És ben bé que només es troba sota sumari allò que interessa a algú, i en canvi es dona a conèixer totes les xafarderies que puguin implicar les persones que interessa deixar en evidència. Almenys això és el que es desprèn de tot el seguit de notícies i informacions que es poden llegir a través de les xarxes socials i als diaris. S'investiga sense fonament, només per intentar descobrir possibles delictes, i es fan córrer per la xarxa tot allò que pot desprestigiar les persones.
Certament, no es pot dir qualsevol cosa en la intimitat, perquè aquesta ja no existeix. Tot allò que dius per telèfon serà tard o d'hora publicat, si et fa més culpable del que aparentment pots arribar a ser. Això fa que haguem d'anar en compte amb què diem, perquè no saps mai si un dia seràs protagonista dels teus propis secrets fets públics.
L'operació Volhov està sent un serial millor que molts dels que pots seguir per Internet, i d'un tema se'n va a un altre per pura casualitat, però res queda en secret, sinó que tot s'escampa, i quan més gran és el merder, millor.
Hem arribat a saber que la Rahola es queixa que el director de TV3 li vol retallar el nombre d'aparicions a la televisió pública. Us confesso que darrerament veig molt poca televisió, però del record que en tinc, la Rahola era clara protagonista d'un gran nombre de programes televisius, de la Nostra.
El més mal parat és Madí, per unes escoltes telefòniques que tampoc s'han callat, sinó que s'han encarregat prou d'escampar per esquitxar quanta gent millor, a més del propi afectat. És això el que volem? És aquesta la transparència que desitgem en els afers públics? Potser és la manera d'escarmentar qui no opera prou correctament, però jo no crec que sigui la millor manera d'actuar. Si s'investiga, que es faci ben fet, i que al final pagui les conseqüències el que s'ho mereixi, sense necessitat de tanta xafarderia, sovint innecessària.
