Des de la CUP continuem treballant

Avui hem participat al programa de Ràdio Arenys, El dominical, en representació de la CUP. Hi hem assistit l'Arnau i la Pat, els dos regidors electes de la nostra formació, i jo mateix. Era el primer programa després de les eleccions de finals de maig i tocava parlar de la situació actual a l'Ajuntament, i el paper a jugar per part de la CUP.

Com molt bé responia la Pat, a preguntes del director del programa, l'Enric Sierra, les majories absolutes fan por i no es consideren bones. Sens dubte que una majoria absoluta facilita que el partit guanyador prescindeixi de tothom i a més intenti fer tota la feina d'amagat, passant la mínima informació possible. Això, però no ha de ser necessàriament així, i jo vull pensar que no està en la voluntat dels justos guanyadors de la nostra vila, actuar d'esquena a tothom. El que ha passat al final de l'anterior mandat pot ser una lliçó de com no s'ha d'actuar.

Des de la CUP estic segur que col·laborarem en tot el que faci falta per endreçar la vila i millorar la vida de tothom. Per avançar i resoldre tots aquells problemes que tenim al davant, alguns d'ells gairebé endèmics. També és cert que cadascú pensa de la seva manera i que si es vol participació, també hi ha d'haver gestos. 

Ha sortit en la conversa radiofònica i són temes importants que no podem oblidar: la municipalització de serveis, com la gestió de l'aigua, l'habitatge i les escoles bressol, per posar tres exemples importants, han de trobar solucions que engresquin la majoria de forces polítiques presents al Consistori, i que no només acontentin els nou polítics de l'equip de govern.

Com no podia ser d'una altra manera, la gent de la CUP continua al peu del canó, treballant per a la vila, i ho fa escoltant a tothom, per rebre els suggeriments, les queixes i opinions dels arenyencs, i poder-ho traslladar a l'Ajuntament. Segur que l'equip de govern pararà les orelles, però nosaltres també estarem atents per recollir totes aquelles sensibilitats que mereixen tenir-se en compte i ser respostes. 

La primera trobada serà el proper dissabte 1 de juliol, de 10h a 12h del matí, a la plaça de l'Església, en assemblea oberta a tothom, siguin simpatitzants de la CUP o no. L'únic requisit és estimar Arenys de Mar i voler treballar perquè ens puguem sentir orgullosos de formar part d'aquesta vila. Tot i que tindrem més ocasions per convidar-vos-hi, aprofito l'avinentesa per recordar-ho i que us ho pugueu anotar a l'agenda.

Abraçades a tot ca i quitxo

La gent que em coneix sap que no sóc home de grans petons i abraçades. És per això que aquests dies, quan llegeixo comentaris de persones que enyoren poder tornar a abraçar-se m'adono que és un fet que no he trobat a faltar en tots aquests dies de confinament.

Hi ha un programa de televisió que protagonitza en Joan Maria Pou, que he vist molt poques vegades, precisament perquè es dedica molta estona a abraçar a tot ca i quitxo, i més aviat em molesta de veure-ho, com si m'hi trobés al mig. Ho trobo molt poc natural, encara que probablement la gent que hi està acostumada ni se n'adona.

Recordo una vegada que em vaig trobar amb una comunitat creient en un local de Barcelona, quan hi vivia, que practicaven l'oració i cap al final tothom es va aixecar i es van dedicar a abraçar-se entre ells, i jo al mig. Us asseguro que m'ho vaig passar molt malament, i va ser el motiu per no tornar-m'hi a acostar.

Sempre he intentar mantenir la distància amb els meus interlocutors, distància física s'entén. Fins i tot em venia de nou el costum, molt arrelat a Barcelona, d'encaixar les mans en trobar-se. Jo sempre he pensat que amb la paraula i els gestos n'hi havia prou i no calia el contacte. La pandèmia actual em va a favor en aquest sentit. M'imagino que en el desconfinament progressiu demanaran que s'evitin els contactes. Per a mi no serà cap problema, ans el contrari. Em trobaré com peix a l'aigua.

Pausa en les negociacions ERC-PSOE

Cada vegada són més les veus que defensen la negociació d'ERC i les ganes de que s'arribi a un acord, que de ben segur no serà del tot satisfactori, però que ha d'ajudar a desencallar la situació en què ens trobem. El PSOE, sobretot el govern, fa gestos que l'honoren, encara que tots sabem que d'un dia a l'altre les coses poden canviar. Avui et defensen això i demà t'ho ataquen.

ERC necessita sentir-se forta i que una gran majoria d'independentistes li donin suport. ERC no té un únic objectiu, com seria l'acord d'investidura, sinó que també treballa per avançar JxCat en unes hipotètiques eleccions, més properes ara que s'ha inhabilitat el president Torra i no sabem quan arribarà a ser efectiu, després dels recursos que de ben segur es presentaran.

Llegia que ERC vol veure l'actuació de l'advocacia de l'Estat, després de la sentència del Tribunal de Luxemburg, per decidir si continua amb les negociacions, i tot fa pensar que es mourà al so de la música que es vol escoltar, si més no fins a obtenir l'abstenció d'ERC en la votació per al nou president del govern espanyol.

Realment la sentència favorable a Junqueras, no sé si en traurà profit, però com a mínim ha fet trontollar els pilars on se sustenta el Poder judicial espanyol, que té esquerdes per totes bandes, defensant el que seria indefensable en qualsevol democràcia. Alguns voldríem pensar que la bufetada rebuda pel Tribunal Suprem servís per canviar el rumb i aconseguir un sistema judicial just i imparcial.