Les declaracions del president del PP de Cadis, el senyor Antonio Sanz, són una mostra més de la intransigència i menyspreu de polítics espanyols en relació a Catalunya. Algú dirà que ens ho hem guanyat a pols, però fins i tot en aquest supòsit, uns dirigents polítics no poden caure en la baixesa de tals arguments. A Catalunya, una persona nascuda a Andalusia i anomenada José, va ser el nostre president.
També hi hagué persones que demostraren la seva poca categoria humana i relacional, quan ho varen retreure i se'n lamentaven. A tot arreu hi ha de tot, però el que sap més greu és que personatges amb representativitat política i capacitat de governar puguin resultar tan primaris, sectaris i odiosos.
Les notícies sobre polítics espanyols, també els catalans, cada vegada són més penoses i demostren el seu nivell. Cada vegada resulta més difícil que les persones amb escrúpols, intel·ligents i capacitat de governar vulguin presentar-se en unes eleccions. Això, salvant honroses excepcions, afavoreix l'entrada en política dels menys capaços, i genera molta desconfiança.
El que està passant darrerament a Espanya provoca molt desconcert, però el pitjor de tot és que no es veu una alternativa que pugui millorar la situació. L'efecte Podemos és encara una incògnita, però a mesura que passa el temps ens adonem del fons dels seus líders i pensament. Puc no dubtar del nucli del partit, però corren un gran perill en què s'hi apunti tot tipus de persones, algunes d'elles poc desitjables. És per això que vaig entendre i aplaudir les declaracions de Pablo Iglesias quan avançava que Podemos com a partit polític no es podia presentar a les eleccions municipals.
Tots recordarem, i ja ho dit en alguna altra ocasió, què li va passar a Felipe González quan governava ajuntaments, diputacions, autonomies i el propi govern de l'Estat. Li varen començar a sortir fantasmes que no controlava. Aquest és el gran perill dels partits de gran abast: no conèixer els seus membres i representants polítics, els quals acaben per destrossar el partit.
