Tots contra Puigdemont

 La frase que s'escolta aquests dies, després del trencament entre el PDECat i JxCat és "tots contra Puigdemont”. Sembla que Puigdemont ha agafat la directa i que va a totes per aconseguir una victòria personal en les properes eleccions, que prefereix retardar-les per acabar de teixir el seu programa.

El procés successori de l'antiga Convergència ha anat deixant pel camí totes aquelles persones que s'han enfrontat a Puigdemont i a la seva manera de pensar i plantejar la república catalana. Les separacions més clares han estat les de Marta Pascal, primer, i ara la del president Mas. La primera en un clar enfrontament, i en aquesta ocasió, menys sorollosa, però probablement més traumàtica. Abans n’hi va haver d’altres.

Puigdemont ha guanyat sempre que s'ha presentat en unes eleccions, i a l'hora de liderar un projecte. És potser per això que deu pensar que la sort o l'encert continuarà si ho acaba de lligar bé. Caldria veure què en pensa la població, i de fet això serà el que es veurà quan es convoquin les eleccions.

En les anteriors eleccions Puigdemont sortia com a víctima de les baralles entre els dos principals partits independentistes, i alguns pensem que això li va anar bé a l'hora de recollir molts vots que potser no estaven pensats inicialment per anar cap a ell. Continuarà passant el mateix?

Tot és possible, però jo penso que ara les coses han canviat, i ja no es veu Puigdemont de la mateixa manera que abans. Ara potser hi haurà vots dels indecisos que no li donaran el suport que espera. Ha passat molt temps i les picabaralles comencen a cansar. Aquesta incapacitat per compartir, dialogar i caminar junts, molesta molts votants, que tindran l'opció de no anar a votar, o bé canviar el seu vot per una opció menys conflictiva.

Falta temps, si es compleix el desig de Puigdemont de retardar les eleccions, i per tant poden passar moltes coses, però el cert és que els catalans portem massa temps esperant veure canvis i avançar socialment i econòmica, i de moment el més calent és a l'aigüera. Aquesta provocació de tots contra Puigdemont pot no sortir-li tal com es pensa.

Auf Wiedersehen, Wien

Adéu Viena, potser ens tornarem a veure, no se sap mai. Esclar que si haig de trigar els mateixos anys que des de la darrera vegada, les cames ja no m'aguantaran. Aquesta vegada ja ha anat just, perquè ens hem cansat força, però marxem de la capital austríaca molt satisfets, amb una mica menys de calor també hauríem estat bé, però la ciutat es mereix ser visitada, i si s'ha de passar calor també ho aguantem.

Avui ha estat una visita més d'exteriors, contemplant palaus i edificis nobles que embelleixen els carrers i places de la ciutat. Hem entrat, però, a la biblioteca nacional austríaca que és digna de veure, i la resta del dia ens hem passejat a peu o bé en tramvia per conèixer més punts d'interès.

El costum de les comparacions l'hem volgut aparcar i pensar en Praga i Viena, de manera separada. Cada ciutat té les seves coses que les fan atractives. La història dels xecs, que aquests dies recorden els cinquanta anys de l'ocupació russa, tirant enlaire la Primavera de Praga, i la història imperial de la casa dels Habsburg, es fan presents recorrent ambdues ciutats.

Aquest vespre hem anat al centre per darrera vegada en aquest viatge a dir-los a reveure, i moltes gràcies per haver-nos acollit tan bé. Demà a primera hora sortim cap a Budapest, la tercera capital imperial.

Ara el full de ruta de la CUP

La CUP, que té quatre diputats al Parlament, i per tant sense grup parlamentari propi, presenta el full de ruta per arribar a la República catalana. Perfecte! Ho faran sols? 

Si llegiu la notícia del diari ARA "La CUP inicia una campanya per presentar el seu full de ruta cap a la República" crec que us farà gràcia, o potser no. No sé si és culpa del periodista que ha redactat la notícia, o entra dins la dinàmica expressiva de la CUP, però llavors jo els pregunto: resumidament com es fa tot això? Amb qui compten per fer-ho?

Entenc que sempre hi ha d'haver aquell que estira el carro fins al límit de posar-lo al davant dels cavalls, però s'ha de ser seriós. Voleu dir que en aquests moments no estem prou dividits com per iniciar aquesta campanya? Com a teoria utòpica jo ho veig bé, i sempre he defensat que el món avança gràcies a la utopia, sinó ens quedaríem al mateix lloc. Ara bé, amb el percentatge de població favorable a la República i amb la divisió interna en els propis partits independentistes, no creieu que és cansar la gent per a no res?

Ja no es tracta de pecar d'optimisme, sinó no adonar-se d'on ens trobem, de quina és la situació de molts dels nostres polítics i quin és el panorama polític espanyol, encara que a M. Rajoy l'hagin jubilat abans d'hora. Podeu llegir la notícia i digueu-me què en penseu. Si la CUP no existís se l'hauria d'inventar, però després tocar de peus a terra i avançar-se en el temps i en les maneres, però a certa distància.

Més enquestes per anar fent bullir l'olla

Les darreres enquestes presentades per La Vanguardia mantenen els 62 escons a Junts pel Sí, però amb una pujada d'ERC a costa del PDECat. Tot i la baixada de la CUP, de 10 a 6, es mantindria la majoria absoluta dels independentistes, ara, però pels pèls.

Llegint els moviments dels diferents partits es pot dir que el PP recupera tres escons a costa de C's, i Catalunya Sí que es pot creixeria a costa de la CUP i una vegada més del PSC. Aquests no aconsegueixen reprendre el vol i molt em fa pensar que és per culpa de les jugades d'Iceta que ha heretat la Puta i la Ramoneta de l'antiga CIU.

El mea culpa d'Iceta i el "no tornarà a passar" de l'altre dia a can PSOE és molt fort, i dóna a entendre que és un fals que diu les coses que interessen escoltar a cada lloc, però que pel que fa a Catalunya ja no compten. Aquest llançar la tovallola no els pot fer créixer més enllà de l'àmbit espanyol, i demostra una vegada més que el seu paper a Catalunya s'ha acabat, col·locant-se al mateix nivell i punt de partida del PP i C's.

El Parlament català serà cosa de quatre i les engrunes per als altres tres. El paper que ha jugat la CUP aquesta legislatura els fa ser els menys representats, però probablement continuïn tenint la clau del desenllaç final del país. Tot plegat un joc que sembla no tenir fi, i que a molts ja ens comença a cansar.

Les maniobres de C's per amagar els seus interessos

Amb el perill de cansar la gent, avui em fixava en les declaracions del senyor Miguel Gutiérrez, que és el secretari general del grup parlamentari de C's, on remarcava que el seu partit no canviarà l'abstenció a la investidura de Rajoy per un Sí.

Ja sé que en política els gestos són importants i que no és el mateix abstenir-se que votar-hi a favor, encara que, com deia ahir, l'abstenció a vegades és un Sí, precisament el que demana C's al PSOE.

Una cosa és demanar i l'altra exigir. Ho dic perquè els partits polítics es creuen en el dret a exigir què ha de votar l'altre. L'excusa de la governança i d'haver d'anar a unes terceres eleccions no serveix. Si els partits polítics, amb el PP al davant, fossin capaços de negociar, cedir i pactar, no ens trobaríem en la situació actual. Que ningú no s'enganyi. Les paraules de Rajoy són pura falsedat en boca de qui és incapaç de treballar amb qualsevol persona que no pensi com ell, que no es deixi manipular per ell.

C's, per altra banda, continua fent la puta i la ramoneta com si fossin la veu de la saviesa i el seny. C's va voler pactar amb el PSOE i ara amb el PP, per donar la imatge que és un partit de centre que només busca la governabilitat. El problema és que al darrere hi ha uns interessos que en aquests moments passen per poder investir Rajoy, però que no sembli que ells ho volen, i recentralitzar encara més les competències que és l'únic gran objectiu des de que el partit es va crear a Catalunya.