L'Agència Tributària ens investiga

M'ha cridat l'atenció la notícia que deia que l'Agència Tributària posarà el punt de mira a aquelles persones que tenen un nivell de vida superior al que declaren. Suposo que tenen la manera de conèixer quin és el nivell de vida d'una persona al marge del que declara anualment. Probablement, qui vulgui realment defraudar ja sabrà com dissimular tot el que té perquè no se li descobreixi fàcilment. Algú altre, però, potser no serà tan caut i se li veurà la trampa.

Estic d'acord que en una societat on tots hem de contribuir a tirar el país endavant, les nostres autoritats vetllin perquè ningú es passi de llest i en paguem els plats trencats la resta. El problema, però, és el de sempre. Els grans defraudadors continuen escaquejant-se i acostumen a rebre els petits defraudadors.

Quan veus que el rei emèrit ha pogut defraudar i no li ha passat res, et fa molta ràbia que petits estafadors siguin presa fàcil, o encara pitjor, que la resta de ciutadans que declarem tots els nostres ingressos, estiguem pagant més del que caldria per compensar els ingressos que l'Estat deixa de percebre.

Cada any, quan toca preparar la declaració de la renda, estic molt tranquil perquè, de fet, saben tot el que rebo i gasto i ni caldria declarar-ho. Ja ho tenen tot! A la vegada, però, m'emprenya saber que hi ha grans fortunes que tenen la manera d'evitar de pagar allò que els correspondria. 

Avui era tota una declaració d'intencions. La llàstima és que no sabrem mai el resultat obtingut. Creieu que ens diran a qui han enxampat estafant a Hisenda? Els grans estafadors ja sabem qui són, i també sabem que ho continuaran fent sense rebre cap càstig. 

Per cert, sense voler defensar els polítics corruptes, que no ho són tots, caldria tenir en compte que la majoria de la gent si no defrauda més és perquè no pot.

Investigant qui filtra informació

M'agradaria que algú m'ho expliqués bé, perquè no ho acabo d'entendre. Sembla que avui és més important i més perseguit, com a delicte, la filtració de dades que no pas les actuacions corruptes que es donen a conèixer, potser no de la manera més correcta.

Ho veiem en el cas del fiscal general a qui s'acusa d'haver filtrat la notícia del reconeixement de frau de la parella de la presidenta de Madrid. No vull dir que no s'hagi d'aclarir l'actuació del fiscal, per la confiança que ens hauria de merèixer, ocupant un alt càrrec, però no creieu que és més important el frau de la parella de la presidenta? Hi va haver moltes morts, que la presidenta ha menystingut.

Avui també llegia que el cap del gabinet de la presidenta, el senyor Miguel Ángel Rodríguez, amb un llarg currículum no gaire favorable, també se l'està investigant per haver filtrat dades de periodistes. Segurament és important això que ha fet i s'ha de saber com i per què ho ha fet, però no us sembla que el personatge en qüestió no hauria de ser investigat per moltes altres coses?

És cert que, si rasques una mica la informació que et donen veus que l'actuació del senyor Rodríguez pot tenir com a objectiu espantar aquells periodistes que han tingut la mala idea d'investigar sobre la parella de la seva presidenta. És que no hi ha ni un pam de net!

M'imagino que els mètodes per investigar i detectar corruptes han de ser legals i no tot s'hi val, però és evident que en una societat on els corruptes que tenen un suport polític o econòmic important no entren mai a la presó, tret d'algun boc expiatori, semblaria que el menys important hauria de ser com ens n'hem assabentat. Quan el presumpte delinqüent és pobre desgraciat, de seguida se sap tot, però quan és un personatge amb diners i poder, la cosa canvia.

És ben bé que aquella frase del rei emèrit que tan sovint ens ve a la memòria, que la justícia és igual per a tothom, és una enganyifa que ja no es creu ningú.

Dol a València

L'incendi dels habitatges, ahir la tarda a València, ens ha corprès a tots. És molt difícil posar-se a la pell dels afectats, encara que tots som conscients de les terribles conseqüències. En primer lloc per les víctimes mortals, que és totalment irreversible, però també pels danys materials, econòmics i emocionals que han patit els residents als habitatges incendiats, un fet que no oblidaran mai més.

    Quan succeeixen fets com aquest t'adones del risc que patim constantment, a vegades per una mala gestió de les coses, i d'altres per imponderables en què poca cosa es pot fer al respecte. És important, però, que es treballi per investigar les causes del sinistre. La procedència de les guspires que van iniciar l'incendi, i el fet que es propagués tan ràpidament, afectant tot l'edifici.

    Llegint les primeres notícies tot indica que la velocitat amb que les flames varen propagar-se per tot l'edifici podria ser degut al tipus de material de la façana. El mateix que va passar fa pocs anys en un edifici de la ciutat de Londres on hi varen morir més de setanta persones. I això ens fa pensar molt. Com és possible que hi hagi uns materials que poden agreujar les conseqüències d'incendis fortuïts, i que no es trobi la manera de detectar-ho i posar-hi remei abans no sigui massa tard?

    No pretenc donar les culpes a ningú. Ni soc la persona adient ni crec que sigui la solució al problema. Penso que cal reflexionar sobre el fet i investigar si hi ha més edificis al món que poden patir les mateixes conseqüències. Detectar-los i reparar-los ens estalviaria possibles morts del futur i tot el que comporta la destrucció d'uns habitatges, on hi ha records i patrimoni, que o bé és irrecuperable, o que suposa grans costos per rehabilitar.

    Des d'aquí envio el meu condol a les famílies afectades per aquest incendi devastador, desitjant-los que es puguin recuperar el més aviat possible, i a les autoritats a qui correspongui, els demano un esforç per trobar definitivament la causa del fet, i l'inici d'una investigació exhaustiva per localitzar possibles edificis que es puguin trobar en la mateixa situació. Estic segur que des de les pròpies constructores, les institucions que han validat els projectes, els col·legis d'arquitectes i altres ens que se'm puguin escapar, poden aconseguir reunir la informació necessària per identificar altres habitatges on s'utilitzés la mateixa tècnica i productes, si és que realment s'arriba a la conclusió que aquesta n'ha estat la causa.

Més sobre espies

Ahir sorgia la notícia de les espies a polítics catalans i avui el tema ha continuat acaparant l'espai dels noticiaris, amb les declaracions dels propis afectats, però també de membres del govern espanyol que, com era d'esperar, neguen qualsevol relació amb l'empresa i a més afegeixen que no poden revelar secrets d'estat. Aquesta és l'excusa que des de temps immemorials utilitzen els governs per amagar les trampes i fins i tot delictes emprats.

Els catalans estem molt acostumats a ser l'esca del pecat i no obtenir-ne cap tipus de resposta, normalment per la protecció que els diferents tribunals de justícia practiquen en favor del govern de l'estat. Ja ho deia ahir en el meu post, que tot acabarà en no-res, malgrat totes les denuncies que els nostres polítics i líders socials puguin arribar a fer. Sembla ser que també des de Brussel·les s'ha demanat una investigació, però ja sabem quina és la resposta del govern espanyol, sigui del color que sigui.

Aprofitant que tenim persones espiades voltant per Europa, els advocats presentaran denúncies a diferents estats europeus, amb la confiança que els seus tribunals siguin més justos que no pas els espanyols, que ja sabem quin peu calcen.

Aprofitant l'avinentesa, l'expresident Torra i també polítics de JxCat han demanat al president Aragonès que deixi de confiar en els socialistes espanyols i la famosa taula de diàleg que no hi ha manera de què es reuneixi. Certament no es pot esperar res de bo d'un govern que espia els seus interlocutors, utilitzant mitjans il·legals. De totes maneres m'agradaria pensar que el descobriment d'haver estat espiats no servirà d'excusa per queixar-se i prou, sinó que s'intentarà anar avançant en la governabilitat del país.

A nivell espanyol la notícia m'imagino que passarà força desapercebuda, i més aviat servirà per riure's dels catalans a qui sembla que ja ens han pres el número, i que se'ns veu derrotats des de fa temps. Com deia ahir, la falta d'empatia és cada vegada més gran, i per més mal que ens facin, ningú es compadirà de nosaltres, ni tant sols la gent de Podemos, que ara ha reaccionat demanant una investigació. 

Expedient a hidroelèctriques espanyoles

He llegit que el govern de l'Estat ha expedientat les hidroelèctriques de les conques del Duero, el Tajo i el Miño-Sil, per un mal ús de l'aigua emmagatzemada, amb la intenció de generar més energia elèctrica aprofitant aquests dies que el preu ha assolit rècords històrics. Sembla ser que ho investigaran i si hi veuen motius, les multaran.

Penso que el problema del cost de l'energia i la seva explotació és prou greu com perquè el govern corresponent s'encarregui de vetllar que no hi hagi frau. No és només que no es pot consentir uns preus abusius per a un bé necessari, sinó que a més s'ha d'evitar que les companyies elèctriques se n'aprofitin per generar més beneficis del compte.

La importància de comptar amb governs forts i honrats rau en casos com aquests, on el paper de l'Estat és vetllar pels interessos de la ciutadania, sobretot els que es troben més indefensos. No es pot permetre que el poble pagui els plats trencats i en treguin beneficis els de sempre.

La notícia ha passat força desapercebuda i no sé si és perquè estem parlant de frau baix, o bé perquè hi ha qui s'encarrega que aquestes notícies no destaquin a les pàgines dels diaris, i se'n pugui passar pàgina el més ràpid possible. És bo que la premsa no s'ho calli i que ens informi, però fins al final, fins que sapiguem si de veritat hi havia un negoci brut dissimulat, i que cal treure a la llum i fer-ne pagar les conseqüències als infractors.

Jutjaran el rei?

I jo em pregunto... jutjaran el rei (l'emèrit) per les comissions sobre la implantació de l'AVE a l'Aràbia Saudita? Els més optimistes ja es freguen les mans, però jo, que sóc més aviat escèptic en aquest tipus de coses, m'imagino que ja sortirà algun impediment perquè no sigui així. De fet, l'inici de tot era quan era rei en actiu i, per tant, ho podia fer tot. A l'hora de cobrar-ho sí que sembla que ja era emèrit, però...

Com és possible que al segle XXI hi hagi delictes comesos pel rei que no poden ser jutjats? Estem parlant d'aprofitar-se del càrrec en benefici personal, no es tracta de jutjar si ho ha fet més bé o malament, sinó que ha delinquit i no se'l pot jutjar perquè ho diu la Constitució.

Estic convençut, i m'agradaria equivocar-me, que el rei emèrit morirà tranquil sense cap tipus de judici, tot i haver fet prou mèrits perquè l'haguessin assegut davant d'un jutge. Quan dic això penso en les seves pròpies paraules afirmant que tots som iguals davant la llei. Com es pot tenir tanta barra!

Avui apareixia la notícia que el Tribunal Suprem es plantejava la possibilitat d'investigar sobre el cas de l'AVE a l'Aràbia Saudita i tota la premsa ha sortit a parlar sobre un possible judici, atesa la situació constitucional del rei, després de la seva abdicació a favor del seu fill. Haurem d'esperar uns dies per veure cap on va tot plegat, però ja dic jo que no hi confio gens.

Perpetuar-se en el càrrec no és bo

Investiguen Ribó per corrupció i ell manifesta que es tracta d'un error, i que en cap cas se'l pot considerar corrupte. El fet d'acceptar regals des de l'administració sempre provoca malfiança. Sempre s'ha dit que el millor és no acceptar obsequis per evitar que algú ho mal interpreti.

Sembla ser que Rafael Ribó va ser convidat a viatjar a Berlín a la final de la Champions, per un empresari que està immers en la corrupció del 3%. A partir d'aquí tothom és lliure d'imaginar el que més li agradi. No hi ha dubte que l'oposició ho fa servir per desgastar tot allò que formi part de les institucions catalanes, doncs ja no és anar en contra d'uns partits polítics, sinó del mateix país, perquè no hi creuen més enllà d'una descentralització administrativa.

Ribó fa més de 15 anys que ostenta el càrrec de síndic de greuges i seria bo trobar-li un relleu. No hi ha manera que els partits polítics es posin d'acord amb un successor que agradi a tothom, però s'haurien d'adonar que la perpetuació en els càrrecs no és mai bona, encara que no sigui culpa del propi implicat.

Rafael Ribó ja es va presentar al Parlament i va declarar sobre l'assumpte pel qual ara se'l vol investigar. En aquella ocasió ja va deixar clar que considerava un error l'acceptació de la invitació, però a algú no li sembla suficient. Si al darrera de la invitació no hi ha res més, per què se'l pressiona que dimiteixi, quan encara no hi ha relleu? ¿Potser volen que desaparegui la figura del síndic i que ens movem a través del defensor del Poble espanyol? Probablement les coses van per aquí.

Recordeu: 905 11 50 50

Sens dubte avui a la nostra nació és el dia de la solidaritat, de pensar en els altres, en aquells que no han estat tan afortunats com tu i que han sofert alguna lesió cerebral, però també per ajudar a investigar perquè la resposta mèdica millori el futur dels que la patiran, qui sap si nosaltres mateixos.

No voldria imaginar-me que només dediquem un dia a l'any per pensar en els altres i en el futur de la nostra medicina, però sí que és important que, un dia com avui, tinguem la sensibilitat d'emocionar-nos i pensar en els altres, en tots i no només en nosaltres.

Cal agrair l'esforç de molts perquè siguem tots una mica més sensibles, perquè no passem per la vida sense pensar en els altres ni reflexionar sobre la sort que hem tingut de viure amb la qualitat de vida que tenim. Potser podríem viure millor, però de ben segur que n'hi ha molts que viuen molt pitjor que nosaltres.

Us deixo perquè encara no he telefonat a la marató. Recordeu: 905 11 50 50