President Torra, dimitiu

Se us veu bona voluntat, però amb això no n'hi ha prou. El càrrec se us fa feixuc i no sabeu què fer ni què dir, per no ficar la pota. Cada vegada que obriu la boca, som bastants els que comencem a tremolar. No formem part dels grups de l'oposició. Us tenim com el nostre president, però no ens agrada el que veiem. A Catalunya falta lideratge polític, i aquest, vos no l'exerciu.

Estem vivint uns mesos molt difícils, que requereixen aptituds per gestionar i governar Catalunya, unes aptituds que no disposeu. Hi ha d'haver més persones capaces d'assumir les regnes del poder polític a Catalunya i no podem estar més temps aturats, perdent drets i oportunitats.

Sou incapaç de presidir un govern sense provocar escletxes i enrabiades. Ja no parlem d'Espanya, sinó de casa nostra. Parleu quan no caldria i no ho feu quan seria necessari. No sou oportú, ni teniu tacte, ni tampoc estratègia. Actueu com si estiguéssiu improvisant en cada moment, i aquest tarannà no és el més idoni ens uns moments com aquests, que estem pendents de si ens prenen el control del govern, que està descontrolat.

Pel bé de Catalunya, de la Catalunya que més de dos milions de catalans la volem forta i lliure, el millor que podríeu fer és dimitir. Us agrairem tota la feina feta, us exculparem dels errors comesos, i us alliberarem d'unes responsabilitats que us van grans. Penseu en el futur del nostre poble, i doneu l'oportunitat a d'altres per liderar el govern del nostre país.

Incitar a l'odi no és delicte?

Em faig aquesta pregunta després de llegir els comentaris de fiscalia sobre el discurs del representant de Vox contra l'islam. Fiscalia diu que és un discurs abominable, però no delictiu. Podem acceptar com legal un discurs que incita a l'odi? Ho podem permetre com si no passés res?

Ho deia l'altre dia. Vox no ha aconseguit entrar a les institucions catalanes i menys del que es pensaven a Espanya, però el seu discurs és molt present i fa mal. És una vergonya haver de sentir segons quines declaracions insultants. Penso que hauríem de ser menys permissius amb aquells que porten l'odi a dins del cos i l'escampen arreu. 

Una societat amb el càncer de Vox no pot ser una societat saludable. La democràcia permet que persones menyspreables com aquests militants de Vox es puguin presentar a les eleccions i sortir elegits. És una vergonya i un punt negre de la nostra societat.

Vox és una cosa descarada, però malauradament a Espanya hi ha dos partits polítics més que no queden gaire lluny a l'hora de fer segons quines afirmacions. Casado i Rivera s'han envalentit i ja no es tallen. Tot plegat ens presenta un panorama polític molt trist i un futur per a la nostra societat gens agradable. Hem de continuar lluitant per aconseguir una societat més digne, més justa i més lliure.

El nostre vot ha de deixar fora de joc a VOX PP i C's

Subscric l'article de Toni Soler a l'ARA, de dalt a baix. Els catalans que estimem la nostra cultura, la nostra història, la nostra llengua i volem avançar d'una manera civilitzada com a país lliure, just i solidari, hem de fer front units contra els tres partits de dreta, els tres partits polítics radicalitzats a una extrema dreta perillosa per a la salut política i social d'Espanya, i de rebot de Catalunya.

Estic d'acord que cal posar en lloc diferent el PSC de la resta de partits que varen donar suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. No podem confondre'ls, els hem de respectar la seva decisió, encara que en discrepem totalment. El paper adjudicat a CIU, de la puta i la ramoneta el va assumir el PSC i encara l'utilitza. A vegades surt bé, però a la llarga es paga, i sinó que li ho demanin al PDECat o Junts per Catalunya.

Com bé diu en Toni Soler, no tots els socialistes catalans són com Borrell, i encara n'hi ha que recorden el passat del partit català quan era el referent de l'esquerra. No penso que estiguin fent honor a la història del socialisme català i que la seva debilitat manifesta respecte al PSOE els ha fet perdre poder, però també simpaties i credibilitat. No tenim una alternativa d'esquerres que remogui consciències a Espanya i això ens dificulta les nostres possibilitats d'avançar des d'aquesta perspectiva.

Avui hem de votar majoritàriament pels partits que ens poden alliberar del perill d'una dreta espanyola autoritària i amb brots feixistes, massa nostàlgics del franquisme. Hem donar la nostra confiança a uns partits que en certa manera també ens ha decebut els darrers dies, però que només ells ens poden portar a la victòria final. Hem de confiar amb ERC, Junts per Catalunya i Front Republicà.

Tota transició comporta riscos i pors

Les transicions sempre resulten complicades perquè estem massa acostumats a la comoditat i els canvis ens fan por. És per això que no sempre les transicions resulten operatives ja que a vegades es perpetuen en el temps i això no és l'objectiu que un es planteja inicialment.

Avui llegint el diari ARA, quan parla dels pagaments en metàl·lic i el procés d'introducció dels pagaments en targeta o mòbil, he recordat anècdotes que et fan veure que no tots estem igualment preparats per adaptar-nos a l'era digital. No són només les persones de certa edat, sinó que hem de pensar també en aquells que viuen marginats i els que es resisteixen a qualsevol canvi, perquè els fan por.

D'aquesta reflexió he anat a parar a la transició democràtica espanyola i els molts problemes que s'han amagat i que ara hem descobert. Per a moltes persones la transició ha representat un esforç per mantenir la situació de l'època franquista, per interès propi i rebuig a perdre posició i poder, però també hi ha qui s'hi ha resistit per por a arribar a un món desconegut amb nous problemes, qui sap si encara pitjors.

La gran majoria ha estat convençuda que el canvi polític era necessari, però s'han quedat en l'anècdota i en el fons no han avançat tant com es poden imaginar. El resultat de tot plegat ha estat que les forces que regeixen la nostra societat són les mateixes, amb indumentàries més acolorides, però amb els mateixos principis d'ara fa quaranta anys. Els que hem criticat la involució dels darrers anys, hem estat criticats i acusats de fracturar la societat. Qui l'interessa no canviar el model de societat, se n'encarrega prou d'acusar els altres de provocadors i desestabilitzadors del sistema. La transició tenia bones intencions, però no ha servit per arribar a una societat suficientment justa i lliure.

Amb violència no aconseguirem res de bo!

Tenim tota la raó, diguin el que diguin els partits de l'article 155, però no podem fer-la malbé utilitzant la violència, que no ens porta enlloc. Els actes d'ahir diumenge no ens afavoreixen i només poden posar pals a les rodes i entrebancs a la situació dels nostres presos polítics. Fins ara només els unionistes havien protagonitzat baralles després de cada concentració. Les nostres baralles tenen més ressò, perquè és el que han estat buscant des del primer dia.

Siguem intel·ligents i continuem combatent amb les armes dels arguments. Fem veure al món sencer on es troba la maldat, la mentida i l'engany. Que descobreixin, si encara no ho saben, que els jutges espanyols enganyen, que actuen a mercè dels polítics corruptes del PP.

En un país en què un condemnat per corrupció pot viure lliure a Suïssa, i unes persones sense condemna estan empresonades o exiliades, no és un país normal, no és un país demòcrata. La democràcia fa temps que va desaparèixer d'Espanya, per obra i gràcia del PP, ara en companyia de C's, i sense que l'esquerra espanyola hagi fet res per evitar-ho, ans el contrari, encara li donen suport.

Tinc molt clar que Puigdemont serà empresonat ben aviat a prop de Madrid i que la lluita per recuperar els nostres drets només podrà triomfar si no som violents, sinó resistents. Contundents sí, però no-violents.

Pendent d'observar les reaccions exteriors

Avui escric el post des del municipi de Sant Cugat, sinó ho tinc malentès. Des d'una habitació de l'Hospital General de Catalunya, però no com a pacient, sinó en qualitat d'acompanyant. Sortosament es tracta d'un petit manteniment.

I ho faig per parlar de l'endemà de la Diada sense conèixer què en diu la premsa espanyola ni la internacional. Això és el que ens agrada als catalans. Com si fóssim unes criatures entremaliades, busquem saber què passa després d'haver-ne organitzat una de sonada.

Ahir li deia a una participant de la manifestació que de ben segur érem menys, perquè els d'ICV no hi estaven convocats. Bromes a part, vaig veure que la portaveu i única regidora de la meva vila, d'aquesta formació, formava part de la Plataforma per a la Independència. M'imagino, doncs, que no tots els militants d'ICV pensen com la seva actual direcció ni com el pretès líder de l'esquerra catalana, el poc significat diputat de Catalunya sí que es pot.

Esperaré a llegir-ho i, sobretot, les reaccions del govern estatal en funcions. Més que tot per saber a què ens condemnen. Són tantes les amenaces que han rebut els nostres dirigents, en particular, i tots nosaltres els catalans, que ja han deixat de fer-nos por. Sempre els hem demanat arguments i no en tenen. Parteixen que les lleis s'han de complir, i no són capaços d'entendre que poden haver-hi lleis injustes, i que els grans canvis al llarg de la història han vingut gràcies a l'arraconament de les lleis que no deixaven avançar el poble lliure, o no recorden res de la transició?