Un nou concurs declarat desert a Arenys de Mar

Davant la notícia que la licitació per al nou servei de recollida selectiva de la brossa a la vila d'Arenys de Mar ha quedat deserta perquè cap empresa no hi ha presentat oferta, i al fet que és un tema força recorrent, considero que caldria reflexionar-hi i intentar trobar una solució definitiva, per evitar que es repeteixi contínuament, amb el perjudici que provoca al servei públic que rebem els vilatans.

    Si anem sumant tot el que passa, podem arribar fàcilment a la conclusió que a la casa gran alguna cosa falla, i no és un simple detall. Probablement és un problema estructural i que s'hi ha de posar remei. Entenc que dirigir un municipi no és fàcil, però cal evitar excuses i arremangar-se de veritat per solucionar els problemes, sobretot quan aquests es repeteixen permanentment.

    A l'anterior mandat reclamàvem la figura del gerent per posar ordre al funcionament municipal. Es va optar per un relacions públiques i mà dreta de l'alcaldia.  Amb la convocatòria de les eleccions semblava que molts partits polítics acceptaven que calia un gerent per organitzar millor l'Ajuntament. Amb el nou consistori, amb majoria absoluta, es va decidir un canvi de càrrecs de confiança i tot feia pensar que, pel perfil d'un d'ells, aquestes funcions gerencials quedarien resoltes. Molts encara no sabem si la nova figura té l'encàrrec gerencial, o no, però tot fa pensar que són altres les funcions que se li demanen, i que d'alguna manera ens agradaria conèixer.

    L'externalització de serveis és una pràctica molt habitual, que no tots els partits polítics veuen bé, i que té els seus avantatges i inconvenients. Sigui un model o l'altre, però, és necessari que abans de posar en marxa un servei es faci un estudi exhaustiu del funcionament, costos i beneficis, i això sembla ser que al nostre Ajuntament no acaba de funcionar correctament. Hi ha qui defensa que aquests estudis s'han d'encarregar a fora, per incapacitat dels treballadors de la plantilla. D'altres creuen que cal ampliar la plantilla, perquè no donen l'abast. Tot plegat és raó suficient per defensar la necessitat d'asseure's a analitzar què està passant i de quina manera solucionem el problema. Hi ha serveis, com la recollida selectiva de la brossa, la neteja i manteniment de les platges, el manteniment de l'enllumenat o de la xarxa del clavegueram, que són massa importants com per tenir-los arraconats o mal resolts. 

    Estem, doncs, davant d'un problema que ens afecta a tots, els que tenen la responsabilitat de govern, d'acord amb els resultats electorals, i els que formen part del Consistori, en representació d'una bona part dels vilatans. Cal asseure's per trobar aquest desllorigador que ens permeti avançar, oferint uns serveis de qualitat i a temps a tots els vilatans. Avui dia un estudi de costos és bàsic per tirar endavant qualsevol projecte. No té cap tipus d'explicació que no ho sapiguem fer bé.

Un dia dedicat a la Cultura

Varem començar el dissabte a Barcelona visitant la casa-museu Joan Maragall i assistint a un monòleg sobre la vida del poeta, que ens va tenir durant una hora i mitja embadalits. La vida i obra de Joan Maragall escenificada és una manera amena de conèixer el poeta, emmarcant-lo en la seva època, un fet que no sempre sabem fer. Sovint, quan parlem del passat prenem com a referència el nostre moment i per això no acabem d'entendre els avantpassats. El monòleg, molt encertat segons la meva apreciació, et permet situar Maragall en un moment de la història del nostre país prou difícil, encara que probablement res a envejar amb el que estem vivint ara.

Els amics i familiars juguen un paper important a la vida de Joan Maragall, i la seva activitat literària pateix la incomprensió dels contemporanis espanyols, que encara avui no han estat capaços d'entendre la diversitat cultural i social dels pobles que conformen, de bon grat o no, el que anomenem Espanya.

Si us deixeu aconsellar, us animo a fer una visita a la casa-museu i assistir a la representació del monòleg, que us ajudarà a entendre el poeta barceloní que va renunciar a seguir el negoci familiar per dedicar-se a la poesia i als articles periodístics.

I a la tarda vàrem tornar a Barcelona, i en aquesta ocasió per anar al teatre amb els amics de l'Ateneu Arenyenc. L'obra, que ja des d'un principi no em despertava un interès especial, era The Party, de Sally Potter, i dirigida per Sergi Belbel. Vaig intentar entrar a dins i oblidar-me que estava presenciant una representació teatral, però no ho vaig aconseguir. En tot moment era conscient que tenia al davant uns actors que intentaven parlar-me d'una colla de tòpics, que ens trobem al dia a dia, amb ganes de fer-nos riure i potser que ens adonéssim de la simplicitat amb què tractem el que ens envolta i que en algunes persones els pot marcar sensiblement. He intentat valorar positivament l'obra, però se m'ha fet complicat. Si al començament us animava a visitar la casa-museu de Joan Maragall, en el cas de l'obra de teatre del Poliorama us haig de dir que és prescindible. 

Sigui com sigui, va ser un dissabte plenament cultural que m'ha ajudat a oblidar-me, encara que fos per unes hores, dels drames que ens afecten, si no a casa nostra, sí molt a prop. Un genocidi amb la concessió d'una treva de quatre dies, però que ningú confia que s'aturi. Una aberració a que molts occidentals han girat l'esquena perquè no veient-ho no se'n senten responsables. Em venen a la memòria els meus convilatans, representants al Consistori arenyenc, i el seu vot contrari a la moció en contra d'aquest genocidi, que en cap moment avalava l'atac cruel de Hamàs, que és injustificable, però que deixava palès quina realitat es viu a Gaza, després de tants anys d'opressió i injustícia, i que ara ha vist la mort de tants milers de víctimes innocents. 

I al setè dia hem descansat.

L'Arnau s'estrena com a regidor

Aquest migdia ha tingut lloc la constitució del nou ajuntament a la sala Josep M. Arnau del Calisay, amb la presa de possessió dels nous regidors i regidores, amb l'alcalde Estanis Fors al capdavant. Finalment les urnes li han ofert un alcaldia tranquil·la sense la por de patir una moció de censura, gràcies a la majoria absoluta obtinguda a les eleccions del passat 28 de maig.

Hem seguit les paraules dels diferents regidors i regidores, acceptant els resultats, sense deixar de fer notar la por que representa una majoria absoluta, si aquesta no se sap gestionar correctament tot i les bones paraules de l'inici, amb promesa de mà estesa i orella atenta. Unes paraules amables, allunyades de la crispació habitual dels nostres plens municipals. Un fet que podria donar entendre que alguna cosa ha canviat, la qual cosa seria d'agrair.

L'Arnau s'estrenava com a regidor amb un discurs serè, convençut de la importància de ser present en el consistori, encara que sigui des de l'oposició, amb la promesa de treballar per Arenys i tots els vilatans, fiscalitzant la feina del govern, i col·laborant en tot allò que sigui necessari per millorar el funcionament de la nostra vila.

La Pat, que ja té uns mesos d'experiència a la casa, no ha volgut perdre l'oportunitat per reivindicar, amb orgull, els drets de les persones no blanques, i fer-nos veure que no tothom té les mateixes facilitats per moure's en el nostre món. La Pat té molt de talent, i això serà bo per a Arenys.

Estic convençut que la contribució de l'Arnau i la Pat serà molt productiva i seria un error, per part del nou govern, no saber-ho aprofitar davant del gran repte que té al davant, per resoldre tots els problemes que s'han acumulat després d'uns anys de caos organitzatiu, manca de sensibilitat i ineficiència.

Menys afortunada ha estat la intervenció de la representant de la formació perdedora de les eleccions, que sembla que encara no han acceptat la voluntat de la població expressada en les urnes. Els electors no s'equivoquen mai, i són els nostres representants els que han de procurar entendre per què passen les coses, ja que tot té una explicació. Governar d'esquena al poble, per més caramels que els puguis oferir, comporta una desafecció i un rebuig que s'acaba fent notori.

Cal desitjar encert i molt d'esforç i treball als nous integrants del govern municipal. Que no oblidin que són els representants de tots els arenyencs, tant si els han votat com no, i que hauran de retre comptes de la seva feina i resultats. La responsabilitat que assumeixen és molt gran, i es fa necessari una dedicació plena, diligent i gens autoritària. Avui comença un nou mandat que tots volem que sigui esperançador per a tots els vilatans.

Resultats electorals i reaccions

L'anunci de la convocatòria d'eleccions generals ha eclipsat una mica l'apartat de reaccions als resultats electorals que acostumen a sortir als diaris i emissores de ràdio. Tot i així sí que hem tingut l'oportunitat d'escoltar-ne algunes quantes i, com sempre dic, les pròpies paraules defineixen el tipus de persona que un és. I en calent, dissimular és més difícil.

Posar en dubte l'encert dels vilatans a l'hora d'emetre el seu vot, sobretot quan el resultat és tan evident i contundent, no deixa de ser un error personal que s'acompanya de l'ego i l'obsessió que només jo tinc raó i els altres s'equivoquen, i jo ho faig tot bé.

A mi no m'han agradat els resultats obtinguts per la formació política on em presentava. Hauria volgut més representació i poder ser present al Consistori per treballar durant quatre anys per la vila d'Arenys. Però els vilatans han decidit concentrar els seus vots a Junts, castigar el govern sortint, i mantenir en la mínima expressió la resta de partits polítics. I si això ha estat la voluntat clara dels arenyencs, aquesta s'ha d'acceptar, i sobretot respectar.

Seria bo fer una reflexió i anàlisi en profunditat sobre l'actuació d'aquests quatre anys. Hi ha persones que no han acceptat que el partit guanyador l'any 2019 quedés a l'oposició. Un fet totalment lícit, que se sustenta en el sistema electoral vigent, però que sabem que no agrada a tothom, com tampoc va agradar als ciutadans de Barcelona que havien fet guanyador a Maragall, per ERC. A altres persones els ha molestat la manera de gestionar el municipi per part de l'encara alcaldessa i el seu equip. Ningú li podrà negar la dedicació i esforços esmerçats, però no els ha agradat les formes, les maneres.

Des del primer dia he insistit en la importància d'escoltar la gent, donar resposta a les seves inquietuds i procurar treballar plegats. Aquesta no ha estat la pràctica del govern d'ERC, com tampoc ho és la que segueix el seu partit al capdavant de la Generalitat. I això s'acaba pagant.

Els polítics estan desprestigiats, i reben insults massa fàcilment, la majoria de vegades sense cap argument vàlid. Acostuma a ser una crítica acompanyada d'insults massa gratuïts, sovint sota el paraigües de l'anonimat. Això fa que cada vegada resulti més complicat trobar persones engrescades a formar part d'un projecte polític, i això és responsabilitat de tots. Si anem de la mà de la gent, som transparents, responem les demandes, i tenim en compte l'opinió i els suggeriments, segur que podem ser capaços de girar el mitjó. No evitarem l'actuació de maleducats i gent sense escrúpols, però tindrem més persones al nostre costat.

I ara a treballar! cadascú des del lloc on els vilatans ens han col·locat, i sempre amb la voluntat de contribuir en la millora de la nostra vila, els beneficis de tots els vilatans, amb especial atenció a aquelles persones que s'ho passen pitjor. Governar és cosa de tots. Els que formaran part de l'equip de govern i els que vetllaran, des de l'oposició, perquè tot funcioni correctament. I si hi ha mà estesa, millor que millor!

La CUP, també amb la gent gran

Aquesta tarda l'hem passat fent-la petar amb els socis de l'Esplai, que aquests dies han obert les portes per parlar amb les diferents formacions polítiques que ens presentem a les eleccions de diumenge. Ens hi hem trobat molt a gust i han sortit temes molt interessants.

La CUP no actua diferent ara que hi ha eleccions de la resta de l'any, perquè la CUP parla amb la gent, sense embuts, mostrant-nos tal com som, explicant els nostres projectes i idees, però sobretot escoltant els altres i recollint totes les inquietuds, les demandes i reivindicacions. 

El nostre compromís, com ja ho hem explicitat, és que aquestes trobades no es limitin a la campanya electoral, sinó que tinguin una continuïtat, al marge de si les eleccions en són més o menys favorables, si podem formar part del govern municipal, o ens quedem a l'oposició. 

En el seu dia la CUP va proposar la creació del regidor de barri entre totes les formacions polítiques del Consistori, però cap altre partit polític ho va recollir, i per això es varen crear les assemblees de zona de la CUP. Es pot tornar a intentar, o simplement deixar clar que els membres de la CUP seguiran parlant amb la gent i amb totes les entitats de la vila, per recollir totes les opinions i traslladar-les a l'Ajuntament.

Hem parlat d'energia renovable, de participació, de subvencions, de com combatre la bretxa digital, de mobilitat i accessibilitat a les diferents zones d'Arenys, d'habitatge, de les activitats que realitzen les entitats i el poc interès demostrat pels diferents governs municipals. Hem recollit els precs i anotat bé els comentaris crítics, però al mateix temps constructius i de sentit comú. Hi ha coses que no s'estan fent bé, i d'altres que ni tan sols es fan ni es preveuen. 

La nostra vila, que és una de les més envellides de la comarca, necessita un canvi en la manera de treballar amb la gent gran. Ho diem en el programa: no només calen polítiques assistencials per a la gent gran, sinó que hem d'aprofitar el coneixement, l'experiència i la disponibilitat de moltes persones que poden ajudar-nos en la tasca de revitalitzar la nostra vila. La jubilació no és el final de la vida, sinó el començament d'una nova etapa, on tots podem aportar-hi molt. L'Ajuntament ho ha de facilitar i tenir-ho en compte. 

Amb la CUP, la candidatura més jove de totes, la gent gran té futur. És per això que demanem el vot per tal de ser decisius a l'hora de portar a la pràctica el nostre programa per als propers quatre anys.

Intervenció a l'acte central de la CUP

Bona dia. La CUP ens presentem en aquestes eleccions municipals amb la il·lusió de ser decisius per al canvi que necessàriament s’ha de produir en la manera de gestionar el nostre Ajuntament. Som l’alternativa a un govern que improvisa, incapaç d’organitzar les dependències municipals. L’alternativa a un govern ineficient que no sap optimitzar els recursos ni atendre, com es mereixen, els vilatans i vilatanes. 

Portem massa anys de desordre administratiu que no han sabut solucionar ni el govern de Junts ni el d’ERC. Una desorganització del nostre Ajuntament que ha quedat palesa en moltíssims exemples que han sortit a la llum pública, però que encara es fa més evident quan tens necessitat de posar-t’hi en contacte per a qualsevol tràmit administratiu, sigui una llicència d’activitats o un permís d’obres.

Els nostres treballadors municipals estan desbordats per aquesta manca d’organització, perquè no hi ha un direcció clara sobre quines són les prioritats ni la necessària coordinació dels diferents serveis per ser més ràpids i resolutius, ni disposen de les eines ni la formació necessària per donar resposta a les necessitats de la nostra població.

No pot ser que s’endarrereixin els cobraments de les subvencions, com ha estat el cas de les beques per material escolar del curs que ja s’acaba, o es convoquin de manera desorganitzada les campanyes de subvencions sense prou publicitat i sempre a darrera hora. Per no parlar de la manca de resposta a les instàncies i sol·licituds que s’adrecen a l’Ajuntament. O la lentitud en la gestió dels tràmits administratius.

L’administració ha de donar resposta a les necessitats dels vilatans, i això no es tradueix en imposicions i obstacles, sinó en facilitats, i voluntat d’escoltar, atendre i respondre a tothom. De la manera més natural i entenedora.

Si em permeteu una llicència, us diré que torno a la política municipal activa per recuperar i reactivar elements que ara fa setze anys vaig iniciar i, que malgrat la millora que va suposar en aquells moments, no han avançat suficientment. 

La creació de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, en horari de matí i tarda; la informatització de l’Arxiu Municipal, que es trobava perdut entremig de calaixos, armaris i caixes per terra; la creació del Servei de Recursos Humans, per regularitzar situacions laborals interines que s’arrossegaven des de feia anys; la creació dels consells de participació; el primer projecte de pressupostos participatius; la redacció de noves ordenances municipals, són alguns dels exemples de la tasca que durant quatre anys vaig poder implantar, gràcies a l’optimització dels recursos i a sumar sinergies de govern, treballadors municipals i ciutadania. 

És per tot això que la CUP entrarà de ple a l’organització del nostre Ajuntament per poder acabar amb aquest desori que comporta pèrdues econòmiques, desgast i frustració als vilatans i als propis treballadors municipals.

• Revisarem l’organigrama municipal per adaptar-lo a les necessitats actuals.
• No ens cal un càrrec de confiança a alcaldia, sinó una persona al capdavant de l’organització municipal, i la creació de caps de servei.
• Revisarem els protocols d’actuació i millorarem i simplificarem els tràmits administratius per facilitar l’accés dels vilatans a l’Ajuntament, sense oblidar-nos de l’Oficina de Recaptació de Tributs de la Diputació.
• Revisarem l’Oficina d’Atenció Ciutadana, perquè sigui realment una oficina de primera atenció en tots els àmbits de competència municipal, amb uns horaris prou amplis per donar resposta a tots els vilatans.
• Farem un acompanyament digital en tots aquells tràmits que no requereixen presència, treballant per reduir la bretxa digital.
• Millorarem les condicions de treball dins de l’Ajuntament, incidint en la formació i l’optimització de recursos, humans i econòmics.
• Ressuscitarem el Codi ètic que es va aprovar ja fa anys i que, com moltes altres coses, ha quedat arraconat en un calaix.
• Revisarem el Pla d’Actuació Municipal, el famós PAM, incorporant indicadors que permetin avaluar objectivament el grau de compliment dels diferents programes i actuacions, per part dels vilatans, però també dels propis treballadors municipals i responsables polítics.
• Millorarem la transparència, posant tota la informació al dia. L’actual govern d’ERC es posa medalles amb premis que no fan justícia a la realitat. L’accés a la informació és limitat, poc transparent i endarrerit.
• Actualitzarem les ordenances municipals, algunes de les quals tenen més de quinze anys i han quedat obsoletes. Les volem renovar i fer-les aplicar. No pot ser que tinguem unes ordenances aprovades que som incapaços de fer complir.
• I pararem l’orella per escoltar els suggeriments i opinions dels arenyencs, perquè només treballant conjuntament podrem fer una vila millor.

La CUP volem sortir d’aquesta inèrcia dels darrers quinze anys d’aprovar mocions i compromisos de treball que queden en no-res. Volem posar ordre al desordre, i per això necessitem tot el vostre suport i confiança, perquè la nostra veu tingui força dins del nou Consistori.

Cal un canvi en la manera de gestionar el nostre Ajuntament, i amb la CUP i tots vosaltres, aquest canvi arribarà.

Veniu a la festa d'inici de campanya de la CUP!

Pancartes, cartells, revistes, programes, tríptics... tot arriba a l'hora per començar una campanya electoral que ens ha de portar a la constitució d'un nou consistori a la vila. Un inici de campanya remullat, però contents després de tants mesos esperant la pluja. No n'hi ha prou i en necessitem molta més, però no podem deixar d'estar contents amb la sequera que estem patint i la repercussió que té sobre la pagesia i el benestar de tots plegats.

Lamentar profundament els actes incívics i pertorbadors que han portat a retirar la propaganda electoral d'una formació política, poques hores després de ser penjada amb tota la il·lusió del món. Aquests actes són reprovables i només comporten malestar i ràbia, per la manera de fer d'unes persones que no saben jugar democràticament. Tot el meu respecte als nostres adversaris afectats, amb les mateixes sensacions com si ens ho haguessin fet a nosaltres.

Reivindicar també la feina feta per les nostres regidores, malgrat el to de menyspreu que es desprèn d'una entrevista a una representant d'una altra formació política que no està a l'alçada de les circumstàncies, i que vol amagar les pròpies mancances culpabilitzant d'aquesta ineptitud a qui li pot fer ombra.

Demanar a totes les forces polítiques un treball seriós i honest, sense enganys ni trampes, en la tasca de convèncer els vilatans perquè els ofereixin els vots suficients per ser decisius a l'hora d'aplicar polítiques econòmiques, socials i culturals en benefici de tots, absolutament tots, els vilatans.

I recordar que la CUP som l'alternativa a un govern obsolet, poc empàtic i gens resolutiu, que ha deixat al marge la ciutadania, i ara corre a fer-se el simpàtic per no perdre més vots dels que la pròpia dinàmica els comportarà.

Animar a tothom a participar i opinar. És per això que la CUP posa a disposició de qui ho vulgui, un espai de participació i tramesa d'opinions i suggeriments, perquè ens ajudi entre tots a sortir d'aquest atzucac que l'actual govern ens ha deixat, i que altres forces polítiques difícilment seran capaces d'aconseguir.

I aquest és el programa que presentem per als propers 4 anys, amb la confiança de rebre tot el suport necessari per ser decisius en l'aplicació de les polítiques que necessita la vila d'Arenys de Mar.

Partits polítics, persones i promeses

Avui s'han publicat al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) les candidatures per a les eleccions municipals del mes de maig que, si no hi ha modificacions, seran oficials el proper dilluns. Arenys de Mar redueix el nombre de candidatures respecte a ara fa quatre anys, de 8 a 6, però tot i així es presenta un partit polític més dels que han tingut representació al Consistori de la vila en aquest mandat que s'acaba. 

De mica en mica, doncs, el calendari electoral va avançant amb la mirada fixada al 28 de maig, dia que els arenyencs decidiran el nom dels 17 regidors i regidores que durant quatre anys estaran treballant, ja sigui dins del govern o a l'oposició, per millorar tot allò que ha quedat pendent malgrat les promeses electorals de la campanya passada.

Els partits polítics que han tingut responsabilitat de govern justifiquen tot el que no han fet, i els de l'oposició els hi retreuen. Això s'ha vist sempre i que a ningú sorprengui que això continuarà passant. En tot cas, en el que hauríem de millorar és a l'hora de prometre més del que realment sabem que podrem fer, i centrar-nos més en allò que potser no crida tant l'atenció, però sí que és viable i bo per a tothom.

Avui, doncs, és el dia de xafardejar qui va i amb qui, i potser per acabar de decidir el nostre vot. Per algunes persones les sigles del partit polític que hi ha al darrere pesen molt, altres, en canvi, prefereixen mirar el nom de les persones al marge del partit amb qui es presenten.

Ara no és el moment de parlar del sistema electoral ni pretendre canviar res. Hi ha molt temps per reflexionar-hi i opinar, però algunes persones n'hem parlat en infinitats d'ocasions, jo mateix en aquest blog. Sense necessitat d'eliminar el paper que juguen els partits polítics, sí que ens hauríem de plantejar altres sistemes on els electors poguessin escollir les persones que volen que els representin. Una manera són les llistes obertes.

De totes maneres, si Catalunya no ha estat capaç d'aprovar una llei electoral pròpia, quan en té competència, encara seria més estrany que Espanya modifiqués la llei electoral municipal. És per això que ens ho hem d'agafar com una conversa de cafè, sabent que difícilment arribarà un dia en què es tingui més en compte les persones que els partits polítics. Entretant, doncs, mirem el conjunt de cadascuna de les llistes, recordem què han fet aquells que ja porten un temps a l'Ajuntament, o n'han tingut experiència, i després escollim la nostra preferència. No ens fixem gaire en les promeses, perquè el vent se les emporta.

I per això vaig decidir presentar-me

Qui no vulgui pols, que no vaig a l'era! I això és ben cert. Si no et vols complicar la vida, et quedes a casa, vius la teva vida i que els altres s'espavilin. Això si tens la sort que la vida et somriu i que pots anar tirant sense gaires maldecaps. Però no tots som iguals, i n'hi ha uns quants que ens agrada complicar-nos la vida i per això prenem decisions que potser hi ha qui no les pot entendre. 

Després d'una vida de treball, arriba la tranquil·litat de la jubilació. Si la salut t'acompanya, et permet dedicar bona part del teu temps a fer tot allò que potser el dia a dia no t'ha permès fins ara. El pots dedicar a coses personals i familiars, o embarrancar-te a pensar en els altres i treballar per a la comunitat.

Decidir presentar-te en unes eleccions municipals no és ben bé voler dedicar-te a la política, sinó a treballar per la vila on has nascut o t'ha acollit, amb la voluntat de millorar-la, aprofitant la teva experiència i coneixements, però sobretot les ganes de treballar sense defallir, perquè el teu pas per la casa de la vila sigui profitós.

No és la primera vegada que opto a formar part del Consistori arenyenc. Durant el mandat 2007-2011 vaig tenir l'honor de formar part de l'equip de govern local, amb responsabilitats a diferents àrees. No vaig poder fer tot allò que hauria volgut, però estic molt content i orgullós de tot el que vaig aconseguir. Moltes de les coses que vaig emprendre es varen iniciar amb mi, i la majoria han perdurat en el temps.

Penso, i per això vaig acceptar l'oferiment de la CUP, que hi ha moltes coses a millorar. Que la gestió municipal actual té molt que desitjar, i una de les coses que més m'amoïnen i que tinc més ganes de poder contribuir a solucionar, és la poca empatia cap als vilatans, també aquells que no pensen com tu. El poc cas que es fa de les opinions de la gent, dels suggeriments i les crítiques, i la manca de facilitats perquè tothom pugui participar de veritat de la vida pública. 

La meva experiència a l'Ajuntament m'avala, tant a nivell de participació ciutadana, com d'organització interna. És per això que he decidit sacrificar bona part del meu temps lliure per oferir el meu treball i coneixements a la vila que estimo des del primer dia que hi vaig arribar. Ara només cal obtenir la confiança dels vilatans, i aconseguir formar un grup de treball que lideri el nou projecte municipal, que necessàriament passarà per un canvi en la manera de fer política. Gràcies.

Aquest 19 de març t'esperem a l'assemblea oberta de la CUP

La gent de la CUP volem conèixer la teva opinió, els teus suggeriments, les teves preocupacions i les teves esperances per construir junts un Arenys que ens il·lusioni i que tingui la força i valentia per afrontar totes les dificultats que el dia a dia ens presenta. Tot això ho volem conèixer i compartir, però no només ara, quan falten dos mesos per a les eleccions i necessitem el teu vot per poder entrar amb força a l'Ajuntament i ser una alternativa seriosa a l'estancament i disbauxa actual, sinó que ho mantindrem en el temps, perquè forma part de la nostra manera de ser. 

És per això que m'han convençut per caminar junts i aconseguir el canvi de govern que necessita la nostra vila. No és un compromís efímer, que s'acaba l'endemà de les eleccions, sinó que té continuïtat mentre assumim tasques de govern. Però també des de l'oposició, si aquest és el destí que el resultat de les eleccions ens depara. 

Volem ser la veu de tots els vilatans i vilatanes que deleguen la seva representativitat a unes persones que han decidit dedicar tot el seu temps per trobar les solucions que la vila necessita, i per fer-la avançar econòmicament, socialment i culturalment, amb uns objectius clars i bàsics de suport a la gent gran, que té dificultats de mobilitat, de relacions, i fins i tot de subsistència, però també als joves, que o bé no tenen feina o aquesta és precària, que tenen dificultats per independitzar-se perquè l'habitatge és prohibitiu i l'administració pública no ofereix pisos socials assequibles a les seves butxaques.

I ens proposem entrar al govern municipal per organitzar internament una institució que s'ha anat degradant, no pas per manca de bons professionals, sinó per una mala direcció i desídia dels responsables polítics. I volem potenciar la participació real i efectiva en tots els àmbits. No només amb un procés de pressupostos participatius que ha esdevingut obsolet, sinó amb la dinamització dels consells sectorials i territorials de participació, amb una incidència més gran en els plens municipals, on els ciutadans rebin resposta a les seves demandes.

I a tot això ens hi heu d'ajudar, i per això aquest diumenge 19 de març us convidem a participar en la nostra assemblea oberta, i a opinar, amb el compromís de traslladar-ho a l'Ajuntament, com a membres del Consistori, per aconseguir que totes les demandes siguin escoltades i es doni resposta, amb resultats més enllà de les paraules, de les promeses buides que s'intensifiquen abans de les eleccions, però que descaradament es queden en un calaix. Tots junts ho podem aconseguir!

Mocions que s'aproven i queden en un calaix

He escoltat en diferit l'entrevista del periodista Enric Sierra al grup municipal Arenys en Comú, al programa El Dominical de Ràdio Arenys, i ha sortit un tema que crec que és molt important parlar-ne i intentar resoldre-ho. El regidor comentava que s'aproven diferents mocions al llarg de l'any i després ningú no se'n recorda. Hi estic molt d'acord, i no només passa amb les mocions, sinó també amb els reglaments i ordenances aprovades i que es troben en un calaix sense que ningú s'encarregui de posar-les en pràctica.

En concret parlaven de la moció sobre la creació d'una empresa municipal d'habitatge, que després l'alcaldessa va córrer a clarificar dient que es tractava simplement de crear una comissió per parlar d'habitatge públic a Arenys de Mar.

El tema no és menor. Hi ha molts problemes amb l'habitatge arreu, i a Arenys s'hi afegeixen els problemes en la gestió dels pisos del Servei d'Habitatge de la Generalitat, al pla dels frares, i la previsió de construir-ne cinquanta més al Rial del Bareu.

Sap greu que es constati que es presenten mocions i s'aprovin reglaments que després no tiren endavant. En trobaríem molts exemples, i ara el que em ve a la memòria és el Codi Ètic que contempla la creació del Comitè d'Ètica que s'ha de reunir anualment i que no es reuneix.

L'administració pública no és àgil, hi ha molts entrebancs que la fan feixuga, però no es pot permetre que les persones que decideixen presentar-se per gestionar les institucions públiques no siguin metòdics ni es responsabilitzin d'allò que aproven, a vegades per unanimitat de tots els partits polítics. Aquest desmanec és palpable al nostre Ajuntament, i algú hi ha de posar remei.

Sempre he defensat la iniciativa de les persones que opten per entrar a governar un municipi, que acostumen a ser molt criticades per la ciutadania, perquè mai es fa prou bé al gust de tothom, però també hem de convenir, que amb bona fe i bones intencions no n'hi ha prou. Cal empenta, coneixement i presa de decisions, i, com en el cas que comentava, no fer passes en fals. Tot allò que es comença s'ha de seguir fins al final. Deixar coses a mitges és una bona font de crítiques dels vilatans, perquè una vegada dipositada la confiança, per unes decisions preses, s'arriba a la conclusió que tot es converteix en fum, i que passen els anys i no s'ha avançat gens.

M'agradaria des d'aquí animar els diferents grups municipals presents al Consistori de la meva vila, que es prenguin seriosament el tema de l'habitatge, dels futurs habitatges socials que, si no es planifica bé, es poden convertir en una bomba de rellotgeria.

El "cas Dalmases"

El "cas Dalmases", com se l'ha denominat, ha deixat en evidència un problema que afecta una part dels polítics electes que tenen mal entès de què es tracta quan una persona decideix presentar-se a les eleccions, sigui per formar part del parlament d'un país, o del consistori del seu municipi. Sortosament aquest mal no afecta a tothom, i jo voldria pensar que ni tan sols a la majoria dels càrrecs electes, però el cas és que quan es detecta i surt a la llum pública produeix esquerdes.

Puc entendre que a una persona que ha estat elegida per formar part d'una cambra legislativa li puguin arribar ànims de grandesa. La vanitat és un mal al qual estem tots exposats, i no podem adormir-nos-hi si no volem caure en el parany i actuar de manera prepotent.

Semblaria que el senyor Dalmases va tenir un mal moment, tot i que algú diu que no ha estat pas la primera vegada que el seu comportament no era el més adequat per un servidor públic. Tots hem de tenir una segona oportunitat si manifestem la nostra voluntat d'esmena, però el cas que tractem sembla que sortiria del guió i és de difícil solució.

El fet que la presidenta suspesa del Parlament català hagi actuat d'una manera impulsiva a la defensa de qui sembla ser la seva mà dreta, intentat pressionar perquè els fets succeïts fossin emmascarats, ha agreujat la situació, i ha empastifat la transparència i netedat que hauria de predominar en la política.

Ja sabem que els polítics d'una mateixa corda acostumen a defensar-se entre ells, i això podria haver estat la causa de la reacció de Francesc de Dalmases als estudis de TV3, i de Laura Borràs davant l'informe de l'advocada Magda Oranich, però quan això passa i es fa tan evident, la gent reacciona rebutjant la classe política. Si a més et trobes en un període ja massa llarg d'estancament i picabaralles continuades, sense que tinguem uns líders amb prou solera per fer-nos sortir de l'atzucac, la situació arriba a un punt que es fa insostenible.

Com que jo crec que ningú no és indispensable per fer rotllar un país, allò del pas al costat i deixar que siguin uns altres els que agafin el relleu, hauria de posar-se més en pràctica, i en situacions com aquesta seria bo veure com els polítics implicats accepten marxar cap a casa i no estirar més la corda.

No podem posar en perill tot un país per la defensa d'un prestigi que ha anat a la deriva. Potser no cal sancions, però sí el camí cap als vestidors. JuntsXCat està passant per uns moments molt difícils, i no crec que actuacions com la de Laura Borràs o Francesc de Dalmases els ajudin gaire per sobreviure a la crisi.

Presentació de la memòria 2021 al Ple municipal

Ahir dijous 30 de juny la defensora de la ciutadania d'Arenys de Mar, la senyora Teresa Verdura, va presentar la memòria d'actuació 2021 al Ple municipal de la vila, tal com és preceptiu i que, en el seu cas, és el primer exercici sencer, des del seu nomenament a finals de l'any 2020.

La defensora de la ciutadania, que prèviament havia adreçat el document a tots els membres de la Corporació municipal, va explicar quines havien estat les actuacions desenvolupades durant l'any 2021, a partir de les queixes o consultes de vilatans que s'hi varen adreçar per demanar el suport davant l'administració local, ja sigui perquè no havien obtingut resposta a les seves demandes, o perquè la resposta no els havia convençut.

Crec important assenyalar el treball pedagògic de la defensora davant de qualsevol situació i l'esforç en fer entendre als vilatans que és important adreçar-se a l'ajuntament per intentar resoldre aquells problemes que ens podem trobar en la nostra vida diària, vivint en societat, i també la iniciativa d'adjuntar a la memòria aquells documents que ens poden ajudar a entendre i fer més fàcil la nostra convivència, recordant quins són els nostres drets i obligacions.

Cal dir que durant l'exposició es va posar de relleu la dificultat de conviure en un petit espai amb molts interessos creuats i, a vegades, amb una certa deixadesa quant al compliment dels nostres deures respecte als altres i al bé en comú.

Sorolls, dificultat de moviment i, sobretot, neteja i civisme a l'espai públic, varen ser els principals elements que varen aparèixer a la memòria. La defensora va ser molt explícita i contundent en les seves afirmacions, sempre basades en l'experiència viscuda amb la participació dels vilatans que durant l'any es varen presentar a la seva oficina. Va demanar més esforços per part dels nostres polítics per tal d'evitar situacions conflictives com les exposades, però al mateix temps va fer un reconeixement a les dificultats que avui dia tenen els nostres governants i les hores de dedicació que no sempre són reconegudes.

La figura de la defensora de la ciutadania en una població com la nostra no ve imposada, sinó que és fruit d'una decisió voluntària del Consistori, per la qual cosa és d'agrair que Arenys tingui, des de l'any 2007 aquesta persona que vetlli perquè l'administració local doni resposta als vilatans, sobre la seva gestió i les reclamacions que reben per allò que no es fa o no agrada com es fa. 

L'agraïment final dels representants polítics presents a la sala de plens, a la feina feta per la defensora de la ciutadania, crec que va ser sincera, encara que en algun moment hi hagués qui potser no se sentia prou còmode. No sempre es fa tot a gust de tothom, i també hi ha errors que no sempre s'accepten fàcilment. L'acte, però, va ser una mostra de democràcia i respecte cap als vilatans, i per això crec que tots plegats n'hem d'estar ben satisfets.

Valls renyeix amb C's

El trencament entre Valls i C's ha ocorregut en el moment que més els convenia a tots ells. L'excusa d'haver donat el vot a Colau és realment això, una excusa. Estic segur que feia molt temps que les relacions no els anaven bé i buscaven la manera i el moment de fer-ho públic. No podia ser abans de les eleccions perquè els hauria ocasionat un fracàs encara més gros. Ha estat després de constituir-se el nou Ajuntament el millor moment per partir peres i donar-ho a conèixer.

Valls ha estat un fracàs, però ell s'ho ha passat prou bé. Ha viscut de renda i ha intentat aconseguir una cadira còmode al Consistori barceloní. Valls és un fracassat i un mal educat. El seu gest davant del president de la Generalitat no es justifica per res. Som molts els que no ens agrada l'actual president, però això no et dóna dret a comportar-te com va fer ell. Si volia fer públic el seu enuig podia haver escollit no presentar-s'hi, tal com va fer el representant del PP. 

Valls va venir a Barcelona, a Catalunya, creient-se que el seu passat polític li permetia passar la mà per la cara a tota aquesta colla d'aprenents de polítics. La modèstia no sap què és i tampoc té prou vergonya com per adonar-se que la seva manera d'obrar no és la millor possible.

Si no ho he entès malament, C's es dividirà en dos, amb tres regidors per a cadascú. Serà el millor que li podia haver passat al partit, tenint en compte les expectatives a l'Ajuntament de Barcelona, després del seu fracàs en les generals a Catalunya. 

Després d'aquest parèntesi, la política autonòmica tornarà a agafar protagonisme i la municipal quedarà en un segon pla.

Albiol es queda sense alcaldia

Contra tots els pronòstics Albiol s'ha quedat sense alcaldia. Albiol va fer una campanya amagant la marca del PP que havia obtingut molt mals resultats i va aconseguir una gran victòria, però que no ha estat suficient per poder ser nomenat novament alcalde de Badalona. Tal com ha passat en molts d'altres municipis, la llista més votada no ha obtingut el regal de l'alcaldia, sinó que l'oposició ha aconseguit la majoria absoluta amb un altre candidat. 

El caràcter i l'actitud d'Albiol, sovint en posicionaments polèmics, ha fet que molts badalonins, però també d'altres municipis, estiguessin pendents de què acabava passant en la constitució del nou Consistori. Molts adversaris que renunciaven a la seva opció sempre que aconseguissin evitar que Albiol tornés a l'alcaldia. 

Per Albiol és una patacada després d'haver fracassat com a parlamentari català i ara no haver aconseguit l'alcaldia. Albiol no és persona de segona fila, necessita estar al davant i polemitzar amb qui sigui. No me'l ser imaginar de líder de l'oposició durant quatre anys, però és massa jove per renunciar a la política i no té, dins del PP, cap esperança o al menys això em fa pensar, atesa la situació en què es troba el partit.

Qui sí ha triomfat al marge del partit ha estat el nou alcalde de Terrassa que va dimitir arran de l'actitud del PSC en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i s'ha presentat en una nova llista i ha aconseguit fer fora el PSC de l'alcaldia. Albiol ho ha intentat amagant les sigles del PP, però n'ha quedat fora. Veure ara quin paper l'espera i si el respectarà durant gaire temps.

El fracàs de Primàries, també a Arenys

Jo em pensava que després de l'estrepitós fracàs de Primàries Arenys en aquestes darreres eleccions municipals els hauria fet veure que un projecte agafat amb pinces no podia tenir èxit i que ho deixarien córrer. Llegeixo al web de Ràdio Arenys que pensen tornar-hi d'aquí a quatre anys. No ho entenc, ni gairebé no m'ho crec.

La idea de Primàries, a nivell de Catalunya, podia tenir sentit si es configurava una llista única de tots els independentistes, i els partits que se'n consideren acceptessin no presentar-se amb les seves sigles. Una vegada comprovat que això no passaria, sinó que ERC, CUP i JxCat es presentaven, el projecte Primàries ja va fracassar, i se'ls recomanava que no ho tiressin endavant. Malgrat tot ho varen fer en alguns municipis, entre ells Arenys de Mar, i el resultat ha estat decebedor.

Havent passat i suposo que havent-ho valorat, la decisió més lògica seria de tancar la barraqueta i pensar en altres històries, però no!

A Arenys de Mar amb prou feines varen trobar candidats per formar les llistes. Varen anar prorrogant el termini per presentar-se voluntaris al projecte, i amb molta insistència per part dels quatre promotors varen configurar la llista. El resultat va ser llastimós, ja que va ser la llista menys votada, amb 261 vots, el 3,40% dels vots vàlids. 

No s'hi val a dir que no es varen explicar bé. Molts els hi dèiem que ho deixessin córrer, però no en varen fer cas. Ara diuen que continuaran treballant... Quatre anys són molts anys per treballar sense un projecte clar. Passaran moltes coses i potser sí que l'any 2023 hi haurà una sola llista independentista, o potser ja ho serem d'independents, o... Qui ho sap! Ara el que interessa és que el dia 15 es constitueixi el nou Consistori, amb l'alcalde o alcaldessa que aconsegueixi més vots i que es posin a treballar, que a Arenys hi ha molta feina a fer!

Jornada de reflexió a la nostra vila

Hem arribat a la penúltima jornada de reflexió d'enguany, segons les expectatives de molts, atès que sembla molt probable que el proper mes d'octubre ens trobem amb unes noves eleccions autonòmiques. Caldrà veure com acaba el judici, quina és la sentència i si els catalans podem continuar aguantant l'actual govern de Torra.

A Arenys de Mar són vuit les llistes que es presenten demà per formar part del Consistori de la vila. De les vuit llistes sembla ser que n'hi ha un parell o tres que s'estarien jugant la seva entrada o no a l'Ajuntament. Em refereixo a Primàries, PP i C's. Aquests dos darrers es podrien fer la guitza mútuament. De totes maneres no està res clar, sobretot en un any tan polititzat, també al nostre Ajuntament.

L'actual alcaldessa lluita per fer rendible el govern dels darrers tres anys, amb la il·lusió de ser la llista més votada, però les enquestes i opinió de molts és que serà l'exalcalde Estanis Fors qui guanyarà les eleccions, amb la incògnita si podrà formar govern o quedarà fora amb el concurs de totes les altres forces polítiques.

La CUP aspira a créixer gràcies al seu compromís d'entrar a govern. Un compromís que hauria d'animar a molts a donar-los la confiança, aprofitant una llista jove, il·lusionada i amb bon potencial, davant d'una ERC on li ha faltat cintura durant el seu mandat, amb moltes ganes de protagonisme, però molt poca empatia amb les persones. Un equip que ha anat a remolc del lideratge de l'alcaldessa i el bon treball de la seva regidora Laia Martín.

Caldrà veure si el tarannà i imatge de Josep Antoni López li farà guanyar vots i recuperar els dos regidors que es varen perdre ara fa quatre anys. La capacitat de treball de qui ara es retira de la política activa, la Isabel Roig, caldrà veure si es veu recompensada.

Demà diumenge coneixerem quin serà el nou Consistori, i potser ja tindrem clar qui serà el nou alcalde o alcaldessa de la vila, o les possibilitats de pacte per formar un equip de govern que molts esperem que sigui creatiu, treballador i eficient.

Qui assessora els candidats?

Llegint les propostes que presenta el candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar per la llista de Ciutadans, m'he plantejat aquesta pregunta amb una certa por i curiositat alhora. Sóc conscient que s'acostumen a fer moltes promeses durant les campanyes electorals, i que després no es compleixen. És trist, però adonar-te que algunes d'aquestes promeses són irrealitzables, o s'ha demostrat la seva inoperància en el mateix poble o altres ciutats.

Veient segons quines declaracions i propostes a realitzar t'adones que hi ha una manca important de coneixement de l'Administració Pública, de les competències que tenen les diferents administracions. No pot ser que el senyor Raul Revilla proposi un CAP nou amb noves prestacions, ubicat a les Clarisses, sense haver analitzat qui en té competències i què hi podria fer ell mateix, encara que arribés a l'alcaldia. Manifestacions com aquestes demostren que no hi ha gent prou preparada per entrar a l'Ajuntament, on s'han de prendre decisions a curt i mitjà termini, i no sempre es disposa de reflexos suficients. 

Molt em temo que desconeix les necessitats d'instal·lació d'una escola de música i d'una "casa de les lletres", com per proposar-la a l'actual edifici del CAP.

També m'ha preocupat la seva proposta de contenidors soterrats. Una pràctica que s'ha eliminat a Arenys de Mar, però també a moltes altres ciutats, perquè s'ha demostrat que és el sistema menys higiènic de tots. I resulta curiós llegir que, segons el candidat, la recollida porta a porta és la menys higiènica. Sorprenent!

Tinc l'esperança que entrin o no entrin en el Consistori arenyenc, la seva influència serà mínima i no ens haurem de preocupar de les seves perilloses propostes.

És la CUP el revulsiu que necessita Arenys de Mar?

Segons he pogut llegir les declaracions dels diferents candidats a l'alcaldia en el primer dia de campanya electoral, la seva intenció és millorar el nombre de regidors i regidores al Consistori, i per als que encara no hi són, poder-hi entrar. És lògic que s'encari aquest primer moment amb tota la il·lusió del món. Per això es presenten, oi? Encara que jo els preguntaria: per guanyar i...? Servir el poble o remenar les cireres?

Tots els i les alcaldables han manifestat la seves ganes de ser presents als carrers i demanar als vilatans què esperen d'ells per aquests propers anys. És una llàstima que això no passi sempre i es reservi només per a quan arriben les eleccions, quan necessiten el vot. És una mala praxi. Malauradament hem experimentat que quan governen escolten poc i deixen opinar encara menys.

La tercera de la CUP, la Pat Sillah, va dir que havien estat dos mandats a l'oposició i que ara estaven molt il·lusionats per governar. És possible que a Arenys, com ja passa en altres municipis, el govern sigui presidit o participat per la CUP? Seria una normalitat política, o bé la nostra vila és massa clàssica i la CUP no hi té res a fer?

Continuo pensant que Arenys necessita un canvi i aquest no ha vingut ni de la mà de Junts per Arenys ni d'ERC. Tampoc ICV, ara Arenys en Comú, ha demostrat que provoqués aquest canvi necessari per demostrar que es pot fer política d'una altra manera. Pot ser la CUP la generadora d'aquest canvi que molts desitgem per a Arenys?

Les eleccions municipals del 26 de maig seran renyides, però molts donen per suposat que són cosa de dos, però jo no m'hi resigno. Podem esperar una victòria de la CUP? Això depèn de nosaltres i només de nosaltres.

Som Energia i Som Mobilitat al Calisay

Una xerrada interessant sobre mobilitat i energia a la sala noble del Calisay organitzada per la CUP. Quan hi he arribat, uns quinze minuts tard, el regidor d’Arenys de Mar, per la CUP, justificava perquè no defensen la variant que fa tants anys s’ha vingut reclamant, des del primer consistori democràtic.

No és una variant necessària si d’aquí a dos anys l’autopista serà gratuïta. No hem de trinxar més el territori! serien els motius bàsics de la seva oposició. Jo em pregunto: s'acabarà construint? L'alcaldessa l'altre dia va dir que sí, però jo no em fio gaire de ningú, i menys de la Generalitat.

Sabem que no tots els grups municipals ho veuen de la mateixa manera, més aviat hi estan a favor, encara que en campanya electoral l'alcaldable Estanis Fors ho bescanviava pel passeig de mar entre Arenys i Caldetes (fins al túnel, només, oi?). 

A l'inici de la xerrada sembla ser que s’ha parlat del pla de mobilitat d'Arenys. Finalment el tindrem! Aquest matí, en una sessió formativa ha sortit el tema de la mobilitat a les ciutats, quan el conferenciant ha afirmat que la gestió de la mobilitat és una assignatura pendent dels municipis, que no acaben de sortir-se'n. A Arenys no és fàcil.

Quant a mobilitat s'ha parlat de Som Mobilitat, un projecte cooperatiu interessant, i d'energia s'han referit a l'experiència de Som Energia, una cooperativa de la qual en sóc soci, i que m'agradaria que es pogués elaborar un projecte a la nostra vila.