Trobar el moment i la manera idònia

L'altre dia llegia a VilaWeb que el dia 1 de gener de 2026 serà obligatori, a l'estat espanyol, substituir els triangles d'emergències que portem al cotxe per si ens hem de parar al mig de la carretera, per un dispositiu lumínic (V-16) que caldrà col·locar a sobre del cotxe. La mesura pretén evitar que el conductor o acompanyant hagi de sortir de cotxe i caminar per la carretera per col·locar els triangles per evitar una col·lisió, amb el perill de ser atropellat. La intenció és bona, però seria interessant analitzar a fons i assegurar-nos que és una bona solució, sobretot si ens hi obliguen.

Aquest dispositiu disposarà d'un geolocalitzador perquè la Direcció General de Trànsit espanyola el detecti i pugui advertir als altres conductors de la presència del vehicle avariat. Segons deia el diari, moltes de les persones que varen córrer a comprar el dispositiu, ara n'hauran de comprar un altre perquè inicialment no incorporava aquest geolocalitzador. Primer error.

El dispositiu va amb piles, per la qual cosa haurem d'estar pendents que aquestes no estiguin esgotades, quan avui hi ha sistemes molt millors per funcionar. Segon error.

La notícia comentava també que, malgrat que la llum pugui ser vista de molt més lluny que no pas els triangles actuals, si el cotxe s'atura després d'un revolt els cotxes que s'hi acostaran no el veuran fins que s'hi trobaran a sobre. Tercer error.

També es deia que Espanya serà el primer pis europeu en obligar l'ús d'aquest dispositiu, tant per als cotxes nacionals com per aquells que venen de l'estranger. Això fa que, sense estar-ne obligats pel seu país, quan entrin al nostre país hauran de proveir-se de l'aparell. Quart error.

Com que als altres països europeus no serà obligatori ni regulat l'ús d'aquest dispositiu, si ens desplacem a fora del país, haurem de continuar utilitzant els triangles, perquè tampoc ens funcionaria el geolocalitzador. Cinquè error.

No sé si hi ha més inconvenients, però en tot cas, amb aquests que he enumerat, n'hi ha prou per pensar que no és una bona idea posar en marxa un mecanisme que no té totes les garanties de funcionar correctament, i més que ajudar-nos ens pot encara comportar més problemes. Aquest és un exemple més d'aquells que a vegades comento que s'ha de legislar bé, i que els nostres dirigents han de ser molt curosos amb tot el que dictaminen.

Mataró augmenta les xifres d'ús del transport públic

La revista Capgròs de Mataró treia la notícia sobre la valoració que els mataronins fan del servei d'autobús urbà, i el que és més important, de l'augment d'usuaris que s'ha experimentat darrerament. La revista afirmava en el seu titular que cada vegada hi ha més mataronins que prefereixen el Mataró Bus al cotxe privat.

El nostre país no està gaire acostumat a fer servir el transport públic, i una de les raons és el mal servei que tradicionalment ha ofert. La freqüència de pas, les aglomeracions de passatgers i la impossibilitat de poder arribar a molts punts de la ciutat, han fet que les preferències fossin el vehicle privat, sobretot quan l'aparcament era abundant i no hi havia un excés de trànsit. 

Amb els canvis que ha experimentat la ciutat de Mataró quant a la circulació, amb la incorporació d'una xarxa de carril-bici molt extensa i una reducció dràstica de les places d'aparcament i de carrers amb més d'un carril en el mateix sentit, és lògic que un s'ho pensi dues vegades a l'hora de treure el cotxe del garatge per bellugar-se per la ciutat.

Criticar es pot criticar tot, i puc entendre que hi hagi persones molestes amb la transformació dels darrers mesos, que ha canviat totalment la dinàmica circulatòria. Es critica també, perquè tampoc es veuen tantes bicicletes circulant per la ciutat. No podem oblidar que en una bona part de la ciutat els desnivells són importants i no tothom està en condicions de poder pedalejar.

Per a les persones que accedeixen a la ciutat des d'una altra població el tema és més complicat. Cal animar a potenciar espais d'aparcament als afores i gestionar una xarxa de transport públic que faciliti l'arribada al centre i als diferents barris de la ciutat. Quan una ciutat té voluntat de capital d'una contrada, ha d'estudiar de quina manera facilita l'accés i trànsit de totes les persones foranies. 

Reduir la circulació a les ciutats ha de ser una prioritat de tots els governs municipals, i aquests han d'anar coordinats amb les administracions supramunicipals per lligar-ho amb el transport interurbà. Només amb una millora del transport públic podem esperar que les xifres d'ús vagin augmentant, i de passada aconseguir que es respiri una mica millor. 

Tornant a la normalitat de la setmana

Ahir, tot baixant de la creu de Canet, pel cantó d'Arenys de Munt, observava com a l'esplanada on hi ha les cabines del peatge de l'autopista, a l'alçada d'Arenys, els cotxes havien de frenar per superar la frontera que, tot i tenir les barreres alçades, obligava a reduir considerablement la velocitat. Avui he llegit que l'empresa encarregada de treure aquestes cabines està treballant dia i nit, amb la intenció que el mes d'octubre estigui tot llest.

Sembla ser que de moment no les retiraran de la nostra vista, sinó que les podrem contemplar a l'espai que ara quedarà lliure, una vegada es marquin els trams de circulació. Un espai molt més reduït, que no pas ara, amb moltes cabines per controlar-ne el pagament.

Hem començat setmana i et posaries a plorar. T'adones que cada vegada les coses funcionen pitjor i no et donen gaires ganes de llegir la premsa. La repressió de l'Estat continua impecable contra els independentistes, i en canvi té la màniga molt àmplia, en casos de corrupció, com serien les activitats del rei emèrit. Aquest procedir i l'acceptació tàcita del govern espanyol, et fa veure que no som en un país normal, en un país democràtic, sinó molt lluny.

És sorprenent l'actitud del PSC, perquè ja no es tracta del Procés, que podríem entendre que hi estigués en contra, sinó del tall democràtic que s'hauria d'exigir al nostre sistema polític, i que sembla que ja els està bé. Això és recriminable i no es pot justificar per res. Això és el que no els pot fer superar el llistó que tenen fixat molt arran de terra. Aquesta ceguesa volguda, no els pot fer aspirar a esdevenir un canvi a no ser que s'acontentin en ser més del mateix. Potser és això el que pretenen. Qui l'ha vist i qui el veu!

Desincentivar el vehicle privat

Arran de la supressió dels peatges a la majoria d'autopistes catalanes, el govern municipal de Barcelona demana a la Generalitat i a l'Estat que busquin la manera de fer pagar l'ús de les autopistes per desincentivar l'ús del cotxe privat en benefici del transport públic. D'entrada trobo encertada la proposta sempre i quan l'alternativa sigui raonable. Si hi ha una bona infraestructura de transport públic, podem buscar la manera perquè la gent la utilitzi i deixi el cotxe a casa.

El problema que tenim és que la xarxa de transport públic a casa nostra té molt que desitjar i no resulta una alternativa satisfactòria per molts motius. Fins i tot en un àrea metropolitana com la de Barcelona, que hi ha una xarxa extensa de transport ferroviari, aquesta no acaba d'anar bé. Tothom ha experimentat els problemes que hi ha en aquesta xarxa que impossibiliten el seu ús amb normalitat.

Anar d'Arenys a Barcelona de manera continuada vol dir quedar-te penjat i arribar amb retard molts dies de la setmana. No parlem de la incomoditat de viatjar dret i sense separació de seguretat entre els usuaris, que també s'hauria de tenir en compte, sinó d'arribar a l'hora i no haver de demanar justificants per presentar a la feina.

Anar a Barcelona amb cotxe no és una comoditat. Les dificultats per evitar les cues d'entrada i el cost de l'aparcament, de seguida fomentarien l'ús del transport públic. La llàstima és que no et puguis refiar que aquest servei funcioni correctament. La manca d'inversions per millorar la línia de tren, i probablement una mala gestió, sobretot en moments de grans aglomeracions, fa que els usuaris en surtin perjudicats i alguns, més dels que convindria, optin per viatjar en cotxe particular.

Està bé, doncs, que els nostres polítics demanin buscar la manera de racionalitzar els desplaçaments, però no es poden oblidar d'exigir a l'administració que li correspon, la inversió necessària perquè el transport públic esdevingui una alternativa plausible i desitjada per a la gran majoria de persones que necessiten desplaçar-se per raó de feina o estudis.

Alt risc d'incendis

Diuen que la por guarda la vinya, i ara amb l'alt risc d'incendis seria bona la dita i fer-li cas. Hem pogut presenciar imatges per televisió dels incendis de Grècia i Turquia, bàsicament, i no voldríem que aquestes imatges es repetissin a casa nostra. Avui ens han avisat que estiguem atents i siguem més prudents que mai per evitar ser els causants d'uns incendis, que la pròpia temperatura i sequedat del terreny poden causar.

És molt trist, després de tot el que ha passat, encara pots veure conductors llençant les cigarretes enceses a través de la finestra del cotxe. Quan veus que això ho fa el conductor que va davant teu, no saps com reaccionar. Et fa molta ràbia i no acabes d'imaginar si és negligència o maldat. Se'm fa estrany que un fumador pugui no adonar-se de les conseqüències que la seva acció pot provocar, i és per això que em decanto més aviat per la maldat del protagonista. La poca sensibilitat i la mala educació de qui no té un sentit comú ni una estima per la terra que trepitja, encara que només sigui de passada.

Desitjo que tots plegats tinguem seny i siguem capaços de vetllar perquè els incendis no es reprodueixin a casa nostra. Que estiguem atents als avisos que ens arriben sobre el risc que tenim a sobre, i que ens comportem com a persones civilitzades. Al mateix temps, que no ens tallem a l'hora de denunciar qui es comporti de manera incívica i provoqui encara més risc d'incendi per la seva acció.

Vetllar perquè tothom sàpiga actuar correctament no és fàcil, i és una demostració de les dificultat de viure en societat, compartint espai i temps, en un món que no sempre sabem valorar correctament, i amb unes relacions socials que no sempre són fàcils de mantenir. A vegades sembla que les paraules poden semblar cursis o ridícules, però probablement si tothom fos més sensible i respectuós amb el medi ambient, no hi hauria tants problemes a la nostra societat. Fem un esforç i superem aquestes setmanes que encara queden de risc alt per a incendis, amb l'esperança de guanyar la partida.

Més accidents de trànsit

Ahir parlava d'un cap de setmana negre i avui ho podria completar amb un accident de trànsit que ha provocat la mort d'una noia de 13 anys i un nen de 4. Són moltes les víctimes a les carreteres i sembla que no ens ho agafem prou seriosament. Tots estem exposats a tenir un accident i també provocar-lo, i per això cal anar molt en compte. Hem de tenir present que el vehicle i la carretera serveixen per aproximar-nos on volem anar, i que ho hem de fer molt concentrats, sabent que sempre hi ha un risc.

No hem de témer la conducció, sinó ser conscients de la responsabilitat que assumim quan conduïm un vehicle. Del mal que podem ocasionar i del que podem rebre per part dels altres, la majoria de vegades per inconsciència i mala praxis.

Aquesta mateixa setmana moria un noi de 21 anys, de Canet de Mar, que circulava en moto. La vulnerabilitat de conduir una motocicleta l'hauríem de tenir molt present, no només els seus conductors, sinó els que circulem en cotxe. La protecció que tenim amb el cotxe, que no sempre és suficient, no la tenen els motoristes i encara menys els ciclistes. D'aquí la meva insistència que cal entendre els viatges com una necessitat per poder-nos desplaçar i no com una diversió, i sobretot no fer imprudències.

L'accident d'aquesta matinada a Vidreres sembla ser que ha estat causada per l'endormiscada d'un dels conductors. Abans d'agafar el cotxe hem d'assegurar-nos de tenir el cap clar, tant perquè no hem begut, com perquè no tenim son. Si no n'estem segurs, val la pena ajornar el desplaçament o permetre que sigui un altre qui condueixi. Tota previsió és poca davant la possibilitat de tenir un accident i morir o matar a la carretera.

A favor del transport públic

Voldria referir-me a la notícia que treu Ràdio Arenys sobre les converses entre alcaldes per aconseguir un transport públic des d'Arenys de Munt i de Mar fins a l'hospital de Mataró, i també en el que diu l'alcaldessa nostra sobre ampliar el circuit de transport públic urbà, pensant en la part de llevant.

Ens queixem molt de la circulació i de l'aparcament, i tot això ho afegim a les declaracions pedagògiques sobre el canvi climàtic, però massa sovint queda tot només en paraules. Ens hem d'esforçar més en deixar el cotxe al garatge i aprofitar el transport públic. Esclar que això implica tenir un bon transport públic, la qual cosa no acostuma a passar.

A casa nostra el transport públic o va endarrerit o no arriba a tot arreu, i això és motiu que decidim anar-hi pel nostre compte. Tots els esforços que l'administració pública faci per aconseguir millorar el transport públic seran benvinguts i agraïts. 

I no és només per deixar el cotxe privat, sinó que a més hi ha moltes persones que no tenen disponibilitat per desplaçar-se, sobretot en el col·lectiu de la gent gran. És per això que pensant en aquests, encara es fa més necessari aconseguir eixamplar l'àrea del recorregut del bus, en aquest cas urbà, però també el que proposen els alcaldes per anar a l'hospital, on precisament en tenen més necessitat les persones grans.

Treure profit de les platges de la vila

Com que teníem visita m'he apropat a la platja en una hora gens habitual pel que fa a mi, però sí per a la majoria de gent. He quedat esparverat! Quanta gent que hi havia! No s'hi cabia, era tot ple. A resultes d'això he girat cua i amb el meu cunyat hem anat a beure una canya. Jo que em pensava que avui faria la primera banyada de l'any... i no ha estat possible.

És bo que faci bon temps quan la majoria de gent fa vacances. S'aprofita millor el temps i tothom en surt beneficiat. Esclar que en el cas d'Arenys de Mar, el fet que les seves platges estiguin plenes tampoc en treu un gran profit. Si més no aquesta és la impressió que tens.

Em pregunto, quanta d'aquesta gent que ara comparteix l'espai al costat del mar ha entrat a la vila o ho farà després de banyar-se? La majoria de banyistes han vingut en cotxe, l'han aparcat al costat del mar i com a molt s'han acostat en un d'aquests xiringuitos, com hem fet nosaltres. Com es podria fer perquè la vila en tragués més profit? S'ha pensat prou bé? 

La línia de tren, la carretera nacional i el mateix port aïllen la platja de la vila. Si els forasters haguessin de travessar la vila per acostar-se al mar, potser hi hauria botigues de la Riera que en traurien algun rèdit, però si travessen la Riera és en cotxe, amb prou maldecaps, i amb ganes d'arribar aviat a la platja per deixar-hi el cotxe i tirar-se al mar. S'accepten idees.

Menys de 4 euros per aparcar a la Riera

A la pàgina web de Ràdio Arenys he llegit la notícia de la tarifa 24 hores a l'aparcament del Xifré. Crec que és una bona notícia que no sé com serà viscuda, perquè Arenys té un problema greu d'aparcament, però un altre d'encara més greu que és conceptual. M'explico. 

Totes les accions i decisions que prenem tenen unes conseqüències, algunes favorables i d'altres que no ho són. Quan prenem aquestes decisions hem de tenir-ho en compte, per evitar que després estiguem parlant de drets erronis. Què vull dir? Si decidim tenir un cotxe, perquè ens agrada o perquè el necessitem, hem de saber que hi ha una sèrie de comoditats que ens faran més fàcil la vida, però aquesta propietat comporta unes servituds o uns costos que no ens han de venir de nou. Necessitem assegurar el vehicle, comprar benzina, pagar l'impost de circulació, fer-ne el manteniment... i buscar un aparcament, ja sigui fix o rotatiu. Voler negar aquestes necessitats seria d'estúpids.

Què és el primer que qüestionem? Pagar per aparcar! Quan l'espai és sobrer és lògic que trobis la manera d'aparcar sense que et costi diners, però quan hi ha escassetat de places d'aparcament, l'única manera possible és aconseguir la rotació o construir equipaments idonis. És tan extraordinari?

Som molts els que tenim clar que quan ens desplacem a Barcelona hem de buscar un pàrquing, pagant. No se'ns acut donar voltes fins a trobar una plaça lliure i gratuïta, a no ser que sigui en dies i hores tempestives. Per què, doncs, ens ve tan de nou que a Arenys s'hagi de pagar?

Fa ja força anys que a Arenys es va començar a pagar entrada per assistir a concerts. Quan ho vàrem instituir, va costar molt que els arenyencs entenguessin que havien de pagar l'entrada per escoltar un concert a la parròquia. Ara, la majoria de les persones que assisteixen als concerts troben la cosa més normal el fet de pagar entrada. Passarà el mateix, amb els anys, a l'hora d'aparcar a Arenys? Tindrem assumit que no hi ha lloc gratuït per a tothom, i menys al centre de la vila?

L'ajuntament ha de fer fàcil i el més econòmic possible, poder aparcar al centre d'Arenys, perquè, entre altres coses, és un benefici per al comerç vilatà. Nosaltres hem d'entendre que anar fins a la Riera en cotxe, té un cost que no podem obviar ni queixar-nos.

Preservem el Maresme en contra de la vinyeta

Llegeixo les declaracions d'un membre de Preservem el Maresme contrari a la imposició de la vinyeta  per circular per la xarxa viària, i em pregunto si realment han analitzat a fons el tema. Probablement ho hagin discutit més que no pas jo, però se'm fa difícil entendre la seva argumentació.

Estic d'acord en què territoris com el Maresme hem pagat en excés la taxa de la nostra autopista, a diferència d'altres comarques que han gaudit d'autovies gratuïtes, i això justifica la pressió ciutadana perquè no es prorrogui la concessió administrativa més enllà del 2021. Una altra cosa, però és decidir què passarà després del seu venciment.

Si estem d'acord que l'Administració pública té l'encàrrec de gestionar el bé públic; si estem d'acord en la necessitat de recaptar taxes i impostos per poder invertir o mantenir el bé públic, estarem d'acord que si no hi ha ingressos no es podrà fer despesa. La inversió inicial que va ser possible gràcies a l'empresa privada, ja s'ha amortitzat sobradament, però què passa amb el manteniment?

No recordo qui en parlava ara fa pocs dies, referint-se a qui havia de pagar aquest manteniment. Si a partir de l'any 2021 la despesa de manteniment i millores de l'autopista va a càrrec del govern autònom, entendrem que aquest cost el pagarem entre tots, viatgem o no per l'autopista, tinguem o no cotxe privat.

Si l'autopista passa a ser gratuïta, ens en beneficiarem tots els usuaris, del país i viatgers que estiguin de passada cap a Espanya, Portugal... però qui en pagarà les millores i el manteniment serem només nosaltres, tinguem cotxe o no en tinguem. No creieu que caldria buscar la manera que els passavolants contribuïssin en el seu manteniment?

No donaré la solució, perquè de ben segur que ja hi ha qui ho té més clar, o si més no ho ha estat debatent a fons, però sí que defenso que si algú s'ha de fer càrrec del manteniment, sigui qui més se'n beneficiï. El capital ja s'ha amortitzat, fixem-nos, doncs, en el manteniment.

Si no coneixeu Tavertet, no us el perdeu!

Aquesta setmana el programa Divendres de TV3 s'ha desplaçat a Tavertet, però per qüestió de feina i compromisos no l'he pogut seguir. Gràcies a Internet i la secció "a la carta", aquesta tarda, abans de trobar-me amb els amics de la Tertúlia (avui viatjarem a l'Índia), puc visionar els diferents fragments del programa. Demà al matí tinc previst d'anar-hi i podré comprovar si pel fet que aquesta setmana hagi sortit a TV3 s'hi veuen més forasters.

Vaig descobrir Tavertet fa molts anys. Jo era molt jove, i hi anàvem a peu des de Cantonigròs on hi passàvem els estius. En aquell temps el rector era el meu cosí, mossèn Jordi, que vivia amb la seva mare, la tieta Antònia. Recordo els dinars de carn d'olla i la tornada a Cantonigròs amb la DKW de Can Baró, fins al Pla de Can Codina, i la resta del camí a peu fins a Cantonigròs.

Anys després els pares hi varen comprar un parell de cases i quan volíem anar-les a veure, com que no teníem cotxe, hi anàvem en taxi des de Vic. Només un taxista, amic de la família, ens hi volia dur. La carretera era de roca viva i els cotxes es malmetien.

Els primers anys que visitàvem Tavertet, el poble no tenia ni llum ni aigua, ni tampoc carretera en condicions d'arribar-hi. Des del camí vell de Cantonigròs albiràvem el poble que es mostrava silent, assolellat i sense ni un arbre. Tot eren matolls. Els porticons s'anaven tancant a mesura que ens hi acostàvem. No estaven gaire acostumats a veure-hi forasters.

Qui hagi conegut Tavertet darrerament o el visiti a partir d'ara, ha de saber que no té res a veure de quan jo el vaig conèixer, i això em provoca una certa nostàlgia. En Jordi Sanglas, l'alcalde de Tavertet i pare de l'Estrella, a qui el llavors governador de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, va cessar. Hi anàvem a comprar el pa i també els tofolets, i bevíem Ibersol. Són molts els records que no puc evocar en aquest breu post.

Aquest cap de setmana practicaré el Nesting

Ves per on, ja sé com s'anomena el meu hobby preferit dels caps de setmana, i a més vaig a la moda. Se'n diu Nesting (quedar-se a casa els caps de setmana). L'article on ho he trobat, a l'ARA, parla d'experts que promouen el nesting com una manera de reduir l'estrès, rebaixar l'ansietat i descansar millor. 

Ara ja sabré com explicar els dilluns què he estat fent el cap de setmana. He fet Nesting! i, tal com ens recomanen, també procuro fer exercici i dedicar-me a mi mateix, a pensar en el passat i present, i no obsessionar-me amb el futur.

Aquesta Setmana Santa faré nesting i evitaré tant com em sigui possible pensar en la feinada de la setmana vinent, que serà com si s'acabés el món. Tot s'acumula, tot és el compte enrere, i sempre has de córrer per no arribar-hi tard. Aquesta és la sensació que tens cada dia de la setmana, i no em direu que no és bo arribar el cap de setmana sense tenir res programat a l'agenda. Fantàstic!

Qualsevol agafa el cotxe, carregat amb tot allò que has hagut de preparar, posar-te a circular entremig de mil cotxes, per arribar a qui sap on, i a quina hora, per poder descarregar tots els trastos, pensant que l'endemà hauràs de fer el camí contrari. Podent estar a casa...

Sortosament n'hi ha per a tots els gustos i no tots pensem el mateix, però trobo curiós que per una vegada vagi a la moda, jo que no l'he tingut mai en compte. Simplement una casualitat!

Causar un incendi és negligència o delicte?

Què diu el diccionari sobre negligència? Una de les accepcions diu: "Actitud o comportament de la persona que manca de la deguda cura o diligència". Si em faig la pregunta és arran dels incendis que cada estiu es produeixen al nostre país. Després de tantes experiències a mi m'agradaria més que s'emprés el mot delicte "Acció prohibida per la llei, segons l'ordenament jurídic de cada estat, sota l'amenaça d'una pena. ".

Tirar cigarretes enceses des de la finestra del cotxe està prohibit per la llei? Com a mínim per sentit comú ho hauria d'estar. Quants de vosaltres no heu vist conductors davant vostre llençant cigarretes enceses per la finestra del cotxe? És cert que en la majoria de les vegades no ocasionen cap incendi, però qui no et diu que aquell mateix conductor en alguna ocasió posi en risc la vegetació i tot el que hi ha a prop?

No es tracta de posar en marxa una campanya de denúncies als automobilistes que posen en perill els nostres boscos, encara que el que només estiguin fent és embrutar les nostres carreteres, però a vegades crec que som poc exigents, primer amb nosaltres mateixos, però després amb els altres. Quan veiem una persona que actua incívicament hauríem d'actuar, sempre i quan no ens exposem a un risc de rebre una garrotada.

Alguna cosa hem de fer, si més no amb els nostres amics que sempre n'hi haurà algú que no ho tindrà tan clar això de les cigarretes per la finestra, i si anem escampant aquesta actitud com si es tractés d'una taca d'oli, segur que podrem reduir el nombre de persones poc curoses que tenen actuacions negligents, però que jo les batejo de delictives.

La Formula I, una cursa esportiva o tecnològica?

En primer lloc demano disculpes als aficionats a la Formula I, i avanço que, tot i que veig per televisió algunes curses, no en sóc ni seguidor ni molt menys entès. El que pugui jo dir de la Formula I són comentaris d'un casual espectador que he dedicat cinc minuts a reflexionar-hi.

Per què em pregunto si es tracta d'una cursa esportiva o bé tecnològica? De fet el títol que volia posar a l'escrit anava més en la idea d'una despesa milionària i supèrflua. Per què? doncs perquè des de la primera cursa de la temporada ja sabem que el campió serà un dels dos conductors de la marca Mercedes. Llavors... cal que els altres competeixin? ¿No seria més econòmic que només ho fessin els dos Mercedes i d'aquesta manera s'estalviarien molts diners que se'n podria fer millor ús?

Ja sé que la meva pregunta és absurda, però jo demano als seguidors de la Formula I, quin al·licient té actualment la cursa? també demano quina aportació fan els competidors? Si no m'equivoco l'any passat tot estava al voltant de Red Bull i el corredor que encara continua, aquest any no hi té res a fer, simplement perquè aquest any el millor cotxe és el Mercedes. 

Fernando Alonso, conduint un Ferrari ja sap que no pot aspirar a gaire res més que quedar entre els cinc primers, però si conduís un Mercedes s'estaria jugant el campionat. Si és així, quin mèrit esportiu té la Formula I?

Escoltant els narradors de les curses m'adono que la gràcia està en veure com s'avancen els cotxes, mirar quin dels dos Mercedes guanyarà, i les anècdotes de topades i abandonaments. Tret d'això no hi sé veure res més. No vull desmerèixer la professionalitat i sacrifici dels corredors, però penso que ells també s'han de sentir impotents i només poden desitjar que la marca del cotxe de l'any els contracti i poder competir amb el company d'equip, que a més no es parlaran ni saludaran, per veure qui és millor. Trist.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar obliga els cotxes a circular per sobre de la vorera

L'Ajuntament de la nostra vila prioritza els arbres a les persones. Prefereix salvar un arbre que no pas evitar algun atropellament. Fa anys que estem en converses (per dir-ho d'alguna manera), però continua sent més important conservar uns arbres que malmeten el mur del carrer i les llambordes, i que les arrels entrin a les cases buscant el clavegueram. Fins i tot treballadors municipals han malmès uns trams del mur, que no soluciona el problema, però tot sigui per preservar un mur que cada dia està més esquerdat. El servei de medi ambient de l'ajuntament ho té tot controlat, però el tècnic viu al Vallès.

Des d'ahir, això s'ha agreujat ja que tots els cotxes que circulen pel Rial de Sa Clavella es veuen obligats a circular per sobre de la vorera, per evitar rallar el cotxe o fer malbé el mirall retrovisor. L'ajuntament ho sap, govern i oposició, però no fa res per evitar-ho.

El tram de carrer en qüestió fa molts anys que hi té arbres plantats. Antigament, però, la gent era més intel·ligent, i quan es feien massa grossos, els tallaven i substituïen per altres de novells. Ara això és pecat. Pensar que pots arrencar un arbre, encara que el substitueixis per un altre, és un sacrilegi. No sé si d'això en diuen ser ecologista. Jo penso que és ser una mica dropo, i pensar molt poc en les persones. L'ecologia és una altra cosa.

Tal com s'ha de circular en aquest tram de carrer poses en perill els veïns, que quan surten de casa es troben els cotxes a sobre, i també les persones que hi transiten a peu. La solució que em va proposar fa un parell d'anys l'actual govern, és que farien un procés participatiu per decidir què volen els veïns. No hi tinc res en contra de la participació, sempre i quan la posin en marxa i es donin solucions a escollir que evitin el que està passant ara.

El Defensor del poble n'està al cas, però tampoc no li fan cas. És qüestió d'anar donant llargues i no decidir res. Governar vol dir prendre decisions, i no sempre l'encertes. El que no es pot fer és no fer res i posar en perill la vida dels vilatans i deixar malmetre el bé públic. Tenim els polítics que tenim. Fins quan?

Una Riera plena de cotxes

Els arenyencs presumim de la nostra Riera perquè és el punt neuràlgic de la vila, on s'hi concentra la major part de les activitats de lleure, comercials, socials... la geografia d'Arenys no permet gaires alternatives a la Riera i és per això que s'hi concentra tot, també els cotxes.

L'alternativa motoritzada a la Riera és pràcticament nul·la. Quan véns a Arenys difícilment pots esquivar la Riera, ja que la majoria de carrers hi van a parar. Això fa que el trànsit sigui dens i l'encant de passejar-hi perdi uns enters.

L'altre problema d'Arenys és l'aparcament. La majoria de carrers són estrets i no disposen d'espai per aparcar, a no ser que t'allunyis molt del centre, però tampoc, al voltant del municipi, no hi ha gaires espais per convertir-los en bosses d'aparcament, tot i que algun s'hi podria habilitar.

Aquest problema d'aparcament, i el fet que no s'està acostumat a entrar el cotxe a l'aparcament públic de sota el Xifré, ha fet que la Riera es convertís en la bossa principal d'aparcament, donant una imatge un xic vergonyant per aquells que ens agrada presumir de vila davant dels nostres amics i visitants.

La notícia que llegia avui de l'aprovació d'un projecte d'espai per a vianants a la part alta de la Riera és, d'entrada, positiva i obre expectatives per a una millora important del nervi principal d'Arenys per a les persones. Ara tot són pedaços, desconnectats i encerclats de cotxes i circulació.

No acabo d'entendre el dibuix que reprodueix la pàgina web de Ràdio Arenys, però vull pensar que tractant-se de la Riera, s'haurà previst un disseny estètic, que enalteixi la nostra Riera i que sigui agradable per als que en facin ús.

Què passarà amb els cotxes? ¿el nou espai per a vianants comportarà problemes d'aparcament per als veïns i residents de la part alta de la Riera? Entre tots hauríem de trobar la manera d'endreçar els nostres cotxes en aparcaments fora de la via pública i convidar els visitants a utilitzar l'aparcament del Xifré. Probablement l'Ajuntament podria buscar algun espai als afores perquè servís de bossa d'aparcament. No ens ha de fer por de caminar, ni que això sigui motiu perquè els visitants deixin de venir. Ara ja passa, doncs busquem-hi una solució.

Davant del Matagalls i vídeoconferència amb Seattle

Sóc a Vic amb vistes del Matagalls, parlant amb l'Ignasi en vídeoconferència des de Seattle. Ha volgut parlar i veure l'avi abans de marxar de càmping durant quatre dies per la costa del Pacífic. Pocs anys enrere tot això era impensable i, pensar-hi, fa que tinguis més ganes de treballar per millorar les condicions de vida, encara que a vegades sembla que ens tirem pedres a sobre i vulguem anar enrere.

Crec en la comunicació i per això m'agrada tota eina que la facilita, encara que no hi entengui gens. Poder-te comunicar amb el teu fill, en directe, des d'una punta del món a l'altra no es paga amb res del món, i em fa recordar els meus estius a Cantonigròs, amb el pare a vint-i-cinc quilòmetres, i que només vèiem el diumenge. Sento encara l'emoció d'anar-lo a rebre al prat de can Rifà, des de la muntanyeta miràvem el recorregut de la carretera que s'apropava amb mil revolts, per veure arribar el cotxe d'en Pous, de color blau cel.

Anys més tard, fèiem el trajecte Cantonigròs-Vic, dues vegades d'anada i tornada, al dia. Ja llavors vaig poder experimentar la relativitat de les distàncies, o el canvi que ens va produir el fet de disposar de cotxe a la família.

Recordo l'arribada del telèfon a casa, de la televisió, del cotxe... Avui es neix amb aquests elements a la casa. Ah!, i la televisió en color.

Bé, m'he posat nostàlgic. El pare, prop dels 93 anys, ha viscut molts canvis, probablement més dels que nosaltres podrem experimentar. Si més no, no seran tan transformadors, o sí?

Arenys de Mar guanya terreny a la Riera

El Butlletí Oficial de la Província publicava dilluns la licitació de les obres de cobriment del tram de la Riera d'Arenys, entre el carrer Santa Clara i el carrer Arxipreste Rigau, amb un termini d'execució de quatre mesos, i un pressupost de 539.700,70 euros més IVA.

La Riera és a Arenys el centre neuràlgic de gairebé tot. És el lloc per passejar, prendre la fresca, però també per transitar d'una punta a l'altra de la vila. La manca d'alternatives viàries, fan que la majoria de cotxes hagin de passar en part o en la seva totalitat, per la Riera, la qual cosa li fa perdre molt d'atractiu.

Arenys de Mar, com la majoria de poblacions del Maresme té una urbanització molt desordenada i estèticament poc atractiva. Has de buscar racons i trams específics, o girar la vista al mar. La Riera, tot i ser estimada pels arenyencs, no és massa diferent de la resta de la vila i, per tant, fa bo de sentir que es tiri endavant la urbanització d'un nou tram, sobretot si et diuen que el nou espai no servirà per incorporar-hi més cotxes.

L'entrada a la vila des de la part alta, dóna una sensació de pàrquing permanent de vehicles, que no ha millorat amb la creació de la zona verda per a residents. Destinar la Riera com a aparcament és com un crim, però les característiques del territori no permeten grans bosses d'aparcament i avui, ja ho sabem, no som res sense cotxe.

Llegint la notícia, no acabo d'entendre si el govern té clar com vol urbanitzar la superfície del nou tram, ni si es tindrà en compte el tram baix, que es va urbanitzar en l'anterior mandat, pel cas que, més endavant es decidís urbanitzar el tram que va des del carrer de l'Olivar i el carrer Santa Clara. Voldria pensar que no es tractarà d'un pedaç i que d'aquí a una bona colla d'anys, qui hi sigui, aconsegueixi veure una Riera estèticament i urbanísticament equilibrada, i agradable per passejar-hi.