Feijóo es decideix

Sembla ser que Feijóo ja ha manifestat que optarà al relleu de Casado al capdavant del PP espanyol. De fet estava cantat i no es coneix ningú que li pugui fer ombra, la qual cosa no vol dir que no hi hagi persones dins del partit que li puguin fer la punyeta. Ayuso ha deixat molt clar que, tot i no voler liderar el partit, sí que no deixarà de marcar una línia dissident.

El PP necessita passar pàgina d'aquesta situació que ha portat a deixar al carrer el seu president. El més greu de tot això no és la pèrdua de Casado, que ha demostrat la seva ineptitud, sinó el fet que la persona denunciada per corrupció sigui qui en surt més reforçada de l'esdeveniment.

I encara, el que és pitjor, és que Ayuso tingui el suport de la militància, si més no la madrilenya, que no la castiga per la possible prevaricació a favor del seu germà. La gent ho troba com una cosa normal, utilitzar el poder públic per beneficiar-se econòmicament. 

Casado va voler allargar la seva agonia per tenir l'oportunitat d'acomiadar-se de tothom amb la cara alta, però s'ha trobat en què la seva adversària, qui l'ha fet caure, ho ha aprofitat per posar més llenya al foc, i exigir l'expulsió del partit de les persones que la varen espiar. És la millor defensa, a partir de l'atac, per demostrar que té molt clar que ha actuat bé, i que són els altres els que s'han equivocat, i hauran de pagar la culpa.

Entretant, a casa nostra tenim els ànims esvalotats amb les declaracions de Josep Borrell, a qui s'acusa d'estar constantment atacant Puigdemont. No sé què hi ha de cert, però sí que és veritat que no pot pair gaire tenir els exiliats al Parlament europeu. Li fan nosa, però no sé si tanta com per tenir-los en el seu pensament a tothora.

El final d'UDC és una vergonya per a tots els catalans

El final d'Unió Democràtica de Catalunya és un desastre que de cap manera es mereixien els seus fundadors. Aquest partit polític ha tingut un desenllaç que només podem culpar-lo al senyor Josep Antoni Duran i Lleida, i en menor mesura al seu alumne Ramon Espadaler.

UDC, en la transició va ser l'únic partit demòcrata cristià de l'Estat espanyol que va aconseguir sobreviure, però de seguida es va veure com queia en mans de Duran i Lleida, obsessionat només en aconseguir uns èxits personals, sobretot gràcies a Jordi Pujol i la federació que varen subscriure.

La història no ha estat justa amb els fundadors del partit, que no es mereixien acabar com ha succeït, però el més trist de tot no és l'expulsió dels membres més propers als ideals programàtics d'UDC, ara molts d'ells a Demòcrates de Catalunya, ni a les diferents baixes que s'han anat produint, sinó que després d'adonar-se que són incapaços de reflotar el partit, l'abandonen i corren a crear-ne un altre, no fos cas que es quedin sense protagonisme.

És una mostra més del que no hauria de passar en democràcia. Els partits polítics han de ser les plataformes perquè ciutadans compromesos ofereixin un servei a la resta i no pas unes coves de lladres per viure de la resta de ciutadans. 

Quin sentit té que els actuals dirigents d'UDC tanquin el xiringuito i n'obrin un altre, amb un altre nom? Per fer què? Qui pot confiar en ells si ja s'ha vist que no els ha volgut ningú? Ens hem queixat durant molts anys del fraccionament de l'esquerra, però ara el que està passant és el mateix, però a la dreta. Demòcrates de Catalunya, Lliures, PDECat, i ara els ex-UDC.

Trist, és molt trist tot el que està passant al nostre país amb els partits polítics. No entenc com no tenen un mínim de decència i no els cau la cara de vergonya!

Què en pensen de tot plegat els regidors socialistes d'Arenys de Mar?

Si finalment la direcció actual del PSC decidís expulsar els tres diputats "díscols" i els exconsellers Joaquim Nadal, Montserrat Tura o Antoni Castells, entre d'altres, abandonessin el partit, qui seria qui? L'actual PSC podria, moralment, continuar mantenint el nom o s'hauria de convertir en la delegació catalana del PSOE? No seria més lògic que els dirigents sortints, en el cas hipotètic que volguessin crear un nou partit, conservessin les sigles de PSC?

No estaríem parlant de marques si aquestes no tinguessin tanta importància. Estic convençut que en alguns municipis, sobretot de l'àrea metropolitana barcelonina, guanyarien més vots presentant-se com a PSOE. En altres municipis el dilema per a molts votants seria escollir entre el PP, PSOE i C's, perquè en el fons prediquen el mateix missatge. En la pràctica, sense la petja dels socialistes catalanistes, tampoc són tan diferents.

Ahir un exregidor arenyenc em retuitejava animant els regidors actuals del PSC d'Arenys, a manifestar-se a favor o en contra de la decisió dels tres diputats "díscols". A Mataró ja ho han fet. A mi m'agradaria que ho fessin, perquè sempre és bo conèixer què pensen aquelles persones que es presenten a les eleccions. Ens podríem trobar ben bé que majoritàriament es pronunciessin a favor de l'actual direcció del PSC. De fet és la millor garantia per continuar en política. Una altra cosa és la dificultat de mantenir la coherència i suficient recolzament de la ciutadania.

El gran problema dels socialistes disconformes amb la direcció actual del PSC és trobar una alternativa vàlida i d'acord amb els seus principis. ERC no és el mateix, encara que puguin coincidir en moltes coses. ICV tampoc és l'alternativa que els solucioni el seu futur polític. Probablement molts socialistes que abandonin el PSC s'aniran a casa a veure-les venir, i tancaran la seva etapa política. 

És que Rajoy pensa en dimitir aviat?

M'ho pregunto perquè sembla ser que "mentre jo (Rajoy) sigui president no hi haurà independència de cap territori", segons ha declarat en l'entrevista que li han fet a Antena 3. Permeteu-me la ironia. Tampoc creu Joan Ignasi Elena que el PSC els expulsi del grup parlamentari, perquè això no ha passat mai. De moment els han suspès cautelarment i apartats de la direcció i del Consell Nacional del partit. També li ha tocat el rebre a Fabián Mohedano, perquè va assistir a un acte d'ERC, i això, segons la direcció socialista són comportaments reprovables.

Al marge de tot el que passa amb el PSC i la consulta, hi ha una assignatura pendent: un nou model de democràcia representativa. La desconfiança amb els polítics és absoluta i preocupant, i no hi ha partit polític que se n'escapi. Els polítics viuen massa d'esquena de la ciutadania.

Però els polítics sorgeixen de la societat, i si la societat està malalta, és fàcil que els polítics també. Avui, per exemple, he sabut que el diputat de C's, Jordi Cañas, està sent investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per un suposat frau fiscal. Estem parlant d'un diputat d'un partit que s'ha dedicat a criticar els partits de tota la vida per la corrupció i l'opacitat de la seva actuació.

Una exconsellera d'Extremadura aconsegueix una plaça pública que ella mateixa va convocar. Els sindicats tampoc no se n'escapen: "UGT comprava 10 quaderns i li facturava 7.000 a la Junta" diu El Mundo. I Artur Mas és el més dolent del món, i... tot això ens ho trobem a cada pàgina de diari, o secció de ràdio i televisió. Ningú contrasta res, però el cert és que cada dia hi ha més polítics imputats, que no arriben a entrar mai a la presó, ni retornar els diners robats. Aquest és el món que respirem. Quin serà el futur?

Més motius per dimitir el ministre Jorge Fernández

Diputats camuflats han pogut entrar al Centre d'Internament d'Estrangers de la zona Franca de Barcelona, on fins ara se'ls havia negat l'entrada com també al Síndic de Greuges, per amagar el que està passant a dins. On és la transparència?

El mes passat hi va haver una persona morta i els infiltrats han pogut conèixer de primera mà els mals tractes i tortures que reben les persones internades a l'espera de ser expulsats al seu país d'origen. Si no fos cert, per què haurien de negar la visita dels diputats?

Us prometo que em sap greu haver d'insistir tant amb la incapacitat del ministre d'Interior de continuar amb el seu càrrec. Ja ho vaig dir des del seu nomenament, que només es tractava d'un premi de Rajoy a la seva lleialtat, però en cap cas a la seva capacitat per dirigir el ministeri. La història ens ha donat la raó, i probablement serà el pitjor ministre d'aquest govern, i això que n'hi ha que ho han fet prou malament.

Una cosa és ser de dretes i l'altra maltractar les persones indefenses. El problema del nostre país és que la dreta i l'extrema dreta van juntes i ens falta una dreta moderada capaç de liderar un govern democràtic i de progrés. L'únic regal que ens ha donat el govern del PP ha estat prohibicions i involució democràtica.

Ara que se sap què està passant a dins, es prendran mesures o tot continuarà igual? Ningú no dimitirà? Si en el cas de les detencions al país basc ha saltat el cap de comunicació, aquí podria saltar el porter del centre, el que no deixa entrar-hi els diputats. En cap cas, però, el ministre en té cap responsabilitat. És simplement un irresponsable.

Avui he arribat al post 3.000

El dia 9 de gener de 2005 escrivia el meu primer post d'aquest bloc, parlant del Tractat de la Unió Europea. Hauran passat gairebé 9 anys (falta un mes i dotze dies) i estic escrivint el post número 3.000. L'any 2005 vaig escriure 149 entrades, i l'any 2006 en varen ser 326. Des de l'any 2007 he escrit un post diari, sense interrupció. 

Els he escrit majoritàriament des d'Arenys, però també n'he escrit des de Vic, Cantonigròs, Fes, Londres, el País Basc... Els temes han estat diversos, però no cal dir que la política domina en claredat el rànquing. Política catalana, local i estatal, i analitzada des de diferents posicionaments polítics, ja que precisament, durant aquest temps he viscut l'etapa de regidor de govern al meu ajuntament, els anys 2007 a 2011, i per tant amb uns coneixements de la realitat de la vila, diferents entre abans, durant i després del meu pas per la casa de la vila.

La política m'interessa, però no com a professional, sinó com a ciutadà compromès, i d'aquí va venir la decisió de presentar-me a les eleccions municipals de 2007, i durant quatre anys vaig estar treballant per al meu poble, amb els encerts i els errors comesos, però en cap cas amb voluntat de servir-me'n. És per això que em dol i em fa tanta ràbia quan veig polítics que utilitzen els seus càrrecs per beneficiar-se'n econòmicament, caient, a vegades, en el pou de la corrupció. 

Qui dedica una part de la seva vida a la política, de manera amateur, no tan sols no en treu un benefici econòmic, sinó que li suposa una pèrdua d'ingressos, un fet que no tothom sap veure i que fa que moltes persones posin tots els polítics en el mateix sac. Us asseguro que no tothom és igual.

Escriure un post diari m'ha disposat a ser crític de moltes actuacions i esdeveniments, a vegades amb una certa contundència, sens dubte gens objectiva, però sincera. Qui vagi per la vida defensant l'objectivitat quan s'opina dels més variats temes, enganya i s'enganya. El que és important és l'honestedat i saber reconèixer els errors, i jo n'he comès molts i en demano disculpes.

Acabo aquest post 3.000 felicitant als demòcrates per l'expulsió de Silvio Berlusconi del Senat italià. Tant de bo hi hagués més exemples a seguir. Tant de bo els corruptes fossin expulsats de la política. Tant de bo cap país, nació, municipi no fos governat per corruptes i delinqüents fiscals. Celebrem la bona notícia que ens arriba des d'Itàlia.

Hollande i el Rei Salomó

Ahir parlava de la decisió d'expulsar l'adolescent Leonarda i de la manera com es va fer, però avui permeteu-me que comenti la decisió del president del govern francès. Des de l'expulsió i les manifestacions de suport dels companys de Leonarda, s'ha especulat molt sobre quina seria la reacció del govern francès. Si mantenia l'expulsió es posava en contra bona part del partit socialista, però si decidia rectificar, qui quedava molt compromès era el ministre d'Interior.

Davant del dubte, el president ha pres una decisió salomònica de ni una cosa ni l'altra: que torni la Leonarda, però sense la seva família. Per acontentar tothom, o no! La noia ha de tornar a França sola, deixant la família a Albània? és això una solució coherent? Què pretén el president francès?

No sé com acabarà tot plegat, però al meu entendre Hollande ha perdut els papers i ha volgut salvar el seu ministre que de socialista no en té ni el nom.