Cansats de polítics inútils

Tal com us comentava ahir, el senyor Pedro Sánchez ha volgut passar pàgina molt ràpidament de les eleccions municipals i ens ha plantificar unes noves eleccions, mig any abans del que estava previst. Es tracta de portar la veu cantant i demostrar que no té por als resultats. Tothom sap, però, que no ho té gens clar i que haurà de fer mans i mànigues per intentar capgirar la tònica dominant que el porta a perdre les properes eleccions, o si més no a veure com el PP i Vox sumen per fer-se amb el poder.

Les perspectives no són gaire bones per a totes les persones que creiem en la democràcia i, sobretot, en la defensa dels drets de tothom, també dels més dèbils, aquells que no ostenten el poder i que ho tenen prou difícil per subsistir en un món cada vegada més divers, amb un distanciament important entre rics i pobres.

També hem d'estar preocupats aquells catalans que estimem la nostra terra, que hem somiat durant tota la vida el reconeixement als trets diferencials, que hem lluitat per la nostra cultura, la nostra llengua. Sabem que si el PP governa i a més necessita del concurs de Vox, tot seran traves i perdrem els pocs drets que hem estat capaços de salvar.

No he cregut mai en la teoria de com pitjor ens ho plantegin millor ens en sortirem. Està vist i comprovat que la nostra capacitat de resposta i enfrontament als poders que pretenen aniquilar-nos és nul·la. No només som incapaços de fer-hi front, sinó que a més ens dividim i ens tirem els plats pel cap.

Sorprèn, per no dir que emprenya, sentir els discursos dels líders de Junts i ERC demanant unitat davant el repte de perdre bous i esquelles. No sé si no s'han adonat que estem farts dels seus discursos inútils. Estem cansats dels sermons del senyor Junqueras, les declaracions de la senyora Vilalta, de les excuses del senyor Turull, i així podria continuar amb altres exemples i protagonistes.

No han vist la resposta de la gent en aquestes eleccions, amb un nivell de participació ridícul? No creuen que això anirà a més si no són capaços de capgirar el discurs, però sobretot, l'actitud i les maneres?

Estem molt cansats dels polítics d'avui i necessitem un relleu ja! Els volem a casa i necessitem cares noves. Calen polítics que donin la cara, que siguin coherents, honestos i deixin de tractar-nos com a criatures. Els hi reconeixem els mèrits i el sofriment patit, però sisplau quedin-se a casa i deixin que nous protagonistes entomin la situació. No maregem més la perdiu! ja ens han complicat massa l'existència!

Una altra dimensió

Avui des d’una perspectiva, mirant a muntanya des d’una finestra panoràmica esperant que passin les hores. T’adones que la vida pot ser molt diferent d’un dia per l’altre. Que mentre tu estàs fent tal cosa, no gaire lluny de tu els fets van per un altre cantó, a vegades totalment diferents.

El que més em crida l’atenció és el pas de les hores i el fet de mantenir-te al marge de tot allò que en un dia normal de la teva vida t’és tan quotidià.

La incògnita afegida és conèixer l’abast d’aquest parèntesi inesperat.

Incertesa pels efectes de la declaració d'independència

Avui no és, o no hauria de ser, un dia de blancs o negres, de guanyadors o perdedors, sinó que és un dia de grisos, d'incerteses i d'expectatives de què pot acabar passant i quan menys actes irreversibles hi pugui haver millor. La declaració unilateral d'independència és transcendent i comporta efectes polítics immediats, i tan de bo només sigui política.

Com ja comentava fa temps, quan la situació no era tan crítica com la d'avui, voldria creure que les decisions preses no s'han fet a la lleugera, sinó que han estat fruit de la incapacitat d'arribar a cap tipus de diàleg i amb la certesa que el president Puigdemont i el seu govern tenen molt clar els passos a seguir per fer efectiva aquesta declaració.

També confio que no ho deixen tot en mans del poble, que en bona part els ha donat suport, sinó que hi ha escrit un full de ruta que no comporti cap tipus de violència als carrers del nostre país, ni càstigs desmesurats.

Hem vist moltes vegades documentals cinematogràfics de la proclamació de la República al balcó de la Generalitat, ara ho hem viscut en directe i desconeixem què passarà, només sabem què va passar la darrera vegada que es va proclamar.

Penso que tots hem perdut una mica la perspectiva i ens movem a cop de sentiments, a favor o en contra de la independència, i amb un desconeixement absolut de les conseqüències dels actes d'avui, que són fruit de tot el que ha passat fins ara, jo diria des de l'any 2010. És per això que els polítics han de tenir molt clar, amb els recels obvis, quins passos han de seguir per avançar d'acord amb la declaració aprovada.

Uns dies que no ens han d'enfonsar

Són uns dies que haurem d'analitzar amb perspectiva. Familiarment i també políticament, no estem passant per uns moments gaire tranquils i això fa que a l'hora d'opinar, a l'hora d'escriure hagis de ser més caut del compte. Tot t'influeix molt, les baixes defenses, el dolor d'un familiar proper...

Aquests dies he parlat força del cul-de-sac on ens ha portat la política catalana. Cadascú dóna les culpes a qui l'interessa. L'altre és el responsable que estiguem on som, però mai els nostres, els que creiem que ho fan tot bé. Penso que les actituds són importants, i no és estrany que membres de la CUP de Granollers hagin demanat la dimissió de la diputada Anna Gabriel. És que és ella la culpable? No, no és això, però sí que les maneres a vegades ofenen. S'ha de fer cas al militant de Granollers? No necessàriament, però sí que la diputada hauria de reflexionar-hi.

Arenys viu uns dies tristos per uns fets lamentables que no es poden descriure sense enuig i ràbia. Per què poden passar coses així? Tot s'ajunta? A vegades sí que penses que tots plegats hem trepitjat merda. Posem-hi distància i procurem valorar i estimar allò que realment val la pena, i restem dramatisme on no cal.

Siguem també humils i demanem ajuda. No ens avergonyim de les nostres misèries, sinó procurem treballar-les i créixer com a persones. Si no ens trobem bé i tot ho veiem negre, pensem en aquelles persones que fa molt temps que no viuen bé i no reben l'ajut que els cal ni la comprensió dels que es troben bé. I si cal tornar votar, votarem de nou, però que ningú ens expliqui històries per a no dormir, ni encara menys sopars de duro. Tots som culpables d'on som, i si no ho som, no cal buscar culpables en els altres. Demà potser ho farem millor.