Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolent. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 d’octubre del 2021

La cara dels dolents de la pel·lícula

A diferència de les pel·lícules, a la vida real els dolents no sempre fan cara de dolent, vull dir que les aparences enganyen i si els dolents es poguessin detectar per la cara que fan, seria molt fàcil arrestar-los i engarjolar-los.

Tot això ho dic arran d'una informació dels mossos d'esquadra sobre una operació que ha comportat detenir a quinze persones i fer no sé quants escorcolls, a Llinars i Barcelona. Resulta que entre aquestes persones hi havia quatre policies locals de Llinars. Qui ho havia de dir!

Semblaria que en una població petita, on gairebé tothom es coneix, resultaria difícil no delatar-se pel tràfic de marihuana i blanqueig de diners. Això ho veus més fàcil en ciutats com Barcelona, on amb prou feines coneixes els veïns de l'escala.

Seria un error arribar a la conclusió que t'has de malfiar de tothom, fins i tot del teu veí de sempre. No podem anar per la vida desconfiant dels altres, però tampoc ser més ingenus del compte. A nosaltres no ens correspon fer de detectius, sinó que ja hi ha la policia que se n'encarrega. A Llinars, quan s'ha sabut tot això, els veïns han corregut a dir que ja s'ho pensaven, però per què ningú no ho va denunciar? Acostuma a passar que quan t'assabentes d'alguna cosa, llavors dius que ja t'ho pensaves. Probablement no ho tenien tan clar.

dimarts, 15 de desembre del 2020

Si ho diu Putin, sí

Si Putin felicita el candidat Joe Biden, llavors vol dir que sí que va guanyar les eleccions. Després de gairebé un mes i mig de celebrar-se les eleccions, i amb l'aprovació del Col·legi Electoral queda clar que el guanyador de les eleccions als EUA va ser Joe Biden i que el perdedor ha estat Trump, que no ha pogut demostrar el frau electoral que tant ha predicat.

Calia que Putin felicités Biden per quedar convençuts de qui era el guanyador. Els dubtes, però venien més per interessos del propi president rus, que no pas del funcionament electoral. Putin estava molt tranquil amb la presidència de Trump, que el feia bo i gairebé normal.

El Col·legi Electoral va ratificar els resultats electorals amb victòria de Joe Biden i ara ja només falta que ho proclamin el Congrés i el Senat, si no m'equivoco, el dia 6 de gener. La presa de possessió serà el 20 de gener. Quan abandonarà la Casa Blanca l'actual president?

Segons he llegit sembla ser que Trump encara estaria esperant que passés algun miracle i que es revertís el resultat i d'aquesta manera poder continuar presidint el país. És obstinació o malaltia? S'haurà desprestigiat el país? Haurà fracturat el país i obligarà Biden a cosir-lo?

Diuen que s'ha demostrat que als EUA la democràcia està ben implantada i que res la pot fer tombar, però jo penso que en molts moments s'ha posat en dubte aquesta garantia i el fet que s'hagi qüestionat els vots dels ciutadans, no la deixa gaire ben posada.

L'altra pregunta que ens fem és: ha guanyat el menys dolent? S'ha alliberat el món del poder d'una persona autoritària, prevaricadora i manipuladora? Era això del que es tractava? Llavors com és que va aconseguir tants vots? Les eleccions als EUA han provocat molts discursos i també discussions, però penso que encara no s'ha acabat, i pot ser que hi hagi un abans i un després del 6 de novembre de 2020.

divendres, 31 de juliol del 2020

Pedro Sánchez es queda els fons europeus

Solemnement el president del govern espanyol ha anunciat als presidents autonòmics, tots menys el català, que els fons europeus se'ls queda ell i ja els administrarà. Algú informava ahir que el govern espanyol havia beneït l'encàrrec de no sé quin vaixell que costa un ull de la cara, i que ho deurien pagar amb els fons europeus. No sé si anirà ben bé així, però els presidents autonòmics obedients, han quedat amb un pam de nas.
És el govern més progressista possible, segons afirmaven ells mateixos, però també deu ser el més centralista, amb permís d'Aznar i Rajoy. No avancem en autonomia, sinó tot el contrari. Llavors no entenen perquè el govern català no vol passar per l'adreçador. I el senyor Iceta clamant el cel per l'actitud del nostre president!
No sóc el defensor del president Torra, a qui he desitjat fa molt temps que deixés la presidència, però tal com deia ahir en el meu post, en aquesta ocasió li dono la raó. Ja està bé de tanta tonteria!
I el president basc? Ahir ho volia escriure, quan encara no havia decidit presentar-se a la reunió. Jo estava segur que al final hi aniria, encara que fos per intentar deixar en evidència a Torra. A la manera de pensar d'alguns, el fet que Torra no fos l'únic president absent a la reunió, el disculpava una mica, però amb la jugada de darrera hora d'Urkullu, com ha fet sempre, ara era Torra la nota discordant.
No ens ha de saber greu. Els bascos sempre han fet el mateix. Ells aconsegueixen anar per davant nostre. Els diners ja els tenen, per això els és tan fàcil jugar fins a darrera hora sobre si faran una cosa o l'altra. Amenacen el govern de torn, però al final són tan amics, i amb els objectius assolits. Nosaltres sempre hem de quedar com els dolents, i el problema és que no ens en sortim mai. Malgrat tot, no crec que seguint els consells d'Iceta anéssim millor. Claudicar és l'únic que persegueix.