De la supèrbia a la humilitat

Podríem pensar que amb la petició de Rajoy a Sánchez perquè el deixi governar, hauríem passat d'una situació de supèrbia màxima, amb la majoria absoluta, a la humilitat del que no ho pot fer sol. Ens equivocaríem i segur que tots en som conscients.

Rajoy continua superb i creient que és l'única persona que pot governar Espanya, perquè considera que això és el que vol la majoria. El fet que el seu partit hagi estat el més votat no significa que sigui la majoria. Qui suma més són la resta de partits elegits.

Encara que la frase pugui semblar massa evident, és un fet que no s'interpreta d'aquesta manera i, quan convé, es continua pensant en clau presidencialista, quan el nostre sistema electoral no ho és. Potser hauríem de canviar-lo, perquè està vist que no sabem dialogar, i sense diàleg només és possible la majoria absoluta, és a dir, els fets consumats.

Parlen i aproven lleis de bon govern, transparència i accés a la informació, amb una defensa de la participació de la ciutadania, i són incapaços de dialogar i pactar, que comporta petites renúncies, entre els partits que ens volen governar.

Rajoy no pararà de fer el ridícul, perquè és massa orgullós i incapaç d'admetre que la seva oportunitat de dirigir un país democràticament i pensant en la gent ja ha passat. Que no ens caigui, però, la torna, que acostuma a ser pitjor. Que no ens caigui Rivera.

Ja tinc decidit quin serà el meu vot a les municipals d'Arenys de Mar

Avui és el darrer dia de campanya i encara ens falta el dia de reflexió i jo ja frisso per poder anar a votar. No em cal reflexionar més, ja ho he estat fent des de fa dies i ja tinc molt clar qui votaré perquè pugui governar Arenys.

Sé, però que difícilment el meu candidat/candidata serà el nou alcalde/alcaldessa d'Arenys de Mar, i també sóc conscient que tindrà moltes dificultats per portar a terme tot allò que m'ha promès i m'he cregut. I no serà perquè no sigui una persona honrada i compromesa, sinó perquè el nou govern d'Arenys de Mar serà el resultat d'un pacte amb més d'una i de dues formacions. Difícilment es podrà governar en minoria.

Aquests recels, però els haig de vèncer i optar per donar-li el meu vot i esperar que, com jo, siguin moltes les persones de la vila que també hi confiïn i li donin el seu vot. 

Però no he optat per una llista presidencialista, sinó per una llista que hi ha algú més que l'alcaldable. Una llista formada per un grup d'homes i dones que, al meu entendre, donen la talla i hi puc confiar. Tenen un programa que no em convenç al 100 per cent, però és que no n'hi ha cap que comparteixi plenament. Sí que és un programa coherent, atrevit, això sí, però possible i trencador. Valoro molt l'experiència, encara que no la veig imprescindible, sempre i quan els nous regidors i regidores entrin amb humilitat i ganes de servir. Rebutjo els amargats i que ens amarguen, els venjatius i creguts. Prefereixo els que ratllen la utopia, però són respectuosos amb els seus adversaris i, sobretot, tenen les orelles ben obertes per escoltar la gent, no només quan necessiten els vots, sinó durant tots els dies del mandat municipal.

Sí, ja sé qui són els meus escollits i els adverteixo que els seguiré durant els quatre anys, formin part del govern o es quedin a l'oposició. Voldré que facin un bon ús de la confiança que haurem dipositat en ells i que treballin i deixin treballar per fer avançar la nostra vila econòmicament i social. Em crec que vulguin que participem en les decisions i que no només ens convoquin perquè els escoltem, sinó que també ens demanin l'opinió. I prenguin decisions, i fins i tot que s'equivoquin abans que no fer res i mantenir estancat el nostre poble, i que recordin que el primer de tot són les persones, fins i tot davant dels arbres i els animals. Qui sigui frare que prengui candela!