Ahir vàrem conèixer el nom dels guanyadors del Premi Nobel de la Pau. Es tracta de la jove pakistanesa Malala Yousafzai i l'activista indi Kailash Satjharti. Tots dos lluiten des de fa temps pels drets dels nens i nenes a l'escolarització i a no haver de treballar abans d'hora i en condicions infrahumanes.
Hi ha qui no hi creu en els premis, però els podem defensar sempre i quan provoquin una reflexió i un reconeixement i visibilitat de l'esforç i la bona feina. És cert que no sempre els premis s'atorguen en el moment ni a la persona adequada, i això fa que es perdin reconeixement i valor.
El Nobel de la Pau ha estat molt discutit al llarg dels anys i personalment no entès algunes decisions, sobretot de presidents i alts càrrecs de països decisius a l'hora de provocar la guerra o aturar-la. No vaig entendre, per exemple, que es concedís a Barack Obama, a Kofi Annan, a Shimon Peres i Yasir Arafat, a Henry A. Kissinger...
M'imagino que, sovint, a l'hora de seleccionar els premiats es pensa molt en les institucions i qui les representa, però no sempre el resultat és prou satisfactori, i fins i tot pot arribar a ser contraproduent. Enguany, però penso que ha estat un encert perquè les persones seleccionades són pràcticament desconegudes per la majoria de la població, però havent sortit del no-res han aconseguit sensibilitzar-nos i m'agradaria que també canviar el xip de qui té poder per evitar aquesta injustícia.
Celebro que Malala i Kailash hagin estat premiats i desitjo que la seva feina sigui no només reconeguda, sinó també rebi el suport necessari per aconseguir reduir el nombre de nens i nenes que pateixen aquesta explotació sense possibilitats d'anar a l'escola i haver de treballar en condicions indignants.
