Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homosexualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homosexualitat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2020

Intolerància vers la diferència

Aquesta setmana varen detenir dues persones a Salt per haver agredit una dona trans. No fa gaires dies llegíem que a Prades estaven fent la vida impossible a un jove drag queen. I com aquestes en trobaríem tota una colla d'agressions gratuïtes contra les persones tal com es manifesten. Per què passa tot això? Quin problema hi ha? No podem manifestar-nos com volem, sense que es fiquin amb nosaltres?

Aquesta agressivitat que es manifesta contra les persones que ens semblen diferents a nosaltres és cada vegada més present, en una societat individualista i poc permissiva. Per què els agressors s'atreveixen a actuar contra les altres persones? Quins drets creuen tenir per actuar d'aquesta manera?

Em costa molt d'entendre, i no sé trobar-hi explicacions. Ens molesta la diferència? Ens creiem agredits quan l'altre actua de manera diferent a nosaltres? L'agressió no queda mai justificada, però en aquests casos és menyspreable. És com si entenguéssim que tothom s'ha de comportar d'una manera determinada i que no hi ha llibertat per expressar els sentiments que un té.

Avui llegia els percentatges de persones agredides i quedes sorprès de com hi ha tant intransigència. Llavors ens escandalitzem d'aquests països en què la homosexualitat, per posar un exemple, està prohibida i castigada durament, però passa que a casa nostra, que és permès, és la pròpia societat civil qui s'encarrega de reprimir-ho.

Un dia d'aquests parlava de l'individualisme que impera a la nostra societat, però també cal tenir en compte aquesta intolerància vers els altres que no pensen igual. Si no som capaços d'avançar junts, en la diferència, la nostra societat està morta.

dijous, 29 de novembre del 2012

El Poder Judicial contra el govern del PP

Aquests dies m'ha sorprès l'enfrontament que hi ha entre el Poder Judicial i l'Executiu de Rajoy, i molt concretament contra el ministre de Justícia, aquella persona que ens va enganyar a molts, fent-se passar per la cara amable del Partit Popular.
Tots hem vist com el ministre Gallardón ha estat treballant per modificar lleis aprovades en l'època socialista, amb la intenció de reduir alguns dels drets aconseguits, per exemple la llei sobre l'avortament. Amb el matrimoni dels homosexuals ja li ha sentenciat el Tribunal Constitucional.
Gallardón, amb la seva iniciativa d'introduir taxes per la interposició de demandes en processos judicials, s'ha trobat amb l'oposició de jutges i advocats, que estimen discriminatori, i una manera de posar pals a la roda als drets de les persones amb menys recursos. També, en la decisió de perdonar la condemna a quatre mossos, magistrats d'arreu han protestat pel que consideren un abús de poder i una intromissió en les competències del Poder Judicial.
Desconec què hi ha de cert i si realment el ministre de Justícia s'està extralimitant, però us asseguro que em sorprèn que sigui amb un govern clarament de dretes que el món judicial s'hi posi d'esquena, o millor dit, s'hi enfronti.
O ens han canviat els magistrats o el PP ho està fent molt malament. Què passarà ara que no hi ha eleccions a la vista? 

dimarts, 6 de novembre del 2012

El matrimoni homosexual és avalat pel Tribunal Constitucional

La notícia del dia, que no hauria de ser notícia, és la sentència del Tribunal Constitucional sobre els matrimonis homosexuals. Fa cinc anys que el Partit Popular va presentar un recurs a la legalització del matrimoni homosexual i avui s´ha conegut la sentència, que dóna la raó al govern Zapatero.
Si analitzem tot el recorregut ens adonarem de les dificultats que existeixen per avançar de manera progressiva la nostra societat. Aprovar lleis trencadores no és fàcil. S'han de vèncer molts obstacles, moltes resistències de posicions conservadores. En el fons, els pilars de les societats tenen un component tradicional poc flexible, que costa molt de moure. Això fa que les posicions més innovadores i que trenquen amb el passat, siguin tan difícils d'implementar i tinguin tanta oposició.
El nostre país, sobretot Espanya, té un component religiós que encara pesa molt sobre la societat i que confon el seu àmbit d'actuació. La manera de convèncer és tan persistent que es converteix amb un domini obsessiu i malaltís. No demana ni predica, sinó que exigeix. 
Ja espero les declaracions de monsenyor Rouco Varela. El seu tarannà no és d'una persona demòcrata, sinó que es basa en els principis dictatorials, on es creuen posseïdors de la raó, i en lloc de treballar per fer veure els que no pensen com ells, que estan equivocats, pressionen per fer-los la vida impossible, per limitar els seus drets i la llibertat d'expressió.