Herrera és un barrut o un inconscient

Avui és un dia per criticar els partits polítics catalans que hem anomenat sobiranistes, entre els quals potser equivocadament hi hem situat ICV. Tinc amics que militen en aquest partit i us asseguro que són independentistes, però el partit que els agrupa i representa no està passant pels millors moments. La por a quedar relegat per altres forces polítiques els ha fet copiar CIU amb 'la puta i la Ramoneta', volent acontentar tothom per no perdre vots, però no acontentant a ningú. En aquest cas sembla que ERC i les CUP tenen una visió més intel·ligent i de consens.

Herrera no s'apunta al succedani de consulta del 9N, no assumeix cap responsabilitat i diu que tot això ho hem de solucionar el poble, amb la nostra actuació. Té la barra de demanar-nos una vegada més que sortim al carrer a solucionar allò que ells com a representants polítics no saben fer i es limiten a donar les culpes als altres. Amb això penso que ICV està cavant la seva tomba definitivament.

El president Mas és valent i dóna una sortida a la prohibició de continuar amb la consulta a la que ens va convocar. Molts pensaran que l'alternativa no és bona. A mi no m'agrada i no l'hauria desitjat mai. Aparentment és una votació descafeïnada sense cap valor significatiu, però de la mateixa manera que Herrera demana unió al poble català per sortir al carrer, jo també penso que ICV i altres partits polítics haurien de deixar de banda les picabaralles partidistes i continuar junts en defensa del dret a decidir dels catalans, a no ser que fins ara tot hagi estat una pantomima.

La nova consulta tindrà sentit i valor si els partits polítics, els que diem sobiranistes, es posen d'acord en defensar-la, sense oblidar que al darrere hi ha molt més feina a fer, de fet hi ha el més important.

No m'agrada la solució, però tampoc no tinc prou elements ni informació per defensar una alternativa, i el posicionament actual dels partits polítics no em demostra que ells ho tingui gaire més clar.

ICV demana que sortim a votar. Ja ho farem, i ho farem amb una papereta als dits. Per què no ens deixen que hi hagi l'urna a punt? Insisteixo: cal la unió de les forces polítiques si no volen que els ciutadans els culpem del fracàs. No és només l'equip de govern el que està al nostre punt de mira.

La poca vergonya de polítics com...

Ja està bé! no només polítics, però també, es dediquen a esbroncar els que no pensen com ells, i no s'adonen que abans han actuat de la mateixa manera o pitjor. Avui la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha amagat el dèficit real i que per tant ha mentit descaradament, i que necessitava dissimular i desviar les mirades cap a un altre cantó, es queixava de les intencions dels nacionalistes bascos i catalans, d'esbroncar el príncep Felip, al moment de sentir tocar l'himne espanyol. Però sortosament hi ha qui té memòria i li ha recordat que ella mateixa no ho veia gens malament quan a Madrid esbroncaven el president Zapatero, sota les notes de l'himne espanyol.

Si tinguéssim l'oportunitat de veure fil per randa tot l'historial d'alguns polítics, ens avergonyiríem de veure de què són capaços, però sobretot d'escoltar tanta crítica infundada i tanta mentida i menysteniment. 

Aquests polítics, que no són tots, són els que fan mal a la societat, que provoquen menyspreu i desprestigi a un col·lectiu que dedica part de la seva vida per treballar per la comunitat. M'agradaria pensar que la nostra cultura, la nostra societat democràtica serà capaç de destriar el gra de la palla, i fer fora tota aquesta colla d'impresentables, amb l'esperança que l'actual presidenta de la comunitat madrilenya, recapitulés i pogués estar al davant del seu projecte polític amb el respecte i la responsabilitat que se li pressuposa.

El poder de seducció de Miquel Iceta

Un cop passades les eleccions, als diferents partits se'ls ha girat feina. He vist que Carretero ja torna a marejar la perdiu i no em vindria res de nou que el pacte ERC-Rcat tingués els dies comptats. L'exconseller és com el cul d'en Jaumet, i quan no pot fer la seva, marxa. De moment sempre ha anat així.

CIU ha posat el llistó molt alt i ha presentat tot el conjunt de reformes i actuacions per reduir el dèficit, algunes de les quals fan mal a la butxaca i ja han obtingut resposta per part dels sindicats. El PPC ja està preparant la seva entrada al govern de l'ajuntament de Barcelona, i potser en algun altre, i també al govern de la Generalitat. L'èxit aconseguit a nivell d'Espanya els dóna ales.

El PSC, que ja tenia programat el seu congrés, està ultimant els detalls per aconseguir reunir un bon equip de persones que els faci sortir del clot on varen caure ara fa un any, i que encara s'hi han enfangat més. Tothom veu necessària la seva renovació, encara que hi ha discrepàncies en com s'ha de fer.

Miquel Iceta va prometre que després de les eleccions de diumenge passat, informaria de quines eren les seves intencions, i ahir ho va deixar clar, o no? A ningú va sorprendre la voluntat de presentar-se per a secretari general del partit, però sí amb el desvergonyiment amb què ho va fer. Iceta coneix el seu poder de seducció, i és conscient que fins ara l'ha utilitzat amb èxit. Ahir va anunciar que es presentaria si s'aconseguia una llista única, o sigui si es retiraven tots els seus possibles competidors. Més clar l'aigua: desistiu de presentar-vos, que ja seré jo!

Estic convençut que el PSC compta amb militants molt vàlids per liderar un nou projecte, i també crec en la necessitat d'impulsar un nou projecte, amb gent nova, amb l'experiència que tenen d'estar dins el partit durant uns anys, encara que a segona fila. La vella guàrdia del PSC ha de cedir el pas als més joves, perquè el partit necessita la renovació, i perquè els que han conduit el partit fins ara, han fracassat estrepitosament.

La supèrbia d'alguns és tan accentuada que són incapaços d'adonar-se que el seu temps polític ha finit, i que no cal que es passin tota la vida fent de polítics, sobretot quan l'experiència els ha portat al fons del pou. Però el PSC sembla que no vulgui aprendre dels errors, i avui ja ens anunciaven que Montilla seria nou senador en representació del Parlament català. 

Tant de bo que el poder de seducció de Miquel Iceta s'evapori, i el congrés del partit elegeixi una candidatura de renovació per portar el PSC on es mereix dins el món polític català.

La cara dura d'alguns polítics

Avui és el dia de llegir totes les valoracions que fan els protagonistes d'ahir. Els polítics que han guanyat i els que han perdut. És el dia d'adonar-se de qui és un barrut o cregut, i qui és honest i sap reconèixer les pròpies misèries. Entenc que a ICV estiguin contents per haver triplicat el nombre de representants al Congrés. Ja sé que passar d'1 a 3 no és res de l'altre món, quan el grup majoritari té 186 diputats, o el gran perdedor s'ha quedat amb 110, però cadascú posa el llistó on creu convenient i s'anima per pair millor les penes.

També ERC s'ha felicitat pel resultat. Per fer-ho parteixen de la possibilitat de quedar fora del Congrés. Si això ho pensés CIU, ara haurien d'estar immensament contents, però CIU parteix dels 10 diputats que tenia, i ERC hauria de fer el mateix, amb els seus 3 diputats. ERC ha perdut vots, i ha aconseguit, amb penes i treballs aguantar els mateixos diputats. Potser no recorden que anys enrere n'eren uns quants més. Sí, quan els liderava algú que han fet fora, com acostuma a fer aquest partit. El que em treu de polleguera és que ara surti el seu secretari general i vulgui donar lliçons a CIU. Pujol li contestaria: Però qui s'han cregut que són aquests!

Tot plegat una falta de respecte a la ciutadania. Quan els resultats no ens agraden, menystenim la decisió dels electors, i creiem que s'han equivocat. Potser caldria reflexionar a fons i s'adonarien que aconseguir la independència de Catalunya amb 3 diputats no és la cosa més fàcil, i encara menys si s'ataca a qui ha guanyat les eleccions i té la màxima representació del país al Congrés de Madrid. I si no hi creuen... haver fet com la CUP!

Falta humilitat i bons polítics. Estem travessant el desert, en busca de temps millors i persones capaces d'adreçar el camí que se'ns ha fet costerut. El PSC ho ha entès i s'ha de posar a treballar de valent. Catalunya necessita un partit socialista fort, amb les idees clares i que defensi una política d'esquerres, catalana i oberta al món. El PSC és l'únic partit que ho pot aconseguir, però necessita fer molts canvis interns, de persones, però també d'estratègia. Ha d'analitzar a fons quins són els objectius a què vol arribar i la seva relació amb Espanya. Cal un nou lideratge i jubilar els que fins ara han conduit el partit. No pot ser que polítics com Iceta, que han fracassat estrepitosament, pretenguin continuar al capdavant del partit. Hi ha més gent a dins per renéixer i aconseguir col·locar el PSC al lloc que es mereix i que Catalunya necessita.

La ciutadania, després de votar i observar els resultats, ens agradaria veure com els nostres polítics es posen a treballar per aconseguir tot allò que els hem demanat i que ens han promès durant la campanya. Volem un pacte fiscal pel simple fet que estem farts d'injustícia fiscal. Volem decidir el nostre futur i l'hem de poder treballar entre tots. Si arribem a la conclusió que és la independència, doncs endavant, i si ens serveix una altra fórmula, també l'acceptarem. El poble és sobirà, però necessita dels polítics escaients, i no rebutjar ningú. Tots som necessaris i ningú és més bo que l'altre. Ens queda molt per aprendre!