Calatrava, l'arquitecte dels bunyols i les estafades

No hi entenc ben bé res en arquitectura i només em guio pel sentit comú. Si m'enreden quedaré malament, però les notícies que des de fa uns quants mesos, i potser anys, ens arriben són molt poc favorables a qui havia estat l'ídol de l'arquitectura del nostre país (Espanya).

He perdut el compte de la quantitat d'obres que ha realitzat arreu, amb credibilitat internacional, i que tenen problemes importants de manteniment i fins i tot de consistència. La darrera notícia l'he llegit avui sobre el Palau de les Arts de València, que s'ha vist obligat a suspendre la representació operística Manon Lescaut, de Puccini, perquè no està garantida la seguretat dels assistents, ja que ningú no pot assegurar que no hi hagi més despreniments.

I no és això sol el que podria preocupar i preocupa al govern valencià, sinó que es veu que l'obra es va pressupostar en 86 milions d'euros, però el cost final va ser de 478 milions. Esclar... com que ho paga l'administració, ningú se'n fa responsable. És una barbaritat! tots sabem que les obres pressupostades pateixen uns desajustos i sempre costen una mica més, però de 86 milions a 478 n'hi ha un bon tros, i a sobre s'ha de clausurar per despreniments, pocs anys després d'inaugurar l'obra.

Què passa? Aquest senyor arquitecte, que s'ha "forrat" de diners, no té cap responsabilitat? jo penso que sí, però també sé que si hi ha judici, quan es faci pública la sentència ja serà massa gran per anar a la presó, i a més, els diners no els tornarà mai, com ningú no els torna en aquest país de pandereta.

A mi que em perdonin, però aquest senyor és un estafador, que hauria d'estar enrajolat des de fa molt temps, però en el nostre país només van a la presó els miserables. Els rics tenen prou motius per quedar-ne al marge: són rics i amics del PP.

Un bon Nadal per a qui ha trobat la pau

Penso que ha estat un Nadal tranquil, si descartem els països que estan en guerra, els altres on hi esclaten bombes, els països europeus on el vent ha causat morts i destrosses, les famílies que estan a l'atur... el Nadal ha estat tranquil, sobretot per als presumptes corruptes i el govern espanyol. Sí, el ministre Soria també.

I per a l'Alícia Sánchez-Camacho? Aquests dies es deixava fotografiar al costat de Rivera i s'engrescava animant a participar-hi en Pere Navarro, però ben pensat... qui serà el seu adversari polític en les properes eleccions? Els sobiranistes? No!, els seus adversaris seran els nacionalistes espanyols, sobretot l'Albert Rivera. És hora doncs de començar marcar distàncies i intentar convèncer que, si bé és cert que C's és unionista, és el PP l'únic que pot solucionar el problema i fer que l'Artur Mas, el secessionista s'estavelli. És hora de recuperar vots. Del PSC ni en parla. Ja s'han desprestigiat sols.

Per cert, els presumptes corruptes, ni han justificat els diners robats, ni els han retornat, i no han tornat a casa per Nadal, perquè no els ha calgut. Ells continuen vivint tranquils i la presó es troba molt lluny de la seva vida. Evidentment el Rei d'Espanya estava equivocat. Al nostre país la Justícia no és igual per a tot el món. Els rics i presumptes corruptes en surten beneficiats i tenen molts amics al sistema judicial. Una casualitat com una altra. Que passeu una bona diada de Sant Esteve.

Al nostre país els estudis musicals són un luxe

Què estudies noi? Jo, música. Ah, i què més?

Han passat molts anys des que vàrem iniciar l'Escola de Música d'Arenys, i des de fa uns quants anys n'estic al marge. Vaig aconseguir que els meus fills hi estudiessin, ara només l'Ignasi continua amb el piano, amb menys dedicació del que convindria, però sempre he cregut que el temps que han viscut cantant i tocant, no haurà estat endebades.

Recordo quan demanàvem al nostre Ajuntament alguna subvenció per tal que els alumnes no haguessin de pagar tant i els mestres cobressin una mica més, encara que no arribessin al mínim que hauria estat just. Ho recordo i tinc molt present les paraules d'un exregidor que ens deia que es tractava d'una escola per als fills dels convergents, que era una manera de dir, una escola per als rics. 

Al nostre país el fet d'estudiar música ha estat un caprici, un luxe, i així anem. Potser els músics que han sortit s'han convertit en uns excèntrics, uns rara avis. Les escoles i instituts no han sabut ensenyar bé ni la música ni les llengües estrangeres, i l'opció ha estat estudiar-ho en horari extraescolar. I amb això no em carrego els professors d'idiomes o música, que n'hi ha de molt bons, sinó el sistema.

Ara amb la crisi econòmica la Generalitat retira la subvenció, una tercera part del cost, i això obliga els ajuntaments o els pares a aportar més diners. Podem fer molta demagògia i continuar pensant que la música no és necessària, però llavors jo hi afegiré que en la mateixa línia tampoc no és necessària la cultura, ni les festes majors, ni les cavalcades de reis, ni... Tot és prescindible i costa molts diners. Si ens posem d'aquesta manera, deixem de comparar-nos amb altres països, i acceptem que serem un país insensible, endarrerit i trist. Si a l'ensenyament curricular es fes bé la feina, les escoles de música o les acadèmies d'idiomes no haurien de començar ensenyant des de la base, sinó a partir d'un nivell acceptable, i el cost no seria tant elevat per als pares i l'Estat.
Aprofito l'avinentesa per desitjar-vos un Bon Nadal.

Espanya és la millor nació del món

... i tot i així volem sortir-ne. Som uns desagraïts i uns inconscients. On estarem millor?

El senyor Rajoy és per ell sol un acudit. Llàstima que sigui un mal acudit i que a mi em fa vergonya escoltar-lo, i m'avergonyeix pensar que és el meu president, cosa que no ho puc dir d'Artur Mas, ni tampoc ho vaig dir ni pensar de José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Josep Tarradellas, al marge de la simpatia que podia tenir per uns i altres.

És una llàstima que el nivell del president sigui tan baix, en tots sentits, i que els discursos que escup siguin tan mediocres, com les paraules que va expressar en el funeral de Mandela. Esclar que si el màxim que arriba a llegir és la premsa esportiva, no podem esperar d'ell gaire res més del que ens ha demostrat des del primer dia.

Espanya no es mereix ni un president com Rajoy, ni un govern tan irrellevant i mediocre. No cal dir que tampoc ens mereixem un govern ultraconservador que fa pudor de naftalina i que ens condueix al desastre i a la terra de la injustícia, on la diferència entre rics i pobres es fa més gran.

Rajoy és la riota dels dirigents europeus i això ens beneficia, perquè la causa catalana agafa més força. És important que el PSOE se'n decanti tant com pugui, i formuli el seu propi discurs, si de veritat vol esdevenir l'alternativa de govern que Espanya necessita.

El futur d'Espanya és el segle XX

Una raó més per voler sortir d'Espanya és la involució que s'està patint en aquesta etapa governada pel Partit Popular. Si algú havia pensat que amb el govern d'Aznar vivíem sota l'ombra del conservadorisme extrema i insuperable, estava ben equivocat. Amb Rajoy i ministres de la talla de Wert i Gallardón, el retrocés democràtic experimenta una força que difícilment podíem imaginar.

Si en alguna cosa havíem avançat, no pas per mèrits del govern de Zapatero, ara tornem enrere. Lleis com la d'Educació, d'accés a la Justícia, l'avortament, llei de costes... són una mostra prou significativa de la reculada que patim, amb el problema afegit que per més que hi hagi una alternança política, costarà molt recuperar tot el que estem perdent. El panorama català no és tan pessimista, en una hipotètica independència. Hi ha més equilibri de forces i estem lluny del bipartidisme espanyol que tant mal ens ha fet i ens fa.

Sempre he defensat que PSOE i PP no eren el mateix. Entenc que qui ho deia pensava només en el fet diferencial català, i en això tenen part de raó, però en el fet social i democràtic seria una ofensa al partit socialista dir que estan al mateix nivell. El problema del partit socialista és que li costa molt fer els canvis, cosa que el PP, quan governa, aviat ho ha transformat.

Els catalans estem vivint uns dies un xic esquizofrènics. Les trifulgues sobiranistes ens amaguen una mica el que estem perdent en benestar social. La política del PP, que no és la que varen prometre, segueix el fil i ritme adequat per afavorir les grans riqueses i augmentar la diferència entre rics i pobres, atacant sobretot la classe mitjana que, a Catalunya, és la que ha aixecat el país.

Anem acumulant motius per demanar l'estat propi i el que cal és no perdre la calma, caminar junts, fent tots els passos necessaris per arribar a l'objectiu final. Hi hem d'anar tots.

Rouco Varela, la veu d'una Església retrògrada

Una vegada més, monsenyor Rouco Varela ha sortit en defensa de la vida, condemnant l'avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Una defensa totalment legítima per un cardenal catòlic. El problema no està en el fet que defensa, sinó en la pressió que exerceix sobre el poder legislatiu perquè actuï de manera confessional. És aquí on s'equivoca i no deixa gens ben parada l'Església catòlica.

Monsenyor no en va tenir prou amb els quaranta anys de dictadura, en què un general assassí es trobava emparat per l'Església oficial, que continua insistint que el govern de l'Estat espanyol exerceixi com a govern catòlic.

Les creences religioses s'han de poder exercir en l'àmbit personal, amb plena llibertat, i el govern de l'Estat s'ha de mantenir al marge, i en cap cas traslladar les creences i pràctiques religioses en la vida pública. L'Església ha de defensar els seus valors i escampar el seu missatge, sense pretendre imposar res a ningú.

L'actitud de Rouco Varela no aporta res de bo a l'Església dels pobres i per als pobres, que predica el Papa Francesc. Tinc molt clar que ni per un instant el Papa va pensar en el cardenal, president de la Conferència Episcopal espanyola, a l'hora d'escollir un dels membres assessors per a la reforma de la Cúria romana. Rouco Varela és la veu d'una Església retrògrada, que lluita per mantenir els drets de la classe rica, menystenint els més dèbils a qui procura adoctrinar sota l'amenaça i la por.

Tots som iguals davant la Justícia

O una cosa semblant, va dir el rei espanyol no fa massa temps. Hem de riure o plorar?

Vull que quedi clar des d'un principi que no tinc cap interès ni voluntat perquè declarin culpable la Infanta Cristina. Simplement reflexiono sobre les paraules del rei. Si tots fóssim iguals no hi hauria els casos d'injustícia que sovint observem. Si fóssim iguals davant la Justícia, ningú s'hauria d'escandalitzar perquè s'imputa la Infanta. Oi que ningú ha dit que sigui culpable? La Infanta Cristina continua innocent fins que no es demostri el contrari.

El rei és inviolable. Encara que hi haguessin indicis de culpabilitat, ningú el podria inculpar. Al marge de la reflexió de si això és just o no, que sí legítim, no creieu que les paraules del rei no varen ser massa afortunades?

La Justícia no és igual per a tothom i qui em digui el contrari, menteix. Si tens diners et pots lliurar de molt sofriment que no pas si ets un pobre pelacanyes. El processos judicials de les persones adinerades són molt més llargs i força sovint prescriuen. El nostre món, la nostra societat està pensada per i per a les persones riques. Els pobres s'emporten les engrunes, i ho tenen tot en contra.

El PP i el Fiscal Anticorrupció, que és "la voz de su amo", s'han afanyat a criticar i recórrer la imputació de la Infanta per part del jutge José Castro. Ja ha begut oli! On és la justícia si no es pot imputar una persona quan hi ha indicis d'haver obrat malament? Primer se la imputa i desprès caldrà demostrar si realment és culpable. Ser filla del rei de quins deures i comportaments l'allibera?

Acabo tal com he començat, desitjant que es pugui demostrar la innocència de la Infanta Cristina, tal com desitjo, per un bé de la democràcia, que siguin declarats innocents Oriol Pujol, Manuel Bustos, Daniel Fernández i Xavier Crespo, per dir-ne uns quants. Potser és demanar massa, però ja seria hora que poguéssim recuperar una mica l'optimisme.