Sembrar l'odi

Jo sóc dels que creuen que el discurs de Trump és un discurs que ajuda a sembrar l'odi. Això no vol dir que sigui culpable de tots els delictes que es cometen arreu, però sí que se li ha de fer entendre que la seva manera d'actuar i de xerrar no és la millor manera per generar pau arreu del món.

Un president no pot actuar com un simple ciutadà del carrer, perquè té una imatge que crea expectatives, modes, exemple. És per això que és més responsable que qualsevol altre ciutadà que es manifesti racista o xenòfob. La seva política de construir una muralla entre Mèxic i els Estats Units va acompanyada d'un discurs que ajuda a malfiar-se dels immigrants, de fins i tot els hispans que es troben ja en territori dels EUA.

I parlem del president de la potència mundial que els seus actes tenen incidència més enllà de les seves fronteres. És molt trist que l'home que presideix la primera potència mundial sigui precisament Trump, un home sense valors i amb el pitjor discurs que pots esperar d'un ésser humà.

Trump no serà el culpable de tots els mals de la humanitat, però hi ajudarà molt i només podem esperar la seva desaparició, com a polític de primer nivell, per aconseguir refer el camí de la solidaritat de tots els pobles i el bon fer de les institucions internacionals.

Deconnectat 3

I ja en van tres. Avui tocava que plogués, però tot just m'ha esquitxat les ulleres. Molt de vent i potser per això els núvols no s'estaven quiets. Sense notícies del món ni de la canalla. Tot fa pensar que va bé.

Cansats, força cansats, i és que les vacances esgoten. Després caldrà recuperar-nos. De l'est a l'oest, atravessant el mur imaginari. Avui hem començat amb els museus. Diuen que n'hi ha uns set-cents. Només n'hem fet dos i demà caldrà continuar. No els farem pas tots. Visitar museus és esgotador, sobretot si tens llargues explicacions per a cada objecte. Les auto-guies van molt bé, però allarguen l'itinerari.

Després més passejades per diferents racons de la ciutat. Hem tornat a sopar al barri jueu, i em seguit novament un tram del riu. No tenen platja, però se la imaginen. Col·loquen les amaques al costat del riu i somien.

Avui més desconnectat que mai. Ja m'ho explicareu.

Demà 9 de novembre de 2014 caurà el nostre mur

Demà es commemora el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Era el dia 9 de novembre de 1989 quan, per sorpresa de molts, s'anunciava l'obertura del pas entre les dues parts en què s'havia dividit la ciutat de Berlín. Un mur que va representar la manca de llibertat, durant molts anys, d'una part de la població alemanya que, de cop i volta, varen perdre el contacte amb amics i parents de l'altra banda de la ciutat. Aquest atac als drets de les persones ha continuat en altres parts del món, i continuen havent-hi murs que són la vergonya de la nostra societat.

A casa nostra aquest 9 de novembre també passarà a la història per haver pogut exercir, si és que no ens ho impedeixen a darrera hora, el nostre dret a expressar quin país volem per a nosaltres i els nostres fills, després de tants anys d'estar sotmesos als dictats d'uns governs intolerants i irrespectuosos cap a la nostra llengua i cultura. 

Per vergonya d'Espanya, el govern i totes les institucions judicials s'han posat en el mateix bàndol de la repressió, la prohibició i la denúncia i amenaces per a qui pretengui actuar lliurement, exercint el seu dret a participar i a expressar-se.

Espanya està donant un exemple greu d'intolerància i manca de llibertats, que només pot ser contestada amb la manifestació pacífica i festiva de tots els catalans que reclamem dignitat als nostres responsables polítics i a les institucions que es serveixen per tapar-nos la boca.

Desitjo que Europa i el món sencer s'adoni de la poca qualitat democràtica dels nostres dirigents polítics i no es posin mai més al seu costat, per no ser còmplices d'aquest atac furibund a la democràcia. No és pot parlar d'Estat de dret, ni lleis, ni constitucions, si tot plegat s'utilitza per reprimir la llibertat dels ciutadans. Estic convençut que el dia 9 de novembre de 2014 es recordarà com el dia en què els catalans varen fer caure el mur de l'arrogància, de la manipulació de la justícia per part de poders polítics corruptes i de la privació dels drets fonamentals de les persones d'aquest país.