La transparència i la xafarderia

Hi ha dies que tot se't gira del revés i no pots fer res de tot allò que tenies previst. Davant dels fets tens dues possibilitats, empipar-te i engegar-ho tot a rodar, o bé prendre paciència i encarar la nova situació amb optimisme i pensar que pitjor podia haver anat. Avui ha estat un dia d'aquests i he tingut la sort d'agafar-m'ho bé. No m'ha agradat i m'ha esgarrat el dia, però tampoc podia triar i així ho vist i he actuat.

Solucionat el problema, apedaçant una mica més la boca, he començat a llegir el diari i m'he trobat amb la notícia dels sous a funcionaris europeus en excedència. Unes persones que han continuat cobrant sense treballar, segons m'ha semblat entendre, perquè havien quedat obsolets.

No sé si el tema portarà cua, perquè ja va essent força habitual. El nostre Parlament també va ser notícia per les llicències d'edat i les generoses remuneracions als exdiputats. En tot cas sí que considero important fixar-nos en les dificultats que ha tingut el diari ARA per aconseguir la informació de les institucions europees.

Ens omplim la boca parlant de transparència i llavors resulta que aquesta és gairebé inexistent, o s'amaga informació tant com es pot. Els servidors públics, que cobren diners públics, haurien de tenir molt clar que tothom ha de poder conèixer què cobren i en quines condicions. És cert que a vegades es tracta d'una informació que només satisfà la xafarderia de la gent, i amb això entraria a parlar de la columna d'avui de Fernando Trias de Bes, a l'ARA, però en tot cas té sentit que es doni a conèixer aquesta informació.

En moments com l'actual, en què moltes famílies ho estan patint per tirar endavant i arribar dignament a finals de mes, sorprèn, i d'alguna manera es pot entendre, saber que hi ha gent que cobra diners públics sense necessitat de treballar. Si he entès bé els motius d'aquestes remuneracions, potser seria bo reciclar aquestes persones i que poguessin fer una segona funció, i d'aquesta manera rendibilitzar el cost públic.

La transparència és important, i en el cas de les remuneracions dels càrrecs públics poden ajudar a eliminar aquella creença que tots els polítics es fan rics a costa nostra. Si feu una ullada a les remuneracions dels polítics electes del nostre Ajuntament, podreu observar que amb el sou que reben no poden fer gaires projectes de futur, i en canvi dediquen moltes hores del seu temps per intentar tirar la vila endavant. Si se'n surten o no, això és un altre tema.

Cares noves al Govern de la Generalitat

A falta d'unes hores per a la presa de possessió dels nous consellers i conselleres de la Generalitat, ja se'n coneixen els noms, i la primera cosa a dir és que hi ha molts canvis en relació al govern anterior i que predominen les persones joves i de perfil tècnic més que no pas polític.

Ja hem sentit les primeres crítiques en què es diu que al govern s'hi va a fer política i els tècnics hi són per fer costat als consellers. No sé si la voluntat del president i Jordi Sánchez ha estat donar-li més un caire tècnic degut a la situació en què ens trobem, però sobretot per tal com ha funcionat el darrer govern, amb molts problemes polítics no resolts.

A mi em sembla bé que els consellers i conselleres tinguin una formació tècnica important, i em fa l'efecte que això no és incompatible amb tenir igualment ideologia. M'imagino que si pensessin molt diferent del partit que els ha dut al govern, no haurien estat escollits. Potser la principal incògnita sigui qui ha d'ocupar la conselleria d'Economia.

Malgrat ja anem tard, i la posada en marxa s'ha endarrerit excessivament, bé es mereixen uns dies de coll perquè prenguin possessió dels càrrecs i puguem veure per on van els trets. Hi ha molta feina a fer i molts temes a resoldre. Convé que els primers passos siguin aclaridors i efectius, i justifiquin en part el retard en la constitució del nou govern.

Desconec la capacitat de govern dels escollits, però com a mínim hi ha un fet que em resulta interessant i crec que era necessari, i és que ben pocs repeteixin en el càrrec. Els antics consellers i conselleres han demostrat que estaven obsolets i que no tenien futur, si més no per confiar-hi en una nova etapa de la política al nostre país.

Un mercat municipal amb moltes mancances

El mercat municipal d'Arenys de Mar podria tenir un abans i un després del coronavirus si l'experiència d'aquests dies de confinament tingués una aplicació després quan es normalitzi la vida de tots plegats.

Recordo que fa anys, parlant amb un conegut empresari del comerç de la vila, em comentava que tenia molt clar que el mercat municipal s'havia de posar al dia i canviar hàbits que estaven obsolets. Un dels elements a tenir en compte era el tracte amb els clients. Feia massa temps que s'anaven buidant les parades i cada vegada resultava més incòmode anar-hi a comprar.

El mercat continua en una situació precària. La possibilitat d'incorporar-hi un supermercat, tal com s'ha fet en altres poblacions, va quedar descartada per diverses raons. No resultava atractiu, però també calia canviar la mentalitat dels paradistes.

Arran de l'epidèmia, uns quants paradistes s'han posat d'acord en servir a domicili productes de diferents parades i la valoració que en fan és positiva. Aquesta és una proposta que formava part de les idees de l'empresari citat. Com millorar l'atenció al client, facilitant la seva compra i rebent-ho a domicili.

Penso que una vegada arribi la "nova normalitat" seria bo que es desenvolupés aquesta nova manera de servir els clients, per millorar l'atenció i qui sap si ampliar el nombre de clients del mercat. Aquesta no hauria de ser l'única modificació. La incorporació de noves parades i l'ampliació horària serien dos elements també a tenir en compte. No és fàcil dinamitzar un mercat municipal, quan hi ha tanta competència, però no es pot tirar la tovallola tan fàcilment.