Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recels. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recels. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de maig del 2019

Ens hi atrevim?

La CUP en aquestes eleccions municipals ens repta a atrevir-nos a votar-los. Ens hi atrevim? Qui té por de la CUP? Per què hauríem de votar la CUP?
Parlant-ne amb altres persones haig de dir que la CUP crea certs dubtes, recels i una mica de por. Per què? El seu posicionament al Parlament de Catalunya, sobretot quan va donar l'esquena al candidat dels altres partits independentistes va fer mal, li va fer mal, la qual cosa no vol dir que no fos una decisió presa reposadament i coherent, però no hi estàvem acostumats. Era massa fort.
Quan va decidir no presentar-se a les eleccions generals també va molestar a simpatitzants que haurien preferit votar-los que no haver de fer-ho a d'altres forces polítiques o abstenir-se. Probablement va afectar menys la decisió de no presentar-se per anar a Brussel·les, però d'una manera o altra, amb més o menys força, la CUP no ha deixat de sorprendre i fins i tot molestar, molestar als propers o a aquells que en algun moment s'hi han volgut acostar.
Per què ens hauríem d'atrevir a votar Ona Curto com a alcaldessa d'Arenys de Mar? A nivell local també han tingut els seus detractors. Hi ha qui els ha acusat de donar suport a la moció de censura, però no entrar al nou govern, mantenint-se a l'oposició, sense assumir responsabilitats de govern. Per què hem de confiar en ells en aquesta ocasió? Què faran de diferent que ara ens els haguem de creure?
En aquesta campanya electoral, i encara falta una setmana, han manifestat que ara volen entrar al govern, i ens ho podem creure. Hem vist amb enveja com la CUP governava Berga o Argentona, per posar un parell d'exemples. Per què no podríem tenir un govern de la CUP a Arenys de Mar? Potser som massa conservadors, més clàssics i ens fa por el jovent tan radical?
La CUP ens demana que ens hi atrevim, doncs si més no ens ho podem plantejar. 

diumenge, 5 de febrer del 2017

Solidaritat enganyosa

Les mostres de solidaritat que aquests dies ens mobilitzen a signar en defensa dels refugiats que no deixen entrar, ens humanitzen, competeixen amb la individualitat, la fredor i a vegades menyspreu cap els altres, però malgrat tot sempre tinc els meus recels sobre el veritable sentit, el veritable valor de les nostres signatures i, sobretot, els meus dubtes d'unes contradiccions que intentem dissimular.
A algunes de les persones que aquests dies manifesten aquesta solidaritat als refugiats els preguntaria si saben què representa acceptar que vinguin a casa nostra aquests refugiats, si saben quina cultura tenen i quina religió practiquen, i si no tornarien a mobilitzar-se per tal d'evitar tenir una mesquita al costat de casa.
Perquè això ha passat i encara passa, és més, coincideix en el temps. Probablement persones que hauran signat el manifest a favor dels refugiats hauran assistit a una reunió a l'Ajuntament per pressionar l'alcaldessa perquè no permeti l'establiment d'una mesquita al seu barri.
M'agradaria que hi reflexionéssim i actuéssim d'acord amb els valors que diem defensar, i no fóssim hipòcrites per quedar bé davant dels altres.