Què passa a l'ANC?

En aquest darrer any només hem sentit a parlar de moviments que neixen, segons els seus impulsors, per aconseguir la unitat, quan el que està passant és tot el contrari: cada vegada estem més desunits i, el que és més greu, sense un full de ruta clar ni uns dirigents que generin confiança.

Aquest cap de setmana es funda la Crida. Què és i per a què servirà? Potser ho han explicat prou i sóc jo que no ho acabo d'entendre. Potser calia aquest moviment, però em fa tot l'efecte que anem creant estructures i ni s'avança ni es té idea de cap on es vol anar. 

Fa un parell de dies que es varen conèixer desavinences dins de l'ANC, on es criticava la direcció perquè no feia res, que es trobava aturada. Avui és la direcció qui critica el govern català titllant-lo d'autonomista i de no complir les promeses.

La posició on es troba l'ANC no és la mateixa en què es troba el govern. És important saber posar-se a la pell de l'altre abans de criticar, però això no treu que el govern no sigui culpable, potser més el propi president, d'anar creant expectatives sense base suficient, i decebre aquells que han pogut imaginar que tot era bufar i fer ampolles. És l'actitud del president i molts dels seus discursos el que, al meu entendre, fa mal al sobiranisme. Et ve a dir que la República és un fet, però després t'adones que no s'avança en res.

Tenim un problema de lideratge, de credibilitat i d'humilitat. El frec a frec entre ERC i PDECat, o com s'anomenin, no és bo i hi ha massa orgull propi i ganes de protagonisme. En aquests moments, estar al capdavant no és fàcil, però sí que se'ls pot exigir coherència, seny i estratègia, i de tot això el govern català n'és deficitari.

Les trampes al solitari del PDECAT

En diferents ocasions he debatut i discutit a fons amb persones que defensaven els partits polítics per sobre de tot. Tot i comprendre que el sistema democràtic on ens belluguem es basa en l'existència de partits polítics, jo sempre he pensat que es podria repensar i en tot cas he estat molt crític amb el funcionament intern de la majoria dels partits polítics.

L'estratègia de la unanimitat i la dependència a les decisions del partit en qualsevol de les decisions que els militants prenen en l'exercici d'un càrrec polític m'ha semblat, en la majoria dels casos, discutible. La crítica que es fa als governs a qualsevol nivell esdevé moltes de les vegades una extrapolació del que passa internament en els partits polítics.

L'escenari actual ens ha donat mostres de crisi interna en molts partits, i amb el dubte de l'autèntic exercici de la democràcia de les seves direccions. C's ens ha brindat un exemple clar de fer callar les bases en benefici dels seus dirigents, un autoritarisme que deixa entreveure quin tipus de democràcia ens poden brindar en el cas d'aconseguir el govern.

A nivell català llegim dia sí dia també les trifulgues dels ex-convergents per definir un nou partit polític PDECAT per aconseguir ressorgir de les cendres, provocades principalment per l'afer Pujol i l'esgotament del model autonomista i el seu gir a l'independentisme. Un nou partit que, al meu entendre va néixer ferit de mort, i que necessita molts esforços per posar-lo dret.

L'absència d'una direcció forta ha provocat diferents ensurts en l'intent de sobreviure, un dels quals ha estat el tema de les incompatibilitats en els càrrecs que aquest cap de setmana han resolt saltant-se la lletra d'uns estatuts gairebé sense estrenar. Molt han de canviar les coses perquè aconsegueixin ser el partit que lideri el futur del nostre país, en contraposició d'unes altres forces que anteposen l'acció social a la independència, i amb una ERC a l'expectativa per agafar el relleu, amb el permís dels comuns.

Ha mort un patriota

Arenys de Mar està de dol per la mort d'un lluitador, un home vital, una persona que no ha escatimat esforços per aprendre i donar-ho a conèixer. Autodidacte, observador i savi. Joan Bibolas ha lluitat tota la seva vida per ampliar els seus coneixements en nombroses disciplines, des de l'enginyeria, la cultura, la història, el pensament, els idiomes, la filosofia. Amb en Joan Bibolas sempre aprenies alguna cosa. 

Fins que les seves forces li ho han permès, en Joan ha estat present en tots els actes socials i culturals de la vila, però no com un simple espectador, sinó participant-hi activament i aportant els seus coneixements.

Sempre he considerat en Joan Bibolas, una persona amb molt de caràcter, de fortes conviccions, però al mateix temps una persona super amable, que sabia escoltar, encara que et pogués donar mil lliçons del tema que estaves tractant. 

En Joan Bibolas ha estat un sobiranista convençut, que hem trobat al capdavant en totes les etapes de la història de Catalunya, des de l'autonomista fins a l'actual amb el procés per a la independència. I ha estat generós, sense demanar res a canvi, amb total gratitud.

Al costat, en Joan ha tingut una gran dona, la Rosa, que l'ha estimat, l'ha acompanyat i li ha donat suport, i que ha fet possible que l'activitat d'en Joan fos tan enèrgica, constant i valuosa per a totes les persones amb qui ha compartit coneixement i lleure. Gràcies Joan per haver-te conegut. 

C's es desemmascara

Em sorprenen certes reaccions de persones que tenen un bagatge important en política, com si s'adonessin tard d'allò que els més neòfits hem entès des del primer dia. Em refereixo a aquells que ara semblen adonar-se de qui són realment Ciudadanos.

Amb tots els meus respectes als simpatitzants i militants de C's de la meva vila, les persones que mouen els fils per sobre de Rivera saben molt bé el que volen, a Catalunya i a Espanya. Suposo que tothom recordarà com va néixer C's. Al darrere hi havia uns quants intel·lectuals i professors universitaris espanyolistes que es varen valdre de desconeguts perquè els fessin la feina bruta. 

S'ha de reconèixer que ho varen saber fer, amb l'ajuda d'uns inofensius radicals catalans que els varen popularitzar. Albert Boadella va trobar-hi també l'eina per continuar la seva guerra personal contra Pujol i, en aquells moments, el moviment autonomista. Va trobar dins de Catalunya allò que havia anat a buscar a Madrid.

En alguna ocasió ja he dit que C's eren molt més radicals contra el fet català que el mateix PP, perquè C's va néixer per portar la contrària, no pas als independentistes, que en aquells moments n'eren quatre, sinó als defensors de la llengua i cultura catalana. El gran dilema dels seus seguidors era saber si eren de dretes o d'esquerres. 

El creixement de C's no és bo per als interessos de Catalunya, perquè no creuen ni en federalismes ni en autonomies. C's creuen en una grande y libre Espanya. Resultarà que el bipartidisme espanyol era millor per als interessos independentistes, que no pas ara que en són quatre, també Podemos, a la contra.

Ens pot preocupar i fer témer el pitjor, però mai sorprendre'ns, perquè si una cosa ha deixat clara C's ha estat el seu posicionament sobre Catalunya, exercint una pressió sobre el PP que l'ha radicalitzat, com també en el tema xenòfob li ha fet PxC.