El cinisme del ministre

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el senyor Óscar Puente, no hi ha dia que no creï algun tipus de polèmica. Crec que és més per la seva verborrea que no pas pel que fa o deixa de fer. La seva actitud, quan té un micròfon al davant, no l'ajuda gaire i provoca moltes crítiques, potser innecessàries.

Als catalans, que hem patit des de fa molts anys els problemes del transport de Rodalies, no ens fa gens de gràcia llegir que el ministre afirma que els trens funcionen tan bé. Que hi ha algun problema de tant en tant perquè falta invertir més, i els polítics anteriors no ho han fet prou bé, però que... amb l'AVE ho tenim a escala d'excel·lència, i que les Rodalies acabaran funcionant a la perfecció.

Ho llegia ahir mateix, quan la meva filla se'm queixava que el tren no havia arribat a l'estació, i que aquesta s'anava omplint de passatgers. Vaig anar a l'aplicació de Rodalies i no hi havia cap incidència. Tot estava funcionant correctament. M'imagino que el fet d'arribar amb mitja hora retard no es pot considerar una incidència, ja que és un fet força habitual. Llavors em pregunto per què tant d'interès a crear aplicacions a la xarxa si no reflecteixen la realitat?

Parlar de Rodalies és molt cansat, perquè portem massa temps amb les anècdotes. El més greu de tot és que afecta molta gent, sobretot les persones que necessiten desplaçar-se sovint per anar a la feina o a la Universitat. El fet que els trens funcionin tan malament de manera sistemàtica és una falta de respecte a la ciutadania i els polítics de torn haurien de donar la cara i disculpar-se.

Al ministre Puente li agrada la gresca. Pel poc que el conec i he sentit a parlar, és la persona idònia per fer posar nerviós a l'adversari polític. En aquest joc ja s'ho faran, però quan es tracta de donar resposta als ciutadans, cal més seriositat i autocrítica. No diré que tota la culpa sigui d'ell, però com a responsable polític l'ha d'assumir i, com a mínim, ser més respectuós amb qui ho pateix cada dia. Crec que el meu professor de filosofia m'acceptaria que el titllés de cínic.

Un nou entrebanc en el transport públic del Maresme

Hi ha molta sensibilitat en temes de transport públic, sobretot per la manca d'inversions públiques per millorar-lo, una reivindicació que fa molts anys que dura i que no hi ha manera de trobar-hi remei. És per això que quan hi ha avaries a línia ferroviària, sigui tanta la gent que protesti i s'indigni. Els errors i les falles mecàniques són comprensibles, però quan saps que el manteniment és tan rudimentari i no hi ha hagut la inversió necessària per millorar la xarxa, t'adones de l'abandonament i menyspreu cap a la ciutadania.

Aquesta sensibilitat apareix quan des de la mateixa administració es critica que la gent no utilitzi el transport públic, provocant embussos a l'entrada de Barcelona. Fa pocs dies que es va posar en funcionament el túnel d'entrada a la ciutat, per sota de la plaça de les glòries, i es varen produir molts retards degut a l'eliminació d'algun dels carrils que fins llavors havien funcionat. Es donava la paradoxa que l'entrada era més fluida durant les obres que no pas una vegada acabades i obert el túnel d'accés.

Vaig tenir alguna discussió serena sobre el funcionament del transport públic, en concret al Maresme, i que explicava per què moltes persones preferien utilitzar el vehicle privat. L'alcaldessa de Barcelona culpava la Generalitat de no haver fet prou per millorar el transport públic. Segur que ni la Generalitat ni el govern de l'estat han fet els deures, i això es tradueix en els problemes constants que hi ha, per exemple, a la línia R1 de Rodalies.

Sí, hem patit els problemes de puntualitat, d'incomoditat per haver d'anar drets tot el trajecte, d'haver d'esperar llargues estones el restabliment de la circulació, i això no ha estat una anècdota, sinó que s'ha repetit moltes vegades. Avui, una avaria elèctrica entre Vilassar i Badalona ha tallat la circulació de tota la línia des de primera hora fins ben bé passades les 9h del matí. Un tram horari amb molta concurrència de gent, de persones que van a la feina i que han arribat tard, una vegada més.

Aquests dies se'ns ha anunciat obres a diferents línies de ferrocarril, que estaven a l'espera des de fa molt temps. Se'ns demana perdó pels inconvenients que aquestes obres ocasionaran, però això no és res comparat amb els problemes ocasionats per la manca d'inversió de molts anys. Demanem més sensibilitat i un traspàs de competències a la Generalitat, perquè el poder de decisió sigui més proper i faciliti el tracte que ens mereixem els ciutadans d'aquest país.

Desincentivar el vehicle privat

Arran de la supressió dels peatges a la majoria d'autopistes catalanes, el govern municipal de Barcelona demana a la Generalitat i a l'Estat que busquin la manera de fer pagar l'ús de les autopistes per desincentivar l'ús del cotxe privat en benefici del transport públic. D'entrada trobo encertada la proposta sempre i quan l'alternativa sigui raonable. Si hi ha una bona infraestructura de transport públic, podem buscar la manera perquè la gent la utilitzi i deixi el cotxe a casa.

El problema que tenim és que la xarxa de transport públic a casa nostra té molt que desitjar i no resulta una alternativa satisfactòria per molts motius. Fins i tot en un àrea metropolitana com la de Barcelona, que hi ha una xarxa extensa de transport ferroviari, aquesta no acaba d'anar bé. Tothom ha experimentat els problemes que hi ha en aquesta xarxa que impossibiliten el seu ús amb normalitat.

Anar d'Arenys a Barcelona de manera continuada vol dir quedar-te penjat i arribar amb retard molts dies de la setmana. No parlem de la incomoditat de viatjar dret i sense separació de seguretat entre els usuaris, que també s'hauria de tenir en compte, sinó d'arribar a l'hora i no haver de demanar justificants per presentar a la feina.

Anar a Barcelona amb cotxe no és una comoditat. Les dificultats per evitar les cues d'entrada i el cost de l'aparcament, de seguida fomentarien l'ús del transport públic. La llàstima és que no et puguis refiar que aquest servei funcioni correctament. La manca d'inversions per millorar la línia de tren, i probablement una mala gestió, sobretot en moments de grans aglomeracions, fa que els usuaris en surtin perjudicats i alguns, més dels que convindria, optin per viatjar en cotxe particular.

Està bé, doncs, que els nostres polítics demanin buscar la manera de racionalitzar els desplaçaments, però no es poden oblidar d'exigir a l'administració que li correspon, la inversió necessària perquè el transport públic esdevingui una alternativa plausible i desitjada per a la gran majoria de persones que necessiten desplaçar-se per raó de feina o estudis.

Tornada a casa

Com totes les coses, arriba un dia que s'acaben. Si n'has pogut gaudir, només pots donar-ne gràcies i esperar tenir una nova oportunitat per reviure situacions agradables i conèixer noves coses i nous mons.

Avui hem aterrat a Catalunya, més tard del previst. Tot i haver-nos llevat de matinada, les coses no han funcionat com calia i l'avió ha sortit amb retard de l'aeroport de Venècia. Sembla ser que l'encarregat del manteniment de l'avió s'ha adormit i ha arribat tard. Això ha provocat que totes els passatgers haguem estat més d'una hora asseguts a l'avió.

De fet, tot i que no viatjo pas gaire, no és la primera vegada que amb Vueling ho fem amb retard considerable. No sé si és costum de la companyia, o bé no és prou seriosa. També he trobat a faltar molta professionalitat en el servei d'atenció al vol. Crec que la companyia s'hauria de plantejar fer una revisió del seu funcionament, i per això els ho diré, amb l'ànim de millora dels seus serveis.

No he tingut temps d'adonar-me si a la nostra vila hi ha gaires canvis. Serà a partir de demà, quan iniciem una nova temporada, deixant de banda les vacances i planificant el nou curs. 

Potser, haurem pagat per darrera vegada el peatge de l'autopista. Dimecres, 1 de setembre, aixequen els peatges i, de moment, no serà de pagament. Alguns arenyencs, els que treballen fora de la vila, probablement canviaran el recorregut per anar a la feina, i deixaran de circular per la carretera nacional. L'emprenyador semàfor de Caldetes deixarà de ser un suplici per a molts conductors.

El sector oficial del PSC demana coherència

Hi estic d'acord. La coherència és bàsica en política i a tot arreu. Fa molts anys que els hi estem reclamant, com també ens ho hem d'exigir a nosaltres mateixos. S'ha demostrat que la coherència no existeix en política. Els polítics prometen molt i no compleixen. Exigeixen molt a la ciutadania i són els primers a incomplir. 

En els pagaments del deute, hi ha una mostra ben clara. La ciutadania ha de pagar els impostos a temps, però cobra les factures de l'administració amb retard, amb molt de retard. El manteniment i obligatorietat de complir certs requisits en els equipaments civils, no es practica sempre en els públics. Sabeu que hi ha teatres municipals que no tenen llicència, perquè no compleixen en mesures de seguretat? Això és possible en equipaments privats?

Ser coherent és molt difícil. Ho comprovem cada moment del dia. Hi ha pares que no permeten segons quines actuacions dels seus fills, però ells són els primers a incomplir-ho. Els polítics demanen respecte i són els primers que se n'obliden. Demanen diàleg i es tanquen en banda. 

És per això que considero encertat que el PSC oficial exigeixi coherència als crítics que no han respectat l'acord del Consell Nacional amb més d'un 83% de vots a favor. I jo aprofito per exigir coherència a la direcció del PSC que va prometre que estava a favor del dret a decidir, i que fins i tot va incomplir la consigna del PSOE al Congrés de Diputats i els seus diputats varen ser sancionats.

És allò de qui estigui net de culpa que llanci la primera pedra. Potser el que hauríem de practicar més seria la humilitat i reflexionar les nostres paraules i promeses, i no judicar tant als altres. La coherència és bàsica perquè la societat avanci. És imprescindible per confiar en els altres.

Pendents dels vols 606 i 742

S'acaba l'agost i les vacances per als mestres i professores, i a casa estem pendents dels vols 606 i 742 de la US Airways. Aprofitant les tecnologies pots intuir on es troba en tot moment l'avió i reps informació dels possibles canvis. El mateix avió, ahir, portava cinc hores de retard. De moment sembla que avui no es repetirà, encara que l'Ignasi amb això dels avions no és que tingui molta sort.

Mirant el mapa dels EUA, m'he aturat a observar la península de Florida, punt d'arribada i estada de la nostra ja exdiputada del PSC, Carmen Chacón. Per cert, si no vàreu llegir l'escrit d'Iu Forn d'ahir a l'ARA, no us el perdeu. Acostuma a ser molt agut, i ahir més.

Entenc la crítica d'alguns companys seus del PSOE. Se'n va quan hi ha un pa amb tomàquet organitzat, en hores baixes del partit, i tornarà d'aquí a un any, amb l'esperança que la cosa estigui millor, i a veure què en pesca. Els seus motius tindrà, però s'ha de reconèixer que la seva tàctica de voler acontentar tothom (PSC i PSOE), l'ha portat a enfadar tothom.

En aquests moments l'avió 606 sobrevola Montana, amb una estimació de retard d'uns quinze minuts. La destinació: Philadelphia, punt de sortida del vol 742.

Latitude: 46-35-60.0 N

Longitude:111-39-00.0 W

Speed: 577 mph (928 kph)

Altitude: 34,900 feet (10,638 meters)

Bearing: 91

To PHL: 1,871 miles (3,011 km)

From SEA: 504 miles (812 km)