Nit de naps i cols

Un any més els joves d'Arenys tindran limitada la seva hora de feina de penjar naps i cols als balcons de les cases, degut al toc de queda decretat des de la una fins a les sis de la matinada, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n'ha avalat la seva pròrroga fins al 21 d'aquest mes de gener.

Aquesta nit d'insomni per als més petits, tot esperant els regals dels reis mags, és a la nostra vila una nit d'enginy i crítica, de naps i cols, i també de pancartes reivindicatives o bromistes, i en alguna ocasió també ofensives.

La història de la nit de naps i cols ha contemplat episodis greus, i d'enfrontament amb la policia i el govern municipal. No sempre s'ha tingut cura de no passar-se de la ratlla, i crear conflictes on no caldria. A vegades els joves han anat més enllà, provocant aldarulls innecessaris, per una tradició que tots voldríem respectar.

L'absència de poemes al costat del nap o la col penjada en un balcó, i la destrossa de mobiliari públic, ha tret protagonisme a l'enginy i l'ha substituït pel gamberrisme, quan no toca. 

Potser el temps ens ha dut a un sense sentit d'algunes de les nostres tradicions. Penso també en el Carnestoltes, quan tots esperàvem el discurs crític, però amb intel·ligència i respecte, que avui ha pràcticament desaparegut, i es manté la forma, però no el contingut.

No sé com traslladem les nostres vivències als nostres fills, i fins a quin punt som responsables d'una certa banalització de les tradicions. Sempre hi ha hagut persones disposades a fer mal i provocar desperfectes, però ara hi trobo a faltar enginy i encert en la iniciativa de qui participa de les nostres tradicions.

Tot esperant els regals de reis, encoratjo els participants de la moguda dels naps i cols a actuar amb responsabilitat i gràcia a l'hora de fer les seves construccions a l'espai públic de la nostra vila.

El jovent, els més perjudicats

Les noves mesures contra la Covid, a part d'afectar directament a la restauració i l'oci nocturn, té especial incidència en els joves, que són els que acostumen a sortir de nit, i ara tenen en contra el toc de queda des de la una fins a les sis de la matinada. Els més grans, que no acostumem a sortir de nit, ens passa una mica de llarg.

Si tens el costum de celebrar les festes nadalenques i de cap d'any a casa amb els teus familiars, les mesures dictades pel govern català i avalades pel TSJC, no tenen efectes i pots fer la vida ben normal. Als joves, però se'ls tanquen moltes portes i això, vulgues o no, té la seva repercussió.

Hi ha qui ho substitueix per moure's il·legalment, trobar-se amb amics bevent alcohol mig amagats, o bé enfrontant-se a la policia. No és estrany, doncs, que els empresaris de l'oci nocturn es queixin, i diguin que l'alternativa a les mesures és aquesta i que per tant no té sentit dictar-les.

A casa celebrarem la nit de cap de Nadal i la de cap d'any a casa, en petit comitè, amb la filla mil quilòmetres lluny, però molt a prop gràcies a les xarxes socials. El dinar de Nadal, amb un gruix més de família, tots ventilats i separats al màxim.

Des d'aquest blog, per a totes les persones que em seguiu, aprofito la diada per desitjar-vos un Bon Nadal, en companyia de totes les persones que us estimen. 

Fer complir les mesures que s'han pres és una responsabilitat

Davant les noves mesures contra la Covid, ara que ha arribat la variant òmicron a casa nostra, hem pogut observar una discussió entre el govern, la fiscalia i el TSJC, el qual ha donat la raó al govern i li ha avalat les mesures previstes, entre les quals destaquen la d'un màxim de 10 persones, tant en llocs públics com privats, i el toc de queda d'una a sis de la matinada.

El més important de tot, però, és si aquestes mesures es compliran i qui ho controlarà que així sigui. Ho dic perquè a Alemanya, per posar un exemple, els restaurants no permeten entrar si no s'acredita estar vacunat. Fan ensenyar el green pass i el dni. Aquesta manera de ser, no acostuma a ser usual a casa nostra. No crec que això funcionés de la mateixa manera.

Ara que han obligat durant quinze dies a tancar l'oci nocturn, el govern hauria de vetllar perquè es complissin totes les mesures dictades. Ja que, havent-hi uns empresaris perjudicats directament, no seria decent que tothom fes de la seva, sense cap tipus de control ni conseqüències.

És ben cert que els països del sud ens comportem d'una manera molt diferent a les del nord. Hi haurà excepcions, però majoritàriament som molt menys obedients, potser perquè tampoc rebem les instruccions amb prou rigidesa i coherència. Que el govern espanyol només faci obligatori l'ús de la mascareta al carrer, quan a Catalunya es prenen aquestes mesures tan restrictives, és una mostra més de la disbauxa. 

El govern català ha escoltat els assessors mèdics i ha pres una decisió agosarada, sabent que tindria molta gent enfadada. Ara el que caldria és que els empresaris perjudicats rebessin una compensació econòmica per les pèrdues que tindran. Les mesures s'han pres amb molt poc marge de temps, i això també ha deixat en estat de xoc el sector de la restauració i de l'oci nocturn.

Els jutges en saben més que els nostres polítics?

El TSJC ha dit que no i ha tombat la intenció del govern català de prorrogar una setmana més el toc de queda de gairebé 150 municipis catalans. Finalment només en seran uns 19, un d'ells molt a prop de casa: Arenys de Munt. 

Cal entendre que els jutges saben què fan i que hi entenen més que els membres del govern, sinó no tindria sentit que tiressin enrere mesures previstes per reduir el risc de contagi a casa nostra. De fet, entendre tot això resulta molt complicat, i no saps gaire en què es basen a l'hora d'acceptar o no unes mesures preventives, estrictament sanitàries, s'ha d'entendre. 

Diuen que és per preservar els nostres drets, però a mi em fa una mica de gràcia, perquè no és precisament un detall gaire propi de la majoria de jutges i tribunals judicials del nostre país. Més aviat ens priven de drets elementals, amb l'excusa de la Constitució, que per a ells és sagrada.

Precisament la setmana vinent necessitava fer una declaració d'autoresponsabilitat per poder sortir de casa abans de les sis del matí. Ara ja no ho haurem de fer, però tot i així mantinc el dubte sobre l'encert o no de la decisió presa pel Tribunal.

Sí que em volia referir als problemes que s'han produït a diferents poblacions on no hi havia toc de queda i que s'hi concentraven grans quantitats de persones i de manera poc civilitzada ni respectuosa vers els residents habituals del lloc. La gestió d'aquestes aglomeracions no ha estat bona i hi ha hagut moltes queixes per part de les autoritats locals que no tenen els mitjans per resoldre el problema. El nostre país s'ho ha de fer mirar una mica, perquè sembla que tothom es veu amb cor de gestionar la vida pública, però a l'hora de la veritat hi ha moltes mancances i incapacitat per resoldre-ho. No sé si això dona més força als jutges a l'hora de decidir prendre les resolucions al marge de la voluntat política, creient que ells sí que ho saben fer bé, i poden suplir aquesta incapacitat manifesta dels nostres polítics.

Toc de queda a partir de les 22 hores

Una de les discussions d'aquests dies és sobre la llibertat de les persones i el polèmic toc de queda que no et deixa sortir al carrer de les deu del vespre a les sis del matí. És legítim? Ho hem d'acceptar sense revoltar-nos?

Hi ha qui no hi està d'acord i considera que és una manera de maltractar els nostres drets de llibertat de moviments, per més excuses que hi vulguin posar. No pot ser que per evitar l'augment de contagis ens coartin i ens obliguin a quedar-nos tancats a casa. Què és més important, la llibertat o la protecció de la salut? Si és cert que un excés de moviments contagia més gent i posa en risc la salut, és legítim que se'ns confini a casa? Què preval?

És curiós que tot i que sempre estem a punt per protestar les decisions dels nostres polítics, una gran majoria veu bé que li limitin els moviments, que es fiquin en la seva vida privada i li prohibeixin sortir al carrer. A què és degut? A que tenim por? Jo diria que sí. Hem agafat por a contaminar-nos i regalem la nostra llibertat per assegurar-nos que ens protegiran.

La sensació actual és que t'estan dient que el risc de contagi és alt, però en canvi no arribes a veure'n els efectes com sí que passava a la primavera. T'ho creus perquè confies que no t'estan enganyant, però no tens les mateixes sensacions que el mes de març i abril passats. Malgrat tot, acceptes que et decretin un toc de queda, encara que coarti la teva llibertat.

Avui el govern de la Generalitat, una vegada que l'espanyol ha decretat l'estat d'alarma, decretarà el toc de queda i veurem com respon la gent. No ens ha de sorprendre tant com va passar el mes de març, però sí que ens preocupen els efectes que poden tenir. Parlen d'un estat d'alarma de sis mesos... Aquest hivern se'ns pot fer molt llarg!

Evitar la reprogramació d’intervencions quirúrgiques

Comencem un cap de setmana amb molts avisos d'alarma per la situació del coronavirus. Els dos darrers caps de setmana s'ha omplert els boscos de Catalunya buscant bolets o qualsevol excusa per sortir de casa a prendre l'aire. Es vol evitar que això es repeteixi i es demana seny a la gent, que es quedi a casa, que no es mobilitzi i que es prenguin totes les mesures perquè els contagis no vagin en augment com fins ara.

El govern està dubtant si demana l'estat d'alarma per poder aplicar-se el toc de queda, i algun conseller veuria bé canviar el tancament dels bars i restaurants per aquest toc de queda, tal com comentava ahir en aquest mateix blog.

Hem tornat al teletreball per reduir la mobilitat, i comencem a témer que es tracti realment d'una segona onada, amb el record molt fresc de tot el que va passar a la primavera. L'aparença és que tot està molt més controlat, però en canvi els serveis mèdics ens parlen d'una tendència perillosa a col·lapsar els hospitals, la qual cosa afecta les intervencions quirúrgiques programades.

Perquè aquesta és una altra. L'acumulació d'ingressats pel coronavirus fa que s'arribin a desprogramar intervencions no urgents, però que són necessàries i que comporten greus problemes als malalts afectats. Si mai hem experimentat una reprogramació de les nostres intervencions, sabrem el que això suposa i com ens desagrada. És lògic que es prioritzi el més urgent i necessari, i per això és tan important seguir les recomanacions per aconseguir reduir l'afectació d'aquest virus, que ens ha trastocat el 2020.

Toc de queda, sí o no?

Aquests dies es parla de la possibilitat que es dicti el toc de queda davant l'augment dels contagis del coronavirus. Es valora la conveniència o no de prendre aquesta mesura i les seves conseqüències. Entenc que no és una decisió fàcil i que s'ha de tenir en compte tot. 

Crec que s'han pres mesures al meu entendre més dràstiques i que aquesta no és tan descabellada com pugui semblar. El tancament tot el dia de bars i restaurants crec que es podia matisar. Penso que durant el dia l'ambient que hi ha i les mesures que es prenen són prou segures com per permetre que aquests establiments estiguin oberts. Potser tard enllà és quan canvien els hàbits i pot resultar més difícil el control de distancies i protecció.

Si es decreta el toc de queda a partir d'una certa hora, hauria de ser possible mantenir obert bars i restaurants, amb totes les mesures de seguretat i aforament, sabent que a partir d'aquella hora han de tancar, perquè no es pot circular pel carrer.

Estarem a l'aguait per veure què s'acaba decidint, però és important que no es decideixi res a la lleugera, per les conseqüències que pot tenir, tot i la necessitat d'anar fer el seguiment de l'evolució de la pandèmia, i no baixar la guàrdia.