Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desfeta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desfeta. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de desembre del 2020

Recosint les engrunes de la desfeta

Les negociacions que veiem aquests dies entre les engrunes dels partits que es varen escindir no fa gaires mesos em fan veure que al darrere de tot plegat només hi ha ànsies de protagonisme. No es pot entendre d'una altra manera. També moltes ganes d'ocupar seients al Parlament, com va passar amb l'antiga UDC de Ramon Espadaler, anant de bracet del PSC i que en aquesta ocasió es torna a produir. Espadaler ha aconseguit que el PSC no s'enamori de cap altre partit polític dels escindits de Convergència i ser la parella de ball d'Iceta.

Avui llegia que Castellà, amb els quatre que es varen constituir com a partit polític, aniran amb JxCat, suposo que expulsats d'ERC i veient que sols no anirien enlloc, i el que es pitjor, que el seu líder quedaria fora del Parlament. Ho hem vist també en les negociacions entre el PDECat i el Partit Nacionalista de Catalunya, de la incansable Marta Pascal, que en aquest cas no ha arribat a bon port i no sé si acabarà presentant-se o no. 

Sigui com sigui, tot plegat resulta molt trist, perquè no hi sé veure projectes polítics diferenciats, ni noves energies per fer canviar el rumb del nostre país. Més aviat hi veig ganes de repanxolar-se a la poltrona d'uns dirigents catalans, cansats i sense idees, que només ens poden portar a aprofundir en el desastre.

El més despert sembla ser Iceta, que és el que ho té més fàcil perquè ve de més avall i amb una caiguda lliure de qui li feia ombra, C's. Segons hem pogut llegir aquests dies, va agafant no només els seus amics de centre-dreta de l'Espadaler, sinó també de la dreta espanyola de C's i l'esquerra catalana dels Comuns. Es tracta de fer un poti-poti que ningú veurà clar, però amb la intenció de restar forces als independentistes i tornar a ocupar un lloc prominent a la política catalana, aprofitant que el PSOE és a la Moncloa.

No sé quina serà la resposta de l'electorat català, però pel que fa a mi, cada vegada veig menys clar el futur polític de Catalunya, Estem descomponent l'espectre polític, però no hi ha ni noves idees ni noves veus amb possibilitats de fer un tomb i avançar d'una vegada. Ja portem massa temps aturats!

dissabte, 15 de febrer del 2020

El PP i C's catalans volen treure pit

Vivim aquests dies la pugna dialèctica entre el PP i C's a Catalunya, pensant ja en les eleccions que el president Torra va prometre una vegada s'aprovin els pressupostos. El PP i C's volen liderar el front constitucionalista i mesuren les seves forces. Uns tenen expectatives de recuperar protagonisme, fixant-se en els darrers resultats electorals de Madrid, i els altres treuen pit dient que són la primera força política al Parlament català.
Està clar que C's s'hi ha de fer molt per despertar-se del llarg son provocat per la desfeta de les generals, que va provocar la dimissió del seu cap, i que Arrimadas vol passar pàgina com si res no hagués passat, sense voler canviar el seu sistema d'oposició, de comportar-se com uns mal educats, indignes de formar part de les institucions públiques.
El PP català té confiança en recuperar vots procedents de C's, i és per això que no té cap interès en presentar-se junts amb ells a les properes eleccions. Si recuperen la imatge i les expectatives de vot, per què s'haurien de presentar junts amb qui és més rival directe?
El PSC té clar que no ha de caure en el joc dels constitucionalistes. Tenen molt clar que ho són, però que no tenen res a veure amb la dreta, que blanqueja l'extrema dreta de Vox.
El perill per al PP és que malgrat recuperi vots de C's, en perdi pel costat més extrem, amb l'èxit que pugui tenir Vox. És per això que ha de marcar perfil propi, amb un discurs extremista, però sense arribar al punt de Vox, per marcar diferències i emportar-se novament el vots dels més extremistes, que durant molts anys han confiat en el PP.

dilluns, 10 de febrer del 2014

El PSC no convocarà primàries per a l'alcaldable d'Arenys de Mar

He llegit al web de Ràdio Arenys que el senyor Ramon Vinyes no considera aplicable les primàries per a municipis com el d'Arenys de Mar. I jo em pregunto per què? perquè seria un fracàs com les d'aquest cap de setmana (un 9% a Catalunya)? perquè ja està decidit? perquè no creuen en el sistema? perquè no es fien del que puguin dir els militants? perquè tenen pocs militants?
Ja sap senyor Vinyes que sempre l'he considerat el millor alcaldable, però no acabo de veure el motiu del per què no es poden organitzar primàries a Arenys de Mar. Suposo que si m'ho explica, ho entendré, però ara tinc els meus dubtes.
No sé si la premsa i el mateix PSC ha reflexionat sobre la participació en les primàries per escollir el cap de llista del PSC a les eleccions europees. La meva opinió és que ha estat un fracàs. Un èxit per a l'aparell del partit, perquè han col·locat el candidat que volien, que no és el que ha guanyat a l'urna d'Arenys de Mar.
Un 9% és un xifra ridícula i obliga a replantejar moltes coses. Potser és per això que el senyor Vinyes no ho veu factible en unes municipals. De fet, una condició obligada és que hi hagi més d'un candidat, i probablement a Arenys no hi seria, o sí?
Algú podrà justificar el per què de tan poca participació, però penso que només ho justifica el total desinterès de la majoria, fins i tot de la mateixa base dels partits, en aquest cas el PSC, per escollir els candidats. Passaria el mateix si canviéssim el sistema electoral? si votéssim les persones i no tant els partits?
El PSC s'ho ha de fer mirar, perquè l'enemic o, per dir-ho més suaument, l'adversari el té a dins, i el resultat pot ser d'escàndol. Una vegada més haig de dir que Pere Navarro passarà a la història, com l'artífex de la desfeta del partit socialista a Catalunya, de la mà d'un PSOE en hores molt baixes, incapaç d'aprofitar la mala imatge que té en aquests moments el PP.