Vaga salvatge o autoritzada?

La vaga dels taxistes i dels VTC ha omplert i saturat els carrers de Barcelona i les pàgines dels diaris. No puc opinar sobre la situació a què s'ha arribat perquè no disposo de suficient informació. L'única cosa que puc comentar és la meva percepció amb aquesta parada durant aquests dies. Els efectes no són bon bons, sobretot per a la gent que més els necessita per a desplaçaments per la ciutat. Ells tenen dret a la vaga i això xoca amb els usuaris.

Entenc que la vaga s'ha regulat i de la mateixa manera que en ferrocarrils o autobusos de línia es marquen uns serveis mínims, en aquest cas i dins del caos de ciutat, suposo que també s'ha tingut en compte, o no?

No m'ha agradat la violència, i n'hi ha hagut. Considero que el dret de vaga no et dóna dret a comportar-te violent i provocar danys a mobiliari urbà, propietat privada o persones. Els atacs contra els conductors VTC no es justifiquen de cap manera, i les persones violentes haurien de ser amonestades i no permetre que això passi impunement.

Hem de saber comportar-nos en tot moment, fins i tot en els moments tensos, on puguis estar lluitant per la teva feina. No sé, com he dit al començament, si la proposta de la Generalitat és encertada o no. Aparentment sembla una broma de mal gust, si es considera que els cotxes VTC no poden pujar a tothom en qualsevol moment i lloc. L'altra cosa a discutir seria si no hi pot haver el mateix tracte per a tothom, però això no es decideix en una tertúlia d'un bar, sinó tenint tots els coneixements sobre el món del taxi i del servei públic.

El món al revés

Llegia la notícia de la petició de la fiscalia Còrdova, de set anys de presó per als integrants de la 'manada', per una altra agressió sexual un mes abans de la de Navarra. La 'manada' tornarà a seure al banc dels acusats, però que no pateixin, si novament els condemnen no caldrà que entrin a la presó. Ens trobem en la estranya situació en què uns condemnats a presó estan lliures al carrer mentre uns altres, sense condemna porten més de dos anys a la presó, per no parlar d'Altsasu.

També podríem parlar de l'arrest sense ordre judicial de persones independentistes que varen bloquejar les autopistes i portem dos dies de paralització de Barcelona, amb la vaga del taxi, i no els passarà res. O tots o cap!

A més, uns quants taxistes han actuat amb violència fent malbé cotxes de VTC i agredint a alguns dels seus conductors. No passa res!

És aquest doble raser a l'hora de l'analitzar les coses el que fa perdre la confiança amb la justícia i també amb els serveis policials. És quan no s'actua de la mateixa manera simplement per interpretació subjectiva, per interessos d'una part, i sense mirar les conseqüències dels actes.

Els taxistes tindran les seves raons per protestar, però llavors els responsables de l'ordre públic han de ser capaços d'analitzar-ho fredament i actuar, però sempre de la mateixa manera. S'ha d'evitar que la protesta d'uns afecti de manera greu a usuaris i ciutadans en general. Tot té un límit, i per això hi ha la policia, en aquests casos, per actuar i evitar mals pitjors.

Realment podem parlar del món al revés quan paguen justos per pecadors, i això acostuma a passar massa sovint.

Ara competència deslleial als restauradors?

A què podem anomenar competència deslleial? 

Darrerament ho sentim a dir molt sovint gràcies a l'ús de les noves tecnologies que no agrada a taxistes, bed $ breakfast, i ara a restauradors. Podem considerar que tot és competència deslleial?

Al marge del fet que la situació d'avui no és la mateixa que la d'uns quants anys enrere i que, per exemple, la premsa tradicional ha hagut d'entrar al món de les xarxes socials per evitar quedar desfasada, no sempre podem parlar de competència deslleial quan no hi ha un negoci encobert.

De ben segur que s'ha de vetllar que tothom tingui els mateixos drets i deures, i que si un negoci té l'obligació de pagar uns impostos per l'activitat, és just que tothom que desenvolupi aquesta activitat pagui el mateix. Hi ha, però situacions en què l'activitat no busca uns ingressos econòmics, sinó que espera obtenir uns altres rèdits, com pot ser el contacte amb persones d'altres països.

Fa molts anys que famílies del nostre país intercanvia els seus pisos o apartaments de segona residència amb famílies d'altres països per poder conèixer i viure experiències a l'estranger. Això s'ha fet molt abans que tinguéssim internet. És això competència deslleial?

Hi ha famílies que volen acollir persones d'altres països per compartir un cap de setmana o fins i tot un curs, sense esperar cap compensació econòmica, sinó poder conèixer persones d'altres països i aprendre la seva llengua. És això competència deslleial?

Avui a les notícies sortia la moda de famílies que conviden a estrangers a sopar a casa seva. Si la finalitat no són els guanys econòmics, ho podem considerar competència deslleial als restauradors? És cert que aquestes persones no aniran a menjar al seu restaurant, però si no es persegueix obtenir uns ingressos a canvi del sopar, entenc que resulta dubtós considerar que competeixen amb els restauradors.

És bo que siguem cauts a l'hora de denunciar segons quines accions i saber diferenciar entre allò que persegueix un negoci encobert i el que busca enriquir-se culturalment i socialment. Recordo que ja fa molts anys vaig poder veure com als voltants de Brussel·les hi havia cotxes aparcats. Allà es reunien persones que es dirigien a treballar des de diferents indrets a la capital i que a partir d'allà compartien cotxe per evitar els grans col·lapses de l'entrada a la ciutat. Podem considerar-ho competència deslleial al taxistes?