L'escrit d'avui me l'ha inspirat l'acudit de Ferreres a la contraportada de l'ARA. Malauradament els partits polítics arriben a emular els adversaris perquè no els prenguin vots. Per desgràcia sempre es va a pitjor. En el cas de l'acudit de Ferreres, és preocupant que per evitar que els partits d'extrema dreta prenguin força, els altres partits els imitin i els copiïn els seus principis. Així és com actua l'autocensura. Per por a ser censurat, tu mateixes te la imposes, per la qual cosa el censor s'estalvia feina i n'obté els mateixos resultats.
A Europa l'extrema dreta avança de manera preocupant. Cada vegada el seu discurs té més seguidors, probablement perquè té un grau de demagògia i populisme molt alt. Culpar els altres de tots els teus mals és la manera més fàcil de viure, encara que sigui enganyat i que al final no et soluciona res.
Avui promoure la defensa dels drets humans sembla una quimera. Ho trobàvem un objectiu que justificava tots els esforços que calguessin. Ara et miren com una bèstia rara. Què diu aquest que defensa? Pensar que hi pugui haver persones insensibles a l'atac als drets humans et desmoralitza, però no podem perdre energia i hem de continuar lluitant.
