Arenys de Mar inundable

No cal crear alarmes innecessàries, però sí que convé estar alerta, perquè cada vegada els fenòmens atmosfèrics són més catastròfics i no podem badar. Analitzarem més endavant, com avançava ahir, què s'ha fet malament i quantes víctimes mortals podíem haver evitat, ja es parla de 155 morts a València, i quantes destrosses ens hauríem estalviat. Però és important saber veure on som, amb quines condicions afrontem fenòmens imprevistos i què podem fer per minorar els efectes perversos.

Arenys de Mar ha patit històricament moltes avingudes d'aigua, i quan no hi havia la Riera coberta, molts cotxes, i alguna persona, havien estat arrossegats fins al mar. Avui el problema rau en els rials, sobretot els que estan urbanitzats, com són el Bareu i Sa Clavella. Quan plou molt fort, també la Riera s'inunda.

Hi ha fets que són irreversibles, però n'hi ha d'altres que encara es poden evitar. S'ha de fer entendre als nostres dirigents polítics, els que poden decidir i aprovar plans urbanístics, que no es pot edificar en llocs inundables. Sabem que amb el canvi climàtic, cada vegada resulta més perillós, per l'augment de la seva virulència.

No es pot edificar en llocs inundables, ni posar-hi murs i entrebancs, i no és bo col·locar-hi a prop serveis bàsics com pot ser un Centre d'Atenció Primària de la Salut (CAP). Diuen que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha de fer un informe sobre la inundabilitat de la plaça Lloveras, on el nostre govern municipal proposa col·locar-hi el CAP ampliat. Confio que l'ACA no es limiti a dir que la plaça no és inundable, i es fixi també en els seus accessos, un dels quals és el rial del Bareu, que fa anys que s'intenta canalitzar, però que no s'ha trobat la manera.

Sisplau, siguem seriosos. No continuem comenten errors ni imprudències, perquè després només ens podem plànyer de tots els mals provocats. Llavors ja no hi ha solució i només ens queda comptabilitzar pèrdues de vides i propietats.

Les entitats d'Arenys es donen a conèixer

El teixit associatiu és una riquesa que no sempre sabem valorar prou bé. Qualsevol cosa que serveixi per donar-la a conèixer i engrescar la gent a participar-hi és lloable. Avui Arenys de Mar ha tingut una mostra d'entitats al punt neuràlgic de la vila, a la Riera, i aquestes han pogut ensenyar tot el que fan durant l'any, moltes vegades imperceptibles per a la majoria de la població.

Els governs municipals acostumen a reconèixer la seva feina, però mai és suficient. Disposar d'un local per a les seves activitats, facilitar-los espais públics per actes puntuals i un suport econòmic per sufragar les despeses mínimes de funcionament, són una aportació necessària per aconseguir que les entitats dinamitzin la vila, ofereixen recursos i possibilitats d'esplai, formació i lleure, que en tenim molta necessitat.

Feia goig veure totes les entitats juntes, parlant amb els visitants, i algunes d'elles actuant per mostrar el treball que desenvolupen durant l'any. La dansa, la música, l'esport o el contingut de xerrades que ens aporten coneixement, són alguns dels exemples que ens ofereixen les entitats, sense ànim de lucre, on al darrere sempre hi ha persones disposades a donar-ho tot pels altres. Gaudint de les activitats, però sacrificant moltes hores i esforços per reeixir.

Les entitats substitueixen, moltes vegades, la mateixa administració pública. Hi ha activitats que són molt necessàries i que, sense la presència d'aquestes entitats, els ajuntaments les haurien de liderar, i no sempre tenen ni la preparació ni les persones per poder-ho fer.

Des d'aquí, doncs, el meu agraïment, que estic segur que molts de vosaltres us hi sumareu, a totes les persones altruistes que fan possible l'èxit d'aquest teixit associatiu que és l'ànima viva de la nostra vila. Gràcies!

Els nostres plàtans

Els arenyencs ens sentim molt orgullosos de la nostra riera, que és el centre neuràlgic de tota l'activitat lúdica, social i comercial. I amb la riera, dues fileres de plàtans que formen part del patrimoni natural a protegir. La concentració de tanta activitat també comporta els seus maldecaps, i obliga a un manteniment i ordenament, que no sempre es porta a terme, provocant moltes queixes entre el veïnat.

    La convivència entre el que es passeja per la riera i qui hi té el seu negoci, no sempre és fàcil, i obliga a dictar unes normes, algunes de les quals venen donades per organismes supramunicipals, perquè tothom pugui fer ús d'aquest espai públic en les millors condicions. Botiguers i restauradors han de poder desenvolupar la seva activitat professional, i els vilatans també han de poder gaudir de les passejades.

    Els plàtans, que estan patint tant o més que nosaltres els efectes del canvi climàtic, necessiten un tractament constant, per a la seva protecció, però també per evitar danys a les persones i el mobiliari urbà. La caiguda d'un plàtan ahir el vespre, després del temporal de pluja que ens va afectar de manera contundent, és un toc d'alarma. Un avís perquè ningú s'adormi, i les persones que tenen responsabilitat en la gestió i organització de la vila, han de tenir-ho en compte i posar-se a treballar.

    No soc gens entès en la matèria i aquí moltes persones, amb coneixement, podrien explicar-nos moltes coses, però crec no equivocar-me si dic que després dels mesos de sequera viscuts, podem témer que la salut dels nostres plàtans no és la millor, i la possibilitat que es debilitin i acabin caient, tampoc no ens hauria d'estranyar. És per això que animaria al nostre govern municipal a encarregar a especialistes en la matèria que analitzin la situació de la resta de plàtans de la nostra riera i puguin valorar el risc de noves caigudes, amb el perill que això comporta.

    En el nostre afany d'urbanitzar-ho tot, especulant i construint en excés, impermeabilitzant el terreny i eliminant bona part de l'entorn natural, encaixem algunes espècies, com per fer-nos veure que existeixen, ens facin ombra i ens alegrin una mica la vista. Tot això, però no és gratuït, i obliga a un manteniment i cura que, ja sigui per desmanec o pels problemes de poc abastiment d'aigua, probablement hem deixat una mica descuidat. Conviure amb les persones no és fàcil, però tampoc ho és amb la natura. Hi ha un seguit d'obligacions que no es poden deixar de banda si volem evitar episodis com el d'ahir, que sortosament no va ocasionar cap dany físic.

Millorant l'espai públic

No sé si sou dels que acostumen a passejar pels carrers d'Arenys, la majoria poc practicables per l'orografia, però amb una bonica Riera i un passeig Xifré que tenen moltes possibilitats i estic segur que són l'enveja de moltes poblacions veïnes. Segur que haureu vist que no sempre ho tenim fàcil per caminar-hi, amb multitud d'obstacles que no hi ha manera d'eliminar, o sí?

    Ahir l'Ateneu Arenyenc va moure les cadires i taules que tenia instal·lades des de sempre arran de façana. Un espai que, per normativa, ha d'estar reservat als vianants, sobretot tenint en compte aquelles persones amb diversitat funcional, aquells homes i dones que tenen més dificultats per desplaçar-se a peu. Si hi feu cap, us adonareu de la diferència i que, segons un amic veí d'aquell passeig, començarà a deixar de ser un passadís per convertir-se en passeig. És per això que cal felicitar la iniciativa de l'Ateneu, en pro dels vianants, i animar aquells bars i restaurants que encara no ho respecten, que facin el canvi el més aviat possible.

    Aquestes millores són les que beneficien la comunitat i fan més fàcil la convivència. S'han de respectar els drets i trobar solucions que sempre n'hi ha. Deixar lliure les façanes de les cases és la millor manera de respectar aquelles persones que ho tenen més complicat per fer l'itinerari que a molts ens agrada. Si la resta d'establiments del passeig del Xifré s'apunten a la iniciativa de l'Ateneu, es podrà arribar fins a la plaça Lloveras, i només caldrà esperar que Ports de la Generalitat i Ajuntament d'Arenys de Mar es posin d'acord per superar la barrera arquitectònica que impossibilita a molts poder arribar fins al port i, per extensió, caminar fins al final de l'espigó. I si s'hi afegeix algú més de la Riera, encara ens ho posaran més fàcil!

    L'Ajuntament té l'obligació de vetllar perquè les normatives, siguin locals o nacionals, es compleixin, i els vilatans complir-les. Tot això pel bé de tots, i no pas per posar pegues o fer la punyeta a ningú. Si la normativa no és adequada, s'ha de canviar i millorar, però si serveix, cal respectar-la. 

El comerç de moda

La moda ho mou gairebé tot, també el tipus de comerç que apareix als nostres pobles i ciutats. Si fem un repàs dels darrers anys ens vindrà a la memòria tots aquells establiments que han aparegut en massa i que han anat desapareixent. Penso, per exemple, en els comerços de cigarretes electròniques. També a la nostra vila varen aparèixer de cop i amb poc temps desaparèixer. Era purament qüestió de moda, però amb un futur efímer i amb poques garanties d'èxit.

    Hi ha altres negocis que desapareixen amb el temps fruit de la seva obsolescència, per canvis en l'ús dels seus productes. Un cas molt clar de la nostra època són les cases de fotografies. Amb l'entrada del digital, tot i que es va transformar l'oferta, la demanda no va ser prou forta com per mantenir-los vius. La majoria d'aquests establiments han anat tancant. Alguns d'ells s'aguanten per les fotografies dels carnets oficials, que els salva de no haver de tancar, però amb uns ingressos molt disminuïts.

    I en aquests moments tenim com a moda els centres de manicura on ets pots fer arreglar les ungles. Han aparegut com bolets i te'ls trobes a cada cantonada. I el cert és que acostumes a veure-hi clients, i moltes persones atenent-los, la qual cosa et fa pensar fins a quin punt poden ser negocis rendibles, si afluixa la demanda, comptant que només aixecar la persiana ja cauen uns quants calerons, a part dels sous dels treballadors, encara que tinguin uns salaris baixos. Quant temps poden estar en funcionament? Quin cost ha tingut la posada en marxa del negoci?

    Estic convençut que d'aquí a poc temps aquests establiments aniran desapareixent i probablement seran substituïts per altres, provocats per una nova moda. Potser els bars són els únics que se salven d'aquests alts i baixos tan seguits, perquè al nostre país sembla ser que tenim molta tendència a acudir-hi. Si et passeges per la Riera, el centre neuràlgic i comercial de la nostra vila, t'adones de la quantitat de bars i restaurants que hi trobes, i també immobiliàries. Aquestes s'han recuperat, després d'uns anys que havien anat de baixa. El mercat immobiliari té prou incidència com per dedicar-hi un article apart. 

    Admiro les persones que s'apunten a obrir nous establiments, encara que en algun cas ratllin la imprudència. Alguns s'hi enganxen els dits, tot i que la majoria de vegades són producte de cadenes d'establiments que tenen altres fonts de finançament. És una manera d'obtenir uns ingressos, encara que no tenen assegurada la continuïtat, ni la seguretat d'amortitzar la inversió inicial. El món dels negocis no és fàcil, i la competència que tenen els petits establiments, els de caràcter familiar, requeriria que entre tots analitzéssim com ho podem fer perquè no estiguin abocats a la seva desaparició.

Esperant allò que cau del cel

Ens han anunciat que demà potser plouria. Gairebé no recordem com és la pluja, quines sensacions transmet, què provoca als nostres rials i riera. Acostumava a escassejar i després ens venia de cop, provocant l'arrossegament de cotxes i mobiliari urbà. Tots en guardem unes imatges espectaculars, de la força de l'aigua lliscant fins arribar al mar. Després ens havíem d'acontentar amb setmanes on la pluja s'engrescava i ens regava els carrers, les teulades i les terrasses. Trèiem les plantes a fora perquè aprofitessin la bondat de l'aigua que ens queia del cel.

    Darrerament, però, la imatge de veure ploure ha desaparegut. Quantes setmanes i mesos fa que no ho veiem? Potser no som conscients del drama perquè tenim la sort que de les nostres aixetes brolla l'aigua que necessitem per rentar-nos, netejar i sadollar-nos. Les campanyes endegades per prendre consciència de la necessitat d'estalviar l'aigua no sempre aconsegueixen els fruits i cal arribar a les sancions per aquelles persones que en malgasten en excés. Aquests dies ho veiem anunciat.

    L'aigua és vida, i això ho tenen molt clar els pagesos, que cada vegada en són menys, que ho pateixen en les seves explotacions agràries. Nosaltres només veiem tot allò que els botiguers ens exposen als seus prestatges, i com a molt protestem si veiem que els preus s'enfilen. L'escassetat d'aigua ens implica a tots. No podem fer ploure, però sí estalviar-ne el consum. Piscines, camps de golf o pistes de gel haurien d'estar prohibides fins que no tinguem resolt aquest problema tan greu.

    I avui obrim els ulls i intentem convèncer-nos que potser aquesta vegada els homes del temps l'encertaran, i demà divendres caurà l'aigua del cel. Sabem, però que al final de la jornada coincidirem en afirmar que no n'hi ha prou, que caldria que ploguessin molts més dies seguits per compensar la sequera tan intensa que pateix el territori. 

    Recordo les tardes d'estiu a Cantonigròs, jugant mig a les fosques a la canasta i el palé, i als vidres de les finestres regalimant la pluja intensa i continuada que ens arribava de l'altra banda de Cabrera. Unes imatges d'infantesa que no s'esborraran mai, i que ara impacten davant la sequera i les ganes que tindríem que el canvi climàtic, que alguns encara neguen, no ens hagués transformat el paisatge i la vida.

Acord per facilitar l'accés al port

Avui apareixia la notícia de l'acord a què han arribat la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Arenys de Mar per resoldre un greu obstacle d'accés al port de la vila. Han passat massa anys sense resposta, com per no comentar-ho, ara que sembla ser que la cosa és seriosa. La nostra vila té moltes barreres arquitectòniques que cal anar eliminant. Algunes d'elles són barreres físiques amb més o menys dificultats a l'hora de posar-hi remei, però d'altres són barreres que creem per una mala praxi a l'hora de gestionar l'espai públic.

L'accés dels vilatans al port, del qual n'estem tan orgullosos, ha estat sempre dificultós, sobretot per a les persones amb dificultats de moviments, ja siguin persones grans o amb diversitat funcional. La resposta que des del govern municipal es donava, quan es presentaven queixes i suggeriments, era que des d'un extrem de la vila ja s'hi podia accedir. Sempre he pensat que era una mala excusa, per evitar enfrontar-se amb unes obres que impliquen la participació de més d'una institució, cosa molt freqüent a la nostra vila, on en pocs metres hi ha competències repartides entre moltes administracions públiques.

Els arenyencs estem una mica escaldats, amb decisions i acords que no s'acaben complint. Tenim molts exemples i no voldria pensar que aquest en pot ser un altre. Confio, doncs, que realment les dues administracions implicades compliran l'acord a què han arribat i que en pocs mesos podrem veure realitzat un somni per a moltes persones que ara no ho tenien fàcil per accedir a una part del municipi que és enveja de forasters.

Aprofito l'avinentesa, però, per demanar al nostre govern municipal que no s'aturi aquí i continuï treballant per fer més accessible l'espai públic a tot tipus de vianant. Que caminar pel Passeig Xifré o la Riera, que tots estimem tant, no esdevingui com fins ara una carrera d'obstacles. Tothom té dret a viure i a guanyar-se la vida, però respectant els altres i complint les normatives que ens hem fixat, perquè passejar pels carrers i places de la vila sigui fàcil per a tothom.

Trobada de puntaires al bell mig de la Riera

Aquest matí ha tingut lloc la tradicional trobada de puntaires a Arenys de Mar. Sota un sol de justícia les puntaires ens han mostrat el seu art. M'hi he arribat d'hora, quan encara hi havia alguns buits, probablement corresponents a entitats que estaven venint, i tampoc érem moltes les persones que les anàvem observant. Tot i així, la calor apretava i només unes poques puntaires s'havien procurat ombrel·les per deslliurar-se del sol, en un dia que ens havien amenaçat amb pluja, però que no ha arribat fins a primera hora de la tarda, amb quatre gotes mal comptades.

He pogut escoltar alguna opinió queixant-se que fins ara cap govern municipal ha previst res per evitar que qualsevol acte que té lloc a la Riera tingui una manera de resguardar-se del sol. S'ha de dir que les puntaires que tenen el costum de participar en les diferents trobades que tenen lloc a tot el país, estan molt acostumades a aquesta situació. No és massa habitual que els pobles tinguin reservats uns espais que les protegeixin del sol, i potser per això n'hi ha que ja tenen preparada l'ombrel·la, i es refien de l'aigua que acostumen a proporcionar-lis els organitzadors de les trobades.

Arenys té la Riera com a punt neuràlgic de moltes activitats, i moltes més que s'hi podrien celebrar, però no està prou preparada per aguantar l’embat del sol. El tema no és nou i, de manera recurrent, es parla de la instal·lació d'estructures que permetin protegir del sol les persones que s'hi concentren. 

Recordo que hi havia una proposta per celebrar una consulta ciutadana sobre com urbanitzar la part coberta de la Riera, que ha quedat en un punt mort, i també enguany, en el procés de pressupostos participatius, va aparèixer una proposta, que no va obtenir els vots ciutadans suficients per poder tirar endavant. Crec que valdria la pena recuperar la idea i treballar-hi seriosament.

El cobriment de la Riera no només tenia la funció de canalitzar l'aigua fins a la seva desembocadura, sinó que tenia l'afegitó de recuperar uns metres quadrats útils, que en aquests moments podríem dir que només serveixen per als vehicles, ja sigui per circular-hi o per estacionar-hi. 

Caldria que en el proper mandat, l'equip que obtingui l'encàrrec de governar la vila, assumís el repte de buscar la millor solució per optimitzar l'espai, i d'aquesta manera ajudar a que actes com la trobada d'avui comptin amb unes condicions d'acollida més agradables per als nostres visitants i per aquelles persones que ens agrada apropar-nos-hi i gaudir de la festa, la tradició i l’art.

La distribució competencial de l’administració pública

Gestionar un municipi no és fàcil i això és important que tothom en sigui conscient. D'entrada cap governant desitja posar entrebancs a la gent, sinó que voldria donar sempre una resposta positiva a les peticions que els vilatans li presenten. Això no treu que cal una lluita constant per aconseguir el màxim de benestar a la població i dedicar-hi molt de temps i barallar-te sovint amb les adversitats.

Una població com la nostra té unes dificultats afegides que no sempre s'entenen, però que esdevenen veritables murs difícils de franquejar, i que impossibiliten moltes accions que, d'entrada, semblaria que són fàcils de realitzar, o si més no d'avaluar i intentar resoldre. Em refereixo a l'acumulació d'administracions públiques sobre el terreny, amb competències pròpies on l'Ajuntament no hi pot fer res més que dialogar-hi i pressionar perquè no ens abandonin.

Penso que tothom té molt clar que la gestió de proximitat és la millor manera de resoldre els problemes del dia a dia, i com més centralitzada està aquesta gestió més fàcil és que les coses s'endarrereixin. Ningú més que els habitants que trepitgen el terreny pateix els inconvenients de l'abandonament i desmanec de la gestió pública.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar no té competències a la costa, al port, a la línia ferroviària, a la riera i rials, a la carretera nacional... i això fa que quan sorgeixen problemes en aquests espais s'hagi de redirigir la queixa a altres administracions que no tenen ni la sensibilitat ni la urgència per posar-hi remei. Els vilatans, que en són els afectats directes, no sempre ho entenen, i la pregunta que em faig és: tenen l'obligació de conèixer qui gestiona cada servei? Com hi poden accedir per informar-se o reclamar solucions?

Tot plegat no ha de servir perquè el govern municipal s'ho tiri a l'esquena, sinó que obliga fer passos per intentar que les administracions amb competència assumeixin el problema i busquin la solució el més ràpid possible. Al final de tot plegat t'adones que la distribució competencial no està ben resolta, i sobretot la poca sintonia entre l'administració local, que és qui dona la cara davant dels vilatans, i les administracions que tenen competències, però que ho veuen molt lluny i gens prioritari. 

El nostre país té moltes mancances, i el pitjor de tot és que hi ha uns problemes que han resultat endèmics i que mani qui mani no hi ha manera de trobar-hi solució. És per això que és tan important que l'administració local, la més propera al ciutadà, camini de la mà de la gent, per afrontar conjuntament aquells problemes que no són fruit de la política de partit, sinó elements necessaris per a una bona convivència, sigui quin sigui el partit polític que ho lideri.

Les dificultats de no veure-hi

Avui s'ha de dir que escric el post per aproximació. Aquest matí he visitat l'oftalmòleg i les gotes que m'ha posat als ulls fa que no acabi de veure bé tot el que escric. Espero que no se m'escapi res estrany i que el redactat sigui entenedor.

És precisament de la importància de la vista que vull escriure. En situacions com la d'avui t'adones de què ha de representar per a les persones que tenen dificultats amb la vista, o simplement que no hi veuen. Sovint actuem inconscients de quina és la realitat per a moltes persones, i no parem atenció en elements que, aparentment, ens poden semblar insignificants.

Per un moment imagineu-vos passejar per la Riera de la nostra vila, amb dificultats de visió. Fixeu-vos en la quantitat de paranys que hi ha, i que dificulten, per no dir que impossibiliten el pas de persones amb dèficit de visió. A vegades són obstacles puntuals, però n'hi ha d'altres que tenen un caràcter permanent, i aquí caldria posar tot l'esforç per evitar fer inviable la passejada de persones amb dificultats de visió.

No sempre es tenen en compte els requisits per ocupar la via pública, ni es pensa en el perill que suposa per a qui no hi veu prou. No sé si les terrasses dels bars que podem trobar a la Riera, o al passeig Xifré, compleixen normativa, i si aquesta és respectuosa per a les persones amb problemes a la vista.

Seria bo fer una repassada ben feta i corregir aquells elements que dificulten la mobilitat per les voreres de la nostra vila. Ja no parlo dels carrers que es converteixen en rials, i que tenen les voreres molt altes i estretes. En aquests punts la mobilitat és gairebé impossible per aquestes persones, però sí que convindria que els llocs que tenen voreres amples, es procurés no posar-ho difícil per a les persones amb visió reduïda. A tot aquest col·lectiu caldria afegir-hi també els que es desplacen amb cadira de rodes, amb crosses o que ja tenen una certa edat, com per anar torejant els obstacles.

Les meves dificultats temporals de visió, m'han fet reflexionar sobre una realitat que afecta a més persones de les que ens pensem, i que no sempre ho tenim present.

La N-II per Arenys de Mar

L'alçada de la barrera del peatge de l'autopista del Maresme ha fet que molts vehicles deixessin de circular per la N-II i optessin per l'autopista. Tot i així encara hi ha força cotxes que continuen utilitzant la N-II, en part perquè l'accés a l'autopista resulta complicat. Travessar la Riera d'Arenys és un infern. Anar d'una punta a l'altra requereix molta paciència i fa que prefereixis continuar circulant per la N-II i oblidar-te que l'autopista ja no té pagament. 

És evident que la pacificació de la N-II no s'aconseguirà només amb la gratuïtat de l'autopista, sinó que cal trobar la manera d'alleugerir l'accés a l'autopista, fer-la més interessant, i aconseguir realment que circulin menys cotxes per la N-II.

Amb la notícia de la gratuïtat de l'autopista va sorgir l'anunci que quedava suspesa la construcció de la variant de Valldegata, una variant que havia d'alleugerir la circulació de la Riera, i que se'n parla des de fa quaranta anys. Deixar de construir la variant, només és defensable si es troba una alternativa a passar per la Riera, i això sembla ser que és el que el govern municipal té intenció de discutir amb la Generalitat.

Queda molt bé dir que el Maresme pacifica la carretera nacional, però ha de ser efectiu, i de moment això no passa. Ha disminuït la circulació de vehicles, però no tant com seria desitjable, i encara menys si pensem en una via interior de la població que creua. 

Penjat a Youtube es pot veure una proposta de pacificació de la N-II al seu pas per la població del Masnou. És un treball ben elaborat i que sembla que té la benedicció de totes les forces polítiques de la població. No sé si des de la Generalitat ho veuen factible i estan disposats a executar-ho. A Arenys de Mar s'hauria de fer alguna cosa semblant.

Desitjo molta sort al govern municipal de la nostra vila en les seves negociacions amb la Generalitat, per aconseguir que la barrera que suposa la N-II deixi de ser-ho, i que la circulació per la Riera sigui l'estrictament necessària, i no generi el caos que ara ocasiona.

De campanya pel Bareu

El conseller Damià Calvet va venir de campanya al rial del Bareu per dir-nos que l'Ajuntament s'ha de gastar els diners en netejar la zona urbana dels rials. Tenia entès que els rials eren cosa de l'ACA passessin per on passessin, fins al mar. Si la memòria no em falla, diria que havien fins i tot amenaçat l'Ajuntament de multar-lo per haver tret sorra de la Riera en vistes de possibles inundacions. Potser ho tenia mal entès, però en tot cas caldrà veure si l'Ajuntament de la nostra vila té prou diners per netejar els rials que travessen la nostra població.

Parlar del rial del Bareu és avergonyir-nos tots una mica. Fa massa anys que el tema està en boca de tothom i entre tots no hem estat capaços de trobar-hi una solució. Cada govern que ha anat passant ha tingut contactes amb els pobres veïns que en reben les conseqüències, però mai s'ha arribat a cap acord per solucionar el problema de les baixades d'aigua forassenyada.

No sé la intencionalitat de JxArenys de portar el conseller al rial del Bareu el dia de campanya electoral a la vila, però en tot cas ningú està lliure de pecat en aquesta no-solució als problemes del Bareu. No crec que passejant-hi el conseller s'aconsegueixi gaire més que el que s'ha aconseguit fins ara. Estic d'acord en una cosa: la canalització del rial del Bareu ha de ser una prioritat del govern municipal de torn.

Pendents del Pla de Mobilitat

Una de les moltes coses pendents a Arenys de Mar és el Pla de Mobilitat, necessari per prendre mesures que millorin la mobilitat per la vila. A la nostra vila li costa molt temps fer les coses. Em ve al cap el Mercat Municipal, però n'hi ha més. El Pla de Mobilitat feia molt temps que es reclamava i semblava que el govern municipal no hi veia la necessitat.

Sembla ser que aviat es podran tenir notícies de la diagnosi que s'està realitzant per part d'un empresa contractada per la Diputació de Barcelona. Confio que en aquesta ocasió es faci cas dels resultats i no es vulgui ser més papista que el Papa. Ho dic perquè ja fa alguns mandats que es va encarregar un Pla d'Equipaments, però el resultat no va agradar perquè els regidors i regidores de govern en sabien més que els experts, i així estem. Aquest Pla d'Equipaments forma part del temes pendents des de fa molts anys.

Una família que em va visitar comparava la Riera de Mataró amb la d'Arenys i em deia per què no es podia fer el mateix. Li vaig respondre que Arenys no té alternatives a la Riera, o si més no, com diu la regidora Martín, això és el que percebem, però ves a saber si no podríem trobar-ne. Quedarà reflectit en aquest treball del Pla de Mobilitat?

Demanaria al govern municipal que un cop tingui el resultat de l'estudi, ens el presenti perquè puguem conèixer què es contempla, agradi més o menys al nostre govern. La transparència ha de ser això, i encara que es posa molt a la boca, encara som lluny de poder-ho consultar tot. Els animo a fer un pas més.

Reorganitzar la Riera és una necessitat

Estic molt d'acord amb la proposta de la CUP d'Arenys de Mar d'ordenar l'aparcament a la part baixa de la Riera. A molts ens agradaria poder tenir una Riera sense cotxes, però no podem prescindir d'ells fins i tot si aconseguim desviar el trànsit per la variant de Valldegata. Si hem de compartir la Riera amb els cotxes hem de buscar la millor manera per gaudir de l'espai i facilitar les coses als que vénen de fora, ja sigui d'altres municipis o bé dels afores de la nostra vila.

La zona blava és necessària, però cal organitzar-ho diferent. S'ha de prioritzar la rotació dels cotxes, donant facilitats als conductors que només necessiten aparcar uns minuts el cotxe per damunt d'aquells que l'estacionament és més llarg. Facilitar la càrrega i descàrrega, si convé de manera gratuïta, i disminuir la durada màxima d'aparcament, que per això hi ha l'aparcament de sota el Xifré.

Arenys, però necessita un pla de mobilitat perquè no tots els problemes es concentren a la Riera, sinó que hi ha altres vies de circulació que convé analitzar i fer els canvis necessaris per millorar la circulació dels vehicles i les persones. No es poden buscar solucions parcials, sinó que s'ha d'analitzar la vila globalment i això ara ja és una necessitat.

Fa temps que demano un estudi a fons per saber quin ha de ser l'Arenys del futur, però sembla ser que això no interessa. El Pla de mobilitat i el Pla d'Equipaments, si finalment l'Ajuntament adquireix les Clarisses, són dues prioritats que caldria treballar. Si no és per iniciativa del govern, caldrà confiar en la força de l'oposició.

M'agradaria un PAM dinàmic

Voldria ser positiu, però m'ho posen difícil. He llegit les informacions sobre el Ple municipal d'aquest dijous i no hi he trobat res d'interessant, com em passa cada vegada. Dóna la impressió que a la nostra vila no passi mai res d'interessant i pròsper per al municipi. Una vegada més han de parlar de factures impagades, i el que és pitjor, que no es té la certesa que s'hagin de pagar, la qual cosa demostra una gestió desastrosa que preocupa.

El carril bici! Quants anys fa que parlem del carril bici de la Riera que apareix i desapareix com el Guadiana, de manera que no saps com arribar-hi ni com continuar el camí després que s'acaba. La titularitat de la B511 i la variant de Valldegata, que ja en parlaven abans de que jo arribés a la vila, fa més de 30 anys. Les modificacions de crèdit que són el pa de cada sessió plenària a Arenys de Mar, governi qui governi. El Viver d'Empreses que es va inaugurar fa mesos i que encara no se sap quan començarà a funcionar; la màquina de rentar del Geriàtric... Quina mandra!

És cert que el nou govern municipal va presentar un Pla d'Actuació Municipal (PAM) fins al 2019 que és molt ambiciós, però la sensació que tens és que amb el ritme actual, entretinguts amb tantes nímies se'ls escaparà el tren.

M'agradaria que aquest PAM fos dinàmic, és a dir, que els vilatans poguéssim anar seguint com es va avançant en cadascuna de les 268 accions. N'hi ha alguna que és molt concreta, però d'altres que aniria bé saber les diferents subaccions, i també la manera com ho fan, perquè n'hi ha que poden ser molt participades, si de veritat creuen en la participació.

Una vegada més tenim el deure de confiar en els nostres polítics i pensar que avançarem i no ens passarà com fins ara immersos en un enorme bucle del qual ens costa tant de sortir-ne.

L'ajuntament d'Arenys ens demana l'opinió

Celebro que el govern municipal de la vila iniciï un procés de consulta als vilatans per demanar què voldríem que s'instal·lés en el nou tram cobert de La Riera. Tot i que cada quatre anys tenim l'oportunitat d'escollir els nostres representants, que no l'alcalde o alcaldessa, i que per tant els concedim el dret a decidir la millor manera de dirigir el municipi, està bé que per a casos concrets es faci una consulta per conèixer l'opinió majoritària dels arenyencs.

Convé que la consulta estigui ben preparada i es procuri que el resultat sigui el més eficient possible, atès que si només pretenem escriure una carta als reis, la qualitat del resultat serà força qüestionada. Vull dir que cal evitar un segon hospital al Xifré. Una consulta mal plantejada i molt mal assessorada per part d'una empresa professional, que no va servir de res, però va tenir un cost.

Desconec el plantejament actual de la consulta sobre La Riera, però avanço que seria bo que ens informessin de les possibilitats reals que hi ha. Puc imaginar-me que el meu suggeriment no podrà ser de plantar-hi una pineda, però desconec el pes per m2 que pot aguantar l'estructura que cobreix La Riera, i com això altres detalls. És bo que des d'un principi coneguem les regles del joc i no deixar-ho tot per a les segones parts, que és quan es desanima la gent i costa tornar-los a engrescar. 

Quant als pressupostos participatius, discrepo de la incorporació d'un percentatge en despesa corrent. Continuo pensant que el projecte té molt de sentit en inversió a l'espai públic i no tant en la part social que ha de formar part del programa de l'equip de govern.

Pla estratègic per Arenys de Mar

Ja tenim pressupost, molt bé! Sembla ser que l'alcalde també s'ha tret de la màniga un PAM, perfecte! Ahir, jo demanava als grups de l'oposició que fessin un seguiment del Pressupost. Que no n'hi ha prou en aprovar un pressupost, sinó que cal mirar que es compleixi i no es modifiqui sense motius realment importants i, sobretot, que no es desvirtuï el sentit del pressupost inicial. Normalment al final el que es liquida no té gaire a veure amb l'inicial. A Arenys, vull dir.

Avui afegiria una altra demanda. M'està molt bé que tinguem un hotel a la Riera, i que decidim on traslladar la Biblioteca, o com endrecem la darrera part coberta de la Riera, però què vol ser Arenys de Mar en un futur? 

Està molt bé que anem posant pedaços a tot el que es va trencant, però no hi ha un full de ruta a seguir? No sabem què ens espera en un futur no massa llunyà? Hem de continuar patint la desinversió i veient com es degrada tot, des de l'espai públic fins al comerç?

Com que no he vist el PAM de l'alcalde, potser demano una cosa que ja té previst, però en tot cas, com que no m'ho ha explicat, m'avanço. Seria possible consensuar un Pla Estratègic per Arenys de Mar? Aquesta és la meva petició. Ens hi posem seriosament?

L'obra pública a Arenys és la cançó de l'enfadós

Les notícies arriben a ser avorrides quan es repeteixen cíclicament, sense que s'avanci en res. A Arenys resulta tradicional que es vagin anunciant obres públiques en un termini més o menys curt sense que s'arribin a realitzar mai. Això crea desconfiança i incredulitat entre els veïns.

Si fem una mica de memòria tots recordarem una colla de promeses en inversió pública que han anat apareixent de tant en tant, sense que les haguem vist començar: La canalització del rial del Bareu, el cobriment d'una part de la Riera, la rampa del capdavall de la Riera on hi ha l'ascensor que no funciona, l'ampliació del CAP (aquesta fa temps que no se'n parla), el camí cap a Caldetes, el passeig marítim cap a Canet, l'espigó davant la platja de la Picòrdia, la carretera de circumval·lació d'Arenys, des del giratori del Caprabo, el pas subterrani a la platja, al costat de l'estació del tren...

Me'n deixo més que tots podríem anar-hi afegint, i l'excusa sempre és la mateixa: manca de diners, però passa ara que estem en una crisi financera, i ha passat abans quan el diner encara corria. Perquè hi ha altres raons, una de les quals és la manca d'ambició dels nostres polítics, que s'han entretingut en els petits detalls i s'han oblidat de les grans obres.

Busqueu en el mapa algun poble o ciutat que hagi experimentat millores urbanístiques en els deu darrers anys, jo en tinc un al cap, i analitzeu per què ha succeït. No tothom serveix per governar, ni tothom és eficient en el treball. N'hi ha que hi tenen traça i deu ser que a Arenys no hem estat de sort o bé no ens ho hem merescut. A veure si el maig vinent els partits polítics a Arenys ens presentaran un bon ventall de persones competents i tindrem l'encert d'escollir els millors, al marge del seu color polític.

Una Riera plena de cotxes

Els arenyencs presumim de la nostra Riera perquè és el punt neuràlgic de la vila, on s'hi concentra la major part de les activitats de lleure, comercials, socials... la geografia d'Arenys no permet gaires alternatives a la Riera i és per això que s'hi concentra tot, també els cotxes.

L'alternativa motoritzada a la Riera és pràcticament nul·la. Quan véns a Arenys difícilment pots esquivar la Riera, ja que la majoria de carrers hi van a parar. Això fa que el trànsit sigui dens i l'encant de passejar-hi perdi uns enters.

L'altre problema d'Arenys és l'aparcament. La majoria de carrers són estrets i no disposen d'espai per aparcar, a no ser que t'allunyis molt del centre, però tampoc, al voltant del municipi, no hi ha gaires espais per convertir-los en bosses d'aparcament, tot i que algun s'hi podria habilitar.

Aquest problema d'aparcament, i el fet que no s'està acostumat a entrar el cotxe a l'aparcament públic de sota el Xifré, ha fet que la Riera es convertís en la bossa principal d'aparcament, donant una imatge un xic vergonyant per aquells que ens agrada presumir de vila davant dels nostres amics i visitants.

La notícia que llegia avui de l'aprovació d'un projecte d'espai per a vianants a la part alta de la Riera és, d'entrada, positiva i obre expectatives per a una millora important del nervi principal d'Arenys per a les persones. Ara tot són pedaços, desconnectats i encerclats de cotxes i circulació.

No acabo d'entendre el dibuix que reprodueix la pàgina web de Ràdio Arenys, però vull pensar que tractant-se de la Riera, s'haurà previst un disseny estètic, que enalteixi la nostra Riera i que sigui agradable per als que en facin ús.

Què passarà amb els cotxes? ¿el nou espai per a vianants comportarà problemes d'aparcament per als veïns i residents de la part alta de la Riera? Entre tots hauríem de trobar la manera d'endreçar els nostres cotxes en aparcaments fora de la via pública i convidar els visitants a utilitzar l'aparcament del Xifré. Probablement l'Ajuntament podria buscar algun espai als afores perquè servís de bossa d'aparcament. No ens ha de fer por de caminar, ni que això sigui motiu perquè els visitants deixin de venir. Ara ja passa, doncs busquem-hi una solució.

Amb bitllet de tren per anar a la platja

Segons he pogut llegir, Adif ha tancat l'accés a l'estació de tren a les persones sense bitllet, la qual cosa representa que tampoc es pot anar a la platja, sinó que per a les persones residents en aquella zona d'Arenys, els caldrà anar fins a la Riera per poder-hi accedir.

Com ja he dit moltes vegades en aquest mateix bloc, l'administració local, l'ajuntament, controla només una part del municipi, la resta són competència de Renfe, Costes, Ports, l'ACA, Carreteres... I si s'aprova la reforma de l'administració que proposa el Partit Popular, encara seran menys les competències, i més les queixes i posteriors resignacions.

Si a Espanya prevalés el sentit comú i l'eficiència econòmica, quan es va construir el pas subterrani per accedir a les diferents andanes, les administracions s'haurien posat d'acord per construir el pas independent d'accés directe a la platja, però no, a Espanya cada organisme va pel seu compte i si fa la punyeta a l'altre, millor. Ara, si mai s'arriba a construir el pas, el cost serà més alt. Això em fa pensar que jo no l'arribaré a veure mai.

És molt bo sortir a fora, de turisme, però sobretot per veure com s'organitzen altres pobles per resoldre temes que a Arenys fa molts anys que tenim encallats, i no em refereixo al passeig Arenys-Canet, o cap a Caldes d'Estrac, que hi juga diners d'altres administracions, que no tenim, sinó temes com el Mercat municipal, el comerç local, la restauració, el turisme... Ens mirem massa el melic i ens resistim a aprendre dels altres. Som setciències.