Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Signatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Signatura. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de novembre del 2019

Un pacte que no acontentarà ningú

Abans d'ahir en parlava, tot dient amb estranyesa que encara que no ho semblés, estàvem governats pel PSOE. Avui potser ja no ens estranyaria tant, sobretot llegint la notícia de la signatura d'una cinquantena d'exdiputats del Congrés, socialistes i de la UDC, demanant que hi hagi pacte amb PP i C's, i no s'hagi de dependre dels independentistes d'ERC.
És més que entenedor el comportament del PSOE tenint en compte qui hi ha al darrere, amb molt poder i empenta. Uns barons que han perdut els ideals de l'esquerra progressista tan bon punt han traspassat la porta giratòria i ocupen una bona posició econòmica. És la traïció als principis defensats durant la seva joventut, quan tot era provisional i regnava la inseguretat. 
No és estrany que amb socialistes com Guerra, Rodríguez de la Borbolla o Ibarra, a l'equip, es pugui dubtar del progressisme del partit. Només tenim un agosarat líder del partit que s'atreveix a desoir el soroll que té al darrere, però que canvia de la nit al dia segons li convé. Una persona, Pedro Sánchez, amb qui no pots confiar perquè saps segur que et dirà una cosa diferent segons bufi el vent.
El paper d'ERC no és fàcil perquè serà criticada sigui quina sigui la resolució. Només pot intentar tibar tant com pugui la corda, amb el risc que es trenqui durant la jugada. Més enllà d'això no pot fer res i responsabilitzar-los del resultat és massa fàcil, sobretot si et quedes a l'altre costat sense moure fitxa.

dimarts, 12 de novembre del 2019

Acord de govern PSOE-Podemos

Tot i que la notícia és la signatura del pacte entre PSOE i Podemos, deixeu-me que comenti un moment les declaracions de C's en el sentit de signar un gran pacte sense Vox. Una vegada més, i ara sense Rivera, C's canvia d'opinió i vol enganyar la població. Després dels seus pactes a Andalusia i Madrid, on governen amb PP i Vox, ara ens ve a dir que cal fer un gran pacte contra Vox. A qui més volen enganyar?
Pedro Sánchez ha anat ràpid a signar un acord amb Pablo Iglesias després que la convocatòria d'eleccions hagi estat un fiasco. Sánchez es creia molt llest i ha vist que no tenia el suport que es creia. Una lliçó d'humilitat sempre va bé, sobretot si serveix d'escarment. Ara caldrà veure amb qui corren a buscar ajuda perquè els voti o s'abstinguin. Potser als independentistes?
Una vegada més als ciutadans ens tracten com a rucs que ens ho empassem tot i que no som capaços de veure-hi les jugades i les patinades que els partits polítics pateixen i que després ens volen dissimular. L'increment de l'abstenció ha estat una mostra del cansament de la majoria de ciutadans i que si no ho desbloquegessin i anéssim a unes terceres votacions potser ja no hi quedaria ningú.
És aquesta prepotència dels líders polítics el que m'indigna, perquè ni són transparents, perquè enganyen, ni són sincers perquè no diuen la veritat. Sánchez buscava més suport per poder fer el govern sense necessitar ningú més i la població li ha dit que si vol governar, abans ha de pactar. Ho haurà entès?

divendres, 26 de febrer del 2016

Pressupost aprovat, nyap reconegut

He llegit que, tal com es preveia, ahir el Ple municipal va aprovar el Pressupost 2016, i ho va fer amb el vot de qualitat de l'alcalde, després que es produís un empat a 7 vots, gràcies a les dues abstencions del PSC i una de les CUP.
Destaco el reconeixement del primer tinent d'alcalde que havia obrat de manera irregular en la signatura del conveni amb la productora Brutal Media. Ningú va pensar que es tractava d'haver ficat la mà a la caixa, sinó de no haver fet bé les coses, i això en l'administració pública és greu.
La impressió que dóna l'actual equip de govern és de desconeixement de la normativa de l'administració pública, improvisació i desmanec a l'hora de prendre decisions i opacitat ara que es parla tant de transparència.
Em preocupa, però, el descontrol de Secretaria i Intervenció. Se'm fa difícil pensar que es signés un conveni sense pressupost. Un fet que estaria fora de lògica en la vida privada, en la pública es converteix en una irregularitat que no s'hauria de produir.
I l'anècdota és el PAM de l'alcalde. Després de mesos reclamant des de l'oposició un Pla de mandat, sembla ser que l'alcalde se n'ha tret un de dins del barret, com art de màgia.
Quan molts ajuntaments debaten i consensuen els programes d'actuació municipal a la nostra vila la transparència i participació destaca per la seva absència. Aquí a Arenys el PAM apareix d'un dia a l'altre com si es tractés d'un acudit. Llavors ens deixaren votar on traslladem la biblioteca, perquè no sigui dit que els arenyencs no podem participar. I el Pla d'Equipaments? Des d'aquí el meu reconeixement al grup municipal d'ICV que sembla ser que és qui té les coses més clares.

dimecres, 24 de febrer del 2016

PSOE i C's signen un pacte per anar on?

Què hi ha al darrere del pacte entre PSOE i C's? un acord tàcit perquè s'hi incorpori el PP?
Les declaracions de Rivera després de la signatura del pacte amb el PSOE, que de moment no porta enlloc, les podria reproduir qualsevol franquista o nostàlgic de l'Espanya d'ara fa quaranta anys.
No sé si Sánchez és prou conscient del que està signant, o simplement farà qualsevol cosa per poder arribar al govern espanyol, encara que sigui sacrificant els principis elementals del socialisme i arrastrant el partit al fons de l'abisme.
Puc imaginar-me els problemes de consciència de Miquel Iceta veient cap on els guia Pedro Sànchez. El PSC coneix molt bé C's, quins varen ser els motius de la seva creació i quin és el seu gran objectiu.  Sánchez i els qui l'assessoren probablement es troben ofuscats, però estic segur que tard o d'hora obrirà els ulls, tant de bo no sigui massa tard.
Es tracta d'un pacte que no suma per al debat d'investidura i que condemna a un fracàs de govern, a no ser que realment tinguin el PP a punt de sumar-s'hi. Si és així, qui queda més malparat és el PSOE, amb una imatge de partit d'esquerres molt desdibuixada. És una segona part del pacte de la mesa del Congrés, amb un president socialista, però amb una majoria de PP+C's.