El més trist de la situació política espanyola no són les dificultats per aconseguir un pacte de govern progressista, sinó l'interès dels partits polítics per fomentar la divisió i el rebuig als altres. El PP demana al PSOE que repudiï, per escrit, els vots d'ERC i DiL. C's manifesta que només pactarà amb el PSOE si aquests rebutgen per escrit la consulta independentista. És a dir, en lloc de treballar per sumar, es dediquen a restar.
Els catalans sabem que en aquesta nova legislatura, governi qui governi, en cap cas s'autoritzarà una consulta democràtica per poder decidir què volem ser. Això, que per a molts unionistes i nacionalistes espanyols és una evidència aclaparadora, si tinguessin un mínim de sentit democràtic, comprendrien que és una bestiesa i que, democràticament, no s'aguanta.
No hi ha arguments serens i tranquils que puguin defensar la prohibició d'una consulta. Tot el que poden dir és que les lleis no ho permeten, però les lleis es canvien. No entendre això és d'una manca de sensibilitat democràtica espaterrant. Aquest és el trist paper del sistema polític espanyol.
