Una panorama polític i judicial que fa pena!

No, si al final arribarem a saber de lleis, jutges i sentències. Crec que darrerament s'estan produint totes les combinatòries i especificitats del món judicial. Avui llegia que una associació de jutges, de recent creació, ha presentat o presentarà una querella contra la cúpula judicial, per parcialitat, per ser massa del PP, vaja!

Esclar que, em pregunto, què en pot sortir de tot això si els que han de fer cas i respondre la querella són de la mateixa corda. No anirà més enllà, oi? Potser és la manera d'iniciar els tràmits per arribar a Europa, que ara ens sembla l'últim recurs possible. Efectiu?

Realment el panorama polític i judicial espanyol que s'està observant darrerament és lamentable. La imatge que donem a l'exterior fa pena, però no podem oblidar que els nostres polítics i els nostres jutges són molt espanyols, molt quixots, i se'ls en fot què puguin pensar els europeus. Això passava en temps del dictador i continua passant ara.

És aterrador veure com actuen personatges com Albert Rivera, que poden arribar a governar l'Estat. Avui l'abat de Montserrat deia que havíem retrocedit fins a extrems que mai no hauríem imaginat. Avui també llegia la notícia sobre la recollida de signatures a Burgos, per eliminar la immersió lingüística a casa nostra. L'objectiu és, segons sembla, convertir el català en una llengua d'ús familiar. A part de ser una demostració d'ignorància, però d'odi al mateix temps, és la cançó de l'enfadós que  ens arriba a cansar.

Si pretenen que ens conformem a quedar-nos a Espanya tan tranquils, no ho estant aconseguint. Cada vegada tens més ganes de fotre el camp i que s'empassin aquest orgull.

El govern confia en la sort les festes de carrer

Hi ha coses que no les puc entendre i encara menys si vénen proposades per una persona que representa que té un càrrec de responsabilitat, com la de regidor de govern de la nostra vila. Aquests dies ha estat notícia que el govern municipal es desentenia dels riscos que puguin haver-hi en l'organització de les festes de carrer. La notícia deia que l'assegurança de l'ajuntament no cobria els actes organitzats pels veïns i que la solució passava per advertir-los i no obligar-los a contractar una assegurança.

La mesura és greu i irresponsable, i no és digne d'un regidor o equip de govern. Què passarà si en algun dels molts sopars i festes de carrer que tenen lloc les nits d'estiu passa un fet greu? Qui serà el responsable? Jo entenc que l'Ajuntament és qui autoritza l'acte i per tant ha de preveure que tot estigui contemplat. Si no vol exigir la contractació de l'assegurança dels veïns, el que ha de fer és contractar-la l'Ajuntament, o bé negar el permís per celebrar la festa.

No pot ser que tinguem uns governs municipals irresponsables, que no preveuen les coses i només actuen a mata-degolla, esperant que la sort els acompanyi i no s'hagin de lamentar víctimes o desgràcies.

M'he llegit les notícies de Ràdio Arenys en relació al Ple d'ahir, i he vist que hi va haver força picabaralles entre govern i oposició. És normal, sobretot després que l'anterior govern municipal patís una moció de censura. Dit això, però, la seva feina no és només de barallar-se, sinó de trobar solucions a les coses, i per sobre de tot ser coherents.

Si és cert el que diu la notícia sobre la resposta de l'alcaldessa a la intervenció de la CUP pel que fa al procés participatiu per saber on volem els vilatans que s'ubiqui la Biblioteca, ho trobo lamentable i denunciable. El govern diu que vol comprar les Clarisses i que si després els arenyencs no hi volen la Biblioteca, ja buscaran altres coses per posar-hi. Suposo que el mateix que estan fent amb la caserna de la Guàrdia Civil, l'Estella Maris, la Casa de les Aigües, la Raureta...

Deixem en evidència la premsa groga i els mals periodistes

La notícia tràgica d'avui és la mort de 259 persones en un avió abatut quan transitava per sobre d'Ucraïna. Es discutirà i s'investigarà qui ha disparat el míssil i si aquest anava dirigit a l'avió abatut o bé a l'avió que passava per allà amb Putin a bord, però el que és transcendent i lamentable són les 259 morts.

El conflicte d'Ucraïna i el de l'Orient mig ocupen les primeres pàgines dels diaris. Són vius i per això estan de moda, però arribarà un dia que passaran a un segon pla fins que ens n'oblidarem, fins que la seva activitat es rellanci i torni a ser notícia.

Vivim sense massa consciència de la influència dels mitjans de comunicació. Estem en les seves mans i per això som molt vulnerables. Estem en les mans dels mitjans de comunicació i d'alguns periodistes que utilitzen la professió en benefici propi, sense ser prou conscients del mal que poden provocar a l'estabilitat i convivència. Això passa a casa i és deplorable.

El paràgraf anterior no és gratuït. La informació que ens arriba dels dos conflictes abans esmentats, i de tots aquells que ens han comentat i que ara no ens comenten, malgrat continuïn, ve de periodistes i mitjans de comunicació. Els interessos amagats són els que destaquen, però també l'espectacularitat, el drama i fer sang.

Parlem molt dels polítics i són al punt de mira de tots els mals. Molts s'ho han buscat i hi han arrossegat la resta, però no podem oblidar-nos dels periodistes, des dels més petits, a nivell local, fins als que dirigeixen grans empreses periodístiques. La història ens n'ha donat proves suficients, però sovint ho oblidem i els permetem que continuïn intoxicant només perquè el seu nom surti al diari i cobrar-ne la minuta. El comportament d'alguns és de purs mercenaris. Lluitem per dignificar el periodisme, eliminant la púrria i deixant els bons professionals.