Els efectes del temporal

Els desastres produïts aquest cap de setmana al litoral català ens haurien de mobilitzar per trobar una solució, tenint en compte que tot fa pensar que això anirà a més. És cert que no es tracta de cap novetat, i tots recordem fets semblants al llarg de la història, però no ens podem permetre viure sempre amb el neguit de què pot passar. Som conscients que no s'ha obrat correctament i que s'ha construït on no tocava. Fer marxa enrere no és fàcil, sobretot quan t'adones que encara avui dia s'està malmetent la costa, per culpa d'uns governs locals que juguen amb l'especulació i tenen un concepte del medi ambient molt atrotinat.

    A la nostra vila l'afectació s'ha produït en dues platges, amb una edificació que ha quedat descalçada, en un espai on fa uns anys es va obrir l'espigó que protegia l'entrada d'aigua. No soc un entès en la matèria, però m'agradaria saber qui va decidir fer-ho i els motius que tenia. Aparentment era una decisió errònia, però aquí ho deixo.

    Davant d'aquests fets és quan m'adono que els nostres governs no trepitgen el territori i només reaccionen quan es produeixen els desastres, just per tapar forats, a l'espera de quan torni a passar, que probablement ja hi haurà altres persones al capdavant. Aquesta manera de fer és la que ens enfonsa i ens deixa a la cua en molts aspectes. Ahir parlava de les energies renovables i també podríem recuperar l'exemple de l'habitatge social i els lloguers protegits. 

    I per això em fa tanta ràbia les promeses electorals que no aborden els problemes més immediats, i anem vivint d'una il·lusió que ha esdevingut malaltissa. Una mica de culpa la tenim nosaltres perquè ens agrada que ens parlin de grans projectes, i la cosa menuda, però que és tant o més necessària, no genera prou expectatives i... els polítics volen vots, i aquests acostumen a arribar tot enlluernant la ciutadania.

    Potser hauríem de començar al revés, i fer veure als polítics que estem cansats de grans promeses i que preferim la feina ben feta, la feina del dia a dia, la feina que ens permet avançar com a país pròsper, amb els serveis més elementals resolts i ben resolts.

    Haurem d'esperar que passi la febre de la campanya electoral per poder tocar de peus a terra, encara que no tenim cap garantia que els resultats permetin la constitució d'un govern fort per desencallar-ho tot.

Martí Boada al Calisay

Si ahir començava el dia gaudint d'una visita molt interessant al Museu Episcopal de Vic, tal com us comentava en el meu post, el dia el vaig acabar a la sala Josep Maria Arnau del Calisay, on hi havia programada una conferència a càrrec del científic ambiental i geògraf Martí Boada, arran de la inauguració de la seva exposició Art de Bosc.

A l'acte hi havia també el biòleg i educador ambiental arenyenc Pere Alzina, gran coneixedor dels ocells, de qui hem pogut escoltar en més d'una ocasió interessants conferències, sempre amb un to irònic, però molt pedagògic alhora. I junt amb l'alcaldessa de la vila, que va obrir l'acte, hi va participar també l'Imma Ranera, col·laboradora de Ràdio Arenys.

Martí Boada ens va fer riure parlant de coses molt serioses. El seu coneixement del Montseny o del Montnegre-Corredor serviria per un cicle de conferències sobre quina és la realitat que tenim tan a prop, dels problemes derivats del canvi climàtic i de la pèrdua de coneixements sobre el medi ambient i la natura en general, que ha anat paral·lela a la revolució digital. Martí Boada ens recordava que els nostres avis coneixien molt millor que no pas nosaltres el nom de les plantes.

Ahir parlava, en el meu post, de la sensibilitat com a virtut necessària per preservar la nostra cultura i història. El mateix podria dir avui parlant del medi ambient, i del poc coneixement que tenim dels boscos que ens envolten. Quan desconeixem una cosa se'ns fa molt difícil estimar-la.

De la conferència de Martí Boada em quedo amb alguns apunts que va deixar mig embastats, sense poder-hi aprofundir, però que et fan veure el gran desconeixement que tenim de la natura i el mal ús que es fa de les xarxes socials escampant afirmacions totalment desafortunades, i la importància d'assistir a actes com el d'ahir, on persones com Martí Boada o també en Pere Alzina, et poden explicar tantes coses que ajuden que la nostra vida tingui més sentit i que siguem capaços de valorar i estimar allò que tenim, i lluitar per protegir-ho.

Té tota la raó en Martí Boada quan diu que som molt sensibles davant dels problemes de desforestació de l'Amazònia, per posar un exemple, però no suficient quan es tracte de preservar el nostre litoral, els nostres rials, o el poc verd que ens queda al nostre municipi.

Ara toca ser GOI

Després d'escoltar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i la seva referència als Grups Objectivament Identificables (GOI), ara sembla ser que tothom intenta definir-se com a membre d'un d'aquests grups, com seria el de catalans independentistes. Si més no aquesta és la il·lusió dels que creuen que la referència permet l'excepcionalitat en l'extradició de persones a qui s'ha enviat una euroordre.

Com en tot, ens ho podem agafar rient o bé acceptar que estem perdent el temps miserablement, per culpa d'una situació que ha sortit de mare. Des del moment que es va judicialitzar un fet polític, tot el que ha vingut després ha estat una pèrdua de temps i una radicalització de les posicions d'una i altra part.

Ahir, en aquest mateix blog, ja parlava que el final encara queda lluny. Hi ha moltes coses a discutir i interpretar. De fet, la sentència del TJUE no aclareix gaire res, o d'alguna manera torna la pilota a la justícia belga perquè torni a decidir què vol fer-ne dels catalans exiliats i les euroordres que rebrà ben aviat. La sentència no dona cap resposta definitiva perquè, malgrat contradir la facilitat amb què els tribunals belgues varen rebutjar les euroordres del jutge Llarena, també obre la porta a situacions excepcionals, que algú creu que es dona certament.

I entretant els socialistes han aconseguit fer baixar del carro el govern en minoria d'ERC, que s'ha empassat els gripaus que en altres moments haurien rebutjat amb tota la seva força. Això, a diferència del que manifesta el president Aragonès, no és fer política i cedir per tirar endavant, sinó renunciar a principis i objectius que anteriorment es varen vendre com a irrenunciables.

Torno a dir que ERC patirà les conseqüències d'aquesta feblesa i moltes persones deixaran de donar-li suport. De fet, si mirem la història del partit polític des del final del franquisme, és un cúmul de contradiccions, movent-se sempre segons bufa el vent. De tot plegat, però, els més perjudicats som tots nosaltres, que vivim sense poder tenir un model de país a defensar, sinó que el tenim a mercè de la voluntat d'Espanya, avui representada pel PSC més espanyolista de tota la història.

Algú voldrà veure en el pacte entre ERC i PSC una victòria, per haver aconseguit l'aprovació dels pressupostos, però sense voler treure importància al fet de tenir uns pressupostos aprovats, sí que sap greu veure el preu que s'haurà de pagar, en perjudici del medi ambient, la sostenibilitat i el sentit comú. 

L'alcaldessa assumeix serveis municipals i medi ambient

La notícia del dia a la nostra vila és la retirada de la delegació de competències que havia fet l'alcaldessa Annabel Moreno a la regidora de la CUP, Ona Curto, en qüestió de Serveis Municipals i Medi Ambient. El motiu que esgrimeix l'alcaldessa és la mala gestió de la regidora en tema de neteja que ha fet que des de fa molts mesos les queixes dels vilatans no hagin cessat.

Ho he dit moltes vegades en aquest blog i ho repeteixo, Arenys és una vila bruta i deixada, i la culpa l'hem de repartir entre tots. Els vilatans som responsables de tenir cura de l'espai públic i no embrutar-lo de la manera que ho estem fent, però l'equip de govern també és responsable de no ser capaç de netejar la vila com ens mereixem. 

A l'hora de donar tota la culpa a la regidora responsable del servei caldria conèixer el fons de la qüestió. És només una incapacitat per gestionar-ho, o bé hi ha alguna cosa més? Ha trobat, la regidora, suficient suport de la resta de l'equip de govern, i especialment de l'alcaldessa, per fer front a les necessitats que el nivell de brutícia de la vila requerien?

Arribar al punt que s'ha arribat és una responsabilitat conjunta de tot l'equip de govern, i calia prendre decisions ja fa molt temps. No sé si la retirada de la delegació de competències a la regidora serà suficient per recuperar la netedat a la vila, o caldrà emprar altres decisions. M'agradaria pensar que l'equip de govern té la solució per aconseguir una vila que no ens avergonyeixi davant dels visitants. Nosaltres també hi hem de col·laborar, ja sigui practicant correctament el porta a porta, o deixant de llençar plàstics, papers i residus a qualsevol cantonada de la vila.

Falten deu mesos per a les eleccions i molta gent hi veu raons de pes a l'hora de prendre aquesta decisió. Carregar les culpes a un partit polític, la CUP, pot ser una manera de fer guanyar punts al partit de l'alcaldessa, ERC, que rebia moltes patacades per a una mala gestió de tots. Caldrà veure si en deu mesos la cosa canvia i es pot afirmar que la culpa era de la regidora i del partit que li donava suport. 

Gestionar l'administració pública no és fàcil. Hi ha molta pressió i el dia a dia no és fàcil d'encarar-lo. La burocràcia és lenta i feixuga, i no sempre et permet actuar de la manera que voldries. Això, però no ha de ser excusa per no fer bé les coses. Quan una persona és conscient que no sap com afrontar i solucionar els problemes, el millor que pot fer és plegar, o demanar ajuda. ¿Ha tingut, la regidora, l'ajuda necessària per resoldre els problemes de brutícia i mal ús, per part d'uns vilatans incívics, en la gestió del porta a porta?

El temps ens donarà les respostes, entretant necessitem confiar que havíem arribat al límit de la porqueria escampada pel poble, i que a partir d'ara notarem la diferència. Ja sigui per més capacitat de gestió, o perquè es posaran tots els esforços per justificar el canvi i millorar l'espai públic de la vila.

Let's clean up Europe!

Sempre que veig campanyes de neteja del medi ambient penso que és una llàstima que calgui convocar-les i que si tots plegats fóssim més curosos no seria necessari, però per altra banda felicito els seus promotors i tota la gent que s'hi implica. Sens dubte que es fa evident que no respectem el medi ambient com caldria i que per això hi ha qui s'ha d'encarregar de convocar aquestes campanyes i treure porqueria, en el cas d'Arenys de Mar, del mar i rials.

Acostumo a parlar molt de la neteja dels nostres carrers i places, i em queixo sovint que la nostra vila és bruta. Ho mantinc, sobretot quan ho comparo amb altres poblacions que, pel que sigui, es mantenen més netes que la nostra. Però la brutícia no es queda només als nostres carrers, sinó que va més enllà, i ho podem veure a les aigües del mar o pels rials que ens envolten.

Sempre em pregunto si és una manca d'estima del lloc on vius, el que et fa ser poc respectuós amb el medi ambient. Si t'agrada que a casa teva tot estigui endreçat i polit, per què no t'ha d'agradar que l'espai públic que t'envolta també ho sigui? Si t'estimes la terra que t'ha vist néixer, segur que t'ha d'interessar que aquesta faci goig. Llavors és quan dubto si realment ens estimem suficientment el lloc on vivim, hi hàgim nascut o arribat de fora.

L'educació ens ha de venir de molts llocs. D'entrada la família ens ha d'ensenyar a respectar l'entorn, de la mateixa manera que segur que ens ensenya a tenir la nostra habitació endreçada. També a l'escola, on no només hi anem a aprendre assignatures que ens serviran més endavant, sinó també a saber conviure i respectar els altres. Però l'educació ha de venir d'altres bandes. També de la televisió pública, de les normatives que ens marquem a nivell municipal, autonòmic o estatal.

L'exemple de les persones que conviuen amb nosaltres és molt important. Els nostres pares i familiars, els nostres veïns, les nostres autoritats o representants polítics... És cert que no només hem d'actuar fixant-nos en com ho fan els altres, però és ben cert que hi ajuda, i quan la teva vila està neta, és més difícil embrutar-la.

Agrair, doncs, les persones que s'apunten a aquesta campanya per netejar l'entorn, i a totes aquelles que dia rere dia són curoses amb el seu comportament cívic, respectuoses amb el medi ambient, i que ens donen exemple de comportament ciutadà. Si volem, ho podem aconseguir!

Acord per a un iva més reduït

Una de les reivindicacions més insistents era poder aplicar un iva reduït a productes essencials. L’excusa o justificació que donava el govern era l’impediment per part de la Comunitat Europea. Avui hem sabut que es donaria més llibertat als estats europeus a l’hora d’aplicar aquest iva reduït. Ha estat una llarga discussió, d’anys, perquè es posessin tots d’acord.

Crec que és una bona notícia i ara el que cal és que s’apliqui correctament. Que la rebaixa de l’impost es faci en productes de primera necessitat, o com diu l’acord, per a productes ecològics de cara a un món més sostenible.

A mi sempre em fa por quan des de Brussel·les es deixa un marge de maniobra als estats, pensant si Espanya en farà un bon ús. Això demostra la meva desconfiança cap al nostre govern, sigui del color que sigui. 

Si no ho he entès malament, la idea és que la mesura sigui aplicable a partir del primer trimestre de l’any vinent. Estarem, doncs, atents a veure quins productes són els beneficiats, que ens permetin un estalvi sense perjudicar el medi ambient.

El projecte verd d'ampliació de l'aeroport

Avui ha sorgit la notícia on es confirmava que el projecte d'ampliació de l'aeroport de Barcelona afecta directament l'espai natural protegit de La Ricarda. Des del moment que els governs espanyol i català varen pactar treballar aquesta ampliació, varen ser moltes les veus crítiques que temien un perjudici de l'espai natural. Els portaveus dels respectius governs ens asseguraven que seria una ampliació per a un aeroport verd i que compliria els requeriments de la Unió Europea.

Llegint la notícia d'avui és quan t'adones que el govern t'enganya. És una manera de tractar-te de babau i crear més desafecció política cap a uns governants que sembla riure's de la ciutadania. S'ha parlat molt del projecte sense conèixer el contingut, i sempre s'ha dit que seria respectuós amb el medi ambient. És per això que no resulta creïble la notícia apareguda avui a les xarxes socials.

Quins interessos hi ha amagats? Per què es menteix tan vilment? Europa aprovarà un projecte que no sigui respectuós amb la protecció de l'espai natural? A qui hem de fer cas?

Desconec els passos que cal fer per evitar que un projecte barroer tiri per terra les aspiracions d'un país per ser sostenible, sobretot quan s'ha posat en dubte la necessitat d'aquesta ampliació. Entenc que és bo que la ciutadania exigeixi transparència i rebutgi l'engany dels polítics de torn. Ningú defensarà anar enrere, però s'ha de veure molt clara la necessitat i com es compensen els perjudicis, en aquest cas mediambientals.

M'agradarà escoltar l'opinió del PSC, que és avalador del projecte, i com justifica aquest perjudici, si és que realment la notícia d'avui és certa i no ens enganya l'alcalde del Prat de Llobregat.

Alt risc d'incendis

Diuen que la por guarda la vinya, i ara amb l'alt risc d'incendis seria bona la dita i fer-li cas. Hem pogut presenciar imatges per televisió dels incendis de Grècia i Turquia, bàsicament, i no voldríem que aquestes imatges es repetissin a casa nostra. Avui ens han avisat que estiguem atents i siguem més prudents que mai per evitar ser els causants d'uns incendis, que la pròpia temperatura i sequedat del terreny poden causar.

És molt trist, després de tot el que ha passat, encara pots veure conductors llençant les cigarretes enceses a través de la finestra del cotxe. Quan veus que això ho fa el conductor que va davant teu, no saps com reaccionar. Et fa molta ràbia i no acabes d'imaginar si és negligència o maldat. Se'm fa estrany que un fumador pugui no adonar-se de les conseqüències que la seva acció pot provocar, i és per això que em decanto més aviat per la maldat del protagonista. La poca sensibilitat i la mala educació de qui no té un sentit comú ni una estima per la terra que trepitja, encara que només sigui de passada.

Desitjo que tots plegats tinguem seny i siguem capaços de vetllar perquè els incendis no es reprodueixin a casa nostra. Que estiguem atents als avisos que ens arriben sobre el risc que tenim a sobre, i que ens comportem com a persones civilitzades. Al mateix temps, que no ens tallem a l'hora de denunciar qui es comporti de manera incívica i provoqui encara més risc d'incendi per la seva acció.

Vetllar perquè tothom sàpiga actuar correctament no és fàcil, i és una demostració de les dificultat de viure en societat, compartint espai i temps, en un món que no sempre sabem valorar correctament, i amb unes relacions socials que no sempre són fàcils de mantenir. A vegades sembla que les paraules poden semblar cursis o ridícules, però probablement si tothom fos més sensible i respectuós amb el medi ambient, no hi hauria tants problemes a la nostra societat. Fem un esforç i superem aquestes setmanes que encara queden de risc alt per a incendis, amb l'esperança de guanyar la partida.

Allau de crítiques a l'ampliació de l'aeroport

És trist que una vegada que els governs català i espanyol es posen d'acord en una inversió important al nostre país, s'origini tanta crítica per part de tanta gent. L'acord a què varen arribar els dos governs ahir sobre l'ampliació de l'aeroport de Barcelona ha provocat una reacció massiva de crítiques i planys, davant del que es creu serà un malbaratament de diners que es podrien aprofitar millor i no destruir el medi ambient.

Reconec que no tinc elements per valorar la decisió i per tant simplement m'haig de limitar a escoltar uns i altres i intentar treure'n l'entrellat. El vicepresident català afirma que es construirà l'aeroport més verd i li responen que això és fals i una manera d'enganyar-nos. S'acusa els governs de fomentar un turisme de pobres, amb salaris miserables i cap empenta econòmica important al país. Segons els crítics, l'ampliació de l'aeroport no és la millor manera de gestionar el seu futur i el de l'economia catalana.

Entenc el recel per l'experiència que tenim al nostre país a l'hora de fer barbaritats. Puc entendre que els crítics no es creguin els defensors de l'ampliació i que hi vegin simplement interessos econòmics per aprovar-ho. Voldria pensar que el govern català, i també l'espanyol, actua de bona fe i vetlla pel futur del país, també de l'economia. No sé si l'acord s'acabarà complint o bé Europa hi posarà obstacles, però en tot cas m'imagino que el problema està en que no se saben les conseqüències d'una decisió com aquesta fins que no s'ha materialitzat la inversió i es pateixen.

Aquests dies, doncs, rebrem molta informació al respecte i més detalls de l'operació pactada, que ens haurà de permetre valorar millor el seu impacte. Tant de bo que entre tots siguem capaços de recollir el màxim d'informació possible i ens serveixi, als que tenen poder de decisió, per tirar endavant o no el projecte.

Incivisme també a la natura

Potser ens farem pesats de tant comentar-ho, però és la trista realitat. Cada dia s'observa més incivisme arreu del país. No és estrany que hi hagi propietaris rurals que posin tants entrebancs per poder accedir a paratges bonics de la naturalesa. Si tots els que ens agrada caminar pels boscos i prats, busquem rutes noves, fonts i raconades per passar el dia, fóssim curosos a l'hora de comportar-nos, potser no trobaríem tants camins barrats o fonts descuidades.

Aquests dies he pogut observar l'incivisme d'alguns que deixen petjada d'on han estat, amb la brossa sense recollir. És tan difícil ser net i respectuós amb el medi ambient? Oi que ens agrada trobar les coses ben polides, com si ho descobríssim nosaltres? Per què som tan despreocupats i bruts a l'hora de marxar a casa?

Ho podem veure al bosc, però també a la platja. Aquesta manca d'educació cada vegada és més generalitzada, i això s'aprèn a casa. Hem renunciat a educar els nostres fills, o potser som nosaltres mateixos qui els hem donat mal exemple. 

A nivell urbà ho veiem cada dia als nostres carrers i places. Sobretot quant a deixar la brossa quan no toca i al lloc que no toca, però també llençant la resta del tabac, no recollint els excrements dels nostres grossos, i no fent ús de les papereres. A la natura, on sembla que et convida a ser respectuós, tampoc som capaços de comportar-nos. 

Si tu ets un d'aquests que no reculls la brossa que generes i empastifes el bosc, la platja o la vila, fes el favor de callar i de no queixar-te de res. No tens dret a posar en dubte cap comportament humà, perquè tu ets el primer que no actues com caldria. Si tots ens esforcéssim una mica més a ser respectuosos amb el nostre entorn, segur que en gaudiríem més.

Les gracietes de Trump

Diuen que els animals ferits són perillosos, i això ho podem aplicar a les persones, en aquest cas al president dels EUA. Ferit perquè les estadístiques no li són favorables a pocs mesos de les eleccions. Això el treu de polleguera i ja no sap quines noves lleis aprovar per fer la guitza. El medi ambient té les de perdre a les seves mans, i avui ens ha sortit amb bombetes antigues i dutxes amb més pressió d'aigua.

Tot plegat pot semblar tonteries, però no és ben bé així. El poder que té un president dels EUA és molt gran i avui està en mans d'una persona desequilibrada. Es presenta davant dels seus aduladors i els fa riure parlant del seu cabell o el seu cutis. En el fons, però no hi ha gràcia que valgui, sinó les ganes de destruir els altres.

Tot el que està passant amb les retallades al servei de correus és més greu del que puguem creure. Se sap que els demòcrates fan ús del vot per correu i tot el que sigui posar-hi entrebancs el beneficia. Farà les trampes que calgui per revertir les estadístiques i renovar la presidència. 

La presidència dels EUA té la seva importància perquè condiciona la resta del món. És per això que ens ha de preocupar i cal confiar en què la Justícia americana no actuarà de la mateixa manera que actua l'espanyola. Caldrà filar molt prim per veure que la reelecció de Trump no s'assembla gens amb el que ha passat a Bielorússia.

No tinc cap fe en el lideratge demòcrata com alternativa de govern, però el que sí que tinc clar és que qualsevol alternativa a Trump és bona, per dolenta que sigui. Cara o creu, però amb moltes ganes de veure derrotat el president Trump.

Quin model de recollida de la brossa volem?

He llegit al web de Ràdio Arenys que la regidora de Medi Ambient té previst, durant el 2020, consultar els veïns la seva opinió sobre la recollida de la brossa. Em sembla molt bé tot allò que tingui en compte l'opinió dels vilatans, i més sovint s'hauria de fer i en tots els àmbits.

De totes maneres, però, a la consulta no s'hi pot anar amb les mans a la butxaca. Cal anar-hi preparats amb tots els elements que hi intervenen, amb els pros i contres i, sobretot, amb les idees molt clares. Confio que la regidora i l'equip de govern tinguin clar algun model, que després es pot adaptar segons les característiques de la vila. Vull pensar que això és així, encara que la impressió que dóna és que l'equip de govern no sap què fer per solucionar la realitat, és a dir solucionar els molts problemes que avui existeixen. 

Arenys continua sent brut i l'Ajuntament no dóna un bon exemple. No és lògic que el mateix Ajuntament reculli brossa i la deixi, més de 24 hores al carrer, en bosses negres, amb l'etiqueta de l'Ajuntament. Imaginem que no és orgànic, sinó vegetal, però la imatge de veure aquestes bosses al mig de la vila no és el millor exemple perquè els vilatans actuïn correctament a l'hora de deixar les seves bosses.

Hi ha hagut un canvi de govern, però els vicis continuen, la qual cosa fa pensar que la realitat supera al càrrec públic, i això és la pitjor imatge que es pot donar des d'una institució pública. Convido la regidora a passejar pel Rial sa Clavella, perquè la vegetació és molt bonica, però s'ha de cuidar i netejar.

Més humilitat i eficència

Un govern municipal que ho fa tot bé i si alguna cosa falla... sempre és culpa dels altres. Amb aquest discurs es poden presentar a les noves eleccions ensenyant tot allò que han fet i allò que no han pogut fer... per culpa dels altres! Ara ves per què, però pensava en la recollida de la brossa.

Us sona aquest discurs? Doncs a casa nostra el tenim molt sentit. Què podem esperar per als propers quatre anys? Més del mateix. Tornarà a haver-hi problemes amb la recollida de la brossa, es continuaran fent nyaps als carrers de la vila, a finals del mandat, perquè és quan toca fer-ho.

Qui els assessora? Són autosuficients? Ens prenen el pèl? Com que nosaltres no hi entenem... fan i diuen el que els convé. Es pot fer més que limitar-se a maquillar la vila. Algun projecte de futur que pugui acabar sent realitzable? De moment tots encallats, excepte els carrers. Repassem el PAM? Ja ho farem més endavant.

És cert que en alguna cosa s'hi ha treballat de valent. Medi Ambient ha plantat arbres i plantes arreu. El cert és que fa goig i probablement serà el record que en tindrem del mandat. Algú diu que hi ha massa arbres, sobretot arran de platja. Tothom ho veu a la seva manera, però d'arbres se n'han fet un tip de plantar.

No s'ha parlat més del clavegueram, ni del mercat municipal, ni del pla de mobilitat, oi?  O potser sóc jo que no estic prou atent. Ara han de passar les eleccions generals. Ja tindrem temps d'escoltar tot el que han fet durant aquests tres anys.

La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia

Feia alguns dies que observàvem bosses d'erugues a la pineda que s'ha instal·lat a les platges d'Arenys. Sempre m'ha cridat l'atenció. A casa cada any havien de barallar-s'hi als pins que teníem a Tavertet. No sempre era el mateix, depenia també del temps, però era una preocupació que mantenia entretinguts els meus pares. Esclar que allà no hi havia gaire gent més enllà dels veïns dels conreus del voltant.

El fet que des de l'Ajuntament d'Arenys es decidís fer aquesta extensiva plantada de pins, ha comportat que el servei de medi ambient tingui una feina afegida, i és important perquè en aquest cas sí que hi ha possibles afectats, ja sigui persones o animals de companyia.

Ara resultarà que té raó aquella melodia que parla de la natura que ens "procura una bèstia per a cada molèstia". A l'estiu hem de vigilar amb les meduses i a l'hivern amb les erugues, la processionària. Tot plegat és la lluita per a l'encaix de les persones a la natura, una natura que ens ha portat bestiar que mata les palmeres, d'altres que assequen els pins, i ara la processionària que respecta el vegetal, però posa en perill la nostra salut. És bo ser conscient dels nostres actes i trobar remeis a les seves conseqüències.

Indignació dels veïns amb l'actitud de l'alcaldessa

Decepció i indignació són les sensacions amb què vàrem abandonar la reunió amb l'alcaldessa i la regidora de medi ambient, els veïns del tram alçat del Rial Sa Clavella entre els cinc cantons i el carrer Sant Jaume, on se'ns informà de les obres que s'iniciaven cinc dies després.

Els veïns reclamàvem que es canviessin els arbres d'aquest tram atès que s'han fet massa grossos i provoquen danys al mateix carrer, però també a les cases, entrant a dins dels claveguerams i fins i tot a la planta baixa dels edificis. Aquesta no era una reclamació nova, sinó que es porta reclamant des de fa molts anys.

La resposta de l'alcaldessa va ser un no rotund, mentint sobre un informe del PEPPA on suposadament es protegia els arbres. Mentia perquè des del PEPPA l'única cosa que es defensa és la protecció del model de carrer, amb la bancada, les llambordes i arbres. L'alcaldessa ens va voler fer creure que eren els arbres que estan plantats els que estaven protegits.

En les obres programades s'haurà de trencar moltes arrels que es troben molt a prop de la superfície, la qual cosa debilitarà els arbres amb el perill que puguin caure. Molts dels arbres estant pressionant el mur, no només els 3 que pensen substituir, sinó la majoria d'ells. La solució d'anar-los substituint a mesura que es facin més grossos, no deixa de ser una absurditat i, sobretot, un increment de les despeses municipals, perquè és ara quan s'aixeca tot el carrer que és més fàcil tallar-los i amb ells totes les arrels. Cap d'aquests arguments varen fer canviar d'opinió, perquè estava tot decidit sense que els veïns hi poguéssim influir.

A la reunió es va comprovar la incapacitat de l'alcaldessa d'escoltar els arguments dels veïns i es va limitar a informar de què pensaven fer, agradés més o menys als veïns. Aquesta actitud no és digna d'un càrrec polític que hauria d'estar al servei dels veïns, i posar-se a la seva pell i poder arribar a solucions pactades.

Els veïns, després de la reunió vàrem decidir presentar una instància amb recollida de signatures, demanant una vegada més la retirada dels actuals arbres i que siguin substituïts per altres de més joves, i amb arrels verticals, perquè no afectin les cases. Aquesta solució respecta la voluntat del PEPPA i soluciona els problemes que ocasionen aquests arbres.

Les plantes guanyen a les persones

He fullejat per alt la revista L'Agenda d'aquest mes de setembre i m'han cridat l'atenció dos articles: la zona protegida de la platja per a plantes i animals, que és en portada, i la investigació de Fors i Masgrau per uns decrets no signats, que multaven unes obres il·legals. 

No m'he cansat de repetir que a Arenys de Mar hi ha, entre altres, un problema en la interpretació de l'ecologia, el respecte a les plantes (arbres inclosos) i animals. No seré jo qui en culpi al tècnic de Medi Ambient, però que sí fa l'alcaldessa, segons el redactat de l'Agenda. En els meus escrits deia que es respectava més els arbres que no pas les persones que en rebien les conseqüències. Ara veig que no sóc sol en pensar-ho.

No sé si la paraula és obsessió, però sí que és cert que el nostre ajuntament ha destinat molts recursos en tot el que fa a la fauna i la flora, i potser seria interessant que ho posés sobre la taula i, si són tan participatius, demanés l'opinió als vilatans i escoltés les seves queixes. La llàstima que tenim els arenyencs és que l'oposició és molt benèvola i ningú diria que el govern actual està en majoria. Molt haurien de canviar les coses per començar a treure'n profit.

Quant a la investigació a l'ex-alcalde i ex-regidor d'Urbanisme cal tenir en compte la presumpció d'innocència i no acusar-los abans que el jutge. En tot cas, però, no és un tema menor i si es confirmessin els fets seria greu, no tant per sortir als diaris com per desconfiar dels polítics que obren d'una manera o altra en funció de les persones que tracten, i això no es pot permetre. Deixarem, doncs que coneguem el resultat de la investigació per opinar al respecte.

Ensurt al Rial de Sa Clavella

Ahir el vespre uns veïns varen haver de trucar a la policia local, i aquests als bombers, alarmats per unes branques que posaven en perill de despreniment d'una gelosia de la façana de casa seva. Aquests arbres són motiu de queixes dels veïns que no acabem d'entendre la tossuderia de l'alcaldessa i el tècnic de medi ambient del nostre ajuntament, per conservar uns arbres que només ocasionen problemes.

El Rial de Sa Clavella en el seu tram a dos nivells, entre la plaça dels cinc cantons i el carrer de Sant Jaume, sempre ha gaudit d'arbres que li donaven ombra i alegraven el paisatge. Històricament aquests arbres a mesura que s'anaven fent massa grossos es tallaven i substituïen per altres de més petits. Això va funcionar d'aquesta manera fins que l'actual tècnic de medi ambient va entabanar l'actual alcaldessa amb el principi que un arbre no es pot tallar, com si d'una vaca sagrada de l'Índia es tractés.

Aquests arbres protegits pel nostre Ajuntament fan pressió al mur que separa els dos nivells del Rial i l'esquerden, les seves arrels aixequen les llambordes, entrant per sota les cases buscant les antigues clavegueres de teula oberta, i el gruix del seu tronc obliga els cotxes que hi circulen, pujar dalt de la vorera i passar arran de façana.

A tot això cal afegir la política de poda que fa que actualment als fils elèctrics, desprotegits, s'hi entortolliguin les branques que xoquen contra les finestres i balcons, amb el perill d'algun curtcircuit.

El govern municipal presidit per l'ex-alcalde Estanis Fors, i amb el regidor d'Urbanisme Santiago Fontbona, va presentar als veïns un projecte d'obres en aquest tram del Rial i a la plaça dels cinc cantons. En aquest projecte es canviaven els arbres, s'anul·lava la vorera i es respectava un tipus de llamborda. El projecte va quedar aturat, en part, i sense que ningú ens n'informés, per un informe negatiu del tècnic de medi ambient.

Segons les informacions de què disposem els veïns, gràcies a preguntar sense descans, enguany s'ha de realitzar l'obra, amb una subvenció finalista de la Diputació de Barcelona. No hi ha cap garantia, però, que els arbres siguin substituïts, amb la qual cosa no solucionarem els problemes que aquestes ocasionen.

Tot fa pensar que el govern actual prefereix arriscar-se a causar algun mal irreparable, a tallar uns arbres massa grans per substituir-los per uns de més petits, com sempre s'havia fet. Desitjo que l'alcaldessa canviï d'opinió i no ens faci estar amb l'ai al cor esperant que no passi cap desgràcia per no haver de denunciar aquesta persistent temeritat.

Les preguntes dels plens es responen amb bones intencions

És molt complicat no parlar de les filtracions telefòniques que el diari digital Público ens lliura dosificades, encara que ens produeixi mal de panxa. Us ho juro! em fa més mal a mi que al culpable de tot l'enrenou, l'inepte ministre de defensa en funcions. Un ministre que és la vergonya com espanyol i com a creient. La missa diària no fa més bona la gent. Això ho hauria de consultar al seu àngel custodi.

Avui pretenia parlar de la lentitud amb què es mou l'administració, i ho reflexionava arran de la notícia sobre la variant de Valldegata. Farà quaranta anys que se'n parla, una bona colla d'aquests com si es tractés d'una solució imminent. Ho veurem aviat?

Llegint alguns apunts del darrer Ple municipal, a l'apartat de precs i preguntes, que dissortadament és la part més emocionant (?), m'adonava que les mateixes preguntes o similars s'han fet fa anys i malauradament es tornaran a formular i nosaltres a sentir d'aquí uns quants anys. 

Entenc la bona voluntat de la regidora Laia Martín, que em mereix tota la confiança, però és una llàstima que les paraules se les endú el vent, i al final no arriben les solucions. També em sap greu tanta importància amb els gossos i els arbres, per sobre de les mateixes persones. No tinc res en contra dels gossos ni dels arbres, sinó dels amos i passejadors que no recullen els excrements o permeten que empastifin les façanes i mobiliari urbà amb les seves pixarades, i els que tenen un concepte equivocat de la natura, quan aquesta ens perjudica.

Queda més bé sortir a fer grans proclames defensores del medi ambient i els animals, sense donar solucions als problemes que es generen, com en tota relació, també humana. Es pot conviure, s'ha de poder conviure amb arbres i bèsties, sense que ens fem la guitza. Cal, però respecte i sentit ciutadà, i no anar tant per lliure sense importar-te que puguis molestar els altres.

A la regidora de Medi Ambient Laia Martín

En primer lloc felicitar-vos i animar-vos en aquesta nova responsabilitat assumida. Desitjo i confio que ho fareu molt bé, però també sé que haureu de superar molts entrebancs. Abans d'entrar en el tema, us voldria recomanar que canviéssiu del web municipal el nom del regidor que figura com a responsable de 'residus'. Potser aquest és el motiu pel qual el meu correu electrònic no ha rebut resposta.

Encara que, si sóc sincer, us haig de dir que no crec que la causa de la no resposta sigui aquesta, sinó de la tradició d'aquest ajuntament a no respondre la majoria de correus i escrits. Aquest és un altre repte que el vostre govern haurà d'afrontar.

Entenc que una instància pugui trigar setmanes a ser resposta. De fet la meva darrera instància a Medi Ambient es va respondre telefònicament després d'enviar-ne una segona. En cap cas vaig rebre res escrit.

En aquesta ocasió es tracta d'un correu electrònic adreçat a Medi Ambient, el dijous de la setmana passada. Ja sé que fa poc, però feia referència a un tema que es resoldrà el diumenge dia 1 de maig, aquest proper diumenge, i que m'hauria agradat tenir la resposta abans.

Us agrairé que, com a regidora de Participació, animeu a tot l'equip de govern perquè vetlli que els tècnics municipals reconsiderin la seva actitud a l'hora de donar resposta a les cartes que els vilatans us enviem. Si veritablement es demana la participació, no pot ser que la correspondència a l'ajuntament no tingui resposta.

Les clàusules socials en la contractació pública

Arran de l'adjudicació del Servei d'Assistència Domiciliària de dues zones de Barcelona a dues empreses mercantilistes en detriment d'entitats del Tercer Sector, voldria fer un apunt sobre la contractació pública i les clàusules socials. El tema és complex i no es pot tractar en un post d'un blog. Es tracta només de llançar unes idees i permetre que cadascú hi reflexioni pel seu compte.

L'administració pública té la responsabilitat d'utilitzar el pressupost públic amb la màxima eficiència i això s'ha traduït durant molt temps simplement en l'eficiència econòmica, en el menor cost. Fins i tot han quedat fora productors que ofereixen el producte més car d'entrada, però que genera estalvi en el temps, i un cost final més favorable.

En el moment que valorem els principis i objectius de caràcter social és quan ens adonem que la contractació no només ha de pensar en l'aspecte econòmic, sinó que ha d'incloure criteris socials. No es pot basar tot en el cost del servei o producte, sinó tenir en compte els beneficis que pot suposar en qualitat de vida, de cohesió social. Fomentar la compra ètica afavoreix les empreses socialment responsables que pot ser un cop d'efecte per aquelles que no ho tenen en compte en la seva gestió.

Si no mirem d'incorporar les clàusules socials en les contractacions de serveis i productes, això sí amb la màxima transparència i no discriminació, ens trobarem que les entitats del Tercer Sector perdran qualsevol oportunitat de seguir treballant per aconseguir unes condicions de treball més humanes, amb respecte a col·lectius amb dificultats de desenvolupar una feina, i en defensa de la sostenibilitat i respecte al medi ambient.

Ah! i l'externalització de serveis no és necessàriament dolenta, sempre i quan es faci bé i es tinguin en compte tots els elements, no només els econòmics, sinó també els socials, mediambientals, i se'n faci un bon seguiment.