Un dels articles d'opinió que llegia avui comentava tot allò que Pedro Sánchez ha deixat penjat en el moment de decidir convocar eleccions generals avançades el mes de juliol. No sé si les lleis que estaven pendents d'aprovar-se i els decrets i decisions governamentals que hi havia sobre la taula haurien acabat sortint abans de finals d'any, o si ha estat l'avançament el que les ha aturat.
M'he queixat sovint de la lentitud en la tramitació de lleis i canvis organitzatius quan són els socialistes els que governen a Madrid. La impressió que sempre he tingut és que la dreta és més expeditiva i va més per feina, malauradament perjudicant la classe treballadora i defensant els interessos dels poderosos, dels seus. Ara, doncs, sembla ser que hi ha tot una sèrie de lleis que s'estaven tramitant i que podien arribar a bon port, i que hauran quedat en un calaix, i en funció de qui governi a partir de l'agost, aniran a parar a la brossa directament.
A tot això cal afegir aquelles noves lleis o modificació de les vigents, que no agraden al PP, i encara menys a Vox, i que si entren a governar patiran una retallada, si no és una derogació automàtica. I també podrem observar que això es farà de manera diligent i sense perdre temps. Estem prou escamats, amb el poc recorregut democràtic que hem viscut.
Penso en la llei d'Educació, que ja no sé quantes se n'ha aprovat des de la sortida del dictador, i que cada nou govern s'encarrega d'abolir i elaborar-ne una de nova a la seva conveniència. Aquesta llei segur que serà de les primeres a rebre, quan m'imagino que encara no s'ha acabat d'aplicar, degut a la lentitud que es pateix per costum.
I n'hi ha més, la majoria de les quals perjudicaran als seus propis votants. És aquí quan em pregunto com pot ser que siguem tan babaus i ens deixem enredar tan fàcilment. Llegia, en una entrevista periodística, quins eren els votants de l'extrema dreta, i la resposta era que hi havia els extrems, és a dir, la gent rica i la gent treballadora, cadascú amb una motivació diferent. És evident que als rics ja els va bé l'opció extremista, però... i a la classe treballadora? És, sembla ser, l'enuig i desencís per la manca de resultats beneficiosos de l'establishment. Votar l'extrema dreta és revel·lar-se contra una situació que fa massa temps que dura i que no beneficia els més humils. És per això que fa pocs dies comentava que calia reflexionar al respecte i fer entendre als nostres polítics que han de canviar el xip si volen fer alguna cosa en positiu. No puc ser més pessimista.
