Clams contra l'escalfament del planeta

Potser l'Eva Granados tenia raó i hi ha coses molt importants que la població no podem votar, per exemple les mesures contra l'escalfament de la terra. Així s'entendria que milers de joves surtin a protestar i exigir els governs que treballin per evitar l'escalfament del planeta, i els governants, que els hem escollit nosaltres, no en fan cas, perquè deuen considerar que hi ha coses més importants.

A mi que el senyor Abascal i la penya de VOX hi estiguin en contra, ho puc entendre: sempre hi ha gent rara pel món, però que els governs no facin suficients esforços per preservar la natura i vetllar per deixar un planeta en condicions als nostres fills, em costa més d'entendre, a no ser que partim de la base que els polítics hi són per enriquir-se personalment.

Aquests dies estem veient aquests moviments de joves, i els que no ho som tant i tenim certa experiència i les hem vist de tots colors, no som gens optimistes. Tenim les de perdre. Els moviments juvenils passaran i les coses poc canviaran, si més no per voluntat dels governants. Els actuals i els que vindran després.

De la reivindicació dels joves no podem oblidar que nosaltres també hi tenim alguna cosa a veure. També el nostre comportament té implicacions en el medi natural i en la seva preservació. No ho deixem tot en mans dels polítics, encara que ells són els que haurien de tenir les eines per combatre-ho, sinó que també ens hem d'esforçar per col·laborar-hi dins de les nostres possibilitats.

Una pèrdua de confiança no només des del Parlament

La pèrdua de confiança que dijous podria ser majoritària al Parlament de Catalunya no només ve dels partits polítics, majoritàriament els unionistes, sinó que també es respira entre la població, hagin votat o no uns partits contraris a la independència. Sí, tots plegats estem molt cansats d'un govern, amb Torra al capdavant, que no genera cap tipus de confiança i paralitza l'acció de govern que caldria esperar.

El recorregut iniciat ara fa un parell d'anys no ha estat només estroncat per l'Estat, sinó també pel propi govern i els partits polítics que li donen suport. Molta gent està esperant passar pàgina i que vinguin cares noves, amb el compromís de tirar endavant el país.

Els catalans no ens mereixem el tracte que rebem de l'Estat espanyol, però tampoc el que es desprèn de l'actual govern català. La història del nostre país ha quedat tacada per un mal obrar d'uns polítics incapaços de governar. Han paralitzat el país gairebé dos anys, i el pitjor de tot és que no tenen ni idea de com continuar. 

Probablement haurem de concloure que l'anterior govern va pecar d'ingenuïtat, pressionat pel clam popular d'una gran part de la ciutadania, però l'actual govern no ha demostrat ser digne de liderar el país, encara que sigui en una situació caòtica. És precisament quan hi ha dificultats que es demostra la capacitat de dirigir un país, i aquesta capacitat és inexistent.

No sé si el desig dels que ens sentim profundament catalans i cansats de la injustícia que ens arriba des de l'Estat espanyol, ha de ser d'aconseguir unes eleccions anticipades al Parlament, però de ben segur el que no volem és un govern com l'actual.

Rajoy amenaça amb una regeneració democràtica

Avui Rajoy ens ha amenaçat amb regenerar la democràcia, i quan això ve del PP és un perill. Fins ara no hi ha cap modificació que venint del PP hagi suposat una garantia pels drets assolits per la població. Sí per a una minoria, la que el PP beneficia amb la seva política de dretes i centralista.

Ha parlat de la reducció dels aforaments, però també de la llei electoral municipal, perquè l'alcalde o alcaldessa sigui votada directament pels electors. Tot és discutible, si hi ha bona voluntat, però l'experiència ens demostra que només hi ha interès partidista. Un exemple, per no carregar totes les tintes a Madrid, és la incapacitat per consensuar una llei electoral catalana. No es discuteix la idoneïtat de la llei, sinó els guanys o pèrdues dels diferents partits amb un canvi de la llei.

Penso que la millor manera de regenerar la nostra democràcia seria eliminant corruptes i limitant les possibilitats de caure en la corrupció política, afavorint la transparència i no protegir els culpables, com ha esdevingut tan habitual.

La regeneració democràtica també hauria de passar pel món judicial i, sobretot a l'hora d'escollir els jutges i magistrats a qui se'ls confia tota l'autoritat, capaç fins i tot de tirar per terra les lleis aprovades pels parlaments i referendades per la ciutadania. Si no es treballa en aquest sentit, qualsevol regeneració no serà més que una emblanquinada per amagar la realitat, el veritable problema.

Tot això passa el mateix dia en què Pablo Iglesias ha fet el seu discurs al Parlament Europeu, amb un to força diferent al que ens tenen acostumats els representats polítics dels partits tradicionals. No sé si aquest discurs és un presagi de canvis en la política al nostre país, o serà un clam en el desert.