El paper de les biblioteques

He llegit l'entrevista a Darren McGarvey, al diari ARA, perquè m'ha cridat l'atenció el seu titular, "Les biblioteques han de ser el refugi per als nanos d'entorns marginats", i en reprodueixo un paràgraf que m'ha semblat interessant, perquè diu moltes coses que sovint molts ignoren.

—  Les biblioteques són dels pocs llocs on no s'espera que et gastis diners, on pots seure tranquil·lament. Les biblioteques són un refugi si has nascut en una comunitat pobra i experimentes molt estrès perquè vius en pisos molt petits, on sents els veïns, sempre hi ha soroll, baralles, conflictes... Però avui hi ha menys usuaris perquè no s'hi ha invertit prou per modernitzar-les, almenys a Escòcia, i moltes ocupen edificis antics i no són llocs atractius. Quan la gent deixa d'utilitzar la biblioteca, els ajuntaments consideren que la gent no les vol. Però és que la gent hi aniria al vespre un cop han acabat de treballar, oi? Doncs estan tancades. I les nostres biblioteques són un reflex del que pensen els polítics sobre la mobilitat social i sobre les classes baixes. Qui entra en una biblioteca és qui està intentant cultivar-se culturalment, econòmicament; per tant, hem de donar suport a les biblioteques. Han de ser aquest lloc de generació de progrés i de fer comunitats.

Sempre he defensat el paper de les bibilioteques, i crec que aquí en aquest meu blog ho he escrit moltes vegades, però això no vol dir que pensi que s'aprofitin suficientment per a la missió que estan destinades a complir. La biblioteca és la porta a la cultura per a tothom, i ha de ser l'escola que desenvolupi la nostra sensibilitat. Una sensibilitat que ens ajudarà a conviure i respectar els altres i les coses que tenim en comú.

Davant dels molts problemes d'incivisme i violència només se'ns acut reclamar més policia i mà dura, però ens oblidem de conrear els valors que ens han de permetre conviure. Les biblioteques han de permetre que molts infants on a casa seva no hi ha ni un sol llibre, on els seus pares no tenen ni temps, ni formació, ni possibilitats de sensibilitzar els seus fills perquè creixin culturalment i com a persones amb il·lusions i projectes de futur, obrin les seves portes i els integrin a aquesta societat que els ha d'estimar i que han de participar per fer-la més justa i solidària.

Fixeu-vos, però en el fragment que us transcric de Darren McGarvey. Les biblioteques tenen l'obligació d'estar obertes més enllà d'un horari restringit, per necessitats pressupostàries, han de ser còmodes, perquè t'hi puguis trobar bé, i treballar per incloure totes aquelles activitats que acullin a totes les persones, tinguin una tradició familiar cultural, o estiguin immerses en un entorn farcit de problemes i dificultats. 

Tant de bo les nostres autoritats locals apostin per una biblioteca oberta a tothom, amb suficients recursos per donar resposta a totes les necessitats culturals i de formació dels nostres vilatans. Que l'esforç econòmic que afrontem no sigui en va, ni representi un simple canvi de local.

El canvi d'hora

Aquesta propera matinada es tornarà a canviar l'hora per passar-la a horari d'hivern. Dormirem una hora més, i demà diumenge notarem que el dia se'ns fa fosc més aviat. Un canvi que en ser en diumenge, festiu per a la majoria de la gent, no acaba de fer l'efecte, però que dilluns sí que tindrà més conseqüències. Acabarem de treballar que ja serà fosc, i els matiners tornaran a llevar-se amb la llum del dia. I això fins quan? 

Fa uns anys es va parlar de la voluntat d'acabar amb els canvis d'hora, aplaudit majoritàriament, però tot va quedar suspès, diuen que arran de la pandèmia. Després gairebé ningú no n'ha tornat a parlar. Els canvis, a la Unió Europea es fan molt lentament i aquest n'és un d'ells, sense tenir garantit que s'acabi produint.

Sembla ser que el canvi d'horari no és bo per a la nostra salut. Ens costa acostumar-hi el cos, però també es fa difícil si tens en compte l'hora de sortir el sol i de pondre's, en relació al costum horari dels negocis i esbarjos. Quan s'ha parlat de deixar de canviar l'hora, també ha sortit la discussió de quin horari hauria de ser l'idoni. Recordeu que, en horari d'estiu, el nostre país porta una diferència de dues hores respecte a l'hora del sol, i a l'hivern una. Això fa que per exemple tinguem la mateixa hora que a Noruega, quan allà, molt més a l'est, la claror del sol no té res a veure amb la nostra, hora a hora. I resulta que països que es troben entremig de Noruega i Espanya van a una hora canviada.

No sé si la idea de deixar de canviar l'hora dues vegades l'any es tornarà a reprendre, o bé si ja no se'n parlarà més. El cas és que a Catalunya hi va haver un moviment força actiu a favor d'eliminar el canvi horari, i adaptar-lo d'acord amb el nostre meridià. No tothom ho veia bé, però tenien els seus arguments, encara que, com he dit abans, topaven força amb els costums de la nostra societat, que tanca les portes molt tard, quan a l'hivern ja és negra nit.

Sigui com sigui, demà toca i molt probablement això no canviarà durant uns quants anys. Si no hi ha interessos econòmics i polítics per modificar-ho, ningú gosarà tocar res, sobretot si per fer-ho s'ha de mobilitzar a tanta gent, que ara té altra feina a fer.

La calor i els refugis climàtics

Ja sé que parlar de calor no és gaire original, però crec que la situació s'ho mereix. Personalment estic passant uns dies poc agradables en quant a la temperatura que fa. La gent que em coneix sap que a mi m'agrada el fred, i això que tenim aquests dies és molt exagerat.

La gent, amb coneixement o sense, diu que això és el futur on la temperatura va en augment i allò que era excepcional ara serà el pa nostre de cada dia. Ja feia anys que dèiem que no teníem primavera ni tardor, sinó que passàvem del fred a la calor intensa. Confio que l'hivern el mantindrem, encara que no té res a veure amb el que havíem viscut de petits, els que ara ja tenim uns quants anys.

Vaig llegir que els ajuntaments proporcionaven refugis per combatre les altes temperatures. Cedien espais públics perquè les persones més vulnerables i aquelles que potser no tenien mesures prou eficaces per superar aquestes temperatures, poguessin refugiar-s'hi unes hores. El que em preocupa és la poca celeritat dels ajuntaments i en algun cas les contradiccions que s'han observat. A Barcelona, per exemple, anunciaven que tancarien moltes biblioteques i només en deixarien 10 d'obertes. Això, al meu entendre és una mala pensada.

L'ajuntament d'Arenys de Mar també s'hi ha apuntat, no sé si a petició del grup municipal dels socialistes, però no he sabut trobar quins són aquests equipaments que serviran de refugi per als vilatans. Potser caldria fer-ne més publicitat, paral·lelament a descobrir quines persones de la nostra vila necessitarien un suport especial.

La biblioteca tanca els matins, per la qual cosa és un espai menys de què es disposa durant l'estiu. Sempre he pensat que calia ampliar els horaris de funcionament de les biblioteques, i concretament la nostra. Ara que s'estan fent tants esforços, sobretot econòmics, per construir una nova biblioteca, espero i desitjo que es tingui en compte l'ampliació de la franja horària en què s'hi podrà anar. Seria una llàstima que amb una gran biblioteca els horaris fossin els mateixos d'ara. Això vol dir ampliació de personal, no només municipal, sinó també de la Diputació de Barcelona. Hem de demanar a les dues administracions que ho estudiïn, i ens puguin oferir una bona proposta. Les biblioteques són importants per a la cultura del nostre país, obren froteres i faciliten la cohesió social.

Compte enrere al canvi d'horari

Amb el canvi d'horari d'aquesta matinada tornen a sorgir els comentaris sobre la voluntat de mantenir un horari fix tot l'any que, segons l'enquesta de la Unió Europea, passaria l'any vinent. Ara el dilema és decidir a quin horari ens hem de quedar, si en el de l'estiu o bé el de l'hivern.

De fet Espanya no té l'horari que li correspondria, que seria el mateix que a Londres, perquè Franco el va canviar per posar el mateix que Berlín, en temps de Hitler. Això fa que si es mantingués l'horari de l'hivern estaríem més a prop del que ens correspondria, i no a dues hores de diferència, si el que decidíssim fos mantenir l'horari d'estiu.

Aquesta matinada avançarem una hora, que recuperarem a finals d'octubre, però l'any 2021 què farem? El tema està en si veritablement l'any vinent es compleix la promesa de no variar més l'horari durant l'any. Si fos així, només el canviaríem si decidíssim passar a l'horari d'estiu tot l'any, però no faríem cap més canvi, si l'horari escollit fos el que canviarem el mes d'octubre.

Falten dies per saber què passarà, i tal com està la Unió Europea, no tinc cap confiança que realment l'any vinent sigui l'any que es decideixi si continuen o no els canvis d'horari. De moment, però, ens estalviarem una hora de confinament.

Sobre el canvi d'horari i fus

A casa, de petit, recordo que es parlava de l'hora vella i mai en vaig fer gaire cas. Pensava que era cosa dels grans, de la seva joventut. Més tard vaig tenir coneixement del canvi horari del dictador, que ho va unificar amb l'Alemanya nazi.

Aquests dies ha explotat la notícia sobre el canvi horari que venim fent des de fa uns anys, impulsat per l'estalvi energètic que sempre ens han posat d'excusa. Una enquesta europea, que al nostre país ha passat gairebé desapercebuda, ha manifestat la voluntat majoritària de no canviar dues vegades l'any l'horari i mantenir-lo fixe. No ha quedat tan clar quin horari es vol mantenir.

En el cas d'Espanya el moviment horari té dos elements. Per una banda el canvi d'horari d'hivern i d'estiu, que coordina la Comunitat Europea, i per l'altra el fus on estem que, des del canvi realitzat pel dictador, estem enquadrats amb els països de l'Europa central.

A Catalunya a més, hi ha un moviment sobre el canvi d'hàbits horaris, en el sentit d'evitar d'anar tan tard i avançar el tancament de les botigues i l'inici dels espectacles nocturns. Tot plegat no es tracta d'unes modificacions senzilles, sinó que comporten canvis sensibles en el dia a dia de la nostra cultura.

L'opinió és dispar, però si em deixeu opinar jo canviaria de fus, i a partir d'aquí plantejaria dues propostes: mantenir tot l'any horari d'estiu, o bé continuar amb els canvis d'estiu i hivern. El més important per al nostre país seria, però, aconseguir avançar l'horari de totes les activitats per no acabar la jornada tan tard. Què passarà? Ho haurem de demanar als nostres polítics, però no que ho decideixin ells, sinó que ens deixin opinar al respecte. No parlen tant de participació? Doncs que la practiquin!

Quina biblioteca volem per a Arenys de Mar?

Ho va dir la regidora de Cultura, Isabel Roig, quan es referia als responsables de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Per què ens obsessionem tant en on reubicar la biblioteca i no parem a pensar què volem que hi passi a la nostra biblioteca?

Hi ha mil preguntes a fer-nos i mil possibilitats de dissenyar una biblioteca que satisfaci les necessitats de la nostra vila, més enllà de si aquesta la posem al Xifré, al Calisay o a les Clarisses. Recordo tant el procés participatiu per decidir què volíem fer-hi al Xifré! Llavors estàvem parlant de serveis, probablement sense prou coneixement de quines competències hi tenia l'administració que organitzava la consulta. El resultat va ser un fracàs. Ara, però estem parlant de quin equipament ens agrada més que hi vagi a parar la biblioteca.

A l'exposició de les Clarisses hi havia dues propostes d'arquitectes que utilitzaren per acabar la seva carrera. En una d'elles es proposa construir un nou edifici per situar-hi tots els llibres, pel seu pes i destinar l'actual edifici a serveis complementaris i sales d'estudi. És una proposta, com n'hi poden haver d'altres, però, com a profà en la matèria no penso ficar-m'hi, però en canvi sí que m'agradaria opinar sobre l'horari d'atenció, els serveis que m'agradaria que oferís, l'accessibilitat, les activitats a desenvolupar... 

Coincideixo, doncs, en què una consulta sobre el lloc idoni per a la biblioteca ens depassa i cal molta informació i coneixement per poder opinar, més enllà de manifestar allò que ens agrada més o bé que defensa el grup municipal que jo he votat.

Preferiria que els disset regidors i regidores del nostre ajuntament consensuessin un Pla d'Equipaments a mitjà i llarg termini, que no pas que ens demanin on ens fa més gràcia que hi vagi la biblioteca. Participar no és només votar.

La rutina que es pot convertir en novetat

Avui ha estat un d'aquests dies que vas programant a mesura que avança el dia, i al final ha suposat dinar a les 7h de la tarda. Les vacances són una mica això, si sempre anem en horari fixe llavors ja no són vacances. El problema en tot cas és en què has dedicat les hores que t'han fet dinar a l'hora del berenar.

Es tractava de posar en solfa un pis i els càlculs estimats eren d'unes quatre hores, però res, aquestes s'han convertit en vuit o nou. El pis, però, ha quedat gairebé a punt de revista. A punt, penso jo, de que es torni a embrutar. I és que sempre penso en la quantitat de coses que fem i sabem que les haurem de tornar a fer.

Quan neteges la cuina després d'un àpat, saps que tota la deixalleria la tornaràs a utilitzar, i aquells ganivets i forquilles que col·loques al rentavaixelles, al cap de no gaires hores els tornaràs a tenir entre els dits per col·locar-los de nou.

I això amb infinitat d'actes rutinaris: fer el llit, planxar, dutxar-te, estendre la roba... hi ha qui hi dedica totes les hores del dia, i un es pregunta: què podem fer d'especial que no haguem de repetir-ho cada dia un o dos cops?

Hi ha persones que no ho tindran fàcil, però jo sempre penso que es tracta d'actituds i per això un bon sistema és trobar la manera que aquella acció que repeteixes sigui cada vegada diferent. 

Canviar l'horari i els hàbits

Arran de les notícies que han aparegut sobre el canvi d'horari a Catalunya, que s'està treballant des de fa temps, tenint en compte els principals pilars on se sustenta la vida social, m'he llegit els comentaris que es reprodueixen en les xarxes socials, i us haig de dir que n'he obtingut una decepció, bàsicament pel nivell intel·lectual que transpiren. Una cosa és estar-hi d'acord o en contra, i l'altra desbarrar com fan alguns, la majoria malauradament.

Jo sóc dels favorables a modificar l'horari, i crec que hi ha dos elements importants que ho poden avalar com són la conciliació familiar i la productivitat en el treball. Estic d'acord que no és una tasca fàcil de resoldre i que hi ha una tradició que és difícil de canviar, però és important valorar els pros i contres, sobretot si es tenen en compte aquests dos elements que he esmentat.

Al nostre país, qui té la sort de tenir feina, es treballa més que en molts països europeus, però la productivitat és molt inferior. Això és un problema i demostra que no per treballar més hores se'n treu més profit. Cal regular els horaris laborals i també els escolars per millorar la conciliació familiar. Si volem educar els nostres fills hem de conviure amb ells, i això no sempre és possible.

Opinar que nosaltres ho fem així, perquè som diferents, o bé que la temperatura solar fa que tinguem aquests horaris, és molt simplista. No nego que tot el nostre entorn influeix, però no per això no hem de treballar per trobar uns horaris més racionals, de descans i lleure, i, sobretot, de convivència familiar.