Adéu a Angela Merkel

Amb les eleccions d'avui a Alemanya s'acaba una etapa de govern d'Angela Merkel que té molt més recorregut que el propi país, amb una incidència important a Europa i el món en general. Amb els encerts i els errors comesos, entenc que la cancellera ha d'estar orgullosa de la feina feta, i els seus ciutadans, simpatitzants o no del seu partit polític, han de reconèixer-li els mèrits.

És en casos com la de la senyora Merkel que es pot afirmar que la política funciona. Una persona que ha deixat empremta, amb el seu esforç i treball durant tots aquests anys, intentant aplicar allò en què ella creia, però amb la flexibilitat d'analitzar les conseqüències de les seves decisions, mirant més enllà de l'efecte immediat.

Seria un error pensar que ho ha fet tot bé, i de ben segur que hi ha coses que se li poden retreure, però penso que d'un polític se li ha d'exigir coherència, treball i generositat. A la política no s'hi va a aprofitar-se del càrrec, sinó a dur a terme aquelles actuacions que es defensen per principis, de la millor manera possible, posant-se al servei dels seus votants, però també dels que no l'han votat.

El futur d'Alemanya i d'Europa en general és incert, i no sabem si la persona que l'haurà de substituir estarà a la seva alçada. Ningú no és imprescindible i per tant el relleu és la cosa més natural de tot. És bo confiar que no tot s'acaba amb la marxa de la cancellera i que hi ha possibles successors que ho podran fer tant o més bé.

Crec que Europa li ha d'estar agraïda, amb les naturals discrepàncies polítiques, perquè les seva actuació no deixa de ser una opció política, enfrontada a altres, però en tot cas em reitero afirmant que la considero una política honesta i que ha treballat fermament per millorar el país i la Unió Europea.

Comiat del director de Ràdio Arenys

El darrer dia del mes de setembre ha estat l'escollit per Josep González Bayo per acomiadar-se com a director de la ràdio municipal de la nostra vila. L'emissora degana de la qual n'estem molt orgullosos els arenyencs.

A l'hora da valorar la tasca del fins ara director de l'emissora, i sempre mirat des de fora, em resulta fàcil assegurar que ha estat un treball encertat, on hem pogut observar gran dedicació, molta il·lusió i estima, i uns molt bons resultats.

La impressió que ens ha donat en Bayo, com molts l'hem batejat, és que es tracta d'una persona afable amb qui és fàcil de treballar. Això ho hauran de dir tots els seus col·laboradors, tant els professionals com els amateurs, però la imatge que projecta és aquesta, conjuntament amb professionalitat, seriositat i entrega. 

L'has pogut veure en totes les mogudes fent totes les tasques, sense que el seu càrrec de director, li pesés massa per fer les feines més carregoses o fins i tot les més simples. En una emissora local com la nostra no es poden tenir grans pretensions, ni els galons pesen suficientment per rebutjar segons quines tasques, però tot això s'ha de demostrar en fets, i aquests són els que ens ha semblat veure des de fora.

La ràdio, amb els seus encerts i errors, és qui representa la informació al punt de tot el que passa a casa nostra. En un temps hi havia premsa escrita, que ara ha quedat relegada a una publicació mensual, però qui ha liderat la informació i la notícia, qui ha mantingut informada la mestressa de casa, qui ha donat a conèixer les anècdotes de la vila en primícia ha estat la ràdio municipal, però també qui ha entretingut i fet gaudir de l'estona lliure, i qui ens ha representat en certàmens radiofònics.

Tot això ha estat positiu durant aquests anys de direcció d'en Bayo, i li vull agrair, per haver agafat el testimoni en moments difícils, i haver conduit la ràdio al nivell que considero que es mereix la nostra vila. Gràcies Josep, i que tinguis molta sort en els teus nous projectes.

ERC diu que ho tornaria a fer!!!

Segons llegeixo a la premsa, ERC afirma que tornaria a fer el mateix. Considero que és greu, perquè o bé no reconeixen els errors comesos, o és que ni se n'han adonat. Tornar a fer el mateix voldria dir tornar al lloc on ens trobem ara, i per arribar fins aquí no cal moure's.

Precisament si alguna cosa reclama la ciutadania és que es rectifiqui i es faci millor. Alguns voldrien anar més enllà i d'altres no haver començat. Uns voldrien assolir la independència amb més encerts i els altres voldrien que es deixés de parlar de procés i d'independència. Repetir el mateix no és una bona opció.

ERC referma el compromís amb el referèndum de l'1-O, però seria bo que ho tinguessin més treballat, no pas la diada, que considero que per part dels organitzadors, col·laboradors i votants, va anar molt bé, sinó la continuïtat. Aquells moviments en fals i la incapacitat de reacció, més enllà de fugir o deixar-se atrapar.

I perquè això pugui anar diferent, caldria anar tots a l'una, que no vol dir candidatures unitàries, sinó que cadascú, des del seu àmbit i principis polítics i socials, assumeixi el compromís d'aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat espanyol. Més enllà és fer volar coloms.

Una tarda al carrer de la Marina, reclamant justícia!

Aquesta tarda hem participat a la manifestació organitzada per l'ANC al carrer de la Marina, a Barcelona, i hi hem anat per exigir la llibertat dels empresonats a Madrid, els dos líders cívics i socials, i els vuit consellers i conselleres de la Generalitat.

Sé que no tothom pensa de la mateixa manera, però també estic convençut que hi ha moltes persones que no desitgen separar-se d'Espanya, però que tampoc accepten l'empresonament d'unes persones que encara no han estat jutjades. L'únic motiu que es pot entendre del seu empresonament és la venjança per tot el que la ciutadania de Catalunya va aconseguir fer malgrat tot el poder i forces de l'Estat espanyol.

El seu empresonament és la manera com l'Estat espanyol ha volgut humiliar el poble de Catalunya, empresonant el seu govern legítim, sorgit d'unes eleccions amb la màxima participació fins aquell moment, i el més trist de tot, amb el beneplàcit de líders del PSC.

De la mateixa manera que José Montilla va ser el meu president, encara que no totes les seves decisions m'agradessin, ara el meu president és Carles Puigdemont, amb els encerts i els errors, però el legítim president de Catalunya. 

No puc entendre Miquel Iceta que hagi caigut tan baix, a la recerca dels vots sota les pedres, acceptant a les seves llistes persones d'una organització (SCC), que des de la seva creació no ha parat de posar pals a les rodes al funcionament de temes tan importants com la immersió lingüística, creant un front anticatalà, auspiciat inicialment pel PP, però recentment amb molta força de C's, un partit clarament anticatalà. I Iceta se'ls posa a dins de casa! 

On és la dignitat del PSC? Quants socialistes amics meus no deuen estar patint aquest despropòsit! Em sap greu per ells, perquè són persones que han treballat pel país, amb dificultats per fer-se entendre pels més radicals independentistes, però que ara ja no poden deixar-se veure sense que els caigui la cara de vergonya.

La nostra estada al carrer de la Marina ha estat per solidaritzar-nos amb les 10 persones que paguen una penyora injusta de manca de llibertat, el valor més preuat d'un ésser humà.

Partits polítics esclaus de les seves decisions

En uns moments de tensió i incertesa política com els que estem vivint demano memòria, que tot ens quedi enregistrat, que les paraules d'avui ressonin demà quan la situació s'hagi aclarit. Que d'aquí a uns anys tothom assumeixi els errors o encerts d'avui i no els vulgui amagar ni enganyar-nos.

Ho dic perquè al llarg de la història tots hem comprovat que el record del passat és molt interessat i gens objectiu. Ningú es recorda dels errors comesos i busca l'autoengany per intentar amagar-nos el que realment va passar. I ho dic ara, perquè ens ho anotem tots, tant els actius a favor o en contra de les decisions del govern català o l'espanyol, com els passius que ens ho estem mirant des de la nostra òptica.

No pot ser que aquelles persones i partits polítics que fan tants escarafalls en un moment donat, després vulguin que ens n'oblidem, com si res hagués passat. Tenim prou exemples de tots els partits polítics. El PSOE i PSC en relació al referèndum, l'Estatut, el dret a decidir... han canviat de política, han passat de defensar una cosa a atacar-la per conveniència política i després ens ho han negat.

Potser hi ha dos partits polítics que han mantingut el mateix criteri, no pas en tot, però sí majoritàriament, com són el PP i C's. Ambdós han tingut clar que volien deixar sota mínims el dret dels catalans a governar-se, i l'atac a la nostra història, cultura i llengua. D'ICV fins i tot ara se'm fa difícil recordar què han dit, què estan dient, i imaginar-me què diran d'aquí a uns quants anys.

Realment, a la majoria de partits polítics se'ls ha notat el recorregut històric i les persones que els han liderat al pas dels anys. Avui tenim uns polítics mediocres que voldria pensar que no ens mereixem.

Sisplau anoteu-vos tot el que diuen els nostres polítics, de tots els colors, i us emplaço a parlar-ne d'aquí a uns sis mesos.