Nadal en veu alta i Via morta

Ahir, diada de Santa Llúcia, érem a la biblioteca anticipant-nos al dia de Nadal tot recitant els nostres escrits, acompanyats al teclat amb l'Anna Maria i la participació d'alumnes de l'Institut, de primer i quart d'ESO. Ells també ens varen fer gaudir una estona dels seus escrits. 

Aquest treball fruit del taller d'escriptura creativa, on participo, sempre resulta interessant. T'obliga a pensar què vols explicar, com ho vols fer i perdre la por de compartir-ho en veu alta. És una de les activitats que organitza la biblioteca d'Arenys, i per això cal felicitar-los i agrair-los la iniciativa. 

Ser a la biblioteca ahir a les set de la tarda va fer que no pogués assistir a l'acte que tenia lloc a l'Ateneu, a càrrec de l'Assumpta Montellà, que presentava la seva novel·la «Via morta». Un llibre que precisament estic llegint, preparant la nostra visita a Portbou un dia de les vacances de Nadal. Volem aprofundir en Walter Benjamin, i a casa ens va semblar que aquest llibre ens hi podia ajudar.

A vegades ens queixem que s'organitzen poques coses, però no és ben bé així. Si ens fixem en l'agenda d'actes culturals i socials, per no parlar dels esportius i festius, ens adonarem que n'està farcit, i ens trobem que alguns coincideixen en el mateix moment i has d'escollir.

M'imagino que a l'acte de l'Ateneu hi va anar força gent, tot i que us haig de dir que érem una bona colla a la biblioteca que ens lamentàvem no haver-hi pogut assistir. Sempre és interessant escoltar persones com l'Assumpta Montallà i més si estàs llegint el llibre que et ve a presentar. Espero que algun dels assistents me'n pugui fer cinc cèntims.

Deixeu-me que feliciti la Maira, la professora de català de primer i quart d'ESO de l'Institut, per tota la feina que fa. És molt important fomentar la lectura i ja no diguem l'escriptura, i si això es fa amb la nostra llengua, tan mal tractada per les institucions espanyoles, mereix un reconeixement i agraïment.

Tenim un futur molt incert, però està ben clar que conreant la cultura i la llengua, assegurem uns mínims que ens poden permetre ser una mica optimistes en un món tan desorientat i convuls.  

Arriba la jubilació

Aquests dies, a Arenys de Mar, és notícia la jubilació de diferents establiments emblemàtics. Una colla de vilatans, que durant molts anys han estat donant servei a tot ca i quitxo, han arribat al moment de dir prou i iniciar una nova etapa de la seva vida. Quan la decisió només afecta a un grup reduït de persones, passa força desapercebut, però quan es tracta de persones que han estat tractant el públic, la repercussió és sonada, i aquest és el cas d’Arenys aquestes darreres setmanes.

No són els primers a jubilar-se ni seran els darrers, però el fet de coincidir amb molt pocs dies diferència fa que se’n parli molt, i encara més en tractar-se d'establiments amb molta història i molta clientela. No parlem de botigues que apareixen i desapareixen amb molta facilitat.

La Pastisseria Danés, on tots nosaltres hi hem entrat moltes vegades per degustar productes de qualitat, per a festivitats assenyalades o simplement per gaudir d’una tarda ensucrada; o la llibreria El Set-Ciències, promotors culturals i engrescadors de la lectura; o l’Hiper Arenys, on els més manetes entraven a comprar els estris per anar mantenint el pis, rebent els consells dels experts; o també la cosidora Roser Puig, que ens arreglava els vestits per poder lluir per la Riera, són protagonistes actuals de la desaparició d’uns negocis que podríem considerar nostrats, i que ben segur trobarem a faltar.

Arenys no es quedarà sense relleu, i ja fa temps que d’altres establiments de les mateixes especialitats han anat fent forat amb els seus productes perquè no quedéssim sense, però sens dubte la cara d’Arenys canviarà, com ha passat al llarg dels anys, amb multitud d’establiments que han anat desapareixent i d’altres que han vingut al darrere. Fer un recordatori de tots ells resultaria llarg i perillós per no descuidar-nos de cap d’ells. 

Ara, només ens queda agrair-los la feina feta. La seva dedicació, professionalitat i expertesa. Desitjar-los tot el millor per aquesta nova etapa de la vida. Que rebin tot el reconeixement merescut i planifiquin bé el futur, amb un cert relaxament després de tants anys d’estar al peu de canó. Els que ja formem part d’aquest col·lectiu dels jubilats seguim manifestant la nostra voluntat de continuar presents a la vida social de la nostra vila. No ens hem retirat, sinó que hem canviat d’activitat. Molta sort i a gaudir de la vida!

Engrescar a participar

Tenim la sort de viure en una vila amb molta activitat cultural, esportiva i lúdica, que et permet assistir a molts actes sense bellugar-te, i això no sempre s'aprecia ni es valora suficientment. Ja sigui la pròpia administració local, amb totes les seves àrees, o a través de les entitats presents al municipi, gairebé cada dia de la setmana, i de manera especial els caps de setmana, ens trobem amb una agenda farcida d'actes on poder participar, aprendre i gaudir de les explicacions i experiències.

    És bo potenciar-ho i que no decaigui, sobretot en un temps que creix el desànim, les pors i l'angoixa per tot un conjunt de circumstàncies que no s'han acabat de resoldre. Tots en tenim unes quantes al cap, i no cal anar-les repetint, més que tot per no convertir un escrit que pretén ser positiu, en tot el contrari.

    Tot i així tenim una assignatura pendent on cadascú de nosaltres hi pot contribuir per millorar-la. Em refereixo a la participació d'aquests actes d'una bona part de vilatans que encara no han fet el pas. Convindreu amb mi que als diferents actes que s'organitzen hi ha un conjunt de persones que es repeteixen, que ens hi trobem, i ens ho passem molt bé, però que hi podríem convidar i esperar veïns, amics i familiars que no es prodiguen tant.

    Segurament hi ha persones que no en tenen cap necessitat, però estic convençut que n'hi ha d'altres que els falta l'empenta inicial per sortir de casa i participar-hi. Passa una mica com amb la lectura, que si no hi ha hagut costum a la família, o no s'hi ha entrat de petits, pot arribar un dia que un s'hi aficioni i descobreixi la importància de llegir, i ja no ho deixi mai més.

    Seria bo que aquestes persones que no ho acostumen a fer, les animéssim a participar als actes que organitza l'Ateneu o l'Aula d'Extensió Universitària. Assistir als cursos que programen diferents entitats com l'AFA, el Casal de Joventut Seràfica, el Teatre Principal, la Biblioteca, el Museu d'Arenys, i més entitats que em deixo i que fan una feina interessant, que no es poden perdre.

Els bons llibres

A la tertúlia literària d'aquest mes comparàvem els escriptors actuals amb els més clàssics, aquells que han perdurat en el temps, i coincidíem bastant en dir que avui dia costa de trobar bons escriptors, la qual cosa no vol dir que no es venguin llibres, ja que les editorials s'encarreguen prou de fer-ne publicitat, al marge de la qualitat del text. Es llegeix poc, i caldria fer molta pedagogia per enganxar la gent a llegir, sobretot els joves que són el nostre futur. És cert, però, que calen bons llibres, ben escrits, perquè ajudin en aquesta tasca.

    Com a simple afeccionat a la lectura no tinc prou autoritat per opinar sobre la qualitat dels escriptors actuals. Tot i així vaig coincidir força amb les persones que, per coneixement, experiència i formació, hi poden dir moltes coses. També és cert que dels clàssics ens arriben els bons. M'imagino que trobaríem una gran quantitat de novel·les antigues que avui no se'n parla, perquè la qualitat no era l'adient. Per tant, també d'aquí a uns anys, moltes de les novel·les que avui apareixen al mercat quedaran arraconades i les generacions futures ni tan sols sabran que han existit, si més no el públic general.

    Em va agradar molt sentir qui conduïa la tertúlia quan afirmava que per a ella era més important la qualitat del text que no pas la trama. I això és important de retenir perquè d'alguna manera els joves d'avui necessiten que passin coses. Que les trames de les novel·les, si arriben a llegir, siguin interessants, que creïn expectació. Poc es fixen en la qualitat literària del text, la riquesa de vocabulari, les formes, els sentits. I nosaltres, els que no som tan joves?

    Probablement és més fàcil llegir una novel·la on hi passin moltes coses, que no pas una altra que potser no provoca tanta emoció però és més rica en l'ambientació, en el lèxic, els detalls... Engresca més un text dinàmic i trepidant, segurament. Potser ho fa el temps, l'època que vivim, on necessitem molt que passin coses, i de fet en passen moltes de seguides, que gairebé no tenim temps de païr-les. Potser per això necessitaríem de tant en tant fer una parada, reflexionar i pensar què estem fent i què volem per al nostre futur més immediat. Cal que ens parem a pensar, i un bon llibre, ben escrit, segur que ens hi pot ajudar.

Cafè literari

Sempre he tingut curiositat per saber què es té en compte a l’hora d’escollir un llibre de lectura. L’autor, el títol, les crítiques literàries, la publicitat, la temàtica, l’estat anímic, l’extensió… Si ho preguntéssim a la gent segurament que trobaríem una gran majoria que coincidiria amb algun dels motius que he relacionat, però alguna sorpresa ens emportaríem. 

A mi em passa que segons el meu estat anímic les preferències varien i hi ha alguns moments que em decanto per unes temàtiques o bé per unes altres. M’agrada llegir la sinopsi i si el tema em ve de gust, l’agafo. 

Des de fa molts anys, la Biblioteca de la nostra vila organitza un club de lectura i també n’hi ha un altre a l’Ateneu. En aquests casos la tria del llibre ja no és personal, encara que en alguna cas es pugui consensuar, sinó que et ve determinat. I penso que això és bo, perquè et permet descobrir llibres i autors que probablement no hauries escollit, però que després ho agraeixes.

No només és interessant formar part d’un grup de lectura per la possibilitat de conèixer altres autors, sinó sobretot per posar en comú les impressions de la lectura, compartir opinions, analitzar els temes, els estils, la qualitat d’escriptura, i reflexionar en veu alta sobre tot allò que has trobat i t’ha suggerit la lectura del llibre. A tot això cal afegir-hi l’aprenentatge, no només sobre l’obra literària en concret, sinó del món de la literatura en general, gràcies al conductor o conductors de la tertúlia literària. 

Aquest curs passat vaig participar al Cafè literari organitzat a l’Ateneu arenyenc, i conduït per la Teresa Montmany i l’Enric Agustí, a qui haig d’agrair tota la feina de preparació i conducció de les sessions, i el gran coneixement i explicacions ofertes des del primer dia. És cert que no amb tots els llibres llegits m’hi he sentit còmode, però hi he après, i això és molt important.

Aquests darrers dies al meu blog he estat escrivint molt sobre cultura, i d’una manera particular, sobre la lectura. És una llàstima que el nivell de lectura sigui tan baix, perquè realment és bàsic per assolir un bon nivell cultural i en conseqüència una manera de viure en societat més positiva, més profitosa, i de més bons resultats de convivència.

La lectura no s’atura en període de vacances, sinó que continua i probablement hi ha més gent que s’hi afegeix, en disposar de més temps lliure i més ocasions més enganxar-s’hi per unes hores, trencant la dinàmica habitual de feina i estudis.

La Cultura ens farà lliures

Darrerament, parlant de l’auge del discurs de l’extrema dreta, del ressorgir del feixisme, comentava la importància de la cultura en sentit ampli, i com aquesta no és protagonista del discurs d’aquesta ideologia, sinó més aviat s’aprofiten de la ignorància i ja els està bé no fomentar-la. 

Hem pogut observar quina ha estat l’actuació dels nous governants del PP-Vox després de la victòria al País Valencià i a les Balears, i una vegada més s’ha constatat la repressió contra la cultura catalana, sense respectar els drets lingüístics d’una part de la població de l’Estat espanyol.

També hem pogut llegir moltes crítiques per la manca de lectura entre la població, els joves, però també les persones adultes, i encara afegiria, en clau local, la crítica, no sempre prou argumentada, contra la construcció d’una nova biblioteca amb una forta inversió.

I per què ho dic tot això? Doncs per fer una defensa aferrissada de la lectura i de la cultura en general, l’única manera de combatre la ignorància i la repressió autoritària d’aquells que mai pensen en el poble, sinó en aprofitar-se’n per als seus interessos personals i polítics.

No puc vanagloriar-me del meu passat lector, ja que no tinc un currículum brillant en aquest aspecte, però sí d’haver-ho reconduït i poder dir que m’he convertit en un lector habitual, i gràcies a això he crescut culturalment i, en conseqüència, socialment. Perquè una societat millora a mesura que s’enriqueix culturalment. La Cultura, en lletres majúscules, és la clau per a alliberament de la persona davant l’autoritarisme, les dictadures i el feixisme. Només un poble culte pot esdevenir lliure, i si tots ho tinguéssim clar i ho pregonéssim la nostra societat seria molt diferent de l’actual.

Llegim, aprenem i fem ús de les biblioteques per créixer com a persones, i fem-ho lluitant contra les desigualtats, fent possible que tothom hi tingui accés, al marge dels seus orígens, la seva cultura, la seva situació econòmica i les seves possibilitats reals.

La qualitat de la televisió en perill

Arran de la notícia que apareixia avui a les xarxes sobre la situació en què es troba Betevé, volia comentar les meves impressions sobre la qualitat de les televisions, en general, i el futur que se'n pot esperar. Haig de confessar que no soc un gran televident, però intento entendre per què. Darrerament he observat una baixada important en el nivell dels programes que ens proposen, això sense arribar a veure'ls.

De sempre he notat que la qualitat de la televisió privada és ínfima i només s'explica el seu èxit pel nivell d'exigència dels telespectadors. M'imagino que les persones que s'asseuen davant del televisor, no són gaire exigents i qualsevol cosa que els faci distreure ja els va bé. Si no fos així no es podria entendre l'audiència que tenen alguns programes que, analitzats fredament, no haurien de formar part de la cartellera.

La televisió pública fins ara semblava que compensava en qualitat aquest baix nivell de la privada, però darrerament també es troba a faltar programes de qualitat. TV3 continua líder d'audiència al país, però pels pèls, i si la cosa continua com ara, podria ser que deixés de ser la primera televisió. Cada vegada es fa més difícil trobar-hi un programa que no només et distregui, sinó que t'aporti alguna cosa més. 

A casa la televisió s'obre molt poc i, a diferència d'abans, desconeixem la majoria dels programes que es poden visionar. Els mateixos reclams deixen d'interessar i ja no ens molestem a mirar quan estan previstos de programar. La tasca que TV3 ha fet per la llengua catalana ha estat impressionant. Ha estat la manera que entrés el català a moltes llars, i a d'altres a fomentar la seva pràctica sense complexos. És una llàstima, doncs, que ara passi per uns moments tan baixos que la poden convertir en una oferta residual.

Crec que la direcció de TV3 i el govern català haurien de reflexionar sobre el futur de la televisió a casa nostra, perquè, tot i que la història no es repetirà i el seu paper no serà el mateix per a futures generacions, sí al menys contribueixi en la difusió de la cultura i societat catalana. El llibre és la millor alternativa a la televisió, però per a qui no opti per la lectura, és important que la televisió li brindi la possibilitat d'enriquir-se culturalment.

La meitat no supera el nivell per a ser mestre

Avui llegia els resultats de les proves d'aptitud per a aquelles persones que volen estudiar magisteri, on es constata un baix nivell cultural, que fa que només un cinquanta per cent dels alumnes que volen ser mestres hagin superat l'aprovat.

Entristeix veure quin és el nivell de bona part dels estudiants, i queda demostrada la necessitat de posar aquestes proves per assegurar un futur esperançador per als alumnes a qui els farien de mestre. La informació destaca el baix nivell de lectura, i haig de dir que no és sorprenent, però sí preocupant. La importància que li vulguem donar a la lectura no serà mai suficient. I ho dic jo mateix que no he estat un gran lector, sinó que m'hi he posat tard, i ara ho valoro i en puc gaudir. 

Però l'article no parlava només del nivell de lectura, sinó també de la capacitat per adaptar-se a les circumstàncies. El mestre ha de ser un referent per a l'alumne, i cal molta empatia per poder donar coneixements, i seguretat en la presa de decisions, de resoldre els petits obstacles que es presenten.

No sé què s'hi pot fer, però el cert és que cal treballar per aconseguir que surtin uns alumnes capaços de treballar per esdevenir els mestres del futur, de les noves generacions. La cultura va més enllà de l'espectacle, i és per això que és tan important fomentar-la. Inquietar la gent, fer-los trobar gust en l'art, el teatre, la lectura i el descobriment. Si formem unes persones que no veuen més enllà del nas, és impossible que el nostre país progressi.

Vull pensar que el resultat d'aquestes proves serveixi de lliçó per buscar una alternativa a la formació actual, i no es quedi en una estadística a analitzar any rere any. De moment el descens és prou important i dramàtic, com per arremangar-se i capgirar la tendència. Fa massa temps que sabíem que la formació dels mestres era transcendental per al futur. Arribem tard, però ara no tenim excusa.

Un agraïment als nostres llibreters

Sempre he pensat que a Arenys de Mar teníem la sort de comptar amb una llibreria com El Set-Ciències. A vegades no t'adones de la importància de les coses perquè les tens sense cap mena d'esforç per part teva, però si et paressis a mirar i pensar en un moment què passaria si això o allò no existís, t'adonaries de la importància de que hi sigui.

Hi ha poblacions molt més grans que la nostra vila que no gaudeixen d'una llibreria amb un bon estoc de llibres i amb un servei de lliurement ràpid com passa a Arenys, i avui m'hi feia pensar l'article de Javier Pérez Andújar, al diari ARA, parlant de llibres i del fet que a la seva població de Sant Adrià, amb uns 37.000 habitants, no tenien cap llibreria.

A Vic, la meva ciutat natal, també va ser molt important la llibreria La Tralla, com a Granollers ho és La Gralla, per posar uns exemples. Hi ha ciutats que la tradició cultural és rica i els llibres ocupen una posició important. També hi destaquen les seves biblioteques, on la Diputació hi ha fet una gran tasca.

Arenys està en procés d'ampliar la seva biblioteca en un nou emplaçament més gran, per facilitar tota la tasca que s'hi està duent, de porta a la Cultura per a moltes persones, sobretot els més joves. Tots els esforços per millorar les condicions de fer arribar la cultura a les persones són benvinguts i cal agrair als governs municipals, amb la Diputació de Barcelona al capdavant, tots els recursos i inversions que hi dediquen.

Ahir va ser una diada de Sant Jordi atípica, després d'un parèntesi d'un any degut a l'epidèmia. Vàrem tornar a veure cues, però no pas per vacunar-se, sinó per adquirir un llibre, un fet que sorprèn a estranys i a nosaltres mateixos que som poc consumidors de lectura. Un any més Sant Jordi ha omplert de llibres i roses els nostres carrers, encara que amb certes restriccions, que desitgem no haguem de patir durant gaire més temps.

Les meves darreres lectures

Avui he llegit "Tàndem", el darrer premi Josep Pla, de l'escriptora Maria Barbal. Us en recomano la seva lectura, que és molt planera, on t'hi trobes molt a gust i et fa reflexionar. La vida és molt interessant quan t'evoquen a pensar-hi i endevinar per què passen les coses. No calen grans esdeveniments, sinó tan sols tot allò que et comporta viure, que és prou ric, sobretot si t'atures a pensar-hi.

Fins fa quatre dies m'haurien sentit dir que jo necessitava fullejar els llibres, tenir-los entre les mans, i que em resultava més difícil la lectura a través de l'ordinador. Com tot, però, és acostumar-t'hi. Després d'uns quants mesos de llegir a través de la pantalla, haig de reconèixer que és molt pràctic i alhora còmode. El servei que presta la Xarxa de Biblioteques de la Diputació és interessant i útil, i et permet llegir fins a les darreres novetats.

La lectura de "Tàndem", que tenia en reserva des de feia setmanes, ha estat un plaer, i n'he gaudit com si tingués el llibre entre les meves mans. La història de l'Armand i l'Elena, t'engresca perquè et fa adonar de la importància de l'amor de veritat entre dues persones bones i sinceres. T'ajuda a descobrir la bondat entre tanta bogeria que estem patint aquests dies, i com de fàcil podria ser la nostra vida si tots hi poséssim de la nostra part.

Tàndem m'ha entrat després de llegir l'obra "Una sala plena de cors trencats", d'Anne Tyler, que també considero un treball sense grans pretensions, però que hi destaca la simplicitat del personatge, la bondat i senzillesa, i després d'haver llegit "Màquines com jo", de Ian McEwan, que també m'ha captivat, tot i que sigui molt diferent a les altres dues obres esmentades.

La possibilitat d'entrar a la vida dels diferents personatges, que es van succeint a mesura que comences un nou llibre, et permet enriquir la teva pròpia vida, la teva manera de fer i pensar, i t'engresca cada vegada més a trobar noves experiències, noves vivències on poder-t'hi submergir.

Avui he tornat amb Mozart

Avui he deixat, després de força temps, a Grieg i he retornat a Mozart, i concretament a les seves simfonies, algunes de les quals potser feia anys que no les escoltava. Ho acostumo a fer sovint això de dedicar-me a un compositor i durant algunes setmanes, a vegades mesos, vaig escoltant unes mateixes melodies.

L'àlbum, amb l'obra completa de Grieg, el vaig adquirir a la seva casa de Noruega, quan la vàrem visitar ara deu feu tres o quatre anys. Va ser un viatge molt interessant i amè, i em va agradar la visita a la seva casa en plena natura. De tant en tant he anat col·locant els diferents cd, en què hi destaca el Peer Gynt, i m'ha semblat que m'ambientava en els paisatges que vàrem poder veure.

Les simfonies de Mozart també formen part d'un àlbum que vaig adquirir fa més anys, quan es va editar un recull de la seva obra en motiu dels 200 anys de la mort, si no ho recordo malament. El compositor és únic i en soc un gran admirador. La seva obra és molt extensa i m'agrada les peces on intervé la veu, com em passa amb la majoria de compositors. Ara toca, però les simfonies.

Durant unes setmanes, doncs, escoltaré Mozart, que m'acompanyarà en la meva lectura i també, com és ara, a l'hora d'escriure el post diari del meu blog. Però no és simplement música de fons, sinó que l'escolto i la gaudeixo, perquè a mi no em molesta el silenci. No es tracta de trencar el silenci, sinó de gaudir de la bellesa interpretativa d'un obra excel·lent. Us animo a escoltar música i a gaudir-la, a pensar-la i imaginar-la, i recrear moments singulars de la vostra vida.

Aprofitar i gaudir del confinament

Aquests dies se'ns informa de diferents iniciatives d'editorials, teatres, grups musicals, biblioteques... que ofereixen serveis en obert perquè les persones que estem confinades a casa puguem gaudir de la lectura, el teatre o la música de manera gratuïta, que no suposi un increment de despeses quan per a molts els pot suposar una reducció dels ingressos.

Cal felicitar la iniciativa i recordar que la cultura no és gratuïta, sinó que es tracta d'unes accions temporals, mentre duri el confinament, i que s'ha d'agrair la generositat dels oferiments. Veurem si amb aquestes ofertes augmenta el nombre de lectors, o només se'n beneficien els que no han deixat de llegir, i el mateix en el cas de la música o el teatre.

Seria bo que tot plegat fos una oportunitat per enganxar més gent a la cultura, encara que només sigui per no avorrir-nos tantes hores a casa. Us asseguro que el dia que em vaig enganxar a la lectura, el celebro amb agraïment, i és això el que desitjaria a més persones perquè fos aquesta l'ocasió d'entrar a formar part del club de lectors, o d'amants de la música o el teatre.

De ben segur que una vegada passada aquesta crisi que ens fa estar a casa reclosos, si ho hem sabut aprofitar, ho recordarem amb menys tristesa i dolor. Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, doncs aficionar-se a la lectura podria ser un benefici obtingut d'una situació anormal i dura, com és el del confinament per evitar ser infectats pel coronavirus.

Quin futur té el periodisme?

El suplement dominical d'avui al diari ARA està dedicat al periodisme, i m'ha resultat molt interessant la seva lectura. Realment el periodisme és tot un món i no podem dir que no ens condicioni la vida. Podem prescindir de molts oficis i dels seus productes, però si vols estar al dia i viure en societat, necessites estar informat.

Estic d'acord en la necessitat de la credibilitat de les noticies que informa el periodista. S'ha de buscar la veracitat, i per tant és important contrastar les notícies abans de fer-les públiques. Només una pràctica com aquesta et donarà credibilitat i et permetrà professionalitzar-te com a periodista.

A l'entrevista d'Esther Vera a l'exdirector de "The Guardian", Alan Rusbridger, aquest afirma que "les societats sense informació fidedigna s'enfonsen". El reportatge esmenta episodis de la nostra història on el periodisme ha tingut un paper important, en alguns casos, malauradament, per la tergiversació de la realitat per interessos de classe o simplement personals.

Recomano la lectura del suplement d'aquest diumenge de finals de novembre.

Com llegim les estadístiques?

Avui em mirava les dades estadístiques que ha tret el CEO i pensava que la lectura que en fan uns i altres pot ser simplement contrària. Els interessos ideològics fan que unes mateixes dades tinguin un sentit o un altre, talment com si partissin d'estudis diferents.

Com que mai és blanc o negre, sinó que hi ha més de dues opcions, tens la possibilitat de llegir els resultats tenint en compte variables diferents, i el resultat pot semblar totalment distint. Els més aficionats a llegir parcialment les dades són els mitjans de comunicació, que es deuen als seus lectors, i per tant segueixen ideologies diferents.

Si us hi fixeu, el tema central de tots els estudis que es fan, es refereix al percentatge d'independentistes en front dels constitucionalistes. Com que els primers no aconsegueixen el 50%, els segons deixen molt clar aquesta mancança, i no manifesten en cap moment que ells obtenen un percentatge inferior. La manera de dir-ho sembla indicar que els constitucionalistes superen el 50%, i no és així.

Per part dels independentistes, a més de l'aspiració a superar el 50%, es fixen en l'avantatge que tenen respecte als constitucionalistes. No s'adonen que per canviar un sistema no és suficient superar el contrari, sinó que ha de convèncer-lo, i això passa per aconseguir percentatges molt més alts.

Sigui com sigui, estem ben distrets i de la mateixa manera que els resultats ens poden decebre, també aprenem a llegir-los de manera positiva, i així tan contents, encara que no avencem.

Els gossos i els llops, d'Irène Némirovsky

Ara fa un moment que he acabat la lectura del llibre que he estat llegint aquests darrers dies, "Els gossos i els llops", d'Irène Némirovsky. Fa poc que vaig descobrir la seva autora, amb el llibre "Jézabel". Irène Némirovsky, va néixer a Kíev l'any 1903 i va morir assassinada l'estiu de 1942, a Auschwitz.

Després de llegir ambdós llibres he conclòs que l'autora és una gran escriptora, que et manté viu i engrescat durant tot el temps i al final et reca deixar els protagonistes. Hi has entrat tant, que et sap greu pensar que ja els deixes i que només et quedarà el record.

De fet em passa sovint que, després d'una bona lectura, em costa començar un llibre nou, perquè el meu cap es troba encara en el marc on s'ha desenvolupat la darrera història. Al final, però no et frenes l'inici d'un nou llibre, perquè tens ganes d'entrar en un nou relat, per conèixer nous protagonistes, noves relacions, noves ensenyances, del dia a dia d'unes persones que, reals o imaginades, t'aporten molt, i et fan vibrar mentre llegeixes la seva història, els seus pensaments, els seus sofriments.

I de tots et quedes amb alguna cosa. De tots aquells llibres que han estat ben escrits i que t'han donat alguna cosa, algun secret, algun tresor per fer front a la realitat que et trobes cada dia.

No és un llibre d'edició recent, sinó que la primera edició d'RBA és de 2011, però us en recomano la seva lectura.

Encara més sobre les llistes unitàries

Recupero el tema de les llistes unitàries, que ja n'he parlat diverses vegades, arran de la lectura de l'article de Josep Ramoneda, "Per lliure", on manifesta que "per separat s'és més lliure i se suma més". Hi estic totalment d'acord. La nostra societat és prou diversa com per diferir en els partits polítics en qui confiem, malgrat tinguem molt clara la nostra voluntat sobiranista, o la unionista. Tractant-se d'unes eleccions municipals considero absurd tanta insistència en les llistes unitàries. Després, com diu l'articulista, ja tindran temps de construir aliances.

Repeteixo que estem parlant d'unes eleccions municipals. Trobaria més discutible si es referissin a unes eleccions estatals o europees. En aquest cas, en què l'organisme és llunyà, hi podríem trobar més coincidències o interessos, malgrat la diversitat dels partits polítics, però en unes municipals...

El dia 26 de maig, quan em dirigeixi al local electoral assignat, tindré molt present què estic votant. A qui vull d'alcalde de la meva vila, i a quin partit polític poso la confiança perquè em representi a Europa. En aquest darrer cas hauré de tenir molt clara la redacció de la llei electoral, sobretot pel que fa a la circumscripció electoral.

El dia 26 de maig haurem de dipositar la nostra confiança a la persona i el seu equip que creiem que millor pot gestionar l'administració pública de la nostra vila. Sóc incapaç de posar en un mateix sac les diferents sensibilitats, encara que es puguin classificar tots com a independentistes. 

Arenys continua sent objectiu dels intolerants

Ni penellons a les orelles ni als dits dels peus o de les mans, sinó calor que em fa suar. Un sol de justícia que bat al vidre de la finestra, fixa per evitar accidents, amb efecte lupa que augmenta la temperatura d’una manera bàrbara. M’han dit que tinc febre, però estic segur que és més per la calor externa que no la interna.

Les hores continuen passant molt lentament, amb una sensació d’avorriment que només pots combatre amb la lectura i un fil musical, però no hi pots estar les vint-i-quatre hores, i amb la calor que fa encara se’t complica. (parada per eixugar-me la suor de la cara)

Encara no m’ha arribat la premsa, però he pogut veure per Internet que a Arenys o comarca hi ha persones entossudides a treure de la via pública qualsevol referència als polítics injustament empresonats. Suposo que són persones de l’estil Albert Rivera, que en parlava ahir en el meu post, que tenen molt d’odi a dins i el manifesten actualment sobre els nostres polítics presos. No es tracta de persones que no estan d’acord amb el procés independentista, que n’hi ha moltes, totalment respectables, sinó de monstres plens d’odi que corrompen la societat i la violenten.

Responsables dels nostres actes

Potser d'aquí a vint anys entendrem la realitat actual i, sobretot, algunes actituds que ara ens deixen una mica sorpresos. Intento llegir el màxim d'articles de persones diverses per aconseguir entendre què està passant realment, però sobretot què pot arribar a passar en els propers mesos i anys. La recent lectura de l'obra d'Stefan Zweig, el món d'ahir, m'ha fet reflexionar molt sobre la situació actual. No és la mateixa que descriu l'autor, però sí que hi veus moltes reaccions semblants.

Hem fet molta broma amb la lectura de l'expresident espanyol, el senyor M. Rajoy, però és més seriós del que sembla. No n'hi ha prou en tenir uns estudis, uns màsters, sinó som capaços de llegir com pensa tothom, els del nostre voltant, que ja ens els triem, però també els que pensen diferent a nosaltres. I la història, que malgrat hem de ser molt cauts segons de quina font ens vingui, sí que ens permet posar en quarantena moltes de les coses que barroerament sovint es donen per vàlides.

Els discursos de Casado aquests dies són un veritable atac a la intel·ligència. Poden venir per ineptitud i ignorància del seu autor, o per maldat i ganes de fer mal. Se'm fa difícil de discernir, però sigui quina sigui la causa o origen, ens trobem davant d'un problema, no només a Catalunya, que som els que més rebem, sinó també a Espanya.

Ahir jo parlava del 12 d'octubre, però en cap moment mencionava la hispanitat, perquè només de pensar-hi tinc pell de gallina. Casado, en canvi, la veu com la pàgina més brillant de la història de la humanitat. Si s'ho creu és un perill, i si ens vol convèncer, també. No és estrany tot el que passa políticament i judicial, observant els personatges que tenim davant nostra i que pretenen dirigir el futur del nostre país.

Por a parlar descaradament de feixisme

L'atac perpetrat a l'Ateneu Popular de Sarrià, calant-hi foc i grafits amb referències feixistes i amenaces al CDR és un esglaó més d'aquesta violència que hauríem d'evitar. En aquest cas l'atac és en contra de col·lectius del costat independentista i caldrà veure la repercussió que tindrà. Caldria preveure que el delegat del govern a Catalunya, el senyor Millo, i els partits unionistes del PP i C's, s'hi manifestaran en contra reprovant aquest acte. No crec que siguin tan rucs de no aprofitar l'ocasió, encara que se'ls escapi el riure per sota el nas.

La violència mai és bona, i jo la pateixo i detesto més quan l'exerceixen col·lectius amb qui tens certa simpatia. D'alguna manera em desarmen i fan trontollar els meus anhels, posant en entredit els objectius per als quals lluites. Tot i això quan ve de l'altre costat, com és aquest cas, evidentment que ho critico però no em fa el mateix mal, encara que no ho utilitzo per justificar la meva defensa.

Aquests dies estic llegint el llibre de Rob Riemen "Per combatre aquesta època", de l'Editorial Arcàdia, que algun dia m'agradaria comentar en el bloc. Probablement quan me l'hagi rellegit atesa la densitat de pensaments que se'n deriven de la seva lectura. Són dues consideracions urgents sobre el feixisme, tal com ve subtitulat, i ens fa adonar de la desastrosa manera que tenim d'avançar com a societat. Us enllaço una referència que es fa del llibre a elnacional.cat

Ens falta reflexió i, per tant, saber-nos aturar per comprovar si ho estem fent prou bé. Als nostres polítics, una mica més d'humilitat, però sobretot bondat, responsabilitat i menys ànsies de poder.

Vivim uns temps complicats en què no sabem avui què passarà demà. La nostra vida depèn de tot el que s'està coent a nivell polític i judicial, però també depèn de nosaltres, i a vegades fa la impressió que ens n'oblidem. Les nostres decisions de cada dia, de cada moment, condicionen el nostre futur i el dels nostres familiars, amics i veïns. 

Una biblioteca tranquil·la o al rovell de l'ou?

Ja em perdonaran els meus amics de la CUP, però jo no desitjo una biblioteca tranquil·la, sinó plena de vida, de batibull, d'un no parar! Potser sí que haurà de tenir un racó de pau i silenci per poder llegir el diari o aquella novetat literària que et ve tan de gust de llegir, però la biblioteca ha de ser vibrant i gens tranquil·la.

Crec que l'eslògan escollit no és el més apropiat per animar la gent a decidir-se per un equipament. De fet la tranquil·litat o la moguda es pot fer arreu. Ho diuen per l'entorn? Doncs hi ha algun element que podria anar-hi en contra. Deixar que el teu fill o filla vagi sola a la biblioteca una tarda de desembre, quan és fosc, potser no és el millor lloc. Hi ha experiències d'altres pobles que han hagut de contractar vigilància privada.

Avui és el darrer dia per votar on ens agradaria més que hi traslladessin la biblioteca. Ja vaig dir fa uns dies que no trobava que la resposta s'hagués de buscar a través d'un procés participatiu, ja que és més tècnic que res, i que en tot cas ens haurien de deixar decidir quin model de biblioteca volem, més enllà del lloc on es trobi.

Jo demanaria, precisament, que fos una biblioteca dinàmica, on passessin moltes coses i variades; que tingués uns horaris més amplis, en temps de vacances i caps de setmana, i sobretot matins, per a totes aquelles persones que tenen aquestes franges horàries lliures.

La biblioteca és, per a mi, la porta a la cultura per a totes les persones que vivim a la vila. Per a aquelles que hi han viscut sempre i per a aquelles que hem arribat de més grans; per a aquelles que els agrada la lectura i per a aquelles que convé animar a que llegeixin i s'enriqueixin amb els llibres i les revistes.

No sé on acabarà traslladant-se ni quan, però sí que demanaria que hi hagués un esforç per part de l'ajuntament i la Diputació, per donar més suport (recursos econòmics i personals)  a la gestió i gran tasca que es pot fer des de la biblioteca, i que més persones en poguessin treure profit.