La nostra botiga de capçalera

Feia dies que hi donava voltes, perquè no ho acabava d'entendre. Varen obrir l'establiment fa pocs mesos, potser setmanes, i cridava l'atenció el personal que hi despatxava, sobretot perquè el nom de l'establiment era d'una coneguda marca, amb un gran supermercat als afores de la vila. Avui, quan he llegit la notícia al diari ARA, se m'han encès totes les llums. Estaran parlant d'Arenys de Mar? Espero que no sigui així.

    Amb el tema immigració hem de ser molt cauts i no fer suposicions sense conèixer la realitat. Els prejudicis són un gran perill que ens confonen i poden arribar a provocar actuacions desmesurades de la policia, dels nostres governants, però també de nosaltres mateixos. És bo fixar-se en les coses, però no tant per fer-ne una crítica, sinó per intentar conèixer què hi ha al darrere i, sobretot, si hi ha possibles víctimes d'un negoci fraudulent.

    L'obertura de multitud de supermercats al mig de la ciutat està revolucionant el comerç de moltes poblacions. Primer varen ser les grans superfícies que s'instal·laven als afores, amb zones d'aparcament gratuït, facilitant l'accés i provocant una gran competència al comerç tradicional. Calia un cotxe per anar-hi, però qui no té cotxe avui? Ara han arribat els petits supermercats instal·lats al carrers més cèntrics, on s'hi pot anar a peu i estan oberts a totes les hores del dia i fins ben entrada la nit. S'ha agreujat la competència dels comerços.

    I la pregunta que em faig i trasllado en aquest racó virtual és si coneixem el tipus de botiga on anem a comprar. Ens importa només el cost dels productes o exigim qualitat i bon servei? Sabem com estan contractats el personal que ens atén? És potser perquè cobren una misèria que els preus poden estar tan rebaixats, i tenen les portes obertes permanentment?

    La notícia que m'ha fet escriure aquesta reflexió és ben clara. Unes franquícies de marques conegudes, amb personal contractat de manera salvatge que pot fer tancar les botigues de tota la vida. Aquelles botigues familiars, o que contracten correctament els seus empleats, amb tots els drets i deures. 

    Sisplau, que tothom faci la seva feina per esbrinar què està passant, però nosaltres siguem curosos a l'hora d'escollir les botigues on anem a comprar. De la mateixa manera que els nostres pagesos reclamen un control als productes importats, que no reuneixen la qualitat ni les exigències que se'ls demana a ells, també hem d'exigir que els establiments oberts al públic compleixin totes les normatives i, sobretot, es denunciïn aquells que practiquen abusos i explotació del personal. No estem en contra dels venedors explotats, sinó al seu costat per lluitar contra l'explotació que pateixen.

Els pisos de l’Agència Catalana de l’Habitatge

Els pisos socials i els pisos de protecció oficial ocupen moltes pàgines dels diaris bàsicament perquè el nostre país té un dèficit massa important d'habitatge assequible, sigui de lloguer o compra. No s'ha estat previsor ni s'han elaborat lleis prou clares i decidides per facilitar l'habitatge a tothom, i aquest més que un dret ha esdevingut un luxe. Fins i totes algunes de les mesures que s'havien pres, han quedat abolides i cada vegada és més difícil trobar al teu municipi un pis de lloguer o compra que permeti l'emancipació dels joves.

    A casa nostra, però també a moltes altres poblacions, la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Habitatge va construir uns habitatges socials que havien d'ajudar a resoldre el problema per cobrir les necessitats més immediates d'una part de la població. El procés va tirar endavant, però amb una assignatura pendent que l'Agència ha estat incapaç de regular amb eficàcia, com és el manteniment i seguiment dels lloguers d'aquests habitatges, la qual cosa ha provocat molts problemes de convivència, no només a la nostra vila, sinó arreu on l'Agència administra aquests habitatges.

    El govern municipal actual ha assumit el tema amb molta insistència i m'agradaria pensar que se'n sortirà, encara que tinc els meus dubtes, per l'experiència que hem viscut. M'imagino que l'anterior govern també hi va batallar sense aconseguir-ne resultats satisfactoris. Una institució pública ha de garantir una bona feina i el nostre país no es pot permetre el luxe de comptar amb personal directiu i institucions que no estan a l'alçada i perpetuen uns problemes que no haurien d'existir.

    Davant la informació d'una nova trobada entre les dues institucions, m'agradaria pensar que aquesta vegada es farà bé i es resoldran tots els entrebancs que fins ara han subsistit i han impossibilitat una bona gestió i al mateix temps una bona convivència entre tots els llogaters dels habitatges socials. És important assegurar que les persones que hi viuen puguin descansar tranquil·les, sabent que al darrere hi ha una institució que s'encarrega de mantenir els habitatges, d'evitar l'ocupació indeguda dels mateixos, agilitant el procés de renovació del lloguer dels pisos que queden buits, i col·laborar eficaçment amb el govern municipal a la pacificació de l'entorn.

    El nostre govern municipal té l'obligació de vetllar per la bona convivència a tota la vila, i no pot ser que uns pisos de propietat de la Generalitat alterin l'ordre i la tranquil·litat que tots els veïns ens mereixem. Cal ser molt curosos amb la gestió pública i al mateix temps molt responsables. S'ha d'acabar d'una vegada per sempre amb aquesta deixadesa que ha comportat tants maldecaps a tantes persones. 

Som tot ulls amb els preus!

Aquests dies tot són mirades cap al nou any i en concret a com evolucionaran els preus. Qualsevol excusa és bona per apujar-los, i quan arriba l'1 de gener són molts els productes que se'n veuen afectats. Ahir ja comentava les exclamacions del PP per la decisió del govern socialista d'apujar l'IVA de les factures de la llum i el gas, però no són només aquests dos subministraments els que modificaran preus, sinó que hi ha tota una sèrie de serveis i manteniments anuals que ho aprofiten per apujar els preus. Sumant-ho tot, la diferència entre el desembre que estem a punt d'acabar i el gener pot ser realment important.

    I avui llegíem una notícia que per a una bona part de les famílies pot ser prou interessant. Em refereixo al preu de l'euríbor, que marca el tipus d'interès de les hipoteques i préstecs immobiliaris. Segons diuen, després de molts mesos, l'euríbor ha començat a baixar repercutint en les revisions que a partir d'ara es facin, sobretot les revisions trimestrals, perquè ara fa un any el l'euríbor anava més car.

    L'increment del cost de les hipoteques degut al fort increment de l'euríbor del darrer any, ha estat un impediment per a la compra de nous habitatges, sobretot els joves que volien emancipar-se i que s'han hagut d'inventar la manera de formar una nova família, ja que no hi ha tants pisos de lloguer com caldria, i sobretot de lloguer protegit, que dimarts també comentava en aquest blog.

    Agafem aquesta notícia amb pinces, però celebrem que hi hagi alguna cosa en positiu, i que d'alguna manera pugui servir per alleugerir la salut econòmica de les famílies, compensant l'augment de preus que ens arribarà de tots cantons.

    La senyora Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional, que amb la seva cara ja ho diu tot, ha estat molt reticent a fer qualsevol concessió a la ciutadania sacrificada i empantanegada. Ara, fins i tot ella, pronostica una possible reducció del preu del diner. Si ella ho diu, potser serà veritat, i podrem començar a respirar.

    Tot i així estarem molt atents. Perquè, per exemple, el president del govern espanyol va anunciar el manteniment de l'IVA de productes bàsics a zero. Però jo, com ja vaig dir en el moment que es va prendre la decisió, encara no he vist que aquests productes baixessin de preu, però sí que en el moment que recuperin l'impost, segur que ens n'adonarem. Es dicten normatives, però ningú surt a comprovar que es compleixin. Es treu l'IVA del pa, i el preu del pa no es toca. Qui es queda el guany?

Hem d'apostar fort i decididament per les energies renovables

Catalunya es troba a la cua quant a desenvolupament de les energies renovables i això ho pagarem car. Sigui de qui sigui la culpa, el cas és que no hem avançat gens i si ho comparem, no ja amb altres països europeus, sinó amb altres comunitats autònomes, ens adonem que anem molt endarrerits. És cert que el govern del PP havia posat moltes traves perquè les famílies instal·lessin plaques fotovoltaiques, però d'això ja fa uns quants anys. El més greu, però, és que el govern de la Generalitat ha estat paralitzat en aquest tema, i en d'altres, i li costa molt d'arrencar.

A la vila d'Arenys de Mar tampoc s'ha fet gaire res per implantar les energies renovables, tret de l'elaboració d'algun projecte tècnic. Els equipaments municipals continuen utilitzant l'energia que es compra a la xarxa, de la mà d'una multinacional, amb un sistema de compra agregada del Consell Comarcal del Maresme, i no estem aprofitant el sol ni reduint el consum de l'energia que s'ha arribat a pagar a preu d'or.

Sí que vull destacar que l'Ajuntament de la vila té previst la bonificació del 50% de l'IBI, durant cinc anys, a les famílies que decideixen instal·lar les plaques fotovoltaiques a la seva llar, i això s'ha de dir, perquè encara hi ha molts ajuntaments catalans que no ho han previst a les seves bases d'execució pressupostàries, o bé la bonificació és inferior i per un període de temps més limitat.

Tot i així, entenc que el nou govern municipal ha d'afrontar el repte d'entrar de ple amb les energies renovables. Cal estudiar la situació actual de tots els equipaments municipals, de l'enllumenat públic i la dependència de les multinacionals elèctriques que tenen grans beneficis a costa dels seus clients.

La CUP ho té en cartera, i treballarà per revertir la situació. No pot ser que estiguem a la cua en tants temes, i el cas de l'energia, no només per la situació amb què ens hem trobat des de la guerra d'Ucraïna, ha de ser una prioritat. Cal engrescar la població a invertir en energies renovables, en la mesura que ho puguin fer, aprofitant les subvencions previstes, però sobretot prendre la iniciativa per a tots els equipaments públics de la vila.

Hem de ser més exigents amb la nostra llengua

Dissabte, després d'un recorregut literari i una agradable visita al Museu del Cau Ferrat, vàrem decidir anar a dinar. Havíem de recuperar forces ja que el matí havia estat intens, encara que molt interessant. 

Desconeixíem els llocs més preparats per fer un bon dinar, ni quins eren més assequibles econòmicament, de manera que no ens prenguessin el pèl ni els diners. Havia estudiat bé on deixar aparcat el cotxe, però no havia previst on anar a dinar. 

Quan et trobes en una situació com aquesta et dediques a passar per davant dels restaurants i mirar la carta. Sobretot la seva varietat, les preferències, i els preus. Alguns llocs ja els descartes, doncs, no tots estan a l'abast de totes les butxaques. Però hi ha un element que no me n'oblido mai, i és la llengua o llengües que utilitzen a les seves cartes. Hi ha el català?

No soc molt radical, és a dir, no miro si el català és la llengua preferent de la carta, però sí que hi sigui present. Això va fer que alguns dels restaurants els descartéssim, perquè a Sitges encara hi ha restaurants que no utilitzen el català. No demano que em parlin en català, sinó que m'entenguin en la meva llengua, i que aquesta sigui present, si més no per escrit.

Amb això vull dir que la nostra actitud és molt important a l'hora de defensar la llengua. Tenim molts problemes per la pressió que ens ve de la resta d'Espanya, amb una forta radicalitat de les institucions estatals, però també d'institucions i poders que resideixen dins de Catalunya. La policia nacional, els jutjats..., però també empreses privades, siguin multinacionals o de petit volum.

No sempre tens la possibilitat de forçar que et deixin expressar-te amb la teva llengua, però el que no podem fer és no revel·lar-nos-hi i no exigir que ho puguem fer. I el més fàcil és a l'hora d'escollir què compres, on ho compres, on menges.

Si cadascú de nosaltres ens esforcem en defensar el català, i que aquest hi sigui present, farem un gran favor a la llengua i al país. Jo no canvio de llengua, i al mateix temps exigeixo que se'm respecti la meva llengua. Quan aquesta és absent, surto per la porta i busco una altra parada. Per cert, vàrem dinar molt de gust!

Com dissimular la pujada de preus

Avui he recordat la mare quan ens parlava d'en Quico, que ens venia la llenya a Cantonigròs, perquè preguntant-li sobre el preu d'aquell any, sempre deia que ell no variava el preu, el mantenia, tot i que, això sí, en reduïa la quantitat. 

A Planta Baixa, de TV3, han parlat de diferents marques de productes alimentaris que han adoptat la mesura per combatre la inflació, tot mantenint el preu, però disminuint la quantitat del producte. Parlaven de pasta, de iogurts, cacau en pols... I comentaven que era una mesura legal, encara que discutible.

Aquests dies ho veiem arreu, que els preus s'han disparat. Tothom es queixa que en cosa de pocs dies els productes s'han encarit d'una manera bàrbara, i això es nota a les butxaques. Estic convençut que l'increment de les primers matèries té una repercussió sobre els productes finals, però els meus dubtes són si tots els productes han experimentat aquest increment de costos com per accelerar l'augment de preus.

Tinc la impressió que moltes productors han aprofitat l'avinentesa per augmentar els preus i d'aquesta manera tenir un increment de beneficis. Entenc que això és molt difícil de comprovar, i que al final tothom acaba pagant allò que se'ns demana sense entrar en polèmica. Alguna cosa caldria que hi fes l'administració pública per evitar que aquesta pràctica vagi en augment i l'increment de preus no tingui aturador.

Ahir, una veïna de casa ens comentava que la culpa era nostra. Ens deia que si anaves al supermercat t'adonaves que hi faltava de tot. Que la gent comprava i acaparava, al marge del preu, i per això els venedors i productors s'animaven a apujar el preu en veure que els clients no ho deixaven de comprar.

Sigui com sigui, ens trobem en un període d'inflació, que té repercussió en tot, menys en els salaris i les pensions. Si la cosa dura gaire, veurem com el nostre poder adquisitiu ha disminuït sensiblement, i potser ens haurem de plantejar si canviem el nostre ritme de compra, i reduïm el consum que puguem considerar superflu. En situacions com l'actual no es bo que hi hagi reducció de despesa, però pot arribar un moment que no hi hagi cap més possibilitat.

Compra de plaques solars al Maresme

Aprofito el meu blog per comentar una campanya que la cooperativa Som Energia té en marxa al Maresme, per comprar, de manera col·lectiva, plaques solars. Som Energia obre les inscripcions per a les persones del Maresme i tots els municipis de la Selva Marítima.

Aquest dijous 13 de febrer, a 3/4 de 7h del vespre, hi haurà una presentació de la campanya al Centre Cívic Poblenou (Passeig Diputació, 8) de Pineda de Mar. És una experiència que ja s'ha realitzat en alguna altra comarca amb molt d'èxit. És una oportunitat per posar-nos al dia en energia renovable, amb l'assessorament d'unes persones que hi estan al darrere. És per això que si en algun moment ens hem plantejat instal·lar plaques solars a casa nostra, i tenim les condicions mínimes perquè el funcionament de les plaques sigui efectiva, val la pena aprofitar aquesta ocasió que ens brinden des de Som Energia.

Referèndum per la Biblioteca l'1O?

Tot fa preveure que aquest estiu el país no desconnectarà gaire per vacances. El Tribunal Constitucional celebra avui, 31 de juliol, un Ple extraordinari per admetre a tràmit el darrer recurs del govern central als acords dels nostres diputats electes. Fins a la tornada de vacances tothom estarà pendent dels moviments que des de Catalunya tinguin lloc, i es presentaran atents a tombar qualsevol intent que possibiliti el referèndum del dia 1 d'octubre.

A nivell local veig que també els nostres regidors i regidores faran hores extres, celebrant un Ple extraordinari aquest dijous 3 d'agost, per aprovar una modificació de crèdit (l'estrella dels temes del plens a Arenys de Mar), aquesta vegada per fer possible la compra de l'edifici de les Clarisses, probablement el mes de setembre.

El següent pas consistirà en la convocatòria d'un referèndum local per decidir on volem situar la Biblioteca, i que té molts números que sigui en el nou equipament adquirit. Potser seria interessant aprofitar la convocatòria de l'1 d'octubre i demanar per les dues coses. Posats a fer ja no en vindrà d'un.

La CUP està en contra de l'adquisició de les Clarisses

Encara que potser avui tocaria parlar de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del cas 9N, tenint en compte que donarà per a moltes xerrades, tertúlies i comentaris, avui em referiré a l'opinió que la CUP d'Arenys de Mar va fer pública a través de Ràdio Arenys, sobre la compra del convent de les Clarisses.

La CUP està en contra d'aquesta compra perquè considera que no és correcte fer la despesa, tenint com tenim a Arenys, altres equipaments públics, alguns dels quals no són utilitzats. La CUP considera que anar en contra de la compra del convent de les Clarisses no és anar en contra de la Biblioteca, que és la destinació que li vol donar l'actual govern, perquè a més de disposar d'altres equipaments hi ha l'acord de Ple de celebrar una consulta ciutadana sobre el lloc on es vol situar la Biblioteca.

Aquesta notícia la relaciono amb alguns dels meus escrits sobre equipaments municipals, per recordar que és necessari disposar d'un Pla d'Equipaments, per no anar treballant a mata-degolla, improvisant sempre. Cal una visió global que contempli què tenim i què necessitem. Després ja planificarem el calendari d'acord amb les decisions preses i les possibilitats pressupostàries. 

Decidir on ubiquem la Biblioteca és molt important. S'han de tenir en compte molts aspectes tècnics, de mides, accessibilitat, centralitat... però hi ha un tema que l'hauríem de considerar i és l'entorn. Per experiència en altres ciutats no es tracta d'un factor menor, sinó que repercuteix en el dia a dia dels usuaris de les biblioteques.

Un entorn desangelat condiciona el fet que els nens i nenes més petits hi puguin accedir sense companyia dels adults. Hi ha experiències amb problemes derivats de la inseguretat que pateixen els més joves en el seu recorregut cap a la Biblioteca, sobretot l'hivern quan els dies són curts i es fa fosc molt aviat.

Potser el convent de les Clarisses és un bon lloc per situar-hi la nostra Biblioteca, però considero que és una irresponsabilitat anar adquirint equipaments públics sense actualitzar i consensuar un Pla d'Equipaments.