Final de curs

Avui hem acabat el curs de filosofia de l'Ateneu Arenyenc, que hem rematat amb un dinar en un restaurant de la nostra vila. I ho hem aprofitat per conversar sobre tots aquells temes que durant el curs intentàvem introduir entremig de les explicacions del nostre professor, en Joaquim Bretxa. Uns comentaris que a vegades s'emportaven bona part de l'hora de classe. Tot plegat amb molt bon rotllo i moltes ganes d'aprendre.

    Aquest any hem continuat estudiant a fons l'època hel·lenística, que vàrem iniciar el curs passat, i ens ha parlat de filòsofs prou significats com els estoics Epictet, Sèneca i Marc Aureli. De la mateixa manera que amb els cínics, he intentat en tot moment analitzar les semblances entre l'esperit de l'escola estoica i el sentit que li donem avui dia quan d'una persona diem que es comporta de manera estoica. En el cas del cinisme em va quedar molt clar que el concepte actual de cinisme no s'adequa gaire als principis i actituds dels cínics grecs, però m'atreviria a dir que en el cas de l'estoïcisme, salvant les distàncies, sobretot pensant en els segles que han passat des de l'època hel·lenística, sí que hi veuria similituds.

    He tingut molt present un bon amic, força més gran que jo i que ens va deixar fa una colla d'anys, que sempre li comentàvem que era l'estoïcisme en persona. Ho dèiem sense tenir prou coneixement, com a mínim per la meva part, del fons filosòfic d'aquest moviment, però moltes vegades he cregut que no anàvem tan desencaminats.

    I avui ens han anunciat el programa del nou curs, que es dedicarà a l'escepticisme, el de l'època grega, però també a l'actitud escèptica d'avui que, segons ens exposava en Joaquim, té molta lògica veient com funciona tot. Probablement és l'actitud que ens cal mantenir en el món d'avui dia.

 

El jovent, els més perjudicats

Les noves mesures contra la Covid, a part d'afectar directament a la restauració i l'oci nocturn, té especial incidència en els joves, que són els que acostumen a sortir de nit, i ara tenen en contra el toc de queda des de la una fins a les sis de la matinada. Els més grans, que no acostumem a sortir de nit, ens passa una mica de llarg.

Si tens el costum de celebrar les festes nadalenques i de cap d'any a casa amb els teus familiars, les mesures dictades pel govern català i avalades pel TSJC, no tenen efectes i pots fer la vida ben normal. Als joves, però se'ls tanquen moltes portes i això, vulgues o no, té la seva repercussió.

Hi ha qui ho substitueix per moure's il·legalment, trobar-se amb amics bevent alcohol mig amagats, o bé enfrontant-se a la policia. No és estrany, doncs, que els empresaris de l'oci nocturn es queixin, i diguin que l'alternativa a les mesures és aquesta i que per tant no té sentit dictar-les.

A casa celebrarem la nit de cap de Nadal i la de cap d'any a casa, en petit comitè, amb la filla mil quilòmetres lluny, però molt a prop gràcies a les xarxes socials. El dinar de Nadal, amb un gruix més de família, tots ventilats i separats al màxim.

Des d'aquest blog, per a totes les persones que em seguiu, aprofito la diada per desitjar-vos un Bon Nadal, en companyia de totes les persones que us estimen. 

Trobar-se malament

La meva reflexió va encaminada a parlar de la salut i del trobar-se malament. Voldria recordar les persones que pateixen dolor, encara que sigui puntual, i que no els permet fer una vida normal. I això ho faig perquè avui he experimentat un malestar durant un parell d'hores, que m'ha tingut preocupat, amb moltes ganes d'arribar a casa i estirar-me al llit.

No ha tingut més importància que un malestar per alguna cosa que he menjat per dinar i que no se m'ha posat bé, però aquesta petita cosa m'ha seperat de tot el que passava al meu entorn, amb moltes ganes de no saber ni entendre res. Potser és per això que, malgrat ja ha passat el pitjor, no tinc ganes de comentar algunes de les notícies importants que avui apareixien als diaris.

Quan passeges pel carrer i et creues amb altres persones, te les mires i penses qui sap com es troben, si tenen algun dolor que els preocupa, alguna malaltia més o menys greu que han de superar. A vegades ens pensem que nosaltres patim això o allò, i que els altres viuen tranquils sense problemes, però desconeixes la seva realitat.

Procurar relativitzar les coses és una bona medicina. Sempre hi ha un pitjor, i si es tracta d'una mala estona, pots estar-ne content. La ment hi té molt a dir. Demà, segur que serà millor dia.

Dinar de comiat

Avui, amb un dinar, m’he acomiadat del meu equip de treball amb qui he compartit feina els darrers anys. Són etapes de la vida que configuren una vida, que saps quan comença, però no quin serà el final. Avui ha estat un final d’etapa que et convida a reflexionar sobre totes les experiències viscudes.

No hi érem totes les que hi havíem de ser, precisament per circumstàncies de la vida que t’apareix quan menys t'ho penses, i que a vegades són prou doloroses. Hem gaudit d’un bon àpat, una mica sorollós per uns veïns que acabaven el curs i ho celebraven, i ens hem dit adéu amb la incertesa de si ens retrobarem.

En tot cas en guardaré un bon record, ja que amb algú fa molts i molts anys que compartim despatx, durant moltes hores del dia i molts dies de l’any. Un canvi d’hàbits que han de precedir un nou estil de vida amb nous projectes i il·lusions.

Són molts actes esperant el darrer dia que passaré pàgina d’aquests gairebé 36 anys a la capital del Maresme, amb un parèntesi per gaudir de la vida osonenca. Molt a prop, a la vila d’Arenys de Mar, repassaré les pàgines viscudes per retenir-ne els millors moments.

Una aproximació a Josep Pla

Aquest dissabte del mig del pont ens hem deixat caure a Llafranc, i ha estat per casualitat, doncs aquesta no era la nostra intenció. El motiu del viatge era visitar la Fundació Josep Pla, de Palafrugell i després anar a dinar. A Llafranc ens hi hem trobat després d’engegar a rodar el GPS del cotxe que no ens deixava marxar de Palafrugell.

Haig de dir que no recordo haver estat a Llafranc en temporada d’estiu. La darrera vegada que recordo haver-hi anat, també es trobava pràcticament buit, amb la majoria de persianes avall. Un silenci que avui era més remarcat que mai, pel dia grisós, mig ventós i força fred.

No cal el brogit de la gent perquè un poble d’un racó de l’Empordà t’agradi, però és cert que en aquesta època sents certa melancolia. Et sembla que no et trobes en el seu estat natural i fàcilment t’entristeix. Les roques i el mar t’agraden veure-les silents, però no les cases, els restaurants o les gelateries. Malgrat tot, la passejada mig abrigats i un bon dinar a pocs metres de la sorra, ens ha deixat com nous.

He pensat amb en Josep Pla, la seva experiència de vida, prou moguda i viatjada. He pensat que havia de treure’m de sobre molts prejudicis i intentar llegir-lo per entendre’l millor. Crec que la meva generació, en general, no va estimar Pla. En l’època de més rebombori i identificació en la societat va coincidir amb la sortida del franquisme, i Pla no ens semblava la millor escapatòria.

Sovint som massa simplistes a l’hora de valorar les persones i les seves accions. Ens deixem portar massa per estereotips. La vida és molt més que tot això. Avui m’he proposat entendre Pla. A veure si me’n sortiré!

Un govern democràtic em pot prohibir fabricar el meu producte?

Tal com avançava en el meu post d'ahir, aquest matí he anat fins a Tavertet i he dinat en un dels restaurants que el programa Divendres de TV3 entrevistava durant la seva estada a la població. He dinat a Can Baumes, i com sempre n'he sortit molt satisfet. He parlat amb l'Estrella, la filla de l'exalcalde Jordi Sanglas, que s'encarrega de l'aparcament públic, a més de les altres mil funcions que té encomanades.

No sé si, com deia ahir, el programa de TV3 haurà provocat un augment de visites de forasters, però com a mínim una parella de Quart, a pocs quilòmetres de Girona, s'hi han deixat caure i hem coincidit a l'hora de dinar.

Després hem pujat fins a Cantonigròs i hem compartit uns moments amb les nostres veïnes. Elles no paren mai, sempre han d'estar fent una cosa o altra. I arribant a Arenys ha estat tornar a recuperar les notícies del dia: segona volta de les eleccions franceses, i les urnes del referèndum.

Un govern democràtic pot privar que una empresa fabriqui i vengui un producte? No ho entenc! Si tinc tots els permisos per fabricar, poden denunciar-me en funció de qui és el meu client? No estem parlant de la fabricació d'armament que després el govern espanyol se'n va a vendre a l'Aràbia Saudita, no! Estem parlant d'urnes que podran utilitzar en qualsevol convocatòria electoral, qualsevol consulta, també en un referèndum.

Crec que tots plegats ens hem tornat una mica bojos. Em fa pena llegir comentaris absurds defensant l'actitud del govern espanyol, pel simple fet que estan en contra del referèndum. No podem ser una mica més coherents? Podem analitzar aquesta absurditat al marge de la nostra opinió respecte al referèndum?

La rutina que es pot convertir en novetat

Avui ha estat un d'aquests dies que vas programant a mesura que avança el dia, i al final ha suposat dinar a les 7h de la tarda. Les vacances són una mica això, si sempre anem en horari fixe llavors ja no són vacances. El problema en tot cas és en què has dedicat les hores que t'han fet dinar a l'hora del berenar.

Es tractava de posar en solfa un pis i els càlculs estimats eren d'unes quatre hores, però res, aquestes s'han convertit en vuit o nou. El pis, però, ha quedat gairebé a punt de revista. A punt, penso jo, de que es torni a embrutar. I és que sempre penso en la quantitat de coses que fem i sabem que les haurem de tornar a fer.

Quan neteges la cuina després d'un àpat, saps que tota la deixalleria la tornaràs a utilitzar, i aquells ganivets i forquilles que col·loques al rentavaixelles, al cap de no gaires hores els tornaràs a tenir entre els dits per col·locar-los de nou.

I això amb infinitat d'actes rutinaris: fer el llit, planxar, dutxar-te, estendre la roba... hi ha qui hi dedica totes les hores del dia, i un es pregunta: què podem fer d'especial que no haguem de repetir-ho cada dia un o dos cops?

Hi ha persones que no ho tindran fàcil, però jo sempre penso que es tracta d'actituds i per això un bon sistema és trobar la manera que aquella acció que repeteixes sigui cada vegada diferent.