Uns polítics irresponsables i covards

Ho deia l'altre dia parlant de les declaracions de Rajoy, Santamaria i Zoido com a testimonis en el judici del Tribunal Suprem. Uns testimonis que no es varen fer responsables de l'actuació policial del dia 1 d'octubre de 2017, que segons varen manifestar ningú d'ells no va donar cap consigna de l'actuació policial, carregant el mort als comandaments policials. Així de fàcil.

No és estrany que entre la policia hi hagi malestar. Potser alguns d'ells s'ho varen passar bé venint a Catalunya a atonyinar-nos, però estic segur que a la majoria no els feia gaire gràcia. No penso que hagi de ser agradable anar clavant cops de porra a persones indefenses, la majoria d'elles persones grans.

Els policies estan molestos per les declaracions de Zoido que es renta les mans de la decisió de començar a clavar cops de porra als concentrats als col·legis electorals, i també li qüestionen que hagués decidit col·locar com a coordinador de tota la policia a un militar.

Tots plegats continuen culpant els Mossos de no haver complert en la seva part, tancant els col·legis electorals. Ningú es considera culpable i els policies entenen que varen fer la feina que els varen ordenar fer.

La conclusió a què arribes és que els polítics del PP han estat uns irresponsables. En les seves declaracions al Tribunal Suprem, sobretot Rajoy i Zoido, han mal dissimulat un no recordar uns fets que no són tan antics i que varen ser prou significatius per al desenvolupament polític i social del país. A més Zoido es va comportar de manera molt covarda, la qual cosa t'explica que l'actuació de molts mals polítics només la sosté el poder que exerceixen, però a títol personal són unes persones molt mediocres i de poc fiar.

Ni oblit ni perdó

Resulta molt difícil poder parlar dels fets d'ara fa un any sense deixar-te portar pels sentiments, ja sigui de ràbia, dolor o impotència. Tant de bo fóssim capaços d'analitzar-ho fredament i a poder ser també objectivament, però és difícil. Ho és perquè el que va passar va ser molt greu, i és per això que organitzar una manifestació per celebrar l'actuació policial no és només un cas de cinisme, sinó que m'atreviria a dir d'odi institucionalitzat.

Al marge d'estar d'acord o no en la celebració del referèndum, hauríem de ser capaços d'analitzar què va passar aquell dia. Quin va ser el comportament de la gent, les persones que volien votar i els policies que tenien l'ordre d'impedir-ho. Voldríem saber qui va donar l'ordre als policies d'actuar d'aquella manera tan violenta. Eren ordres clares i contundents o es tractava de l'odi personal, conreat d'alguna manera, per atacar els catalans que es trobaven als col·legis electorals?

Veure les imatges de l'actuació policial no poden agradar a ningú. Només bèsties i persones irracionals hi poden trobar satisfacció, però ni tan sols haurien de ser consentides. Qui declara que no hi va haver càrrega policial no és un cínic, sinó un sàdic que no es mereix ostentar cap càrrec públic.

Aquest cap de setmana recordem els fets de l'any passat, el dia 1 d'octubre de 2017, i l'única cosa que em surt del cor és que no ho oblidarem mai i, malgrat l'educació moral que he rebut, difícilment podré perdonar, no només per com varen actuar, sinó per la manca de penediment, ans el contrari, l'orgull d'haver actuat correctament en defensa d'un Estat corrupte i agressor dels drets humans.

Com engarjolar Trapero

Hi ha diferents objectius de la fiscalia espanyola per guanyar el procés tot esclafant-lo. Ningú no pensa ja amb la política, sinó que és qüestió pura i dura de la judicatura, amb un paper rellevant de la fiscalia. Un primer objectiu és ficar el major dels mossos d'esquadra a la presó, perquè encara no han paït l'eficàcia dels mossos durant l'atemptat de les Rambles de Barcelona, a mitjans d'agost.

Es tracta de fer-li pagar l'atreviment de fer bé la feina i deixar la policia espanyola en evidència. Una policia regional amb pocs recursos i dificultats pels pals a la roda que els col·loquen des de l'Estat, són capaços de resoldre un crim horrorós al bell mig de Barcelona. Això no s'ha paït.

Però n'hi ha més. Els mossos d'esquadra varen aconseguir tancar més col·legis electorals que no pas la policia nacional i guàrdia civil junts, i a més, sense fer mal a ningú. Això no s'ha dit gaire perquè és massa injuriós per la policia espanyola, però els seus sindicats sí que varen escriure la seva protesta per les ordres que varen rebre de la seva direcció, impròpies d'una policia amb llarga trajectòria d'eficiència.

Tot plegat va sumant al cove dels despropòsits, de les acusacions en fals al moviment català, i a la mancança de posicions democràtiques en les accions del govern de l'Estat espanyol.

La llàstima de tot plegat és que la imatge que està donant el govern català en aquestes darreres hores no és la millor possible per engrescar els sobiranistes que veuen com un cop letal la possibilitat de caure a les mans d'un Rajoy rabiós, sense perjudicis a l'hora d'arrasar el nostre poble. Només podem esperar un nou as de sota la màniga del president Puigdemont. Veurem si el seu àngel de la guarda se'n surt millor que l'àngel del corrupte Jorge Fernández Díaz.

A 10 minuts de saber els resultats electorals

M'afanyo a escriure el post d'avui abans no tanquin les portes dels col·legis electorals i ens donin el resultat del sondeig encarregat per TV3. Encara que després pugui canviar, a vegades ho fa força, sempre és interessant conèixer les primeres dades i observar les reaccions.

Divendres parlava del cap de setmana musical a Arenys de Mar, i encara hi hem hagut d'afegir un acte. Un acte dolorós perquè un arenyenc de solera, que ha tocat totes les tecles, ens ha dit adéu. L'hem acomiadat amb l'església plena de gom a gom, i el Cor l'Aixa interpretant peces de Schubert i Fauré. En aquest mateix moment que estic escrivint el post, s'havia d'estar celebrant la recitació del Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra, que durant tants anys en Joan Pera ens havia regalat.  Descansa en pau, Joan.

Diuen que la participació ha crescut respecte a les eleccions de 2011, i seria Catalunya una de les comunitats que més hauria crescut, que no participat, atès que el percentatge acostuma a estar per sota de la mitjana estatal.

La lectura que se'n pugui fer és doble. Pot ser que molts catalans que no tenien gaire interès en participar en unes generals, hagin vist que en aquesta ocasió el resultat importa. L'altra lectura, de signe contrari, seria pensar que votants de dretes, cansats del PP, hagin vist en C's una bona alternativa i hagin sortit a votar. D'aquí a 20 minuts ho podrem mig saber, si l'enquesta ha estat ben feta.