ha millors polítics que ens poden representar al marge de les ideologies.

Cal felicitar els jugadors de l'Atlético de Madrid, la seva junta directiva i aficionats, per haver aconseguit aquesta lliga que no és fruit d'un dia, sinó de tota una temporada. I als perdedors, que aprenguin dels errors i del treball dels altres. Que prenguin exemple. Sort.